Gestió complet, Ejercicios de Publicidad y Promoción. Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
gusti11
gusti11

Gestió complet, Ejercicios de Publicidad y Promoción. Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

PDF (1 MB)
24 páginas
5Número de visitas
Descripción
Asignatura: Gestió de la informació, Profesor: Pere Masip, Carrera: Disseny (Eina), Universidad: UAB
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 24
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 24 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 24 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 24 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 24 páginas totales
Descarga el documento

GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ

Universitat Blanquerna - URL

2n semestre

Clara Sardà de Espona

1

GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ PERE MASIP MASIP - peremm@blanquerna.url.edu

BLOC I

T1. Informació i documentació. Societat de la Informació

T2. Funcions de la informació en periodisme, publicitat i relacions publiques i en comunicació audiovisual (cinema i televisió)

T3. Accés a la informació. Apunts legats

BLOC II

T4. La gestió de la informació. El procés documental

T5. Estratègies de cerca i recuperació de la informació

- Els problemes del llenguatge - Els llenguatges d’interrogació - Operadors

T6. Internet com a font d’informació. Com buscar i trobar informació a la xarxa

- El funcionament dels buscadors - Com treure (més) rendiment de Google

BLOC III

T7. Les fonts d’informació. Obres de referència

- Classificació - Tipologies

T8. Fonts d’informació especialitzades en comunicació

- Fonts especialitzades en periodisme - Fonts especialitzades en publicitat - Fonts especialitzades en comunicació audiovisual

BLOC IV

T9. El problema de la credibilitat. Avaluació de la informació obtinguda d’internet

T10. Avaluació de la qualitat dels llocs web. Analítica web

Clara Sardà de Espona

2

INFORMACIÓ I DOCUMENTACIÓ

DEFINICIONS PER “INFORMACIÓ”

ALA: “idees, fets i treballs de la ment que han estat comunicats, publicats i/o propagats...”

WIKIPEDIA: “fet de processar, manipular i organitzar dades d'una forma que produeixin coneixement i esvaeixin el desordre, o dit d'una altra manera, i en paraules de Claude Shannon, informació és el que redueix la incertesa”.

MANUEL CASTELLS: “la informació son les dades que s’han organitzat i comunicat. La interpretació d’aquesta informació ens condueix cap el coneixement, que és una activitat generadora d’altres dades, de manera que el cicle s’autoalimenta”.

EX: si ens situem a la II Guerra Mundial, a Anglaterra es dema un cos d’enginyers per protegir els avions i que durant la guerra puguin tornar en millors condicions. Llavors els enginyers analitzaran els impactes dels projectils en els avions que vagin tornant a Anglaterra (dades). Un cop tenim aquestes dades, passem a tenir una informació: lloc on reben els impactes els avions, i a partir d’aquí el coneixement vindrà quan els enginyers sàpiguen quina zona hauran de protegir per prevenir els impactes.

El paper que juga la informació en el món actual ha portat a que ens referim a la societat en què vivim és societat de la informació. Entenem per societat de la informació la nova estructura social que ha aparegut com a conseqüència de la implantació de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC), on la informació i el coneixement són el motor de la societat. És a dir, el món avança gràcies a les tecnologies determinisme tecnològic. Però sorgeix un paradigma ja que podria ser al reves: com la societat va canviant, som capaços de produir tecnologia i no és la tecnologia la que fa que la societat canviï.

DOCUMENTACIÓ / GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ / CONTENT CURATOR

Actualment hi ha moltíssima informació i des del naixement de la informàtica s’estableix un intermediari entre es usuaris i la informació, però amb els anys aquests intermediaris van perdent protagonisme ja que un mateix pot fer la feina de seleccionar la informació continguda en els documents, sigui quin sigui el suport, conservar-la sense alteracions, actualitzant-la permanentment i subministrar-la a qualsevol persona que la demani. Anteriorment això era fet per un especialista.

Aquest fet té molts avantatges però també algun inconvenient: hem de saber buscar, cosa que comporta més esforç.

DADES INFORMACIÓ CONEIXEMENT

ENIAC (electronic numerical integrator and computer)

Clara Sardà de Espona

3

Bretxa digital fa referència a la desigualtat entre les persones que poden tenir accés o coneixement en relació a les noves tecnologies i les que no.

CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DEL CONTEXT EN QUÈ VIVIM

1. L’accés a la informació és més ràpid i senzill (globalització). 2. Tot té possibilitat de canvi, res és estable. 3. La informació és en temps real. La caducitat de la informació és cada cop més primerenca. 4. Compartir informació és més fàcil; no són necessaris tants intermediaris. 5. Informació en mobilitat. Ja no cal estar enganxats a un ordinador perquè el mòbil i la

informació va on les persones vagin. 6. S’accentuen les desigualtats (bretxa digital) 7. Interconnectivitat entre les persones. Possibilitat de connectar-te des de diferents punts del

món. 8. En períodes més curts de temps, cada cop hi ha més usuaris que usen les TIC i nous

programes. 9. Explosió del volum d’informació que està al nostre abast 10. Informació entesa com a organisme viu. La informació es transforma. 11. Tots junts creem més informació que els experts. Aportem més punts de vista. 12. No cal buscar la informació, és ella la que ens troba. 13. Problemes d’autentificació de la informació.

Tot això pot significar que les TIC i Internet estan evolucionant i desenvolupant-se amb més rapidesa que la societat i que en conseqüència la canviï. Ens conformem amb el que hi ha i molt cops caldria la reflexió per part de tothom.

Google i Internet modifica el nostre cervell de diferents maneres:

- Es perd la capacitat de memòria. EX: avui en dia ningú recorda més de cinc telèfons de memòria.

- Ens dificulta el pensament profund.

CARÀCTER CÍCLIC DE LA INFORMACIÓ

ÚS

CREACIÓ

IMPRÈSSIÓ I DISTRIBUCIÓ

ADQUISICIÓ I EMMAGATZEMATGE

ORGANITZACIÓ I CONTROL

DISSEMINACIÓ

ASSIMILACIÓ

Clara Sardà de Espona

4

Encara que Internet i el seu ús no només aporta conseqüències negatives sinó que pel contrari també ens ajuda a que siguem capaços de relacionar la diferent informació que trobem. EX: modificar quatre documents per convertir-los en un ben fet.

[CF. Llibre: The shallows – Nicholas Carr]

Avui en dia hi ha tanta informació que cal delimitar entre allò que és informació i el que és entreteniment. I els mitjans de comunicació es roben en el paradigma de si exposar un tipus de noticies o unes altres.

En el món de la comunicació estan canviant les coses a temps real, i saber allò que atrau l’atenció del públic és el que està fent que la informació real es vegi afectada, l’entreteniment i les noticies de, realment, poca importància comencen a sobreposar-se a lo important.

Clara Sardà de Espona

5

GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ: EL PROCÉS DOCUMENTAL

Amb l’arribada d’Internet, el caràcter cíclic de la informació desapareixerà, ja que la feina d’emmagatzematge, control i distribució desapareix, o com a mínim disminueix. Hi haurà un canvi en el procés de gestió de la informació.

CONDICIONS ESSENCIALS DE LA DOCUMENTACIÓ

1. Rapidesa 2. Pertinença: cal intentar que tota la informació sigui adequada. La informació té que ser

pertinent a allò que busquem. Tota aquella informació que no sigui pertinent, és a dir que no respon a allò que busquem s’anomenarà soroll, no tot serà rellevant i caldrà una cerca molt més detallada.

3. Exhaustivitat: cal aconseguir recuperar tota la informació possible sobre el tema. Quan no hi hagi exhaustivitat es produirà un silenci i per tant necessitarem buscar més contingut.

Per aconseguir-ho, a Google serà pràcticament impossible que la informació sigui pertinent alhora que exhaustiva. Cal intentar que els primers resultats siguin pertinents, ja que normalment seran exhaustius.

Am b

l’a rr

ib ad

a d’

in te

rn et

la g

es tió

d e

la

in fo

rm ac

ió c

an vi

a

Necessitat d’informació

Usuari Documentalista/Bibliotecari

Biblioteca

Centre de documentació

Bases de dades

On buscar Com buscar

Com organitzar la informació

Necessitat d’informació

Usuari Documentalista/Bibliotecari

Biblioteca

Centre de documentació

Bases de dades

On buscar Com buscar

Com organitzar la informació

Buscadors

Xarxes socials

Clara Sardà de Espona

6

EX. PREG. EXAMEN: heu trobat soroll en una recerca, com es pot solucionar?

Fonamentalment no trobem la informació ja que allò que busquem està codificat de diferent manera a com nostres ho hem buscat. És a dir, no coincideix la forma en què la informació que busquem està codificada amb la manera com la codifiquem nosaltres per trobar-la.

Si anem a Google cal pensar la millor manera de buscar i fer un bon us del llenguatge. El fet de no pensar en termes sinònims per buscar allò que ens interessa es qualificaria de silenci. També cal tenir en compte l’idioma en què farem la recerca.

EX: per buscar informació sobre el periodisme digital, a part de buscar a internet amb el propi nom, també es podria buscar a partir de sinònims com: “periodisme online”, “periodisme electrònic” o “ciberperiodisme”; alhora que saber en quin idioma volem buscar la informació.

En les biblioteques i per facilitar la recerca d’informació fan us de paraules per descriure el contingut general dels llibres que estan a l’abast del públic igual que filtres que ajudin a simplificar la feina EX: als catàlegs podem dividir la cerca en autor, títol, matèria... En el cas de Google, com no existeix aquest filtre, la feina és molt més costosa.

Quan parlem del control del llenguatge significa que a cada concepte li correspon un terme en concret, igual que passa amb les persones. EX: la paraula mercuri ens pot fer referència tant al metall com a Déu o un planeta. Si en el nostre cas busquem mercuri dins la literatura antiga; planeta i metall correspondrien a soroll ja que el que ens interessa és el terme referit a Déu mitològic.

Clara Sardà de Espona

7

ESTRATÈGIES DE CERCA I RECUPERACIÓ DE LA INFORMACIÓ

La informació té diferents funcions segons els temes que cal tractar, és a dir, depenent en què estiguem interessats i en el producte final haurem de buscar d’una forma o d’un altre. No serà el mateix buscar informació per fer una tesi doctoral que voler fer un treball de 3 fulls.

A més a més també s’ha de tenir molt en compte que fer un ús concret de pàgines oficials és un mètode que ens facilita les recerques i que alhora ens asseguren fiabilitat.

FASES DEL PROCÉS DE CERCA DE LA INFORMACIÓ

1. Elecció dels termes de cerca. - Condensar en una o dues frases curtes el tema que busques. - Identificar els termes més significatius, eliminant els que presenten ambigüitat, els que no

tenen significat (preposicions, articles, adverbis, adjectius...) o representen aspectes poc significatius del tema.

- Tenir en compte termes sinònims o quasi-sinònims i variants gramaticals...

El control del vocabulari a les fonts d’informació pot presentar diferents graus:

- Control elevat: bases de dades comercials de pagament (catàlegs). - Control mitjà: mitjançant llistes de paraules clau o llistes de descripcions lliures. - Control baix o inexistents: buscadors (Google).

2. Formular l’equació de cerca. En la recerca d’informació, l’èxit o el fracàs dependrà de:

- La correcta definició de la consulta. - La correcta identificació del termes. - Conèixer les fonts d’informació més adequades per a cada necessitat informativa. - Conèixer el funcionament, estructura i llenguatge d’interrogació de les fonts d’informació

(“”, -).

El llenguatge d’interrogació és el conjunt d’ordres, operadors i estructures que, organitzats d’una determinada forma permeten la consulta de fons i recursos d’informació electrònica. El resultat de la combinació d’aquests elements és una expressió coneguda com a equació de cerca.

3. Operadors: són aquells que permeten combinar termes. Hi ha diferents tipus d’operadors:

Operadors booleans o lògics AND, Y, I, * OR, O, + NOT, AND NOT, NO, EXCEPT

Operadors posicionals - Absoluts - Relatius o de proximitat

IN ... NEAR, ADJ, W

Truncament o màscares *, ? Operadors de rang o de comparació =, <, >, >=, =<, <>, - Operadors de presència, absència +, -

http://grups.blanquerna.url.edu/websbb/manuals/FCC/Factiva%20%28guia%20r%C3%A0pida%29 .PDF

Clara Sardà de Espona

8

OPERADORS BOOLEANS (aquests operadors reben el nom en honor del matemàtic del s.XIX G.Boole)

AND

Recupera documents que continguin els dos termes Augmenta la precisió, però es perd exhaustivitat, es redueixen resultats. AND no es igual a la I gramatical Sempre tindrà prioritat per sobre els altres operadors (OR/NOT), per això caldrà que posem

parèntesi entre allò que volem combinar rimer EX: busca informació sobre la contribució del periodisme ciutadà i el periodisme participatiu en

la democràcia. Quina seria l’equació de cerca? (“periodisme ciutadà” OR “periodisme participatiu”) AND democràcia (el primer és OR perquè ambdues paraules són sinònimes; en el segon cas és AND perquè democràcia és obligatori que aparegui; cal posar els parèntesi perquè democràcia combini amb ambdós termes anteriors; les cometes són obligatòries les cometes perquè es busqui l’expressió exacta).

OR

Recupera documents que continguin, almenys, un dels dos termes Augmenten els resultats, però es perd precisió. S’usa quan els termes són sinònims. Operador incloent (inclou, augmenta resultats).

NOT

Recupera documents que continguin un dels dos termes i l’altre l’exclogui. Augmenta la precisió, però es perd exhaustivitat, es redueixen els resultats. Pot eliminar informació rellevant. En el cas de Google no ho reconeixerà, cal substituir-ho per (-). EX: escriu l’equació de cerca sobre la implantació de programes de Gestió de Qualitat Total,

conegut com TQM, en companyies automobilístiques que no siguin els Estats Units (“gestió de qualitat total” OR TQM) AND “empreses automobilístiques” NOT “Estats Units” (cal segui un ordre i usar els parèntesi i cometes quan és necessari; en el cas de TQM no posem cometes perquè ja és una paraula en sí)

EXEMPLE 1: quina equació de cerca hauries d’usar per trobar informació sobre la premsa o la televisió a Catalunya o a Euskadi (premsa OR televisió) AND (Catalunya OR Euskadi)

EXEMPLE 2: quina equació usaries per localitzar informació sobre la política comunitària en matèria de pesca i aqüicultura? “política comunitària” AND (pesca OR aqüicultura)

DIAGRAMA DE VENN

Clara Sardà de Espona

9

EXEMPLE 3: Quina equació usaries per trobar informació sobre la televisió i la publicitat als països de la Península Ibèrica (televisió OR publicitat) AND (Espanya OR Portugal OR Andorra OR “Península Ibèrica”) (Península Ibèrica = Espanya + Andorra + Portugal)

EXEMPLE 4: equació de recerca sobre epidemiologia de la malària –o paludisme– a Sri Lanka, antiga Cellan Epidemiologia AND (malària OR paludisme) AND (“Sri Lanka” OR Ceilan) (Epidemiologia és un aspecte concret dins el camp de la malària, són aquells que estudien com s’expandeix una malaltia i es converteix en epidèmia; per això és un terme rellevant)

EXEMPLE 5: dades de natalitat i mortalitat infantil a Gran Bretanya i França (natalitat OR “mortalitat infantil”) AND (“Gran Bretanya” OR França) (a la natalitat no li cal aplicar infantil, perquè la natalitat sempre és infantil). Una altra opció: (natalitat OR “mortalitat infantil”) AND (“Gran Bretanya” OR França)

EXEMPLE 6: quina equació de cerca hauries d’usar per trobar informació sobre si la legislació australiana que regula la televisió i la ràdio públiques estableix algun tipus d’obligació respecte a la defensa de la cultura de les tribus aborígens d’aquell país “legislació australiana” ((televisió OR TV OR ràdio) AND pública) AND cultura AND aborígens AND Austràlia (“tribus” és un terme que no té gaire rellevància ja que pot considerar-se com a despectiu)

OPERADORS POSICIONALS

Absoluts: no combinen conjunts de termes. S’usen quan per exemple seleccionem en els catàlegs autor o llibre i per tant la cerca es redueix a una secció determinada.

Relatius o de proximitat: combinen dos o més conjunts de termes i recuperen els termes que busquem i que estan propers uns dels altres dins del text.

NEAR (Nn / Nearn)

Recupera documents que continguin les dues paraules indicades amb una distància màxima entre cada mot determinat per n.

n no és obligatòria. No té en compte l’ordre de les paraules. Et permet una cerca àmplia. EX: resultats N4 revisió et buscarà resultats on hi hagi un màxim de quatre paraules entre

els dos termes. També buscarà resultats on la primera paraula sigui revisió. En alguns casos interessarà i en altres no.

WITHIN (Wn / W/n)

Recupera documents que continguin les dues paraules indicades, en el mateix ordre que han estat introduïdes, amb una distància màxima entre cada mot determinat per n.

n si és obligatòria. Sí té en compte l’ordre de les paraules. Permet una cerca més reduïda. EX: resultats W4 revisió et buscarà resultats on hi hagi un màxim de quatre paraules entre

els dos termes. Seran resultats on la primera paraula sigui obligatòriament “resultats” i “revisió” la precedeixi; això en alguns casos interessarà i en altres no.

Clara Sardà de Espona

10

ADJn

Recupera documents que continguin les dues paraules indicades, en el mateix ordre que han estat introduïdes, amb una distància màxima entre cada mot determinada per n.

n no és obligatòria. Sí té en compte l’ordre de les paraules. Permet una cerca més reduïda. EX: resultats Adj4 revisió et buscarà resultats on hi hagi un màxim de quatre paraules entre

“resultats” i “revisió”.

/Fn/

Recupera documents que continguin el terme buscat entre els primers n mots del text del document.

n si és obligatòria. Permet una cerca més reduïda. EX: “discussió de les innovacions”/f50/ buscarà resultats on dins les primeres 50 paraules

de la pàgina web aparegui la frase “discussió de les innovacions”.

SAME

Recupera els documents on els dos termes de la cerca es troben en el mateix paràgraf. Permet una cerca més reduïda. EX: ràdio same local buscarà resultats en què dins d’un mateix paràgraf apareguin les

paraules “ràdio” i “local”, sense tenir en compte el número de paraules que hi hagi entremig dels dos mots.

ATLEASTn

Permet especificar el nombre mínim de vegades que el terme buscat ha d’aparèixer en un document perquè aquest sigui recuperat.

Et permet una cerca més àmplia. Aquest és un operador del què es fa molt poc ús, ja que no tots els cercadors el permeten. EX: atleast7 comunicació recuperarem documents on dins d’una mateixa pàgina web, la

paraula “comunicació” es repeteixi com a mínim 7 cops.

TRUNCAMENT O MÀSCARES

*

Recupera resultats on l’arrel de la paraula es mantingui. S’usa normalment per buscar paraules que formen a un mateix camp semàntic. EX: taul* en aquest cas ens buscarà documents on l’arrel de la paraula sigui taul, per tant,

obtindrem resultats com: taula, tauló, tauleta, taulell, ...

?

Substitueix una única lletra. S’usa normalment per el masculí/femení, singular/plural. EX: taul? en aquest cas l’interrogant només se substituirà per una lletra, obtenint resultats

com: taul, taula, tauló.

Clara Sardà de Espona

11

BOOLEANS OPERADOR PER DEFECTE TRUNCAMENT PROXIMITAT CAMPS

AND, OR, - AND No ho permet * En frase

No ho permet Frases “ ”

Intitle, inurl, link, site, ...

AND, OR, NOT Frase Si ho permet

Si ho permet Near, Adjn, ... Si

AND, OR,

NOT AND No ho permet No ho permet

Frases “ ” Intitle, link,

site, ...

AND, OR,

NOT, () AND Per defecte No ho permet

Frases “ ” Intitle, inurl, link, site, ...

CAMPS

SITE:URL PARAULA

Els resultats es restringeixen als continguts en el lloc o domini especificat. S’usa normalment per realitzar cerques en llocs que no tenen cercadors interns propis. EX: site:www.galinus.com usabilitat mostra únicament resultats a les pàgines web del lloc

“www.galinus.com” on aparegui el terme “usabilitat”.

LINK:URL

Mostra les pàgines que apunten o enllacen aquest URL. La quantitat (i qualitat) dels enllaços a una pàgina web determinen la seva rellevància per als

cercadors. EX: link:www.nosolousabilidad.com els resultats presentaran totes aquelles pàgines que

enllacen amb la web corresponent.

INURL:PARAULA

Els resultats es restringeixen a aquells que contenen la paraula corresponent en la URL. Es pot combinar amb la cerca habitual de termes. EX: inurl:comunicació recupera resultats on la paraula “comunicació” aparegui en el URL de

la pàgina web.

INTITLE:PARAULA

Restringeix els resultats a aquells documents que contenen la paraula corresponent en el títol. Es pot combinar amb la cerca habitual de termes. EX: intitle:comunicació recupera els resultats on el títol de la entrada a la pàgina web sigui

“comunicació”.

EX: necessito saber la quota de mercat de Vodafone i Telefònica a Espanya. Busca-ho segons la base de dades FACTIVA cuota de mercado Near5 (vodafone OR telefónica OR movistar) AND

Clara Sardà de Espona

12

España aquí no cal posar cometes (“”) a “quota de mercat” perquè la ase de dades Factiva, per defecte, ho llegeix com si ja en portés. Encara que posar-les no alteraria els resultats.

Aquí cal tenir en compte que la cerca és a través del buscador: FACTIVA. Aquesta és una base de dades que només recupera documents dels diaris del món. El seu funcionament és diferent al de Google o altres cercadors.

Control de vocabulari quan la base de dades et dóna la opció d’usar sinònims perquè les cerques siguin millors. Factiva no té aquesta opció.

Clara Sardà de Espona

13

INTERNET COM A FONT D’INFORMACIÓ

CARACTERÍSTIQUES DE LA INFORMACIÓ

DESORGANITZACIÓ - La informació no està seleccionada ni organitzada - No està organitzada d’una forma centralitzada que ens faciliti l’accés, no està catalogada,

ni indexada - Els cercadors no apleguen més del 40% de la web - Més d’un 8% dels enllaços són erronis

VOLUM: tenim molta quantitat d’informació i per tant el soroll augmenta. VARIETAT: Informació en múltiples canals i formats VOLALITAT

- La informació no es fixa ni estable. - Informació permanentment disponible, alterable i actualitzable. - La vida mitjana d’una web és de 3 anys.

PROBLEMES DE GARANTIA DE PROCEDÈNCIA

Per solucionar tot això van sorgir molts més buscadors com Google, Bing, Alltheweb, Tahoo!, msn, etc.

El paradigma actual: la web sintàctica (com funcionen els buscadors?)

La cerca està basada en una cadena de caràcters, i no podem precisar gèneres documentals, nivell d’aprofundiment, punt de vista...

El futur de la cerca a internet: la web semàntica

Significa que les pagines web vagin acompanyades de dades semàntiques que descriguin els continguts i la relació de les dades. EX: El llenguatge HTML s’usa per crear pàgines web i permet definir l’aspecte visual de la web, però no descriure els continguts.

Motors de cerca d’un buscador (com funciona?)

Recopilen i indexen la informació de forma automàtica. Formats per tres elements:

- Robot, aranya, spider... - SGBD - Interfície d’interrogació

Més exhaustius però menys precisos.

Avantatges dels buscadors:

Freqüent actualització Grans col·leccions d’informació Resultats més exhaustius

Com calcular la rellevància d’una pàgina web?

Anteriorment es feien servir una combinació de criteris com:

Clara Sardà de Espona

14

- FREQÜÈNCIA ABSOLUTA D’APARICIÓ DELS TERMES DE CERCA: és el sumatori del nombre de vegades que el terme o termes buscats apareixen en un document. Com major sigui la freqüència, més rellevant serà el document

- FREQÜÈNCIA RELATIVA D’APARICIÓ DELS TERMES DE CERCA: és el producte de la freqüència absoluta pel nombre total de paraules d’un document. Com major sigui la freqüència major serà la rellevància

- UBICACIÓ - PROXIMITAT ENTRE TERMES

Amb l’arribada de Google, es comença a valorar la rellevància de les pàgines web a partir de l’impacte que té. Això ho fa mesurant el nombre d’enllaços que rep una pàgina web, és a dir, que altres pàgines web creïn un enllaç a altres webs, això significarà que quants més enllaços, la qualitat i rellevància d’aquestes serà major. A més a més, Google no només té en compte el nombre d’enllaços sinó també la qualitat i importància d’aquests (no serà el mateix que rebi enllaços de pàgines més prestigioses com diaris que de blocs anònims).

D’una forma senzilla, es pot definir rellevància com la relació entre la necessitat d’informació manifestada i la informació emmagatzemada. Un document serà més rellevant com millor pugui satisfer una necessitat informativa. La rellevància té un grau, no tots els documents són igualment rellevants.

Perquè em pot ser útil saber quantes i quines pàgines enllacen una altra pàgina web?

Per la rellevància. Si miro qui enllaça la pàgina web, sabré si és de fiar o no. Si diaris o pàgines de prestigi enllacen la pàgina, aquesta tindrà més rellevància i credibilitat que una altra on els enllaços vinguin de blocs de persones anònimes.

Per fer bones cerques a Google cal:

- Evitar fer cerques d’un únic terme. Molts cops no usar més d’una paraula produirà soroll. - Saber posar termes compostos. Quan es fa us de dues o més paraules posar cometes

perquè sinó el cercador considerarà que entre els dos termes aplica un operador automàtic (AND) provocant soroll a la cerca.

- Usar llenguatge natural. El cercador no és capaç d’interpretar ja que frases compostes faran que hi hagi soroll a la cerca perquè seran recerques massa concretes.

- Ús dels operadors booleans. Saber usar els operadors facilitarà molt la cerca fent que no hi hagi ni soroll i silenci.

Cal tenir en compte que no és el mateix buscar a “google.com” (internacional) que a “google.es” (local). Per a cada ocasió cal saber què ens interessarà més. En el cas de “.es” prioritzarà pàgines d’origen local, a més a més, el Google de cada persona serà diferent al de les altres; tot dependrà de les prioritats de cadascú.

EXEMPLE 1: Quantes actrius diferents van interpretar el paper de Desdèmona a l’Otel·lo d’Orson Welles Actrices Desdemona Otelo “Orson Welles” (quan no es poden operadors a google, aquest ho interpreta com un AND)

EXEMPLE 2: A l’obra Viatge al centre de la terra, Jules Verne situa el punt d’entrada al centre de la terra en un volcà, en concret en un volcà de l’extrem nord-occidental d’Islàndia. Com e diu aquest volcà? volcán “Jules Verne” “viaje al centro de la terra”

Clara Sardà de Espona

15

EXEMPLE 3: Quines son les coordenades geogràfiques de les ciutats noruegues de Tromso, Oslo i Trondheim Tromso Oslo Trondheim (“coordenades geográficas” OR (latitud longitud))

EXEMPLE 4: Necessito trobar l’any en què la Coca-cola va fer la seva primera campanya publicitària a la televisió primer anuncio televisión coca-cola

EXEMPLE 5: Quantes i quins tipus de pàgines enllacen al web: online.journalism.utexas.edu link:online.journalism.utexas.edu (la paraula link: em permet veure quantes pagines enllacen aquest link)

CERCA D’INFORMACIÓ MULTIMÈDIA A LA WEB

- Cercadors generalistes (google, yahoo...) - Bancs d’imatges comercials (getty images, corbis, fotostock...) - Dipòsits oberts (flickr, archive.org...)

INFORMACIÓ MULTIMÈDIA I ELS MOTORS DE CERCA

- Els motors de cerca indexen imatges contingudes en documents web - No generen documents secundaris - No tenen cap relació especial amb els propietaris de les imatges i els sons. El fet que una que

estigui una imatge estigui a Google no vol dir que puguem utilitzar la fotografia lliurement perquè poden tenir diferents drets.

Com a conseqüència:

1. Indexació automàtica per context: nom del fitxer, atribut Alt, text enllaç..., però no indexa el contingut, ni per conceptes denotats (que es veuen), ni com connotats (que se saben), ni dates, ni autors, ni lloc...

2. Imatges de baixa qualitat 3. Poques opcions de cerca 4. Gestió dels drets d’autor

BANCS D’IMATGES

Bases de dades d’imatges:

- Contenen o proporcionen accés directe als documents originals, no únicament a la seva descripció.

- Alta qualitat de les imatges. - Contenen imatges (fitxes i/o en moviment), sons o transcripcions de programes de ràdio i

televisió. - Les empreses són propietàries o dipositàries (amb excepcions) dels drets de les imatges.

Continguts:

- CREATIVE o STOCK: imatges de fotògrafs professionals, habitualment atemporals, amb elements conceptuals.

- EDITORIAL: imatges amb objectiu informatiu (informació d’actualitat o de notícies).

Clara Sardà de Espona

16

Els bans d’imatges ofereixen una millor descripció dels documents multimèdia i, per tat, més possibilitats de cerca. Per exemple els diferents camps dels bancs d’imatges poden ser: camps d’identificació, descripció formal, característiques físiques del suport, de descripció semàntica...

Llicències:

- Drets gestionats: llicències d’ús determinat. El preu es calcula depenent de l’especificació d’ús. Són imatges d’alta qualitat es basen en l’ús (es paga segons la utilització)

- Sense royalties (Royalty free): llicències d’ús il·limitat. El preu variarà segons la qualitat de les imatges.

BANCS D’IMATGES, SISTEMES COOPERATIUS

Els Creative Commons són un conjunt de textos legals que serveixen perquè un autor pugui cedir alguns drets sobre la seva creació en unes condicions determinades. Hi ha quatre tipus de drets que es poden combinar entre ells:

Reconeixement (BY): en qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència caldrà reconèixer l’autoria. És a dir, cal especificar el nom de l’autor de la fotografia.

No Comercial (NC): l’explotació de l’obra queda limitada a usos no comercials. NO pots fer un ús comercial.

Sense Obres Derivades (ND): l’autorització per explota l’obra no inclou la transformació per crear una obra derivada. No es pot modificar la imatge a partir de la postproducció...

Compartit Igual (SA): l’explotació autoritzada inclou la creació d’obres derivades sempre que mantinguin la mateixa llicència en ser divulgades. És a dir, una imatge pot ser retocada per algú el qual no pot guanyar diners per la comercialització d’aquesta.

Clara Sardà de Espona

17

Clara Sardà de Espona

18

FONTS D’INFORMACIÓ

CONCEPTE DE FONT D’INFORMACIÓ I DE DOCUMENT

Entenem per fonts d’informació com qualsevol element material o personal que pugui proporcionar una resposta a una necessitat informativa. Una font d’informació no és el mateix que un document. Les fonts d’informació es poden classificar respecte diferents criteris:

Segons el suport o Materials o Personals

Segons l’accessibilitat o Directes o Indirectes

Segons la freqüència o Accidentals: qualsevol persona anònima a la que no accediries. EX: accident d’avió o Esporàdiques: hi vas sempre que necessites temes concrets (especialistes/psicòlegs) o Habituals: ministeri d’interior.

Segons l’origen de la informació que proporciona o Fonts internes: propietat del mitjà. EX: contactes, hemeroteca / centre de documentació,

corresponsals, enviats especials, col·laboradors... o Fonts externes: alienes al mitjà. EX: gabinets de comunicació, agències de notícies, bases

de dades comercials (FACTIVA), intenet, xarxes socials...

Per tant, com a conclusió, les fonts bàsiques en l’àmbit de la comunicació són: personals, institucionals i documentals.

Des del punt de vista de la documentació, un document cal que aporti informació; això és, ha de comunicar un missatge a través de qualsevol mitjà (textual, sonor, gràfic). Aquest missatge ha de ser creat amb la voluntat de ser transmès. La informació a més, haurà d’estar subjecte (o enregistrada) a un suport que perduri en el temps i que pugui ser utilitzada per a la seva difusió.

Com en el cas de les fonts d’informació, els documents també són classificables segons la transformació dels seus continguts:

- Documents primaris: documents originals, subministren la informació directa, de primera mà. EX: diccionaris

- Documents secundaris: contenen dades i informació referents a documents primaris. EX: google

- Documents terciaris: contenen dades referents als documents secundaris. Aquests pràcticament han desaparegut. EX: buscadors especialitzats

TIPOLOGIES DOCUMENTALS

Una publicació periodística és tot publicació, impresa o no, que aparegui per entregues successives, seguint un ordre numèric o cronològic durant un període de temps sense límit fixat. EX: revistes, diaris, pàgines amarillas...

Algunes bases de dades (referencials o, a text complet) apleguen els continguts de revistes i diaris.

Clara Sardà de Espona

19

Els llibres són publicacions enquadernades no periòdica, de més de 48 pàgines que porta el nom de l’editor, lloc i data d’edició i es pot aconseguir a través dels canals comercials. El llibre, per tant, és un format.

Les monografies són publicacions que des del punt de vista del contingut, conté un estudi detallat i complet d’una matèria determinada. Una bases de dades oficial per trobar monografies és: ISBN.

Les publicacions oficials són publicacions produïdes per una entitat o administració públiques que pretenen coneixement de les normes emanades de l’Estat i altres organismes (lleis, decrets...) i donen publicitat d’actes administratius (nomenades oficials, convocatòries, aprovació d’inversions...). Usem publicacions oficials quan:

o Volem accedir al tex d’una llei, un decret... o Necessitem conèixer el nomenament o cessament d’un càrrec públic. o Necessitem informació sobre la convocatòria d’ajuts o subvencions. o Volem el text d’una convocatòria d’un concurs públic.

Les bases de dades oficials per trobar les publicacions oficials són:

- BOE (Boletín Oficial del Estado) - www.boe.es - DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya) - www.gencat.cat/diari - DOUE (Diario Oficial de la Unión Europea) - http://eur-lex.europa.eu/es/index.htm.

Els catàlegs són aquells que apleguen els fons de centres com biblioteques, llibreries, editorials, etc. Els usem volem saber quins documents hi ha a la biblioteca sobre un tema i també per quan necessitem buscar on està ubicat un document a la biblioteca.

Els anuaris recopilen la informació pràctica sobre aspectes molt variats de la realitat ocorreguts durant un període d’un any. Per tant, recopilen els fets més rellevants durant un any determinat. Usem els anuaris quan:

o Necessitem informació d’actualitat del passat o Necessitem obtenir informació sobre les dades més rellevants d’un any.

Exemples de bases de dades oficials sobre anuaris especialitzats en comunicació:

- INFOADEX (Estudio infoadex de la inversión publicitaria en España) - INCOM (Informe de la Comunicació a Catalunya. Barcelona)

Els directoris apleguen adreces de persones o institucions. Per tant, els usem quan hem de localitzar adreces.

Les fonts estadístiques oficials recopilen dades numèriques. Les usem normalment quan necessitem xifres sobre diferents aspectes de la vida quotidiana.

Alguns exemples de bases de dades sobre fonts estadístiques oficials són:

- INE (Instituto Nacional de Estadística) - www.ine.es - IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya) - www.idescat.cat - Eurostat - http://epp.eurostat.ec.europa.eu

Les fonts estadístiques de difusió aporten dades de tiratge i difusió de diaris, revistes i mitjans digitals.

Clara Sardà de Espona

20

L’exemple de base de dades sobre fonts estadístiques de difusió és:

- OJD (Oficina de Justificació de la Difusión) - www.ojd.es.

Les fonts estadístiques d’audiències analitzen l’audiència dels mitjans de comunicació, tant de premsa, com de ràdio, televisió, cinema i Internet. També aplega dades d’equipament de la llar, consum i estils de vida.

L’exemple de base de dades sobre fonts estadístiques d’audiències és:

- EGM (Estudio General de Medios). Elaborat per l’AIMC (www.aimc.es)

Altres fonts estadístiques sobre la comunicació són:

- comScore: mesurament híbrid (user-centric @Site-centric) - INFOADEX: inversió pubicitària

Els panels de consum són estudis continuats de compres de productes de gran consum i de la llar. Permeten conèixer la marca líder en el mercat, com són els consumidors, freqüència de compra...

Els principals panels de consum a Espanya:

- Consumer Panels (de Taylor Nelson Sofres) - Home Scan (de AC Nielsen)

Els panels de detallistes són estudis continuats per analitzar i conèixer el comportament dels productes i de les marques en els punts de venta, des del punt de vista de l’oferta (ang. Retailer panel). Aquests ens permeten saber:

o Estimació de mercats o Posicionament de marques o Anàlisi de distribució o Evolució i mesura de tendències o Medició de l’eficàcia de les promocions

Exemples de bases de dades que sobre els panels de detallistes:

- Scantrack (AC Nielsen) - INFOSCAN (de IRI – Information resources)

BASES DE DADES

Una base de dades és un conjunt d’informació (de dades) que pertanyen a un mateix context i esta emmagatzemada de manera sistemàtica per al seu ús posterior. Cada unitat d’informació d’una base de dades s’anomena registre. EX: Factiva.

Existeixen bases de dades de dos tipus: referencial (catàlegs, directori) o defont (numèriques, textuals, multimèdia). Aquests són exemples de diferents bases de dades:

- Articles de revistes (multidisciplinàries): o ISOC o Current Contents

Clara Sardà de Espona

21

- Articles de revistes o acadèmics (especialitzades) o Communications & Mass Media Complete o Business Source Elite o Medline

- Articles de premsa o Factiva o MyNews Online - http://www.mynews.es

- Cinema i música o All Movie Guide (http://www.allmovie.com) o All Music Guide (http://www.allmusic.com) o IMSD (http://www.imsdb.com/)

- Estudis de Mercat o Euromonitor o MarketLine (Bca_FCC)

- Legislació o Aranzadi (Bca_FCC)

Clara Sardà de Espona

22

PÀGINES WEB PER AGILITAR LES RECERQUES

Web suicide Machine web per eliminar tot el teu rastre, tot tipus d’informació que pugui haver per internet

Every Block pàgina web per saber informació sobre els barris dels països del món.

CCUC (catàleg col·lectiu de les universitats de Catalunya) pàgina web on es troben tots els catàlegs de les biblioteques de Catalunya.

BOE (boletín oficial del estado) www.boe.es plataforma on buscar les lleis espanyoles i publicacions oficials.

DOLC (diari oficial de la generalitat de Catalunya) www.gencat.cat/diari diari oficial de les lleis de Catalunya.

DOUE (diario oficial de la unión europea) http://eur-lex.europa.eu/es/index.html

OJD (oficina justificación de la difusión) lloc web per trobar les dades de difusió a Espanya.

FACTIVA base de dades on una empresa recull informació i la comercialitza. Recull els continguts de al voltant uns 500 diaris del món, revistes i pàgines web; per tant, només busca articles periodístics on la fiabilitat és molt alta. En aquesta base de dades si no es fa us d’operadors interpreta les paraules com si estiguessin entre cometes. Aquest buscador és creat per un dels principals comunicadors del món.

Biblioteca de Catalunya (carrer hospital, 56) serveix per trobar segur, qualsevol document editat a Catalunya. El seu objectiu és guardar tot el patrimoni del país. Té molt fons històric català.

My News Online base de dades que recull els diaris d’Espanya. És molt semblant a Factiva.

Clara Sardà de Espona

23

CORRECCIÓ PRÀCTICA D’EXAMEN 1

Informació sobre els programes polítics en matèria d’infància dels partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya.

“Programes polítics” AND (CIU OR PSC OR ERC OR ...) AND infància en aquest cas, posar partits polítics catalans no serveix perquè el buscador no sap quins són. Cal especificar la cerca posant tots els partits.

Informació sobre la taxa de natalitat i de mortalitatinfantil a Espanya en general i a Catalunya en particular.

(natalitat OR “mortalitat infantil”) AND (Catalunya OR Espanya)

Informació sobre el periodisme ciutadà –també anomenat periodisme participatiu– i la seva influència en el fotoperiodisme.

(“periodisme ciutadà” OR “periodisme participatiu”) AND fotoperiodisme

Informació sobre la legislació en publicitat subliminal i publicitat enganyosa a Alemanya, França, GranBretanya i els EstatsUnits.

Legislació AND (publicitat AND (subliminal OR enganyosa)) AND (Alemanya OR França OR “Gran Bretanya” OR “Estats Units”)

Legislació AND (“publicitat subliminal” OR “publicitat enganyosa”) AND (Alemanya OR França OR “Gran Bretanya” OR “Estats Units”) les dues opcions són correctes però aquesta donarà millors resultats.

Informació sobre la televisió i la publicitat als països de la penínsulaIbèrica.

(televisió OR publicitat) AND (“península ibèrica” OR Espanya OR Portugal OR Andorra OR Gibraltar) els països que pertanyen a la península ibèrica cal especificar-los perquè sinó hi haurà silenci.

Informació sobre tesis doctorals sobre història de la publicitat excepte als Estats Units.

“tesis doctorals” AND “història de la publicitat” NOT (“Estats Units” OR EEUU) s’ha de vigilar de no escriure “historia publicitat” perquè sinó es busca una expressió sense preposició ni article i no hi ha resultats.

Documents sobre la TDT i la televisió per cable a Gran Bretanya i a Irlanda. Vull que el mateix document parli de tot. (=AND)

TDT AND “televisió per cable” AND “Gran Bretanya” AND Irlanda

Informació sobre les polítiqueseuropees en matèria de llibertatd’expressió i de llibertatd’informació.

“polítiques europees” AND (“llibertat d’expressió” OR “llibertat d’informació”) “polítiques europees” AND llibertat AND (expressió OR informació)

comentarios (0)
No hay comentarios
¡Escribe tú el primero!
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 24 páginas totales
Descarga el documento