Fúria treball cinema clàssic, Proyectos de Historia del Arte. Universitat de Barcelona (UB)
ariluca
ariluca

Fúria treball cinema clàssic, Proyectos de Historia del Arte. Universitat de Barcelona (UB)

DOCX (72 KB)
12 páginas
1Número de descargas
16Número de visitas
Descripción
Asignatura: Cinema, Profesor: Jose Enrique Monterde, Carrera: Història de l'Art, Universidad: UB
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 12
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 12 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 12 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 12 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 12 páginas totales
Descarga el documento

LA PART FOSCA Anàlisi de FURY (Fritz Lang,

1936)

Ariana Delgado Gallén

Fitxa tècnica Any: 1936 País: Estats Units Duració: 92 minuts Gènere: Drama Color: Blanc i negre Productora: Metro-Goldwyn-Mayer Direcció: Fritz Lang Producció Joseph Leo Mankiewicz Guió: Bartlett Cormack Música: Franz Waxman Fotografia Joseph Ruttenberg Dirección artística: Cedric Gibbons Muntatge: Frank Sullivan Basada en la novel·la Mob Rule, de Norman Krasna. Protagonistes: Spencer Tracy, Sylvia Sidney, Walter Abel, Walter Brennan, Bruce Cabot, Edward Ellis

2

Sinopsi

La pel·lícula narra l'aventura de Joseph Wilson (Spencer Tracy), un noi a punt de casar-se que es troba de pas en una petita ciutat. En un determinat moment algú el reconeix com a possible responsable del segrest d'un nena i és detingut. S'estén el rumor de que l'arrestat és l'autor del crim i s'aplega una multitud que decideix castigar pel seu compte al suposat culpable i es dirigeix cap a la presó local. Primer l'apedrega, intenta assaltar-la i finalment li cala foc. Joe és donat per mort en l'incendi, però aconsegueix escapar i s'amaga. S'inicia una causa penal contra 22 persones a les que s'identifica com a participants en el en realitat frustrat linxament, que són declarades culpables gràcies a un film que els delata. En un darrer moment, Joe reapareix per salvar els acusats de ser condemnats.

Segmentació seqüencial del film

Comiat de Joe i Kathen, parlant del seu futur i la seva il·lusió per casar-se. Joe troba un gos al carrer i dialoga amb ell.

Joe retorna a casa seva i es troba als seus germans i els retreu la seva forma de viure.

Kathen està a casa seva, lluny de Joe, i escolta una dona negra cantant mentre estén roba (aquesta escena va ser suprimida a la versió inicial).

Kathen rep la notícia de que Joe ha comprat un cotxe i ha muntat una benzinera amb el seus germans.

Joe surt de camí per retrobar-se amb Kathen i és detingut com a sospitós d'un crim.

Declaració de Joe davant el sheriff d'una petita ciutat. Joe és empresonat.

L'ajudant del sheriff comenta a una barberia que han trobat un sospitós i enceta una cadena de rumors que s'estenen pel poble.

Discussió a un bar a propòsit de la necessitat de fer justícia amb el detingut i decisió d'assaltar a la comissaria.

Marxa i assetjament de l'oficina del sheriff per la xusma.

Kathen, que ha acudit a la cita, s'assabenta que Joe està detingut i en perill. La multitud assalta i cala foc a la comissaria on està tancant Joe, que es donat per mort.

Els germans lamenten la mort de Joe. Joe apareix i els explica la seva voluntat de venjança

Unes dones parlen de la necessitat de protegir-se entre la gent del poble davant la causa criminal contra els responsables de la suposada mort de Joe.

A l'oficina del fiscal es comenta aquesta complicitat dels veïns.

Els germans de Joe van a veure a Kathen perquè els ajudi en l'acusació contra els veïns del poble.

Joe insisteix amb els seus germans en els seus plans de revenda.

4

El governador intenta convèncer al fiscal perquè desisteixi de l'acusació.

Judici contra els 22 acusats pel linxament, amb insercions de Kathen pujant a l'ascensor amb els germans de Joe i Joe sentint per ràdio la declaració de la seva novia.

Els germans de Joe i Kathen intenten convèncer-lo que desisteixi de la seva voluntat de veure morir als seus botxins.

Joe, sol, deambula per carrers pensant.

Lectura de sentència de culpabilitat als acusats i aparició de Joe, amb discurs final.

Descripció detallada d'una seqüència

Un grup d'homes es troba reunit al bar del poble. Parlen del detingut i dels rumors, ja presos com a certeses, de que és el criminal que ha segrestrat a la criatura. S'estableix una discussió a propòsit de què és que cal i fins quin punt poden refiar-se de que la justícia castigarà al culpable com mereix. Algú intenta imposar una mica de sensatesa al grup, però els més exaltats aconsegueixen exasperar a la resta.

La gent surt del bar i s'encamina cap a la comissaria local, sense deixar de créixer per veïns que es va afegint. A la porta els espera el sheriff i els seus ajudants armats, mentre des de la cel·la Joe contempla atemorit com les coses es van complicant per a ell. El comissari intenta convèncer als aplegats i els amenaça amb la Guàrdia Nacional que està preparada per actuar i dissoldre els concentrats. Algú llença un objecte i és seguit per la resta, que intenta assalta la comissària. Els ajudants del sheriff intenten

rebutjar l'assalt llençant gasos lacrimògens, però no ho assoleixen i s'han de retirar a l'interior, on alguns defensen la inutilitat de resistir.

La multitud es llença contra les portes i les derriva, penetra, aconsegueix vèncer la resistència dels guàrdies i obliga al sheriff a donar-los les claus de la cel·la, que ha llençat lluny de l'accés dels assaltants. Com no poden entrar, amunteguen llenya al davant de la cel·la del presoner. El gosset que acompanyava en Joe, que havia quedat a la comissaria, salta entre els assaltants i entra a la cel·la i el seu amo, que veu inevitable la seva fi, l'abraça perquè és l'únic ser de qui acomiadar-se de la vida.

La xusma pren foc a la pira i comença l'incendi. A l'exterior, la multitud s'ho mira. Katie arriba corrents i es troba amb la dantesca escena. Es desmaia. Una dona s' agenoia pregant, mentre la resta assisteix embelesada a l'espectacle de la comissaria en flames: una dona aixeca el seu nen en braços perquè vegi millor, un noi aprofita per menjar-se un entrepà, un altre s'encén una cigarreta... Quan apareix Joe assomant-se entre els barrots, a punt de morir abrasat per les flames, la munió l'apedrega.

Apareix la Guàrdia Nacional, que dissol la concentració. La multitud fuig en desbandada i Kathie es recollida del terra per uns participants que se l'enduen. Abans de marxar del lloc, un parell d'homes llençant uns cartutxos de dinamita a la comissaria en flames per arrodonir la feina i assegurar-se que el suposat culpable no sobreviurà.

Contextualització del film

6

Fury és la primera pel·licula de Fritz Lang a Hollywood, on havia arribat acompanyant l'exili alemany i austríac resultat de la persecució nazi de jueus i dissidents politics. Com Robert Siodmak, Douglas Sirk, Billy Wilder, Otto Preminger, Fred Zinnemann, Michael Curtiz i altres directors provinents d'Europa central, Lang s'adapta al format clàssic del cinema dramàtic nord-americà, però ho fa incorporant elements tan estilístics com temàtics propis, presos del context artístic i polític dels que prové. D'una banda, li dóna al film el to ombrívol d'un cinema expressionista alemany al que el director havia contribuït i, de l'altra, incorpora preocupacions socials pròpies del moment històric en general, en especial, i en el cas d'aquets film, sobre el paper de les masses com a responsables del que estava passant al país del que provenia i com una amenaça que reconeixia present a la societat que l'acollia.

Anàlisi crítico-interpretativa del film

Des del punt de vista formal, la pel·lícula participa de molts elements estètics i temàtics del cinema negre, com reflexió que és sobre la ambigüitat moral de l'esser humà. Avença l'atmosfera del cinema de sèrie B, segurament un dels motius de la fascinació de la nouvelle vague pel cinema de Lang, sobre tot en el cas de Godard, que recordem que el convida a encarnar-se a si mateix a Le Mepris. Destaca l'aparent fredor del relat, el que produeix una notable sensació de claredat expressiva i, paradoxalment, d'intensitat dramàtica. Important al respecte el paper del muntatge, que fragmenta les escenes llargues

La pel·lícula empra una posta en escena impecable i un estil de documental que sembla parlar-nos de ficcions que haguessin pogut ser fets reals, com va ser en el seu cas i ben al contrari del que indica el rètol inicial, inspirat en un esdeveniment esdevingut feia una anys abans a San Jose, California.

la pel·lícula recull una preocupació ja central a altres treballs anterior de Fritz Lang: la del paper de les multituds fanatitzades, aquelles mateixes que estaven suportant el nazisme a Europa i que Lang denunciava com a latents en una societat suposadament democràtica com la nord-americana. Aquest havia estat el tema de M, que era el de que la multitud anònima de les ciutats podia amagar el més abominable assassí, a la manera com passa en el conte "L'home de la multitud", d'Edgar Allan Poe. Així ho explicitava el subtítol de la pel·lícula alemanya, "Els assassins estan entre nosaltres". A Fury les persones que linxen Joe no són monstres, sinó ciutadans "normals", gent honesta que duu una vida ordinària i de la que ningú diria que podia protagonitzar el mínim acte de crueltat. Al judici final, quan són enfrontades amb la seva pròpia imatge de bèsties sedents de sang no són capaços de reconèixer.

El planejament és el propi del que a principi del segle XX era una de les tendències més influents de la psicologia social, el que es coneixia com a psicologia de masses, de la que els autors més difosos eren Jacques Le Bon i Gustave Tarde, a propòsit de com la formació d'una massa implica una despersonalització dels seus components individuals, que perden els referents morals que els són propis com a individus i veuen alliberats els seus pitjors instints. Aquestes teories van ser àmpliament recollides per filòsofs com Ortega y Gasset o Georg Simmel, per sociòlegs com Robert Ezra Park, pensant en la mateixa societat nord-americana, o per Sigmund Freud, en una lectura que Wilhem Reich aplicaria al paper de les munions en l'Alemanya nazi.

El mateix pel que fa a Metropolis, que recull la preocupació, ben pròpia de la burgesia de l'època, pel protagonisme de les masses a les revolucions que estava coneixent Europa en aquell moment, incloent-hi Alemanya. A Metropolis, Maria manipula de manera

8

perversa als treballadors perquè es sollevin i fa d'ells una multitud desfermada i violenta. La moral que després el film és que la classe obrera ha de reconciliar-se amb els patrons en nom de finalitats d'ordre comú i superior, el que passa per una renúncia a conformar- se com a massa revolucionària i acceptar el seu enquadrament, un objectiu —el de la domesticació de les masses— que era un dels objectius programàtics del Partit Nazi, al que pertanyia l'aleshores dona de Fritz Lang i guionista de la pel·lícula, Thea Von Harbou.

Aquesta reflexió sobre la part més fosca de l'ésser humà abasta també al seu protagonista, una víctima disposada a convertir-se ella també en botxí despietat. Joe, efectivament, demostra que ell també pot ser un ésser cruel, quan decideix venjar-se d'ells amagant que és viu i obligant-los a pagar pel que han fet o han cregut fer. En aquest cas, el seu mal és pitjor, car els linxadors actuen arrossegats per passions desfermades en calent, en una situació en que la seva immersió en una massa els ha convertit en bèsties irresponsables. Però Joe actua fredament, de manera calculada, tot i que també cegat, en aquest cas per l'ànsia de revenja.

Tant en un cas com en l'altra, Fritz Lang ens convida a una mena de viatge a les ombres del cor humà, la capacitat que tenen les circumstàncies de transformar-nos en alguna cosa aparentment inconcebible, en fer de nosaltres aquests éssers atroces que sempre som en secret.

A destacar el paper protagonista de Sylvia Sidney com Katherine Grant, la promesa de Joe, perfecte per donar la imatge d'un home ordinari, que podria ser qualsevol, i al que circumstàncies incontrolables porten a una situació crítica. Encarna una moral : igual que tots podem ser executors d'una injustícia brutal, tots en poden ser llur víctimes. Silvia Sidney, està al servei d'una altra

encarnació: la d'una humanitat que sempre està en condicions de demostrar que és possible vèncer el mal, és a dir el costat tèrbol de l'espècie. Un costat tèrbol, que no és del tot aliè a la núvia de Joe. Quan tracta de convèncer-lo que abandoni la seva ànsia de revenja fent condemnar als seus "assassins", ho fa demanant d'ell comprensió per l'estat d'alienació en que cau qualsevol que és abduït per una massa humana..., com ella mateixa: "És com si em matessis a mi".

Fritz Lang era un austriac esdevingut alemany que viatja com exiliat als Estats Units. A l'entrevista que li fa Peter Bogdanovich explica que es passa una bona part del temps després de la seva arribada viatjant pel país, fins i tot a territoris indis, que llegeix de manera convulsiva tota mena de premsa i que aviat s'aficiona a les tires il·lustrades. Segurament aquesta aproximació intensa a la cultura i la societats nord-americanes li proveuen d'una especial sensibilitat a problemàtiques que a un nadiu d'aquell país li resultarien massa quotidianes com per a motivar una reflexió profunda i distanciada. Fury i les seve primeres pel·lícules a Hollywood són testimoni d'aquesta lucidesa davant qüestions que sols un estranger àvid d'aprendre de la societat amfitriona podia percebre. La conclusió del film és ben severa al respecte: el país que l'acull tampoc és tant diferent d'aquell del que ha fugit. Així se'n desprèn del discurs final del protagonista, quan salva en el darrer moment de la pena de mort als seus linxadors: "I la Llei no sap que eren importants per a mi, coses tontes potser, com la fe en la Justícia i la idea que els homes són civilitzats, i l'orgull de pensar que el meu país era diferent als altres ... .la Llei no sap que totes aquestes coses van quedar consumides pel foc dins meu aquella nit."

Recepció immediata del film i fortuna posterior

10

La pel·lícula havia estat considerada com de sèrie C per la M.G.M., el rodatge no va ser fàcil per la falta d'acomodament d'un perfeccionista com Lang a la manera de treballar dels estudis, no es va entendre massa amb Joseph Leo Mackiewic, que era la primera pel·lícula que produïa, abans de convertir-se en un altre gran realitzador... Tot i això, Fury va ser un èxit de taquilla i va merèixer tota mena d'elogis de la crítica del moment. L'any de la seva estrena, 1936, va ser nominada a l'Oscar a la millor història i va rebre tres nominacions als premis del Cercle de Critics de Nova York.

El temps va demostrar que la primera pel·lícula de Fritz Lang a Holywood anunciava l'inici d'una segona etapa en la seva vida creativa que, malgrat les opinions contràries, es podria igualar, pel que fa a mostres de talent, a l'alçada de la que la va precedir a Alemanya i que films com You Only Live Once, Hangmen Also Die!, The Woman in the Window, Rancho Notorious. Clash by Night o Human Desire no desmereixen el valor de M, Die Nibelungen, Metropolis o Das Testament des Dr. Mabuse

Bibliografia

Bogdanovich, Peter, (1984). Fritz Lang en América. Madrid: Fundamentos. 1984. Casas, Quim (2009). Fritz Lang. Madrid: Cátedra. Eisenschitz, B. ed. (2005), Fritz Lang, València: Generalitat Valenciana. Eisner, Lotte H. (2005), Fritz Lang, Paris, Cahiers Cinema. Gorostiza López, José, dir. (2003) Fritz Lang, Madrid: Filmoteca Nacional. Grant, Barry Keith, ed., (2003), Fritz Lang: Interviews, Jackson: University Press of Mississippi.

Jensen, Paul. Fritz Lang, Madrid: Ediciones J. C. McElhaney , Joe (2015). A Companion to Fritz Lang, John Wiley & Sons. McGilligan, Patrick (1997). Fritz Lang: The Nature of the Beast. Nueva York: University of Minnesota Press. Méndez Leite, Fernando (1980). Fritz Lang, su vida y su cine. Barcelona: Editorial Daimon. Ott, Frederick W. (1979). The Films of Fritz Lang. New Jersey: Secaucus. Phillips, Gene D. (1998). Exiles in Hollywood, Bethlehem: Lehigh University Press. Töteberg, Michael (2013). Fritz Lang. Madrid: T&B. Humphries, Reynold (1989), Fritz Lang: genre and representation in his American films, Johns Hopkins University Press,

12

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 12 páginas totales
Descarga el documento