Fonaments del disseny gràfic, Apuntes de Lenguaje Audiovisual. Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
ginny-99
ginny-99

Fonaments del disseny gràfic, Apuntes de Lenguaje Audiovisual. Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

10 páginas
1Número de descargas
19Número de visitas
Descripción
Asignatura: Fonaments i evolucio de la multimedia, Profesor: Alejandro Sánchez Vila, Carrera: Multimèdia, Universidad: UOC
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 10
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 10 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 10 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 10 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 10 páginas totales
Descarga el documento
Microsoft Word - APUNTS EXAMEN.docx

1. DRETS PROPIETAT INTELECTUAL

Reconeixement - NoComercial: Es permet no només la reproducció, distribució i comunicació pública de l'obra original, sinó també la creació d'obres derivades com traduccions, resums o versions infantils. No es permet un ús comercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades

Usted es libre para:

- Compartir- copiar i redistribuir el material en qualsevol medio o format

- Adaptar – remesclar, transformar i crear a partir del material

Reconeixement - NoComercial - CompartirIgual: Es permet no només la reproducció, distribució i comunicació pública de l'obra original, sinó també la creació d'obres derivades com traduccions, resums o versions infantils. No es permet un ús comercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb la mateixa llicència CC o amb una llicència equivalent a la que regula l'obra original.

Usted es libre para:

- Compartir- copiar i redistribuir el material en qualsevol medio o format

- Adaptar – remesclar, transformar i crear a partir del material

Reconeixement - NoComercial – SenseObraDerivada: No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades. Per tant, els usuaris només poden reproduir, distribuir i comunicar públicament l'obra original.

Usted es libre para:

- Compartir- copiar i redistribuir el material en qualsevol medio o format

Reconeixement: Es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, la generació i distribució de les quals també està permesa sense cap restricció.

Usted es libre para:

- Compartir- copiar i redistribuir el material en qualsevol medio o format

- Adaptar – remesclar, transformar i crear a partir del material

- Para qualsevol propòsit, inclús comercialment

Reconeixement - CompartirIgual: Es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb la mateixa llicència CC o amb una llicència equivalent a la que regula l'obra original.

Usted es libre para:

- Compartir- copiar i redistribuir el material en qualsevol medio o format

- Adaptar – remesclar, transformar i crear a partir del material

- Para qualsevol propòsit, inclús comercialment

Reconeixement - SenseObraDerivada: Es permet l'ús comercial de l'obra però no la generació d'obres derivades.

Usted es libre para:

- Compartir- copiar i redistribuir el material en qualsevol medio o format

- Para qualsevol propòsit, inclús comercialment

El licenciante no puede revocar estas libertades en tanto usted siga los términos de la licencia

2. PRINCIPIS I LLEIS DE LA GESTALT

Principis que descriu el procés perceptiu, principis clau per a descriure els processos de percepció visual:

1)Emergència: reconeixement integral d’objectes, en emergir simultàniament una percepció global a partir de les formes percebudes anteriorment, però no com a suma de les seves parts constitutives. El principi d’emergència explicaria la percepció de la imatge següent, on percebem un gos dàlmata ensumant el terra sota l’ombra dels arbres. No reconeixem el gos a partir de la identificació prèvia de les seves parts (potes, nas, orelles, cua, etc.), sinó de forma global i simultània. En principi és possible que no percebem més que un conjunt de gargots sense definició però de sobte la percepció de l’animal emergeix en la nostra ment.Cal recordar novament com, tot i el descobriment, la teoria de la Gestalt no aconsegueix explicar per què es produeix.

Imatge experimental per a mostrar el fenomen de l’emergència

perceptiva.

2) Reïficació: construcció de noves formes partint de les existents gràcies a la pròpia experiència visual. La reïficació és un aspecte constructiu o generatiu de la percepció per mitjà del qual allò que es percep per l’experiència visual conté més informació espacial explícita que l’estímul sensitiu en què es basa.

Per exemple, en la figura A podem percebre un triangle, tot i que el grafisme no reprodueix cap triangle dibuixat. En les imatges B i D, la ment reconeix formes separades com a parts d’una forma simple. En la imatge C reconeixem una forma tridimensional completa, quan en realitat no ha estat completament dibuixada. La reïficació es pot explicar pels anomenats contorns il·lusoris, que són processats, de fet, pel sistema de percepció visual com si fossin contorns reals.

Exemples de reificació en el procés perceptiu.

3)Multiestabilitat: percepció ambigua entre fons i figura en algunes situacions o contextos. La multiestabilitat (o també percepció multiestable) és la tendència que es dóna, en la percepció ambigua d’un objecte, a saltar endavant i enrere de manera inestable entre dues o més interpretacions alternatives. Podem detectar aquest fenomen, per exemple, en les anomenades figures del cub de Necker i el vas de Rubin. De nou la Gestalt no explica per què aquestes imatges són multiestables. Només assenyala l’efectivitat del fenomen.

Exemple de percepció multiestable

Representació d’Alan de Smet basada en el cub de Necker i en el vas de Rubin. Imatge sota domini públic. Alan de Smet (2007).

4)Invariància: prioritat de la forma i dels contorns en el reconeixement dels elements per sobre d’altres qualitats com color, textura, estil, etc. Aquests principis no són mútuament excloents. Poden articular-se entre ells ja que en realitat són aspectes d’un mateix sistema perceptiu dinàmic. A continuació expliquem els quatre principis a partir de gràfics experimentals. La invariància és una propietat de la percepció segons la qual els objectes geomètricament simples són reconeguts independentment de la seva rotació, translació i escala. Fins i tot intervenint-hi altres variacions com deformacions elàstiques, modificacions d’il·luminació o canvis en les característiques de les parts que componen la forma, seguim reconeixent-la. Per exemple, els objectes de la figura A són identificats immediatament com a representacions de la mateixa forma i com a diferents de les formes de la figura B. Fins i tot, malgrat la perspectiva i les deformacions elàstiques de la figura C o la intervenció de tractaments gràfics de la figura D, seguim reconeixent la forma. Exemple d’invariància en la percepció d’un objecte malgrat les variacions i distorsions

2.1 Lleis de la visió Llei de la proximitat. Tendim a percebre com a junts (o com a part d’un mateix objecte) els elements més pròxims en l’espai o en el temps. Seguidament examinem dos gràfics experimentals que demostren el que la llei prediu:

a) En el primer gràfic, reconeixerem una tendència dominant a visualitzar quatre barres horitzontals, agrupant els parells les línies properes entre elles. b) El mateix fenomen pot ser observat en el segon gràfic. Els elements més propers són percebuts com a unitats, enfront dels elements més distants.

Llei de la semblança. En igualtat de les altres condicions, tendim a percebre els elements semblants com a part d’una mateixa estructura o objecte. Si un estímul visible es troba constituït per una multitud d’elements diversos, en el subjecte receptor es manifesta la tendència a agrupar aquells elements més semblants. Vegem ara dos gràfics experimentals que demostren el que la llei prediu:

a) Davant d’aquest primer gràfic, malgrat que tots els signes es trobin equidistants, tendim a agrupar els signes negatius enfront dels signes positius.

b) Novament, a partir de la llei de la semblança, els elements més similars es perceben fàcilment com a integrants d’un mateix conjunt davant dels elements dissemblants.

Llei de tancament. En igualtat de circumstàncies, tendim a clausurar les discontinuïtats existents en una possible figura de línies incompletes. Les línies que delimiten una superfície són percebudes més fàcilment com a unitat que les que no s’arriben a tancar. Observem a continuació tres gràfics experimentals que demostren el que la llei prediu:

a) Percebem com a unitat dos rectangles (i mig), ja que el nostre sistema perceptiu té la tendència a completar la bretxa entre les dues línies encarades. Es fa difícil entendre aquest gràfic com a cinc elements independents. b) El mateix cas que en el gràfic anterior però amb elements corbs en comptes de rectilinis. En aquest cas tendim a percebre dos cercles i mig. I ho veiem d’una manera encara més clara que en l’exemple anterior, ja que la tendència d’aquests elements a clausurar-se és més gran. c) Els elements que es clausuren entre ells formen unitats perceptives amb molta més facilitat que els que no ho fan, encara que siguin més propers entre ells. En la primera part d’aquest gràfic, les vuit línies verticals s’agrupen en quatre elements molt clars per la proximitat entre parells de línies. En la segona part, les línies verticals distants s’han unit amb línies horitzontals. El resultat és que percebem més clarament tres rectangles tancats. Una conclusió d’això és que la llei de tancament domina sobre la llei de proximitat. O, el que és el mateix, percebem més clarament com a unitat els elements tancats o que tendeixen a tancar-se que els elements pròxims entre ells.

Llei de bona continuïtat. En igualtat de circumstàncies, tendim a percebre com a part d’una mateixa figura els estímuls que mantenen entre ells una continuïtat de forma. Les parts d’una figura que comparteixen una destinació comuna es constitueixen en unitat amb major facilitat que les parts restants. Vegem ara dos gràfics experimentals que demostren el que la llei prediu:

a) En aquest primer gràfic, malgrat les diferents combinacions possibles, percebem com el tram de línia recta tendeix a continuar com a línia recta, i una part del cercle com a cercle. b) Al seu torn, en el segon gràfic, la línia ondulada imposa la seva continuïtat per mitjà de les formes circulars i quadrades per la seva «bona continuïtat».

Llei de moviment comú. En igualtat de circumstàncies, tendim a percebre com a grup o conjunt els elements que es mouen conjuntament o es mouen de la mateixa manera, o que es mouen reposadament respecte a d’altres. Es constitueixen en unitat els elements que es mouen junts de manera similar, o en oposició als altres que romanguin immòbils o estàtics. (animació per il·lustrada)

Llei de la pregnància o de la «bona forma». En igualtat de circumstàncies, tendim a percebre com a unitat els elements que presenten el grau més alt de simplicitat, simetria, regularitat i estabilitat (bones formes). Es perceben com a part d’una unitat aquells elements que comparteixen una major regularitat, connexió, simetria, equilibri, homogeneïtat, i que mostren major simplicitat i concisió. Observem seguidament dos gràfics experimentals que demostren el que la llei prediu:

a) En aquest gràfic, es perceben com una figura les línies paral·leles (interdistància regular). Per contra els dos quadrants externs difícilment es percebran com una figura comuna, a causa de la interdistància irregular.

b) Igualment, i de nou a partir de la llei de la pregnància, en aquest segon gràfic, són també percebudes com una figura les franges blanques (de forma més regular), enfront de les negres, que atesa la seva forma més irregular, funcionen com a fons de la figura.

RETICULA

La retícula és una diagramació de l’espai compositiu en mòduls espacials (equivalents o no) als quals ajustarem en situació i/o dimensionament els elements gràfics. Aquesta diagramació en mòduls del llenç compositiu ofereix al dissenyador dues interessants funcionalitats: 1) situació i distribució ordenada de grafismes i contragrafismes en l’espai compositiu, 2) dimensionament equivalent i/o proporcional entre els elements compositius. Hi ha 3 tipus:

Retícula d’enreixat bàsic.

- Retícula d’enreixat bàsic. Retícula sobre l’estructura bàsica que usen totes les pàgines web del lloc. Les bandes vertical i horitzontal, les àrees de color i l’espai per a imatges s’ajusten a la retícula. - Pàgina d’inici. A part de l’estructura bàsica, els textos i els botons de navegació també s’han disposat partint de la retícula. Aquesta s’explicita parcialment en les línies blanques discontínues. - Pàgina interna: planta 1 del museu. En la banda vertical apareixen les diferents plantes del museu i en l’horitzontal els espais de la banda seleccionada. Al costat del dibuix de la planta, la retícula es fa visible com a menú per a visualitzar les peces exposades en cada espai.

La reticulació de mòduls irregulars

La diagramació de l’estructura del marc en mòduls irregulars però no aleatoris. De fet la reticulació es construeix amb una clara significació. Aquesta tècnica fou explotada pels pintors renaixentistes i també utilitzada en les arts del llibre. Posteriorment serà recuperada pels grafistes moderns. A continuació mostrem algunes possibilitats.

La diagramació de columnat

L’extensió de l’original de text a integrar en un disseny condiciona necessàriament la seva composició. Cal encabir el text garantint alhora la llegibilitat i la comunicabilitat suficient. La retícula ha de donar sortida a aquest desafiament gràfic. I en aquest sentit, la diagramació per columnat facilita una solució funcional establint una estructuració a dos nivells molt efectiva i a la qual recorre sovint el disseny editorial.

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 10 páginas totales
Descarga el documento