fonaments modul 1, Ejercicios de Ciencias de la Educación. Universitat Ramon Llull (URL)
marinnamj
marinnamj

fonaments modul 1, Ejercicios de Ciencias de la Educación. Universitat Ramon Llull (URL)

13 páginas
3Número de visitas
Descripción
Asignatura: Fonaments de la intervenció socioeducativa, Profesor: Miki Pulido, Carrera: Educació Social, Universidad: URL
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 13
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 13 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 13 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 13 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 13 páginas totales
Descarga el documento

MÒDUL 1

Les dificultats per a formar part de la societat majoritària

UNITAT 1: INADAPTACIÓ I EXCLUSIÓ SOCIAL

• La inadaptació: les seves interpretacions

• La normalitat com a criteri

• Prespectives d’estudi de la inadaptació social

• De les necessitats socials a la dificultat i el conflicte

UNITAT 2: LES PERSONES AMB DIFICULTATS PER INCORPORAR-SE A LA SOCIETAT

• Socialització, cultura i educació

• Els agents i contextos de socialització: les famílies, l’escola, l’oci, les Tics...

UNITAT 1: INADAPTACIÓ I EXCLUSIÓ SOCIAL

1. LA INADAPTACIÓ: LES SEVES INTERPRETACIONS

Aspectes bàsics per a una terminologia

• Precarietat "accés precari" Determinada per tres factors

•.a. Inadequació Standard: eventualitat, salaris baixos.

•.b. Sub-protecció social: pensions baixes, nouvinguts

•.c. Sub-integració: no participació en la mateixa igualtat de drets socials

Relatiu en les condicions de vida

Inseguretat/vulnerabilitat Pobresa relativa

• Pobresa "manca de recursos"

Estat carencial de recursos: econòmics (manca d'ingressos) i socioculturals (educació, treball, salut...). Es un concepte dinàmic i relatiu: interacció permanent entre la persona i l'entorn, a l'espai i al temps.

Tipus: • Extrema/absoluta (standars mínims: nutrició, educació,

habitatge, salut...

• Moderada

• Precarietat social (desigualtats socials: no participa dels hàbits de vida considerats normals)

• Marginació "ser expulsat, diversitat i diferència, estar al marge"

Diversitat i diferencia (gitanos, immigrants...)

Concepte relatiu: en referència al grup normatiu.

Concepte antropològic - cultural: (dins dels exclosos i amb pobresa absoluta apareix l'estigmatització i segregació): racisme, xenofòbia

Estar al marge: no existeixen socialment; ser expulsat, no accés a activitats i recursos; estigmatització, criminalització i segregació.

• Exclusió social "no participació, fora de la societat, multifuncional i acumulatiu (salut, drets socials, no ciutadà)"

No participació, fora de la societat: treball, educació, xarxes socials, política... Pobresa extrema i absoluta: sense sostre

Multicausal, multifactorial (factors independents: personals, socials, culturals i polítics) i acumulatiu.

Teories: liberal: els exclosos són els culpables de la seva situació; funcionalista; la desigualtat és necessària; marxista: explotats i explotadors.

"Grup de persones que se situen fora de la societat, que no gaudeixen dels drets de ciutadania, y no participen activament. Això provoca un dany, patiment, falta d'oportunitats a aquestes persones. "

La exclusió sempre es un procés complex i amb diferents factors, sense drets a la feina, salut, protecció, educació, cultura... .

1. Personals: baixa qualificació, fracàs escolar, addicions, presó, malalties...

2. Familiar- relacional: violència, abusos 3. Socioeconòmic: sense recursos, situació laboral precària, prostitució,

racisme, entorn desfavorable, absència de xarxa.

4. Político – administratiu i de protecció social: problemes derivats de la situació d'estrangeria, sense habitatge o aquesta en condicions precàries, rentes mínimes.

Inadaptació/Fracàs en la incorporació social • Inadequació i/o desajustament vers una conducta que es considera

normal.

• Desequilibris entre necessitats i respostes de la societat a la persona.

• Terme relatiu i complex

• Relació conflictiva entre conductes i clima social

• Patiment psíquic • No significa conformisme

• Diferencia entre inadaptació i desadaptació (inadaptació transitòria)

Adaptació / incorporació social

Necessitat relació subjecte i medi

Qualitat d’experiències de vinculació, no només quantitat de relacions

Procés intrapsíquic i acomodació

Conceptes

• Associal: el subjecte s’allunya del seu grup social (separació).

• Dissocial: l’individu manté relacions socials diferents del conjunt social.

• Dissociabilitat voluntària: voluntat d’estar al marge. Amb recursos himans i culturals.

• Marginalitat no elaborada: no ha pogut elaborarla seva marginalitat. Sense recursos.

• Antisocial: en contra de les normes.

Desviació: falta de conformitat amb una sèrie de normes donades, aquestes són normalment acceptades per un número significatiu de persones d’una comunitat o societat. `pot aplicar-se a un individu o grup.

Delinqüència: transgressió a la llei; terme jurídic: concepte legal, ni psicològic ni educatiu. Conducta NO conformista que vulnera la llei.

*Cal tenir en compte:

Els pobres no tenen perquè ser marginats o desviats

Els marginats no tenen perquè ser pobres o desviats

Els desviats no tenen perquè ser pobres o marginats

1.1.LA INADAPTACIÓ DES DE DIFERENTS PUNTS DE VISTA (variables de la inadaptació)

A. Des del punt de vista social

• Nivell de tolerància del sistema social

• El grup social

• L’amenaça del sistema social

B. Des del punt de vista individual

• Vulnerabilitat

• Resiliència? Què és? Factors, aspectes a tenir en compte

Adaptar-se a situacions adverses.

“El grau de vulnerabilitat o resistència que presenta un individu està directament relacionat amb l’estabilitat vital i emocional que hagi pogut viure durant la seva infantesa, així com del nombre de recursos personals adquirits per a fer front a les situacions de dificultat. Això ens dona un grau de resiliència clarament diferenciat entre persones que han crescut en un mateix context deficitari o carencial”.

C. Des del punt de vista del procés

• Dos nivells: desadaptació objectiva i subjectiva.

• Moments i formes de resoldre el conflicte entre individu i entorn: conformisme passiu, conducta antisocial i conducta de retirada.

D. Causes, efectes i manifestacions

1.2.PROCÉS D’INADAPTACIÓ

Primer conflicte entre individu-entorn

• La persona i el seu entorn són elements inseparables (la identitat es construeix en relació al mon, als altres)

• Variables ambientals: entorn físic, familiar, escolar, laboral i relacional

• Característiques individuals: aspectes intel·lectuals, emocionals, relacionals, interessos, valors...

• La interinfluència es peculiar per a cada persona

• Persones amb algunes línies biogràfiques amplies: anomia (no relació i conflicte entre mitjans i metes socials) Tres possibles solucions:

• Conformisme passiu

• Inadaptació objectiva

• Inadaptació subjectiva

1. CONFORMISME PASSIU

• Renuncia a fites socials

• S’adapta a la inadaptació

• Accepta el rol

• No entra en conflicte amb les normes

• Resignació i insatisfacció vital

• Baixa autoestima

Ex: persones que pateixen bulling; una persona en atur; violència de genere;

2. INADAPTACIÓ OBJECTIVA

Persones que han nascut dins de l’entron i el normalitza. Ex: acompanyar al pare a recollir xatarra; ajudar a passar droga;.. ja correspon amb la seva normalitat.

Només intervenen en aquella persona i no són capaços de fer prevenció en general.

• La persona neix i es desenvolupa en un entorn carencial i amb comportaments il·legals per accedir a les metes.

• Manca d’accés a la cultura, educació, treball...

• No implica alteració de la personalitat però si conflicte amb les normes socials.

• Comportament eficaç i d’utilitat (desadaptat)

• La persona desenvolupa comportament (per ell normals) però no per les institucionals socials i judicials

• Quan les institucions no fan prevenció i fan actuacions deficients: personalitza i institucionalitza el conflicte

• Psicotisme: enduriment emocional

• La persona davant la institució: s’endureix i aprèn a defensar-se de l’agressió

• La conducta de la drogoaddicció coma evolució del model.

Conflicte entre individu i entorn institucional

• Inadaptació primer a un entorn carencial i, segon, a un entorn institucional “anormalitzat i anormalitzador”

• Comença el procés de judicialització, de formalitzar a la persona inadaptada com a delinqüent

• Quan més profunda sigui la conducta desadaptada, la resposta institucional s’anirà endurint.

Més problemes – més càstigs

3. INADAPTACIÓ SUBJECTIVA

És una consequencia, no ha nascut, es una reacció davant la institució, consienment va en contra la norma.

• Conducta i consistències comportamentals han de respondre a l’entorn en el que viu la persona i adaptar-se (adaptació a la pressó).

• L'internament genera soledat i frustració, dolor...

• La persona sent la seva vulnerabilitat i inferioritat davant l’agressió social i de les institucions que exerceixen control social

• F 0 7 1Conducta desadaptada com a conseqüència i no com a causa Entorns que generen més agressió (no conformisme passiu)

• Si la situació es cronifica: “grito por la vida” ( quan la persona entra en una dinàmica d’inadaptació, incorporan la droga, perds les relacions socials, crear dinàmiques diferents i entra en un pou. Quan realment toca fons, vol canviar s’enganxarà a l’educador, volem aconseguir un procés de canvi. S’haurà de vigilar les recaigudes com la de les drogues i evitar novament el pou. ) o “abandonarse”.

1. LA NORMALITAT COM A CRITERI

Objectiva: Persona que neix en un entorn amb pares alcohòlics/drogoaddictes i ho normalitzen. Però no té una bona escolarització. Com saber que es inadaptats objectivament? Comença a traficar.

Subjectiva: persona immigrant, entra il·legalment, intenta créixer, però no troba ajuda, ni recursos i cau al “grito por la vida”.

• Concepte relatiu

• Concepte flexible, plàstic, cultural, social..

Depèn de:

• El context social on es dona

• Qui és l’individu que manifesta el comportament

• Qui es l’encarregat d’avaluar aquest comportament

• Quina és la distancia social existen entre els dos contextos socials

• Quines són les conseqüències del comportament

• A quí afect

1. INADAPTACIÓ I NORMALITAT

El concepte inadaptació remet al concepte de normalitat:

• Inadaptat: no s’ajusta a les pautes de la majoria, a allò que es “normal”.

• Normalitat: allò normal en referència a alguna cosa.

• Què és allò normal i que no ho es?

• Pe definir normalitat i inadaptació necessitem un grup de referencia: són conceptes relatius ( normalitat i inadaptació “en relació a”?

Criteris per definir la normalitat

A. Criteri estadístic

• Normal es el terme mig (anormal es un sant i/o criminal, un superdotat o un deficient mental)

• Índex numèric que indica el grau: d’inadaptació, desviació d’un subjecte respecte al criteri de la norma

• Normal: la conducta de la major part dels membres d’una comunitat social -> aquest criteri aparentment objectiu també es subjectiu en la valoració

Alguns aspectes a tenir en compte:

Depèn del context

• ex: alçada segons la cultura, superdotat o deficient segons la cultura

• El criteri estadístic es exclusivament quantitatiu quan el sistema social no es indiferent als valors. Si afecta a les normes del sistema social, aquest criteri es converteix en qualitatiu

La mitja estadística no sorgeix espontàniament, la seleccionem (els tests d'intel·ligència)

Allò sociocultural influeix (segons moments i llocs)

Comunicacions distorsionades entre les diferents normalitats serà major quan més gran sigui la diferència entre elles (distància) control de poder

B. Criteri sociològic

• Normal: allò que es bo (allò que està d’acord amb les costums i les tradicions, allò que es moral) / Anormal: allò que està desacord amb les costums, valors i comportaments

• 2 conductes iguals son tractades en la societat de forma diferent: delinqüència (presons), malalt mental (psiquiàtric, hospital) / Cada societat estableix els seus criteris segons: conductes desadaptades i institucions de control social

• Quan més perillosa una conducta més reacció social (segons grau de perillositat). Tractament diferent: artista excèntric, “tonto del poble”; comportaments violents

• Adaptació o no a la realitat (adaptació útil a la realitat): adolescent en barri marginal (adaptació útil a la realitat) s’adapta al paper que se li assigna

C. Criteri psicològic

• No només adaptar-se sinó ser feliçser feliç es estar adaptat només estem adaptats si som eficaços i productius. Però qui diu el que es ser feliç???

• La persona es relaciona amb el medi en funció de la seva integració en en ell: quin equilibri?

• Es normal....

D. Criteri jurídic

DE LES NECESSITATS SOCIALS A LA DIFICULTAT I EL CONFLICTE

Teories de la delinqüència

4.1.Biològiques

• En l’evolució de l’espècie humana sobreviuen els més aptes.

• Problemes de naixement i de l’individu (predisposició al conflicte). Ell és el responsable...

• Intel·ligència defectuosa, neurosis (fòbies, obsessions...) i psicosis...

• Situació ambiental: densitat de població, clima...

• Elements físics: agressivitat

Inconvenients:

• Deixen de banda el factor social

• El factor biològic no és exclusiu sinó simultani amb factors ambientals i socials

• El perquè àrees urbanes perpetuen una tradició delinqüent no tenen respostes exclusivament biològiques.

4.2.Psicològiques

• Desequilibri emocional

• Variables de gènere, edat, personalitat....

• Dues perspectives:

• Psicoanalítica: conflictes interns inconscients (relació mare-fill-ansietats; necessitat immediata de plaer superjò sever (ello-inconcient-jo): ansietat no tolerades. Es necessiten teràpies per a treballar l’inconscient.

• Biològica – conductual: no disciplina equilibrada, no control des impulsos...

4.3.Sociològiques

• La persona és víctima de l’entorn

• No s’atenen aspectes individuals

• Desajustaments de l’estructura social

• Es el resultat d’influències externes

• Diverses corrents:

■ Escola ecològica de Chicago: grans transformacions de les ciutats: urbanisme, desorganització...

■ El delicte s’aprèn i es hereditari: interioritza valors, creences...

■ Anomia de Merton: absència i vuit de normes- conductes infractores-tensions entre necessitats i respostes (disfunció estructural).

4.4.Psicosociològiques

• Aprenentatge social: no equilibri persona, medi i conducta (Bandura)

• Teoria integradora: deficiències en habilitats socials (cognitives, emocionals, comunicació)

• La delinqüència és un procés social d’interacció social:

• Aprenentatge conductes delictives

• No canalització impulsos

• Astúcia per a sobreviure

• Desenvolupament cognitiu (Piaget: aprendre a pensar) i moral (Kolberg els sis estadis de desenvolupament moral)

UNITAT 2: LES PERSONES AMB DIFICULTATS PER INCORPORAR-SE A LA SOCIETAT

PROCÉS DE SOCIABILITZACIÓ

Què és? Naixement sociocultural, autoconciencia, importancia de la familia.

Aspectes:

1. Disfuncions de la parenalitat I organitzacions psíquiques

Tipus SEGUR:

• Base sòlida

• Recorda bé el seu passat i pot explorar-ho.

• Pot descriure el seu passat i té records positius.

• Pensament reflexiu encara que sigui d'experiències doloroses.

• No té mecanismes de defensa.

• Actitud cooperativa.

Tipus EVITATIU

• Autosuficiència.

• Defenses de caràcter.

• No cerquen recolzament, empatia, afecte ni intimitat.

• Autoprotecció davant situacions doloroses de la infància.

• Projecció cap als altres.

• Processos de dol de baixa intensitat emocional (repressió de les

• emocions) per pèrdua dels pares, relació sense empatia amb els

• pares.

• Dona poca informació sobre la seva vida.

• No connecta amb les emocions.

• No donen importància a les relacions íntimes.

• Parla des del nivell intel·lectual.

• L'afecció: idealització, despreci o devaluació.

Tipus AMBIVALENT

• Relacions ansioses i ambivalents: han experimentat interrupcions en la continuïtat de les relacions amb els pares (estimació i rebuig)

• Pares febles.

• Victimisme: necessitat d'obtenir respostes afectives.

• Dol prolongat i escassa resolució.

• Confusos en les relacions interpersonals.

• No dona informació essencial.

• Té records dels passat fragmentats.

• Son persones enganxades al passat

• Involucren a l'entrevistador en el seu estat emocional: fan formar part a L’educador del que els hi passa.

2. Factors de risc (Valverde)

Immaduresa:

• Impulsivitat

• Escàs sentiment de culpabilitat

• Egocentrisme

• Autojustificació

• Buit interior

• Absència història persona

• Dependència

• Inexistència de perspectives de futur

• Carència d intimitat

• Identificació amb models antisocials

• Recerca de prestigi

• Sentiment de superioritat

• Reactivitat

• Adaptabilitat

• Pobresa de relacions

Inseguretat:

• Impulsivitat

• Escàs sentiment de culpabilitat

• Egocentrisme

• Autojustificació

• Buit interior

• Absència història personal

• Dependència

• Inexistència de perspectives de futur

• Carència d intimitat

• Identificació amb models antisocials

• Recerca de prestigi

• Sentiment de superioritat

• Reactivitat

• Adaptabilitat

• Pobresa de relacions

3. Pautes socialitzadores

3.a. Internalització dels mecanismes de control

3.i. Internalització pautes culturals

3.ii. Autocontrol

3.b.Desenvolupament de l’afecivitat

3.iii. Inhibició impulsos primaris

3.iv. Expressió de les emocions

3.c.Motivació per l’èxit:

3.v. Experiència d’èxit dels pares

3.vi. Aprenentatge per modelatge

3.d.L’estimulació primera: l’educació en els primers anys de vida de 0 a 5 anys.

4. Agents i àmbits de socialització

Escola

• Fracàs escolar: coincidència de diversos factors

• De caire personal: resistència a la frustració,estil cognitiu..

• De tipus social: alteracions familiars, pobresa, atur, explotació laboral..

• Factors de risc a l’escola:

• Incapacitat i/o impossibilitat de recollir i restaurar els dèficits i atreure

• l’interés.

• Continguts rígids allunyats de la realitat i de les necessitats dels menors

• Tendència a anar passant de curs, malgrat no haver assolit els mínims

• imprescindibles

• Inclinació a la homogeneïtzació i/o a la segregació

• Tendència a atendre la majoria i evitar els casos conflictius. Freqüents

• expulsions o no mobilització enfront de l’absentisme

• Manca d’interés familiar per l’activitat escolar

• Absentisme i no disciplina

• Violència a l’escola: professorat i companys.

• Curriculum de la Felicitat Vs Curriculum de la Competència

• Ocurrències Vs Evidències

• Adaptació Vs Transformació

Familia

• Absència de vida familiar o manca de lligams afectius

• Desestructuració o deteriorament. Baix nivell de cohesió

• Diverses patologies en el nucli familiar (toxicomanies, malalties mentals, alcoholisme, problemes delictius, pobresa...)

• Absència de control o control desmesurat i/o incoherent

• Inestabilitat en la situació laboral. Manca d’organització familiar que possibiliti l’aprofitament dels recursos econòmics.

• Absència de models identificadors socialment vàlids. Rols poc clars i poc permanents.

• Famílies nuclears però nombroses. Pares que van tenir fills molt joves.

• Families immigrants amb dificultat d’arrelament. Nivell cultural i econòmic baix.

• Freqüent ús del càstig físic i de tot tipus de violència, tant física com psicològica.

Barri

• Barris perifèrics, sovint degradats / Barris residencials, sense punts de relació

• Manca de relació i vincles

• Individualisme

• Serveis massa allunyats de les persones (entitats socioculturals dedifusió cultural)

• Població immigrant. Manca d’arrelament

• Pocs recursos comunitaris, desaprofitament o inadequació d’aquests recursos. Escassetat de serveis generals i culturals per a tota la població (no per dificultats socials específiques)

• Inexistència d' espais específics de comunicació i interelacióintergeneracional

• Habitatges amb espai insuficient i deficitària construcció. Dificultat per accedir a un habitatge digne

• Barris superpoblats...

Cultural audiovisual I xarxa social

• Nous llenguatges sensibilitats , en la nova producció del coneixement

• Nova forma de “crear cultura”: la cultura digital

• Noves identitats personals i col·lectives

• Noves formes d’oci i de relació

• Consum cultural i procés de creació cultural

• Apocalíptics Vs Integrats

• Aïllament.

• Vides paral·leles.

• Tecnofilia/Tecnofòbia.

• Grooming (procés en el qual et guanyes la víctima a través de la xarxa). Ciberassetjament.

• Desconnexió familiar.

• Addiccions

Oci I lleure

• El carrer: excés o manca de carrer

• El mercat: consum d’oci

• Els espais intervinguts: perspectiva educativa

• Els espais socioculturals: Flexibilitat I Accessibilitat / Participació / Sintonia cultural / Treball en xarxa /Creativitat

• Intervenció i dinamització en el medi obert

Resum: Factors de risc en diferents àmbits de socialització

1. La família: manca de límits i normes, desajustament en la transmissió d’afecte,valoració pobre de la importància educativa/escolar, valors contraposats (consum drogues, conductes antisocials i activitats delictives), absència de rols.

2. L’escola: manca de connexió entre interessos i necessitats del nen i l’escola, apatia del professorat...

3. L’entorn comunitari: valors marginals (acceptació actituds delictives, consum drogues...), interiorització de la violència i conformisme com estil de relació, absència de motivacions culturals, manca d'expectatives vitals, manca de Recursos alternatius per afavorir processos de socialització positius.

4. Grups d’iguals: pressió del grup(drogues, delicte, passivitat i consum.)

5. El treball: manca d’hàbits, poca perspectiva de promoció, desconeixement de drets i deures, treball precari, inestabilitat laboral

6. Mitjans de comunicació: Canvis d’identitat, manca de formació en pautes relacionals on line, desconnexió amb l’acompanyament adult, ciberassetjament, sexting.

*RESILIENCIA

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 13 páginas totales
Descarga el documento