Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad

Geografía temas 11 y 12 2batx vicens vives, Apuntes de Geografía

Apuntes geografía de las palabras clave.

Tipo: Apuntes

2020/2021

Subido el 28/04/2022

elenapetrache
elenapetrache 🇪🇸

5

(1)

3 documentos

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Geografía temas 11 y 12 2batx vicens vives y más Apuntes en PDF de Geografía solo en Docsity! UNITAT 11: Agents socials urbans: són les persones, grups i institucions que participen en la creació i producció d’espais urbans. ● Propietaris privats del sòl urbà: Persones o empreses amb molt poder que miren de negociar de la millor manera possible mitjançant la compravenda de terrenys i edificis. ● Empresaris: Destaquen en les transformacions de la ciutat per millorar la ubicació de les seves fàbriques. Al crear llocs de treballs reclamen a l’administració que els hi construeixi infraestructures. ● Poders públics: S’encarreguen de l’organització social i per mitjà de plans urbanístics s’encarreguen de decidir els usos del sòl urbà i de l’orientació del creixement de la ciutat. ● Habitants: Busquen maximitzar el benestar i minimitzar els aspectes negatius. El paper dels ciutadans com a agents urbans depèn de la classe social i en què barri viuen. Renda diferencial: Valor afegit als sòls o edificis si tenen alguna qualitat específica. Especulació urbana /immobiliària: La ciutat i els seus elements es van convertir en mercaderia que s’intercanviava a uns preus fixats per l’oferta i la demanda del mercat. Valor d’ús: Utilitat que presenta cada zona de la ciutat. Valor de canvi: En urbanitzar i construir el sòl s’hi aplica el capital i treball fins a incrementar-ne el preu final. Edificabilitat: És la quantitat de metres quadrats que està permès construir en relació amb el terreny disponible. Ocupació: Metres quadrats que la legislació permet ocupar en la construcció del solar. Ordenació del territori: Conjunt de procediments tècnics i polítics que tenen com a objectiu posar ordre al desenvolupament urbà d’un territori. Plans d’urbanisme: Plans de zones urbanitzades. Sòl urbà: Sòl construït i urbanitzat. Sòl urbanitzable: Sòl que en un futur podrà ser construït i urbanitzat. Sòl no urbanitzable: Sòl que mai podrà ser urbanitzat i construït. Plans territorials: Són plans que afecten les comarques, les regions o els països sencers i solen marcar les grans línies de desenvolupament i transformació del territori. Plans urbanístics: Són uns documents tècnics que concentren totes les disposicions i propostes relacionades amb el creixement i l’evolució de la ciutat. Plans urbanístics condicionats: parteixen d’una situació preexistent que no pot ser ignorada. Plans urbanístics correctius: Miren de resoldre problemes. Plans urbanístics prospectius: Fan una planificació o previsió d’inversions i actuacions que poden passar en el futur. Plans urbanístics normatius: Llei de compliment obligat per part de tothom. Emplaçament: Lloc físic on es troba la ciutat. Localització: La situació respecte a altres llocs. Trama urbana: Formes físiques de la ciutat. Morfologia urbana: Anàlisi de l'estructura urbana a través d’un pla. Pla irregular: Conjunt caòtic d’edificis sense un ordre fix amb carrers estrets i irregulars. Pla reticular: Forma simple on els carrers es tallen perpendicularment entre ells. Les illes de cases són quadrades o rectangulars. Pla radial: Obertura de vies concèntriques que permeten la connexió entre els diversos barris sense necessitat d’haver de passar pel centre de la ciutat. Suburbi: Cases individuals amb jardí que s’estenen al llarg de les vies de comunicació. Ciutat jardí: Carrers irregulars, cases unifamiliars amb pati i jardí i autosuficient. Es van construir com urbanitzacions destinades a segona residència. Ciutat racionalista /funcionalista: Amb alts blocs de pisos per alliberar sòl per dedicar-lo a zones verdes i obertes. Ciutat dormitori: Comunitat urbana de caràcter essencialment residencial. Gentrificació: Transformació d’un lloc antigament degradat o de classe baixa que acaba sent de classe mitjana-alta. Funció urbana: Activitats que la població fa cada dia i que condiciona la utilització de l'espai de la ciutat. UNITAT 12: Ciutat global: Aquestes ciutats es converteixen en centres imprescindibles en l’espai de fluxos i nodes de la xarxa planetària. Metròpolis global: Metròpolis amb influència nacional i internacional. Àrea metropolitana /regió metropolitana: Diferents ciutats que creixen i van creant conurbacions de ciutats i totes són importants. Conurbació: Teixit urbà continu. Arc mediterrani: Franja d’intensa urbanització que s’estén des de la Comunitat Valenciana fins al nord-est d’Itàlia. Eix urbà anomenat “banana”: Principal eix urbà del continent europeu. Jerarquia urbana: Classifica cada ciutat en funció de la mida de la població que resideix dins de la zona urbana. Hinterland: Territori que queda vinculat a una ciutat a causa de l’atracció que aquesta exerceix. Xarxa de ciutat: Lobbies de ciutats: Grup de nuclis urbans que tenen interessos comuns i que s’organitzen per defensar-los. Post fordisme: és el sistema dominant de producció econòmica, consum i fenòmens socioeconòmics associats a la majoria de països industrialitzats des de finals del segle XX. Terciarització: Predomini del sector terciari considerat com a fase més avançada del creixement econòmic. Ciutat difusa /dispersa: Desconcentració residencial i industrial des del centre de les ciutats cap a les perifèries de les àrees metropolitanes. Ciutat compacta: es diu d'una estructura urbana que per la seva compacitat presenta un màxim d'usos possibles amb un mínim de consum d'energia i recursos. Procés de suburbanització: Procés de descentralització de les poblacions o de les institucions, per un desplaçament de persones, negocis i altres envers les àrees perifèriques d’una ciutat. Segregació urbana: És el resultat de disparitats socials que després es manifesten en condicions desiguals d'habitatge, amb infraestructures i serveis desiguals Guetització: Procés pel qual un grup humà esdevé marginat en un barri determinat, arribant a una situació de marginalitat. Ciutat dual: Ciutat en què es poden diferenciar fàcilment els diferents grups socials i econòmics dels ciutadans que habitualment s'agrupen en un lloc concret de la ciutat anomenats guetos. Polarització social: és un concepte que fa referència a la contraposició i diferències d'interessos polítics i socials entre les diferents classes socials Xarxa urbana: Conjunt jerarquitzat de ciutats i viles que proporciona els serveis administratius, culturals i comercials en una regió i que és dominat per una metròpoli. Sobrecentralitat: on s’ubiquen les seus de grans empreses financeres i industrials, institucions públiques, etc. Sovint coincideix amb els centres històrics