Hacia la Revolución part VI, Apuntes de Historia Contemporania. Universitat de Barcelona (UB)
mariamagcm
mariamagcm

Hacia la Revolución part VI, Apuntes de Historia Contemporania. Universitat de Barcelona (UB)

2 páginas
1Número de descargas
8Número de visitas
Descripción
Asignatura: historia contemporanea, Profesor: angels angels, Carrera: Antropologia Social i Cultural, Universidad: UB
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa2 páginas / 2
Descarga el documento

RESSENYA: HACIA LA REVOLUCIÓN, PART VI La Revolució Russa fou un moviment polític, social i econòmic, el qual, igual que la Revolució Francesa que va acabar amb l’Antic Règim, va acabar amb el règim tsarista i la dinastia d’aquets, hereus dels emperadors romans. Això va significar l’abolició del sistema absolutista i despòtic que hi havia hagut fins aleshores, el qual va ser substituït per un nou sistema de govern conegut com el comunisme, que fou dirigit per Lenin. Aquest gran canvi va tenir lloc l’any 1917, tot i que abans hi hagué unes revoltes i precedents que conduïren la població cap a la Revolució entre els mesos de febrer i octubre de 1917. Aquets precedents foren la derrota contra Japó, a la qual la població va respondre amb vagues i revoltes, i la Primera Guerra Mundial.

Les causes principals foren el descontent de la població cap a les mesures polítiques i econòmiques del govern del tsar, la desigualtat de classes, la producció agrària baixa quan l’economia es basava en l’agricultura, i l’aparició del capitalisme a algunes zones industrialitzades.

La Revolució de 1905 va ser fruit del malestar social, principalment per la crisi econòmica que va tenir lloc durant els primers anys del segle XX (1902-1903) amb una situació de misèria als camps i fàbriques de les ciutats de Rússia, i per la derrota a la guerra russo-japonesa. Aquets fets van provocar l’aparició de nombroses protestes, vagues i actes terroristes per part dels camperols, burgesos i proletaris, que van obligar al tsar introduir reformes com noves llibertats, drets, o la creació d’una assemblea. A més va fer tot allò possible per aconseguir la pau amb el Japó.

Això va ser possible gràcies al “diumenge sagnant”, que començà com una marxa pacífica dels obrers cap a Sant Petersburg, al Palau de l’Hivern on es trobava el tsar, per entregar a aquest una sèrie de peticions sobre millores laborals i més llibertat política. Però l’exèrcit del tsar va disparar a la població provocant un gran nombre de morts i ferits. Això va fer que els ciutadans iniciessin vagues de caràcter revolucionari. Davant aquesta situació, Nicolau II, es va veure obligat a acceptar les peticions i va crear la Duma, un tipus de parlament, i la Constitució del 17 d’octubre. Aquets canvis però no van durar gaire, ja que la Constitució va ser derogada i es va restablir el tsarisme. Per això podem dir que durant aquesta revolució només es va aconseguir denunciar el mal govern i demanar reformes polítiques.

Tot i que anys abans es van abolir els serfs i el país semblava modernitzar-se podem veure que l’imperi dels tsars de Rússia seguia endarrerit econòmicament, tecnològicament i socialment, principalment perquè gran part de la població seguia perjudicada, semblant prehistòric comparat amb la resta de països europeus. És per això que la Revolució era la solució per canviar la política i així deixar l’endarreriment.

• Els sectors revolucionaris:

A la revolució s’hi van sumar diferents classes i capes socials.

La reforma agrària de Nicolau II no va millorar la situació dels camperols, i gran part de la població estava d’acord amb aquesta idea. Així, els camperols es van començar a

Maria Magdalena Coll Munar Grup: A1

NUIB: 20008973 Antropologia Social i Cultural

organitzar creant comunitats aldeanes col·lectives, recolzades principalment pels populistes, els quals creien fortament que una comuna revolucionària dels pagesos era la clau de la revolució. Aquets eren els social-revolucionaris, antics narondniks.

El proletari industrial també va créixer, fent que també ho fes la revolució social. Però el desenvolupament industrial només es va donar a les zones més properes a occident. Aquest creixement va permetre la creació dels soviets, l’organització de diputats obrers i camperols, que a mesura que passava el temps s’anaven convertint en un govern provisional revolucionari.

A la revolució també es van afegir les minories nacionals i pobles oprimits per aconseguir l’alliberació nacional.

Els jueus que van ser maltractats, també es van sumar a la revolució, creant comunes agràries, tot i ser socialistes nacionalistes urbans. A aquestes comunes, principalment els kibbutzim, les van convertir en unitats socialistes.

Finalment apareixen els bolxevics i menxevics. Els menxevics eren seguidors del socialisme de Marx, i consideraven una revolta burgesa sense aquesta, per tant, una revolta protagonitzada pels obrers. Els bolxevics eren seguidors de Lenin, enemics del tsar i estaven ben organitzats.

La situació a Rússia era dual; era tant industrial com agrària, va ser conquistada i va conquistar, era avançada però endarrerida a l’hora, i aquest fou el resultat de la primera guerra mundial, la qual va causar la Revolució Russa de 1917, i va fer que el desenvolupament de l’economia s’aturés.

Com a conseqüència de la Revolució es va enderrocar el règim tsarista de poder absolutista, i en el seu lloc es va crear el primer estat socialista del món (URSS), adoptant idees anarquistes, comunistes i socialistes. També va esdevenir una gran potència política, econòmica i militar, seient capaç de derrotar Alemanya a la Segona Guerra Mundial.

Maria Magdalena Coll Munar Grup: A1

NUIB: 20008973 Antropologia Social i Cultural

No hay comentarios
Descarga el documento