Gestió de lainformació, Ejercicios de Historia del Cine. Universitat Ramon Llull (URL)
belenzp
belenzp

Gestió de lainformació, Ejercicios de Historia del Cine. Universitat Ramon Llull (URL)

PDF (373 KB)
29 páginas
1Número de descargas
4Número de visitas
100%de 1 votosNúmero de votos
Descripción
Asignatura: Gestió de la Informació, Profesor: Pere Masip, Carrera: Cinema i Televisió, Universidad: URL
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 29
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 29 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 29 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 29 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 29 páginas totales
Descarga el documento

fweb: factiva

Dades: Representació simbòlica (numèrica, espacial,

alfabètica…)d’un atribut o variable quantitativa o qualitativa.

Les dades descriuen fets empírics,, successos i entitats.

Informació: ​Idees, fets i treballs de la ment que han estat

comunicats, publicitats i/o propagandes. Conjunt organitzat de

dades organitzades que constitueixen un missatge sobre un

determinat ens o fenomen. Dades que s’han organitzat i comunicat.

Aquesta informació es condueix cap el coneixement, que és una

activitat generadora d’altres dades, de manera que el cicle

s’autoalimenta.

Convertim la informació en coneixement.

Coneixement: ​Quan la informació es converteix en estructures

mentals, generalment, implica la creació de coneixement.

La transmissió de dades és fàcil. La transmissió d’informació és

més complexa, requereix algun tipus d’acord mutu entre emissor i

receptor sobre el significat de que s’ha de transmetre (un codi

comú de significat).

La transmissió de coneixement és molt complexa, i tradicionalment

s’ha fet mitjançant el contacte, , el treball en conjunt, de les

persones.

Societat de la informació

Nova estructura social que ha aparegut com a conseqüència de la

implantació de les noves tecnologies de la informació i de la

comunicació, on la informació i el coneixement són el motor de la

societat.

Canvia la nostra manera de pensar?

Tots junts creem més informació que els experts. Aportem més punts

de vista. Creadors d’informació. No cal buscar la informació, és

ella la que ens troba a nosaltres. I ens troba a través de

diversos canals. Encara que, hi ha problemes d’autenticitat de la

informació.

Sense llenguatge no hagués sigut possible tota aquesta evolució.

Permet articular idees i coneixement complex.

5 grans camins per arribar fins aquí:

- Llenguatge

- Escriptura

- …

Digital Divide: entre els que tenen accés a Internet, als

coneixements… i els que no tenen aquest tipus d’accés.

Afecta a la nostra vida privada i profesional.

_______________________________________________________________

Una cosa és l’interés públic (el que interessa el periodista) i

l’interés del públic (el que interessa a la societat).

Un dels problemes que tenen els periodistes es la falta de

credibilitat, la gent ja no confia en els periodistes, consideren

que no diuen la veritat. Un altre problema es que la robòtica avui

dia pot fer un article, per tant, conseqüències negatives pels

periodistes perquè els hi treuen la feina. En l’àmbit de

publicitat passa el mateix, es substitueix a la gent per robots.

En l’àmbit de la comunicació audiovisual esta més lliure.

Estem exposats a la manipulació. Coses que estem acostumats a

veure ens condiciona a tot el que fem. Hem de conèixer el context

i saber com accedir a la informació creïble, saber gestionar-la i

utilitzar-la.

Qualsevol de nosaltres pot crear contingut informatiu i ho poden

difondre tan com vulguin. Per tant, tots som periodistes. Ja no

tenim un sol creador, tots som creadors d’informació. Amb les

xarxes socials podem distribuir-la amb un click.

TEMA 2. Funcions de la informació/documentació

- La documentació forma part del treball dels professionals de

la informació.

● De forma més o menys intensa. En funció de la seva importància.

● De forma més o menys visible. Hi ha a vegades que no la veiem i a vegades es molt visible.

Per exemple, en periodisme:

- De manera visible

● En peces d’informació complementàries, secundàries a la notícia principal.

● En peces independents o complementàries destacades.

- De manera no visible directament.

● columna d’opinió. ● les millors entrevistes es fan en tota la feina prèvia,

llegir sobre el tema, informar-nos sobre la persona. Es la

part més important el fet de llegir sobre el tema.

Per exemple, en publicitat:

- De manera visible:

● Formant part de la campanya publicitària o d’accions de màrqueting.

- De manera no visible directament:

● En la selecció del mitjans. ● En l’avaluació dels resultats.

Documentació periodística. Funcions

- Qualitat​: que obtindrem en el resultat de buscar la

informació. Es pot manifestar de tres maneres:

● Complementarietat ● Credibilitat ● Verificació (ara cada cop és menys obvia, cada vegada tenim

accés a informació falsa) És molt important saber que el que

publiques sigui veritat.

- Creativitat, ​per crear nou contingut periodístic.

- Rendabilitat (guanyar calers). Directe o indirectament

utilitzant la informació.

Exemples de qualitat. Complementarietat: La Vanguardia del 2005.

Aporta qualitat a l’hora de preparar una entrevista.

(Maldito Bulo)

Les claus:

- Tenir accés a les fonts periodístiques, conèixer les fonts al

nostre abast.

● Fonts de premsa i mitjans de comunicació. ● Vases de dades de premsa. ● Bases de dades d’organismes oficials. ● Fonts temàtiques especialitzades. ● Motor de cerca (google).

Per aconseguir complementarietat etc. necessito accedir a aquestes

fonts.

Informació en publicitat. Funcions

Administració ​(departament de comptes: equip de gent que esta dintre de l’agència de publicitat, vetlla que la resta de

departament de l’empresa, faci el que el client vol).

Creativitat: la imatge que veiem de la solució de l’anunci que veiem després a la tele.

Mitjans: ​s’encarreguen de veure on posem la publicitat i el que surti més econòmic.

Recerca: dona suport als altres departaments. Recaptar dades i informació per a fer un anunci, una campanya… Proporciona

dades quantitatives o qualitatives sobre el comportament dels

consumidors. Com es comporta el consumidor, a partir d’aquí,

miraré quina estratègia seguiré.

Funcions

- Complementar​: (brífing: document que recull informació del

mercat o del producte. Es presenta a l’agència de publicitat

per posar en marxa la campanya de màrqueting). Ho proporciona

l’anunciant. Com més informació tinguis, millor serà la

campanya. Això ho fa recerca.

- Comprovar​: mirar si el que ens diuen es veritat. Permet

prendre decisions.

- Rendabilitzar​. La menys habitual.

També es podria posar la creativitat. Utilitzar material d’arxiu i

que necessito buscar-ho prèviament per un anunci.

(gettyimages: permet buscar fotografies específiques)

Documentació en l’audiovisual. Funcions

- Qualitat: ambientació (vestuari, atrezzo, perruqueria…),

interpretció i guinistes (ex: trames).

- Context polític, social, econòmic, cultural…

- Context ambiental, vida i costums de l’època

- Localitzacions

- Localització de materials audiovisuals històrics per

incorporar en el meu producte.

- Gestió de drets audiovisuals.

Claus:

- Conèixer les fonts al nostre abast

En resum:

Un procés de documentació adequat:

TEMA 4 Gestió de la informació: el procés documental

Caràcter cíclic de la informació

- Creació

- Disseminació

- Assimilació

- Ús

Hi han algunes parts del procés que han desaparegut.

En el fons aquest procés té les mateixes característiques que el

procés informatiu.

El procés documental

La documentació com a acte comunicatiu

Emissor - Documentalista/Buscador

Receptor - Usuari

Missatge - Informació

Canal - Suport de la informació (en un inici es tractaven de

canals impresos)

L’usuari té la necessitat d’informació.

Condicions essencials de la documentació (quan busquem hauríem de

complir aquestes condicions):

- Rapidesa: buscar la informació ràpid.

- Pertinença: la informació que recuperem ha de donar resposta

a allò que busquem. Quan sentim parlar de soroll vol dir que

recuperem o recaptem informació però que no ens serveix per a

res.

- Exhaustivitat: intentar trobar-ho tot sobre aquell tema,

òbviament ha de ser pertinent. Trobar tota la informació

possible. El silenci és la informació que necessitem però no

recuperem.

Per què sovint no es produeixen les condicions essencials de la

documentació? Per què no trobem el que busquem?

Fonamentalment perquè una base de dades, un buscador, els

materials… estan guardats d’una forma determinada. Nosaltres si

busquem quelcom no som precisos a la hora de buscar, aquest és el

problema. Es molt important saber com buscar.

Codificació: Posar paraules claus.

“”: algo super especifico.

__________________________________________________________________

El control del vocabulari

Llenguatges lliures (qualsevol paraula del document por ser

utilitzada)

- Llistat de descriptors lliures (Google, Factiva) A google no

hi ha un control del vocabulari

- Llistat de paraules clau (Imdb)

Llenguatges controlats/documentals

- Thesaurus (catàlegs, bases de dades)

- Llistes d’encapçalaments (catàlegs, BBDD)

- Classificacions

Llenguatges controlats

Tenim un terme per definir un concepte. Poden sortir varies

definicions d’un concepte.

Ex: Mercuri pot sortir que es un déu, un metall o un planeta.

- Codi unívoc: un concepte un terme.

- Codi controlat

- Codi normalitzat i no arbitrari

anna gil pedir

Tema 5. La cerca d’informació

Les estratègies de recuperació d’informació

El punt de partida: la necessitat d’informació

Segons l’objectiu de la cerca, el tipus d’informació i els

criteris temporals condiciona com busquem.

Operadors booleans o lògics: AND,Y,I,*,OR,O,+,NOT…

AND

AND: augmenta la precisió, però es perd exhaustivitat, es

redueixen resultats.

AND no es, I gramatical.

OR

Augmenta resultats, però es perd precisió

Operador incloent.

Per temes sinònims.

NOT

Augmenta la precisió, però es perd exhaustivitat, es redueixen els

resultats.

Pot eliminar informació rellevant. La major part de les vegades

funcionarà d’aquesta manera.

Or: sinonimos. = y entre parentesis

AND:

si todo es lo mismo no hace falta parentesi.

Quina equació usaries per localitzar informació sobre la política

comunitària en matèria de pesca i aqüicultura?

“Política comunitària” AND (Pesca OR Aqüicultura)

Quina equació usaries per localitzar sobre la televisió i la

publicitat als països de la Península Ibèrica?

(Televisió OR Publicitat) AND “Península Ibèrica” es correcte però

no és útil.

(Televisió OR Publicitat) AND “Península Ibèrica” OR Espanya OR

Portugal OR Andorra

Quina equació usaries per trobar informació sobre la SIDA i la febre

A a Portugal i a Mèxic?

(SIDA OR “Febre A”) AND (Portugal OR Mèxic)

Dades de natalitat i mortalitat infantil a Gran Bretanya i França?

(“Natalitat” AND “Mortalitat infantil”)

__________________________________________________________________

Operadors posicionals

- Absoluts: IN

- Relatius o de proximitat: NEAR, ADJ, W…

Busca la paraula que estic buscant no a qualsevol lloc de la base

de dades sinó on jo li dic. P.ex. Autor “Singer”: em busca els

autors que es diguin Singer.

Quan diem paraula clau volem dir que busqui en qualsevol document.

Paraula clau es aquella que esta en qualsevol part del document.

Si volem algun llibre d’una matèria concreta, hem de buscar per

tema i ens reduirà la cerca.

Google Académico: podem cercar la paraula que m’interessa…

Ex: autor:Lawrence

Dos paraules com més juntes estiguin en el text, més relacionades

estaran entre elles.

Busca la paraula clau “ètica” i li surten 7.000 documents, ha

trobat tots els documents en que apareix aquesta paraula clau. En

canvi, després busca “ètica” com a matèria.

Els operadors posicionals

- Absoluts:​ IN... Busca la paraula que estic buscant no a qualsevol lloc de la base

de dades sinó on jo li dic. P.ex. Autor “Singer”: em busca els

autors que es diguin Singer

Busca la paraula clau “ètica” i li surten 7.000 documents, ha

trobat tots els documents en que apareix aquesta paraula clau. En

canvi, després busca “ètica” com a matèria (operador posicional

absolut), llavors li surten 6.000 resultats perquè només trobem

aquells documents que en el camp matèria apareix aquesta paraula.

- Relatius o de proximitat: ​NEAR, ADJ, W…. (diferents sistemes, diferents terminologies)

Dues paraules que com més properes estiguin en el text més

relacionades estaran.

P.ex. vull un document que posi vaga feminista.

Si busco “vaga AND feminista” em recuperarà tots els documents que

tinguin les dues paraules, ni que parli d’una vaga d’una altra

cosa i en un altre lloc del text surti la paraula feminista.

Amb els operadors relatius (NEAR) em recuperarà només aquells

documents en els quals les paraules estiguin aprop i, per tant,

tinguin més relació.

NEAR, ADJ, W, N..: Recupera els documents que continguin els dos

termes l’un al costat de l’altre. P.ex. Desert NEAR Sahara

NEARn, ADJn, Wn, W/n, Nn…

Factiva

Adjn. Recupera documents que continguin les dues paraules

indicades, en el mateix ordre que han estat indtroduïdes, amb una

distància màxima entre cada mot determinada per n. P.ex.

“universitat Adj3 Oberta” (màxim 3 paraules entre universitat i

Oberta)

W/n. Funciona igual que l’anterior.

Nearn. El mateix que els dos anteriors, però l’ordre no afecta.

(no son tant importants les de sota)

/nn/. Igual que el near

/f50/. Recupera els documents que tenen aquella paraula entre les

50 primeres del text. P.ex. “Difusió de les innovacions/f50/

Same. Paraules que es trobin al mateix paràgraf. P.ex. “Ràdio Same

local”

Atleastn. Permet expecificar el nombre mínim de vegades que el

terme buscat ha d’aparèixer en un document perquè aquest sigui

recuperat.

Per entrar a Factiva no ho posem a google. Entrem a la web de la

biblioteca de Blanquerna i allà busquem a bases de dades Factiva.

A Factiva no cal posar cometes per les expressions, a google si.

- Penetració de les tablets a Espanya

Paraules clau: Tablets, Espanya, penetració (vol dir quanta gent…)

Els operadors de truncament o màscares: ​?, *

*: Amb una única paraula puc recuperar tots els documents que

tenen la mateixa arrel.

P.ex. Feminis* (Trobariem feminisme, feminista, feminismo…)

?: Diferentes terminacions d’una sola lletra

P.ex. Feminism? (Feminisme, feminismo…)

Google

Booleans: AND, -, OR

Op. per defecte: AND

Truncament: No (*En frase)

Proximitat: No (En frase “ “)

Camps: intitle, inurl, link, site...

A Google le da igual si escribes con o sin acento, però hi ha

sistemes que només et busquen les paraules tal com les escrius.

En google el NOT es un menys -.

altavista: un dels millors buscadors abans de google.

Google compara cadena de caràcters. La web sintàctica. Busco una

cadena de caràcters i busca en la base de dades la mateixa cadena

de caràcters. Es un dels problemes que tenim.

La web sintàctica hi ha buscadors amb una tecnologia més avançada.

No busca els caràcters sinó el significat de les paraules. Aquest

tipus de buscadors son prou intel·ligents com per entendre que per

exemple península ibèrica comprèn les illes, Gibraltar… i google

això no ho sap fer.

Qualsevol motor de cerca (Google) està format per 3 elements:

- base de dades (SGBD)

- programa informàtic (robot, aranya, spider...) (recopila la

informació de Internet a la seva base de dades per poder

buscar més ràpid. Per recopilar-la fa servir enllaços de

pàgines web a d’altres, si una pàgina web no té cap enllaç

extern el motor de cerca no la trobarà mai)

- Interfície d’informació (lloc de la búsqueda)

A nivell tècnic quan ens connectem a google i busquem algo busca a

la base de dades tots els documents on surten les paraules que hem

ficat i ens les mostra. Google a vegades té una opció que posa

surt en caché: el caché es la seva base de dades.

Per què google es el buscador que ha tingut més èxit?

El motiu principal es que ara avui dia es el que té la base de

dades més gran, tenim més informació, encara que google no ho té

tot. Es molt fàcil d’utilitzar i va molt be per un nivell de cerca

no professional. El més important es el Pagerank: el seu èxit es

com calcula la rellevància de les pàgines web. El criteri per

ordenar els resultats estableix la rellevància i ha fet i ha

provocat que el sistema que fa servir sigui molt útil.

Rellevància: la necessitat d’allò que necessito i la informació

que esta guardada i ens mostra.

Google es capaç d’ordenar la rellevància en funció del que creu

que es més important per a nosaltres.

Tradicionalment la rellevància s’ha basat en:

- Frequència absolita d’aparició dels termes de cerca. És el

sumatori del nombre de vegades que el terme o termes buscats

apareixen en un document. Com major sigui la freqüència, més

rellevant serà el document. (No semrpe era així)

- Frequència relativa d’aparició dels termes de cerca. És el

producte de la freqüència absoluta pel nombre total de

paraules d’un document.

- Ubicació. Situació del terme cercat en el conjunt d’un

document. Així, un document que contignui el terme buscat en

el títol o a les metaetiquetes serà considerant més rellevant

que un que el tingui entremig del text.

- Proximitat entre termes buscats.

Fins que va arribar Google:

- Anàlisi dels enllaços:nombre d’importància dels enllaços que

rep un web (Pagerank). El Pagerank calcula el nombre

d’enllaços que rep una pàgina web. Si altres creadors de

pàgines webs es volen enllaçar en una vol dir que aquesta és

interessant.

- I amb menor pas:

- Títols i encapçalaments

- Text de la URL

- Etiqueta META

- Text dels enllaços

- Text ALT de les imatges.

Exemple a classe.

Un polític diu “el 80% de la población lo apoya”. (Tema de la

prisión permanente del 16 de marzo).

On s’ha dit això? Quina és la font d’aquesta informació?

És molt complicat trobar-ho perquè Google va molt bé per buscar

informació general però per centrar-nos en un element és molt

difícil.

Google Labs

Google com a diccionari, com a calculadora, Google Earth, Google

Maps, Google News…

Al seu voltant ha construit un munt d’eines molt útils i que es

retroalimenten.

Google

No utilitzar un terme únic perquè hi haurà massa soroll, hem

d’evitar l’ús de termes únics.

Termes compostos:

- Ex. Comunicació audiovisual, Charlie Hebdo

- Problema: falses coordinacions

- Solució: ús de cometes. “Comunicació audiovisual”

Llenguatge natural

- Ex. Tendències en publicitat digital

- Pot ser útil per trobar documents molt específics i

rellevants, si existeixen

- …

Búsqueda avançada de Google

Et guia amb totes aquestes eines

Pràctica: Quantes actrius diferents van interpretar el paper de

Desdèmona a l’Otel·lo d’Orson Welles?

actresses desdèmona othello "Orson Welles"

CORRECCIÓ EXERCICI DE CLASSE

1. Quina equació de cerca hauries d’usar per trobar informació sobre tesis doctorals sobre la geomorfologia dels jaciments del paleolitic superior, excepte dels de la zona de França.

“Tesis doctorals” AND geomorfologia AND “jaciments” AND “paleolític superior” NOT França (Lo normal seria anar a bases de dades de tesis doctorals)

2. Quina equació de cerca hauries d’usar per trobar informació sobre el temps que fa als països escandinaus durant els mesos d’estiu?

Temps AND (“Països escandinaus” OR Noruega OR Suècia OR Findlandia) AND (Estiu OR juny OR juliol OR agost)

3. Quina equació de cerca hauries d’usar per trobar informació sobre la publicitat en català excepte durant la transició?

“Publicitat en català” NOT transició Publicitat AND “llengua catalana” NOT Transició

4. Quina equació de cerca hauries d’usar per trobar informació sobre la SIDA a Catalunya i a França, excepte des del punt de vista de l’epidemologia?

(SIDA OR VIH) AND (Catalunya OR França) NOT Epidemologia

5. Quina equació de cerca hauries d’usar per trobar informació sobre el tiratge i la difusió de les revistes espanyoles de medicina esportiva. El mateix document hauria de donar informació sobre tiratge i difusió.

(Tiratge OR “Nombre d’exemplars”) AND difusió AND revistes AND Espanya AND “Medicina esportiva” 6. Quina equació de cerca hauries d’usar per trobar documents que parlin de les obres de Shakespeare Macbeth i Enric V, però no de Romeo i Julieta? Shakespeare AND (Macbeth OR “Enric V”) NOT “Romeo i Julieta” 7. Quina equació de cerca hauries d’usar per conèixer el nom del parc nacional on es troba Uluru? Uluru, una de les imatge més característiques d’Austràlia juntament amb el Sydney Opera House, va ser rebatejat pels colonitzadors europeus com Ayers Rock “Parc Nacional” AND (“Uluru” OR “Ayers Rock”) 8. Quina seria l’equació més adequada per localitzar documents que parlin de l’ús de la tècnica de màrqueting coneguda com emplaçament de producte a les televisions franceses, catalanes i australianes? “Emplaçament de producte” AND Televisions AND (franceses OR catalanes OR australianes) EXERCICI A CLASSE

- Trobar a Google tots els articles de Maria Vieira al diari Ara, al Marca i al As. “Maria Vieira” Site:​www.ara.cat​ OR ​www.marca.com​ OR ​www.as.com

- Hi ha alguna entrada al web Journalism.co.uk sobre vilaweb? Vilaweb site:journalism.co.uk (Això també es pot fer per la cerca avançada a l’apartat sitio o dominio)

Google busca cadena de caràcters. Té poc sentir buscar paraules en

català en llocs que siguin de llengua castellana.

Tema 7 FONTS D’INFORMACIÓ

Font d’informació: qualsevol element material o personal que ens

pugui proporcionar una resposta a una necessitat informàtica.

És el mateix una font d’informació i un document? No es el mateix,

tots els documents són fonts d’informació però no totes les fonts

d’informació són documents.

Des d’un punt de vista periodístic, les fonts d’informació es

poden classificar a partir de múltiples criteris.

Segons el suport:

- Materials

- Personals

Segons la freqüència:

- Accidentals

- Esporàdiques: es poden consultar esporàdicament quan es vol

consultar un tema en concret.

- Habituals

Segons l’​orígen​:

- Oficials

- No oficials

Segons l’origen (des de el punt de vista del mitjà):

- Fonts internes: agenda, centre de documentació del mitjà,

corresponsals, enviats especials, col·laboradors.

- Fonts externes: gabinets de comunicació (el departament d’una

empresa o institució que proporciona informació sobre aquesta

als mitjans i a l’entorn), agències de notícies (periodistes

que cobreixen molts esdeveniment i que venen als mitjans),

bases de dades comercials.

Funcions bàsiques de les fonts periodístiques:

- Verificar

- Subministrar background

- Aportar el context (resta d’elements que complementen la

noticía).

Funcioncs de les fonts publicitàries:

- Aportar dades als publicitaris.

- Verificar dades

- Aportar informació sobre altres campanyes

Des del punts de vista de la documentació un document:

cal que aporti informació​, ha de comunicar un missatge a través de

qualsevol mitjà (textual, sonor o gràfic…)

Aquest missatge ​ha de ser creat amb la voluntat de ser transmès. La

informació a més, haurà d’estar subjecte a un suport que perduri

en el temps i que pugui ser utilitzat per a la seva difusió.

Documents primaris

Documents originals, subministren informació directa, de primera

mà.

Documents secundari

Conté dades i informació referents a documents primaris. (Google,

el catàleg de la biblioteca…)

Documents terciaris

Contenen dades referents als documents secundaris.

Tipologies documentals

- Publicació periòdica​ (un diari, revista…)

Tota publicació periòdica, impresa o no, que aparegui per

entregues successives, seguint un ordre numèric o cronològic

durant un període de temps sense límit fixat.

Revistes generals

Revistes professionals: col·lecció d’articles i imatges

especialitzades en un sector professional concret. Les

professionals estan escrites per periodistes especialitzats.

Usem revistes professionals…

- Per buscar informació d’actualitat sobre un sector concret.

- Per conèixer les darreres tendències en el sector.

- Per buscar informació especialitzada sobre el sector.

Revistes científiques o acadèmiques: col·lecció d’articles escrits

per acadèmics en el seu camp d’especialització. Els articles es

publiquen desprès de ser avaluats.

Diaris

Tipologies documentals

Algunes bases de dades (referencials o text complet) apleguen es

continguts de revistes i diaris.

Per exemple: FACTIVA

Llibres

Publicacions oficials: publicacions produïdes per entitats

oficials, que permeten el coneixement de les normes emanades de

l’Estat i altres organismes i donen publicitat d’actes

administratius.

Usem les publicacions oficials quan…

- Volem accedir al text d’una llei, un decret…

- Necessitem conèixer el nomenament o cessament d’un càrrec

públic.

-

Publicacions oficials:

- A nivell espanyol: ​www.boe.es​ (boletín oficial del estado)

- A Catalunya. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

(DOGC)

- Diario oficial de la Unión Europea (DOUE)

- Butlletí oficial de la provincia

- Gaseta municipal

- Diario de sesiones (del Congreso de los Diputados, del

Senado, de las Cortes Generales…)

- Parlament de Catalunya (Diari Oficial del Parlament de

Catalunya, Diari de Sessions - Ple, Diari de sessions -

Comissions) (tot està a la web del parlament)

- Boletín oficial de Registro Mercantil (qui hi ha darrere

d’una empresa, identificar empreses amb poca relació entre

capacitat i guanys…)

- Recopilacions legislatives (Aranzadi - Westlaw, la Ley,

Colex)

1. Informe

2. Acte

3. Tesi​: treball presentat en una universitat per tal d’obtenir

el grau de doctor.

4. Obres de referència

Fonts d’informació contretes

Fonts secundàries(on podem trobar la resposta)

- Catàleg.

Principals catàlegs:

Catàleg de la biblioteca de la Facultat

CUC (Cataleg col·lectiu d’universitats catalanes)

Biblioteca de Catalunya: té tots els llibres publicats a

Catalunya.

Biblioteca Nacional de Espanya

Bases de dades: conjunt d’informació que pertany a un mateix

context i està emmagatzemada de manera sistemàtica per al seu ús

posterior. Cada unitat d’informació d’una base de dades s’anomena

registre.

-Monografies: ISBN (base de dades on hi ha tots els

llibres publicats a Espanya)

- Tesis doctorals: Teseo (base de dades de tesis

doctorals a nivell espanyol des de l’any 76), TDX

- Articles de revistes:

- Multidisciplinàries

● ISOC ● Web Of Knowledge

- Especialitzades

● Business Source Elite (EBSCOHOST): base de dades acadèmica però esta més centrada en

temes d’economia. Enfocada a facultats

d’empresa.

● Communications & Mass Media Complete: base de dades de referéncia en comunicació.

● PSICINFO ● Medline ● ERIC: temes d’educació.

Per accedir a les bases de dades de pagament (Factiva…) es pot fer

des del catàleg de la web de la biblioteca de Blanquerna.

Communications & Mass Media Complete: els elements de búsqueda estan

en anglès i per tant hauriem de buscar en anglès.

Busquem aqui el discurs d’odi a les xarxes socials. Paraules

claus: hate, speech, Social Media o Social Networks.

Hate speech AND Social Media (podem seleccionar un camp de

búsqueda)

s1: “Hate speech” AND “Social media”: 15 resultats

s2: Hate speech AND social media: 19 resultats

Quina és la diferència? Les cometes. Segurament en el segon hi

poden haber les paraules “hate” i “speech” o “social” i “media”

amb altres paraules al mig.

Quina equació de cerca fariem per trobar els 4 documents de

diferència?

S2 NOT S1: (Hate speech AND Social media) NOT (“hate speech” AND

“Social media”)

Discurs d’odi a les xarxes socials dirigits als periodistes?

“Hate speech” AND (“Social media” OR “Social networks”) AND

“journalism”

Estic preparant un treball i he de trobar informació sobre

publicitat a la televisió interactiva.

Busquem a la interficie Business Source Elite perquè a UK la publicitat està més relacionada en el món de l’empresa. Per coses de publicitat buscarem a aquesta. Per coses més generals de comunicació anirem a Communications & Mass media Complete.

Advertising interactive television

Pregunta d’exàmen: Al posar la paraula advertising posem que ho

busqui en el camp “SU Descriptores” (seria com el camp matèria de

les biblioteques). Quina és la diferència entre l’anterior i aquest?

Que hem limitat el resultat en el camp matèria i abans la paraula

“televisió interactiva” podia sortir al resum però potser no era

tant clau com per ser la matèria.

APAPsycNET per buscar coses relacionades amb la psicologia.

Accés a la informació periodística

Informació corrent: el que esta passant ara.

Informació retrospectiva: que es va dir sobre un tema.

En funció del que necessitem consultarem unes fonts o altres.

Per accedir a la​ informació corrent​:

- Consulta directa del mitjà

- Directoris: ​ens permet identificar mitjans. Font secundària,

no em permet trobar informació que esta dient un diari però

em permet saber que esta dient x diari.

Agenda de la comunicación​: Abast nacional, diaris, televisions,

ràdios…

Kiosko: ens ordena els principals diaris del món. Abast

internacional amb preferència pels espanyols.

- Serveis de seguiment de premsa són els més habituals:

Elaboració de recopilacions temàtiques d’informació

d’actualitat personalitzades, que es reben a mesura que es

van produint. Els interessa saber que esta succeint. Dossier

de premsa: selecció de les notícies més rellevants. Empreses:

Acceso.com, Icrece.com, TNS (tns-global.es)...

- Agregadors: ​recopilació d’informació publicada per diversos

mitjans i agrupar-la en un únic lloc web. Són gratuïts.

Google news agafa tots els principals mitjans del món que ho

permeten i et mostra els resultats de tot el que estan dient

els mitjans. Agregació manual, automatitzada o social.

Exemples: google news, yahoo! news, menéame (meneame.net).

Informació retrospectiva

- Hemeroteques digitals

● Hemeroteca/ arxiu digital (paper/web)Presentacions de cerca

- Llenguatge d’interrogació

- Limitació cronologia

- Limitació per col·lecions

- Limitació per formats

● Dues formes d’accés (fullejar/bbdd) ● Difíficl de trobar informació anterior a 1980.

Exemples: La vanguardia, el mundo deportivo, el país, abc, new

york times.

- Hemeroteques històriques: ​digitalització de pàgines de diari​.

● Bliblioteca Virtual de Prensa Historica ● Biblioteca Digital, Biblioteca Nacional

- Bases de dades: ​permeten la cerca de notícies a diversos

mitjans. Exemples: Factiva, Lexis Nexis, Mynews.

Què van dir els diaris anglesos i francesos sobre el dia que van

arrestar a Puigdemont?

Puigdemont AND (arrested OR arrêté OR detention)

Puigdemont AND (arrêté OR détention) AND (Allemagne OR

Deutschland)

Date: in the last month

Source: by Region - Europe - UK, France

Podríem reduir els resultats amb el near o reduint la data als

últims 15 dies. Podem reduir encada més escollint que la

informació aparegui al Headline and Lead Paragraph.

Factiva

- Transcripcions de programes de televisió

- Imatges

- Informes financers d’empreses

- Grup Down Jones (WSJ)

- Més de 10.000 fonts de 159 països

Repertoris de publicacions en sèrie

Recullen periòdicament títols de publicacions en sèrie.

Base de dades

- Cinema i música

● Bases de dades Cinema Espanya ● All movie guide ● All music guide ● …

- Legislació

● Aranzadi (Bca_FCC)

- Altres

● Srtarfor Global Intelligence: per relacions internacionals.

Obres de referència d’informació primària

Anuaris

- Recopilem la informació més rellevant succeïda durant un any.

Informació d’aspectes molt variats de la realitat.

- Tipologies relacionades: llibres de l’any, cronologies.

Usem els anuaris quan…

- Necessitem informació d’actualitat del passat.

- Necessitem obtenir informació sobre les dades més rellevants

d’un any.

Els anuaris generals han anat desapareixent però encara n’hi han

alguns. Destaquen:

● Llibres de l’any: Anuario de los hechos/Anuario de los temas. Barcelona: EDP Dos volums que solien sortir cada any.

● Anuario El País.

● Anuario El Mundo.

- Anuaris especialitzats

● The World Factbook (elaborat per la CIA): anuari que s’actualitza regularment sobre tots els països.

- Anuaris especialitzats en comunicació

Obres de referència d’informació primària. ​La sociedad de la

información en España ​(recull totes les dades d’un any determinat i

està a internet gratuit).

__________________________________________________________________

Seguim amb les fonts d’informació.

Anuaris.

- Yearbook. European Audiovisual Observatory.

- Anuario SGAE de las artes escénicas

- Estudio infoadex de la inversión publicitaria en España.

(Analitza la inversió publicitària a Espanya.)

- IAB

Exàmen: preguntes dels anuaris que entrem. (SGAE - hi hem entrat i potser fem pràctica).

Ens pot preguntar: necessito x dades de l’any x. Nosaltres hem de dir quin tipus de font: Anuari; i després potser especificar: SGAE

Aede: patronal dels diaris, els propietaris. Et donen dades sobre

volum de negoci i com està el sector de la premsa.

Informa anual de la professió periodística: la mateixa visió des

del punt de vista dels periodistes.

Potser fa pràctica d’això a l’exàmen.

Cronologies:

- The day in the story

- World Almanac

- On this day (NYC)

Dades objectives sobre paisos. (P.ex. quants turistes entren a

Espanya. Dada objectiva)

Fonts estadístiques oficials

- Instituto Nacional de Estadística (INE)

- Institut d’estadística català(Idescat)

- (eurostat)

També hi ha dades sociològiques, la opinió de la gent. (P.ex.

opinió de la gent davant el turisme)

- Centro de investigaciones sociológicas (CIS) ​www.cis.es

Organismes que proporcionen dades estadístiques

- UNESCO Institute for Statistics

- FedStats

- US Census Bureau Intenational Database

Dades específiques de l’àmbit de la comunicació

(audiència, tirades…)

● Difusió

Oficina de Justificación de la Difusión (OJD): els mitjans de

comunicació sol·liciten que evaluin la seva difusió dels mitjans

escrits i el tiratge. Actualment també versions digitals.

Dades de tiratge i difusió de diaris, revistes i mitjans digitals.

Tiratge: quantitat de exemplar que surten d’impremta per ser

distribuïts.

comentarios (0)
No hay comentarios
¡Escribe tú el primero!
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 29 páginas totales
Descarga el documento