Grans obras TODO, Ejercicios de Literatura Clásica. Universitat de Barcelona (UB)
lutie-4
lutie-4

Grans obras TODO, Ejercicios de Literatura Clásica. Universitat de Barcelona (UB)

4 páginas
1Número de descargas
7Número de visitas
100%de 1 votosNúmero de votos
Descripción
Asignatura: grans obres universals, Profesor: Borja Begunyà Costes, Carrera: Estudis Literaris, Universidad: UB
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 4
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 4 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 4 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 4 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 4 páginas totales
Descarga el documento
Resumen grans obres EXAMEN ENERO

J.J Rousseau (1712-117)

• Il·lustrat francès

Es distancia de la il·lustració quan detecta que s’ha superat el límit, quan veu que el que intenten els il·lustrats es afegir més raó a la propia raó. Ell afirma que la raó té un límit, que no ho pot resoldre tot.

La moral i la raó no evolucionen a la mateixa velocitat.

Segons Rousseau la raó és un pacte, una eina per viure en societat. Renunciem a la naturalesa humana per tal de viure en societat, alló que realment som.

Afirma que: - La naturalesa es on està la nostra humanitat, reprimido per la nostra vida en societat. - Em de recuperar aquesta dimensió natural per tal de poder se nosaltres mateixos i viure

plenament. - L’única manera de construir la útopia es a partir de la recuperació de l anostra forma natural. Per tal d’aconseguir aixó, Rousseau crea una nova esglesia i allá on hi ha Déu hi possa el JO. En la seva autobiografia parla de Déu per tal de parlar d’ell mateix.

El romántics

Es planteja el romanticisme com un tall respecta la il·lustració. Es un joc de contraris. Alló sublim sustitueix a la bellesa il·lustrada. El canvi es dona al 1750 quan l’estética sopossa a la retórica (canvi de paradigme). Fins ara la idea de perfecció estava sotmesa per un passat gloriós. Però es dóna un canvi quan es pren l’experiència com un objecte artístic que captura i secularitza el temps.

Alló sublim es el que trasendeix i genera una experiencia innigualabrle. El sublim es desbordant i excesiu, es pensa com una forma de experiencia vinculada no en la proporció, sinó en la passió. El sublim té a veure amb la grandesa interior de l’ànima del poeta i provoca en l’anima del lector el desbordament, aquest límit de les nostres categories sensorials.

El subjecte individual es converteix en alló més importants. Els autors romántics parlen de si mateixos a través de la natura, projecten la seva propia interioritat a partir de l’expressió. Art com a mirall de l anatura.

G. Lukács

La novel·la prové de l’ètica, planteja una hipótesi d’ordre i alhora ironitza aquesta mateixa idea d’ordre. El movimient novel·lesc es centra en l’heroi problemátic, que tematitxa el problema de l’encaig amb la societat. Hi ha tres categories diferents:

- Idealisme abstracte: heroie que pateix una ceguera parcial i nosaltres, els lectos, veiem alló que l’heroi no pot veure (Quixot).

- Romanticisme de la desil·lussió: La visió que té l’heroi es més gran que el propi món (Werther). - Novel·la de formació: L’heroi topa amb la realitat i entre en negociació. L’heroi renuncia a les

espectatives que tenía a la seva adolescencia.

Lukács parla de l’heroi problemátic que lluita per formar part d’una comunitat. L’individu i la societat es converteixen en l’eix de l’obra i es crea el problema d’encaix en aquesta societat. Els deus no desapareixen I es fan presents en la seva abséncia. Lukács enten que la figura estructural de la novel·la es la ironia i l’anomena autocorreció de la fragilitat (introducció de la ironia i la crítica).

Goethe

Ell no es consideraba romántic, sinó que estava dins del moviment alemany anomenat Sturn und Drang. Aquest moviment que es va donar a Alemanya per un grup d’autors, questionaba les idees clássiques. Obren la necessitat d’explorar la capacitat de la intensitat tempuestuosa, aquest amena d’agudesa emocional que dissol a l’individu. El Sturn und Drang violenta la forma clássica.

• Werther

El Werther és l’obra que inaufura el moviment romántic. Ell accepta que es conscient de desencaix que existeix entre ell I el món. Debant de tota la mediocritat que veu al món, es queda en silenci, que representa la negativa a participar de la comunitat. Werther es resigna i finalment es suicida.

- Interioritat idealiçada: divinització d’alló que l’individu troba en si mateix, dins seu. Werther es un heroi plenament problemátic.

La novel·la Dóna veu a Werther que parla amb Vilhem. Hi ha un intercanvi de cartes com a representació de la retórica del romanticisme, de la espostaneitat i de l’esforç que fa l’autor per tal representar l’immediatesa. Deixa constancia del seu dolor, de la expressió inmediata d’una emoció. Elimina tota la dimensió d’artifici del text, vol fer creure al lector que alló que està llegint no és ficció. Juga confonen el jo líric amb el jo de l’autor. Per tal de crear aquesta sensació de confussió s’utilitzen el diatari i la carta (representació de les escriptures del jo).

Goethe utilitza la carta per tal de representar un subjecte contradictori, una movilitat en el subjecte utilitza el recurs de l’elipsi: entre una carta i una altre hi ha un espai, un tall que ens permet als lectors projectar varietats posibles del que ha pogut passar. obre un espai d’espectulació que caractertixa la interioritat de Werther. L’elipsis permet fer experiència d’un infinit sense necessitat d’estar representat. Entre carta i carta es crea una infinitat de possiblitats.

El realisme

El realisme enten que el subjecte es capaç d’il·lustrarse a si mateix i que crei que aixó el portará coses bones. El realisme reflexiona sobre l’individu i a la societat. Construcció d’un espai on circula aquesta relaitat interiotizada, on el realisme crítica i supera el romanticisme. El romanticisme s’automatitza i el realisme apareix com a reacció en vers el romanticisme.

Les grans ciutats creixen molt rápid I es dona una serie de canvis i transformacions que els escriptors intentaran explicar:

- Augment de la població a les ciutats - Les ciutats creixen, es construeixen edificis nous - Empitjorament de la vida de la població treballadora - Fábriques, industries…

R. Sennett parla de la idea d’el desconegut. A partir del creixement de les ciutats provoca la desconeixença del nostre veí. Degut a aquest fenómen desapareixen els codis i marques d’autoescriptura pública.

Poe, al Home de la multitud, intenta identificar aquest home desconegut I crear una idea de absolut incompresible.

La idea de ciutat es converteix en la idea de caos modern. La ciutat es converteix en l’objecte artístic a representar per tots els artistes. Els realistes critiquen que els romántics no estiguessin interesats en la ciutats i els categoritzen com ascetes.

Honoré de Balzac (1799-1850)

Balzac converteix la ciutat en alló sublim. Parla de la ciutat i la converteix en el centre de la seva producció literaria.

Balzac, tot I formar-se en el període romántic, ell está interesat en la labor del món, la feina i el soroll de les ciutats. Balzac busca i percebeix en les seves obres una visió enciclopédica, ho diu tot. Model enciclopédic: explica l’individu, la seva familia, la casa, el barri on viu, la ciutat, el país, la situació i la historia…

Planteja:

- Importancia del medi: tota la multiplicitat de la vida humana i de les ciutats que sembla infinit pot amarga un ordre intern. Tota la nostra diversitat prové d’un mateix èsser. Balzac pretén revelarnos la singularitat de l’individu i el seu tipus, vol motrar:

• Ordre secret que categoritza i dona sentit a la vida humana i, • Retornar a la singularitat de cada individu amb relació al seu mitjà.

- Revelació d’un ordre: ordre de la ciutat amagat. Posició cientifico-periodística. Balzac defineix a l’escriptor com el cronista d’una época, amagant la seva condició d’artifici (voluntat transcriptiva).

Gustave Flaubert (1821-1880)

Segons Flabuert, Balzac era un escriptor de transsició del romanticisme i ell, tot i acceptar la configutació balzaquiana, ha de millorar la concepció del realisme. Flaubert el critica i diu que Balzac no escribia bé. Fa una correció técnica de Balzac.

El realisme ha de ser un objecte equivalent al món que ha creat Déu. Flaubert enten que el que de fer la novel·la es eliminar el narrador intrusió, omniscient I comentarista, que no té pasciencia per esperar a que el lector entengui el que ha d’entendre. Ell no parla directament de l’interioritat del personatje, ell codifica la representació de l’objecte de tal manera que els objectes passin a ser representatius de la seva propia interioritat.

El projecte realista de Balzac neix de les transformacions de les cituats, quan Paris es converteéix el punt cero del temps históric. Flaubert, en canvi, conceptua la vida rural com a diferencia i contradicció a la vida de la ciutat. Vida burgesa: mediocre, filisteu, inmovilisme extrem, dimensió material de la vida, benefici… Flaubert crea un un menyspreu profun per l’imperi de la classe burguesa.

• Madame Bovary

Crítica a les idealitzacions romántiques del món. Fantasies de pasions insensates I tardoromàntiques. Seducció paródica, una parodia literal de la sensiblitat romántica, ridiculitzada per Flaubert. Contrapunt de la re´torica idealitzada entre realisme i materialisme. Crítica que una lectura erronea del romanticisme i la confussió del romanticisme amb el món i la realitat es converteix en bojeria. Ridiculitza els idearis i crea una visió pesimista del món.

En el capítol 8, a través de la juxtaposició de dos elements, ens està dien que els dos elements que succeixen alhora están relacionats entre ells d’una manera implicita. (Venda del bestià / Seducció de l’amant)

- Mort d’ Emma: Molt detallada, la sexualitat del cos queda oblidada i el que interesa es el cos murtuori. Insiténcia de la dimensió material del món que té a veure amb la crítica de Flaubert als valors filisteus.

James Joyce (1882-1941)

Dante innaugra la idea de llibre com a món, com a univers o cosmo que inclou un tot que es pot plantejar com una totalitat. Joyce, en canvi, fa una representació de la conciencia, explora la idea i es pregunta si es una veu interior, una cambra…

• Ulysses (1922): Es un relat d’un artista adolescent I els seus pares. Té relació amb l’Ulysses de l’Odissea, pero no té una relació important ni sistemática, sinò que Joyce nom´es convoca alguns fets.

- Lectura del primer capítol

Quan en boc Mulligan diu que el seu nom té un to hel·lénic, mostra dues veritats: que en Boc no conèix la cultura grega tant com es pensa i que el seu nom té, més que un to hel·lénic, un to jueu. Una de les característiques de Joyce es que encarna el caràcter hebreu en la cultura irlandesa.

Joyce cita una de les frases de la Odissea i la cita malament, demostrant que ha llegit la Odissea una vegada i la seva falta de coneixement. Això provoca que el personatje anglès quedi en evidencia i la mediocritat del principi de segle.

- La conciència

La culpa acompanya a Steven durant tota la novel·la, es pregunta perqué no ha aconseguit triunfar com a poeta. Joyce es pregunta en la seva narració quina es la naturalesa del fracas de Steven.

Tot I que estigui narrat en tercera persona, la narració de Joyce s’apropa tant als seus personatjes que es deixa influir pels seus pensaments i idees. Es a dir, el narrador omniscient s’acosta selectivament als personatjes i escolta la conciència de cadascun d’ells. Degut a aquest canvi de conciència, cada capítol està comós en un principi diferent de forma d’escriptura i producció de textos.

Joyce defensa que la conciència es un continu que barreja impulsos i estimols extern i intern, del passar, del present i del futur. Ell parla d’un corrent, d’una fluidessa (aigua).

- Aigua

L’aigua está vinculada a la feminitat: tan maternal com de dessig. L’aigua també pot estar vinculada a la creatiitat. Steven es hidrofóbic. La paral·lisis creativa de Steven es dóna perqué la creativitat va relacionada amb la feminitat i la feminitat amb l’aigua.

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 4 páginas totales
Descarga el documento