Historia de Europa, Apuntes de Idiomas. Universitat de València (UV)
adria_fr
adria_fr

Historia de Europa, Apuntes de Idiomas. Universitat de València (UV)

DOCX (796 KB)
78 páginas
5Número de descargas
13Número de visitas
100%de 1 votosNúmero de votos
Descripción
Asignatura: Hª Europa, Profesor: Antonio Caridad, Carrera: Lenguas Modernas y sus Literaturas, Universidad: UV
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 78
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 78 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 78 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 78 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 78 páginas totales
Descarga el documento

1

TEMA 1 LA REVOLUCIÓ FRANCESA I LES SEUES CONSEQÜÈNCIES

L’època moderna, cronològicament, correspon en Europa entre el descobriment d’Amèrica (1492) i la Revolució Francesa (1789).

2

Durant aquest període, trobem diversos fenòmens, com un considerable avanç en el camp teòric de les idees científiques, una manera diferent de veure les coses en el món cultural (nova actitud humana), una ampliació de l’espai geogràfic conegut amb el descobriment i us de les ameriques i de territoris a Orient, com les Indies que dona als Europeus la possibilitat d’obtindre més influència i poder i nous recursos i aliments que no eren coneguts, com la creïlla, etc.

Al esclat de la revolució Francesa i l’inici de la època contemporània trobem com a característic el desmantellamentde les institucions econòmiques i polítiques de l’antic règim. (feudalisme, monarquia absoluta, amortitzacions, vinculacions, influència de l’església...)

El desmantellament ve causat per:

-Profunds canvis (sobre tot ideològics) entre fins del segle XVIII i primera meitat del segle XIX.

-Aquestes transformacions que cal entendre en uns sentit doble:

1) Procés de desmantellament de les institucions pròpies del AR, fi del absolutisme com a sistema polític i econòmic

2) Emergència de noves estructures que van imposant Burgesia i noves estructures econòmiques

Hi ha dos aspectes a destacar en eixe canvi:

1. La conjuntura final de la societat del AR.

2. El procés revolucionari i el seu resultat, que acaba configurant una nova societat i una nova forma de entendre el mon com a tal.

Les societats (les societats, perquè cada estament era un mon distint i allunyat del altre, encara que amb la mateixa base organitzativa) del AR en occident, en Europa tenien unes estructures mes o menys semblants que evolucionen per:

-Transformacions demogràfiques:

• A partir de 1750, creixement de ritme regular. Pressió demogràfica que donarà lloc a fenòmens socials, població jove majoritària, la qual cosa suposa renovació i canvi.

-Canvis socials:

• Desaparició gradual de les relacions de dependència social.

• Els antics estaments privilegiats són desplaçats per les noves realitats socials. (burgesia com a classe mitjana)

• Les noves activitats econòmiques seran controlades per les noves classes mitjanes. Açò provoca que aquestes noves classes burgeses vagin acumulant riquesa que els faci augmentar de nombre i presència social.

-Canvis econòmics:

3

• Canvi de la base econòmica d’estructura agrària i mercantil per un altra de caràcter industrial i financer. (nou capitalisme)

• La “revolució industrial” es va donar pel desenrotllament científic i tècnic (innovació).

-Canvis ideològics: (van imposant-se a través de la Il·lustració, el nou pensament humanista)

• Crítica intel·lectual als valors ideològics de l’Antic Règim, ho veuen com a base de injustícia i origen del mal.

• S’elaboren nous sistemes del pensament, que superen la fisiocràcia i el mercantilisme.

-Revolució política:

• El resultat és que es dona una nova política de caire més revolucionari (revolucionari no perquè sols feren revolucions, és revolucionari en contraposició a allò que hi havia abans)

• El liberalisme fou la base del pensament com a resultat de les noves societats industrials.

• Faria passar de la monarquia absoluta, feudal, de l’Antic Règim a una monarquia parlamentària, en la qual el rei regna però no governa, i qui governa és el govern i el parlament. (cesió de la sobirania personal, Hobbes o anomena “pacte social”)

• Naixen noves formes de organització estatal, com el republicanisme. (Per la monarquia autoritària, la monarquia està mal vista, així, el republicanisme queda com a única alternativa sólida que no perjudica a les classes obreres.)

SIGNIFICAT DEL CONCEPTE “REVOLUCIÓ”

Importància en el naixement de la cultura política moderna. La frontera que ens ajuda a comprendre altres conceptes que anaren incorporant-se al llenguatge polític nascut d’altres revolucions. (La llengua es un concepte viu que els significats van canviant i amoldantse als nous temps i per determinats fets històrics, canvien de significat)

• Altres conceptes:

Revolució – Reacció

Revolucionari – Reaccionari

Contrarevolució – Contrarevolucionari

El significat antic del concepte de “revolució” era el cicle o trajectòria circular dels cossos celestes. Revolució com a canvi dràstic en un curt període de temps (un curt període de temps poden ser fins 100 anys) que transforma allò que havia anteriorment per tant, s’ha de entendre en contraposició a allò establert abans.

4

Exemple: Abans, Bàrbar era estranger simplement, persona que no era Romà. En les invasions al imperi Romà del s.V, la denominació Bàrbar passà a tindre un caràcter despectiu

Els esdeveniments socials, polítics i econòmics següents transformaren el concepte de revolució de l’àmbit físic al polític (Revolució com a canvi del sistema i no sols de forma de vida). Per tant, el concepte actual significa un canvi polític. Als segles XVII i XVIII comença a aplicar el concepte l’àmbit polític amb un sentit de revolta, de rebel·lió, però allunyat de la idea de revolució com a acte provocat.

El segle XVIII és el segle de la raó il·lustrada que com a molt vol un programa de reformes. A més, la monarquia ho propicia, ho frena o, de vegades, no ho controla.

És un segle que comença amb el desplegament de la raó il·lustrada, però que acaba amb una revolució. El que significa, comença a carregar-se de nous significats i el més transcendental és el de la presa de consciència de que els esdeveniments no són repetitius, sinó que es pot progressar, es pot aconseguir en el temps. D’altra banda, es descobreix l’àmbit polític i amb ell elements polítics que mai havien tingut un paper, com “ciutadania”, “sufragi universal”, “fraternitat”, “igualtat”... Tanmateix, es descobreix un subjecte polític (aquest sempre havia sigut el rei): el poble, i a més, com portador de sobirania. En eixe moment es van anar incorporant llenguatge polític, com esquerres o dretes per identificar les ideologies de la nova societat participativa.

LA REVOLUCIÓ FRANCESA

Hi ha una successió d’esdeveniments que van demostrar que hi havia un malestar general, malestar que va donar lloc a la revolució al 1789 en França:

- Els estats generals es reuneixen a Versalles (noblesa, clero, tercer estat). (Feia quasi 250 anys que no s’havien reunit, aquí, el tercer estat mai aconseguia res perquè eren vots per estaments i així eren 2 contra 1, creant més malestar social).

- No aconsegueixen acords de cap tipus, ni de les pautes a seguir, així, aquesta reunió no fou productiva però si que va servir per a fer esclatar la consciència del poble al veure’s perjudicat.

- Els estats generals es declaren com a assemblea constituent, on el tercer estat ho dirigia, sobre tot la burgesia. És un pas molt important ja que ve donat per la pressió del tercer estat i el fet de que els estats es declararen com a assemblea constituent i proclamen una constitució, els drets del home i del ciutadà.

La majoria de parisencs patien fam degut a les continues pujades del preu del pa a causa de l’escassetat de blat. El descontent augmenta al veure que el govern no feia res per evitar aquesta situació i amés que continuava recaptant impostos abusius.

El desenrotllament posterior va afectar moltes més coses que al rei, va canviar el sistema, la estructura social, les relacions econòmiques, la noblesa.... S’anava a canviar moltes coses que afectarien al concepte de noblesa (canvis del significat del concepte). Debatent sobre qualsevol cosa, i discutint com havia de ser el govern, etcètera, va començar a nàixer la política.

Hi havia diferències socials i ideològiques acusades a Paris, una ciutat infestada de “clubs populars”, on les discutien apassionadament les tàctiques i objectius revolucionaris. Aquí van començar a nàixer les tendències ideològiques que després en l’assemblea constituent anirien fixant les posicions en la seua naturalesa en el poder.

5

Va haver també moltes diferències regionals, ja que cada regió tenia unes característiques diferents a més d’uns drets i posició econòmica diferent, es per això que en algunes zones, la revolució no va tindre quasi ningun èxit des del primer moment i anaren contra els revolucionaris, on es va produir l’inici del període anomenat “El terror”.

Alguns revolucionaris es van aplicar al treball proselitista per a combatre eixa resistència, tot el que va generar més violència. Així, a algunes zones de França no triomfa la revolució i amb altres sí, però en totes es va veure un període de disputes i violència donant un clima social inestable

La política revolucionària es basava en un poc més que el debat constitucional, però va ser el resultat d’eixe debat el que va fer inevitable la violència. Va ser un debat que entre els distints debutats de l’assemblea constituent va produir moltes disputes que van anar creant tensió. Unes decisions claus es legisla l’expropiació dels bens de l’església, al que es va afegir dies després l’expropiació dels bens de la corona per motius financers, ja que l’assemblea considerava que era l’òrgan el que tenia que encarregar-se d’expropiar aquests béns i terres de la riquesa.

Altres decisions es convertirien en motius de divisions a França, ja que en un clima social de mal estar generalitzat, qualsevol cosa no era del gust de tothom i provocava una divisió social, politica o econòmica en molts aspèctes de la vida quotidiana.

La supressió de les ordes religioses contemplatives (la revolució tenia com un dels seus ideals o principis que tot estat havia de ser laic i volien eliminar la religió), al febrer de 1790. A partir d’eixe moment, no van acabar amb les esglésies, però les assemblees dels ciutadans locals (ajuntaments) serien els que elegirien als retors i als bisbes, donant així el poder religiós al poble i no a ningú superior. Molts nobles foren partidaris de la revolució i aportaren el seu patrimoni a aquesta. Per tant, tots els càrrecs eclesiàstics es van convertir en funcionaris de l’estat. Tot això va fer que l’església perguera la seua independència i això també va ser una de les causes de l’augment de la violència. Fins a 1905 no es va solucionar aquest problema, quan es va promulgar una llei de separació entre església i estat.

En 1791, l’intent de fugida del rei i la seua família va ser el detonant que va fer aconseguir el clímax d’esta fase de la revolució. El rei va ser reconegut en Varennes intentant fugir. A partir d’aquest moment, la monarquia i el rei van prendre consciència que hi havia un problema de pes ja que creien que podien manejar el procés revolucionari. Aquest va ser també un moment clau per a la majoria del poble francés per a veure si prestava o no suport definitiu a la revolució.

Esclatà una guerra civil en França, que es va anar extenent-se desde París. Els burgesos van veure que els nobles no es van posar de la seua part al mateix temps que va veure que els ideals dels burgesos podien anar acompanyats dels ideals dels camperols ja que tots dos grups socials en el seu inici buscaven un major reconeixement front la llei i el monarca. En aquest procés, volien llevar al rei però aquest no volia ser desposseït del seu títol així que, després de disputes, va haver de jurar front la constitució promulgada per la assemblea constituent, assemblea formada per els ciutadans.

És en aquest moment quan cobra la seua importància el procés constituent. Les discussions es remuntaven a 1789. Inclús abans, algunes d’elles en el marc de comités, i el que es discutia era una qüestió fonamental: al final, inclús amb algunes d’estes qüestions sense sotmetre’s a votació, l’assemblea constituent va ser substituïda per una assemblea legislativa, a l’agost de 1791, després d’unes eleccions per sufragi restringit. Eixa assemblea és la plasmació jurídica i política dels protagonistes d’eixe procés revolucionari.

6

Van aparèixer les primeres formacions polítiques, sense ser encara partits polítics, com els girondins, encapçalats per Jacques Pierre Brissot. Es deien girondins perquè la majoria perteneixien .. A més, van aparèixer els jacobins (revolucionari radical), que rebien el seu nom per ser el de la seu d’un club amb més de mil socis i més de mil societats feudals. Alguns dels més importants son Danton, Marat o Robespierre. Sobretot aquests, van crear en el seu club un centre intel·lectual per a la revolució (think thank).

El terme “girondí” feia referència al departament de la Gironda, d’on procedien molts dels seus integrants.

Qualsevol que fóra el seu bàndol, els delegats de la convenció havien d’estar atents a la gran varietat ideològica dels seus electors. Hi havia confrontament entre girondins i jacobins, i els san culots eren odiats pels girondins.

Lluís XVI, que ara era monarca constitucional, encara va demostrar que no era un simple titella, al vetar dos importants decrets de l’assemblea, tal com li permetia la nova constitució. Proclamar una croada contra la revolució francesa va ser creada pel seu enemic, anomenat Gustau segon, rei de Suècia.

El clima de guerra s’havia apoderat de França ja en 1791, i es va intensificar quan al gener de 1792 Leopoldo d’Àustria va anunciar que les seues tropes ses posarien en marxa cap a França. María Antonieta era austríaca, filla de Leopold. A partir d’aquest any, comença una guerra europea de moltes monarquies contra els revolucionaris i una guerra civil en la pròpia França en la que els historiadors han anomenat “El terror”.

Brissot i la seua facció, els girondins, creien que la guerra unificaria França.

La declaració de guerra va provocar el deliri en alguns cercles revolucionaris, i només set diputats van votar en contra.

No obstant això, la guerra no va anar ta bé com esperaven Brissot i els girondins, i això va ser desastrós per al seu grup i per a ell. L’assemblea va continuar creant lleis, i una d’elles era que un estranger havia de passar u any en França per a ser considerat de naturalesa francesa.

Tot això va propiciar la destitució dels ministres girondins, i va provocar aldarulls, entrant una multitud airada en es tulleries al juny de 1792. En aquest any, el manifest de Brunswick es va atribuir al cap de l’armada prussiana, el duc Carlos Guillermo de Brunswick (escrit, en realitat, per un emigrant de nom Geoffroy de Lima), va ser un manifest dirigit al poble francés. En este text militar amenaçava d’assaltar París si es duia a terme “qualsevol ultratge contra la família reial”. Brunswick tenia prevista una “execució militar de París”. Com a reacció a aquest manifest, es va produir un creixement de la importància de la imatge a la política, la propaganda, la opinió pública, la premsa...novetats que van anar incorporant-se en la modernitat arran a les revolucions.

En aquests moments de paroxisme, la comuna (més o menys ajuntament) de París, marcava més la pauta que la pròpia assemblea legislativa. En el moment de crisi, la comuna concentra tots els poders per a poder manejar la situació.

La victòria dels revolucionaris en Valmy eixe mateix setembre no va evitar que en una més que exigua majoria, un sol vot, fóra condemnat i executat Lluís XVI a París el 21 de gener de 1793. A partir d’ací, la recent creada convenció nacional, va proclamar la República.

7

Als girondins se’ls enfrontaven els “montagnards”, els muntanyesos.

A partir d’ací, la revolució es va traspassar a si mateixa. I a més de la lluita contra els enemics el poble, també es va engolir a molts dels seus propis fills, però junt amb la violència, es trencaven moltes cadenes. Creació del “sistema mètric decimal”, que dura fins avui en dia. Napoleó, en les expedicions militars que feia, s’emportava científics.

Al final, la guerra va ser favorable per als francesos ja que van obtindre la victòria. També va haver traïcions en el si dels revolucionaris. Dumouriez, el general triomfador de Valmy, va demanar un armistici als enemics de França. Continua sent una atmosfera fràgil i en eixe moment naix la marsellesa, un tribunal revolucionari per a atendre les necessitats de la guerra, que al final es va incorporar a l’univers simbòlic dels francesos.

Totes les mesures de la revolució adquirien una dimensió política. Qui és protagonista ara de l’acció política son les normes, la legislació...eixe àmbit polític és el que la revolució aporta a la modernitat.

Es va formar el comité de salut pública, que al llarg de 1793 va comptar amb un comité de seguretat general paral·lel, encarregat de funcions policials.

Carnot, un estricte i eficaç especialista de l’organització militar, va reconduir l’estratègia militar, que portaria a la victòria als exèrcits francesos. Va aplicar els seus coneixements a restablir l’exèrcit, i es dedicava a estudiar elements de la ciència, però es va posar al servei de la revolució. No obstant això, a causa de l’agitació revolucionària, la constitució no va arribar a entrar en vigor i, dins de tota eixa circumstància, hi va haver un altra situació terrible pels constants tumults i la falta d’abastiment. Ací es quan la constitució aprova una norma prou debatuda i controvertida anomenada “llei de sospitosos” i facultava a detenir a qualsevol ciutadà que els comitès consideraven enemics de la revolució, que fomentaren la tirania, que foren enemics de la llibertat, que fomenten el liberalisme... (...)

Element molt constitutiu i respectuós i q s’integra dins duna estructura federal en França no va ser així. En aquesta llei també tenim un element per a comprendre com va anar formant-se l’estat francès. Tot això va provocar una mobilització en massa, l’objectiu de la qual era aconseguir un milió d’homes, va entrar en vigor i va ser recolzada amb entusiasme pels sans- culottes de París. Aquests estaven organitzats en seccions (de les que hi havia 48, i cada una enviava dos representants a la comuna de París) i pels militants revolucionaris dels departaments. La convenció va tindre moltes dificultats per a controlar estes forces, durant els tres anys del “terror”.

Durant eixos anys va haver 14000 execucions. La guillotina, un instrument que posseïa el seu propi llenguatge retòric, va ser inventat per a “humanitzar” les execucions, indolor i eficient. Alguns contemporanis la denominen “la terrible màquina”. Va ser inventada per un metge francès anomenat el doctor Guillotin. Ací tenim una diferència amb la justícia del AR. Els revolucionaris volien acabar amb eixa forma de injustícia desigual. Robespierre o Canton van ser guillotinats.

Robespierre ha sigut molt criticat, tant des de l’esquerra com dels de la dreta. Va ser membre de l’assemblea abans de convertir-se en diputat de la convenció. No obstant això, estos i altres autors reconeixien que Robespierre va dominar l’escena política en la revolució, encara que no sempre aconseguia controlar els esdeveniments.

8

Durant el terror, van desaparèixer molts fills de la revolució. Les forces que van acabar per destruir a Robespierre van ser més potents que la coalició europea que va lluitar contra els exèrcits revolucionaris. Unes forces internes que pugnaven per imposar les seues idees i projectes. Van substituir el calendari gregorià i inaugurar un republicà basat en la naturalesa. En aquest calendari, els noms dels mesos adoptaven denominacions dels fenòmens naturals i de l’agricultura.

El període conegut com “El terror” aniria decreixent amb l’execució de Robespierre. Aquest seria la representació d’aquest període amb el seu radicalisme, les seues propostes... Inclús va haver una facció que va intentar reposar la monarquia en la persona del dofí, un xiquet de nou anys que moriria en la presó en juny de 1795 (fill de Maria Antonieta i Lluís XVI, el qual va simbolitzar el desig d’abolir la República i tornar a la Monarquia).

Forces i contradiccions internes:

-La centralització

-La descristianització

-La reacció monàrquica: va ser prou important perquè els monàrquics van intentar invadir territori francès ajudats pels anglesos com les potencies monàrquiques de l’Europa occidental. No va triomfar però va parar la violència.

-Restricció dels poders del comité de salut pública: les seues atribucions eren retallades en el sentit de que no podien detindre a qualsevol persona que consideraren sospitosos.

-Abolició del tribunal revolucionari

-Abolició de la “llei de sospitosos”

-Clausura dels clubs jacobins

-Rehabilització dels girons supervivents: eren una de les faccions moderades dels revolucionaris. Van ser rehabilitats i això va contribuir a l’acabement del període del terror.

-Abandonament del sistema de preus fixes: girondins, muntanyesos...estaven en contra dels preus que havien establert els jacobins, que produïa acaparament de productes bàsics que provocaven desabastiments i revoltes.

Tots aquests factors contribuïren a que el període del terror anara moderant-se i , per tant, entraríem en una altra fase de la revolució.

Va haver reaccions dels jacobins, que van anar irrompre en una reunió de la convenció però ja no tenien suficient força i per tant van ser reprimits i molts acabar en la presó o executats. I en aquest moment tenim una reducció de revolució però no acaba del tot amb la violència. “Terror blanc” era violència per part dels monàrquics que intentaven reprendre el poder i la seua força en França. El color blanc era el color dels borbons francesos.

La convenció va redactar una nova constitució, més restrictiva que les anteriors en termes democràtics, coneguda com la constitució de l’any III. La situació aniria normalitzant-se amb la creació del “directori”, amb poders executius, constituït per cinc membres triats indirectament pel legislatiu, composat per dos cambres: la cambra dels cinc-cents i la cambra dels senadors o ancians. Per tant, la constitució incloïa unes normes mes restrictives per aconseguir ordre social.

9

Va haver protestes, inclosa una dels conservadors, recolzats pels monàrquics, que va ser dissolta per un militar de nom Napoleó Bonaparte, abans que fóra dissolta la convenció en octubre de 1795. És el personatge que, tot i ser França derrotada, mantindrà

En les eleccions de 1797, només 11 diputats de l’antiga convenció van ser reelegits, mentre que molts realistes van obtindre escó. El directori va anar perdent el control fins el punt que es va produir un colp d’estat. Va ser un colp republicà, a què li va seguir un altre, dos anys més tard, per mitjà del qual Napoleó va arribar al poder com a cònsol, junt amb altres dos, Sieyes i Ducos.

Encara que els anys d’efervescència revolucionària havien acabat, el que la revolució havia assentat en eixos deu anys va ser en referència a la monarquia. En eixos moments, la restauració dels borbó era ja impensable en la ment de molts ciutadans francesos.

CONSEQÜÈNCIES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA: DE LA VELLA A LA NOVA CULTURA

-Vella cultura política: privilegiats, estaments, súbdits.

-Proposta de la nova revolució: instauració de decrets civils, polítics i socials (tots iguals davant la llei).

El pas de súbdits a ciutadans va ser molt important. La revolució va construir el ciutadà modern. També hi havia una nova percepció de la sobirania que ara hauria de ser col·lectiva, és a dir, no pertany a un individu, sinó al monarca.

La societat va adquirir consciència del que ocorria: de no qüestionar el règim a l’intent de derrocar-ho. Els individus es van atorgar a si mateixos la sobirania, entesa com a nació. S’entenia per sobirania, la ciutadania legal....

Dos concepcions del dret a la ciutadania: la inspirada a Grècia i Roma (només els ciutadans propietaris) i la ciutadania universal.

El sufragi no s’entenia com en l’actualitat. Va haver una solució: dividir el ciutadà en dos ciutadà actiu (vota) i el ciutadà no actiu (no vota).

Va haver també una contradicció de la revolució, declara la igualtat, llibertat i fraternitat, però nega el vot a les dones.

10

AMPLIACIÓ DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA

11

12

TEMA 2 LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

La revolució industrial és un concepte clau per a l’època moderna. Va ser l’inici d’un creixement nou i sostingut (l’economia del AR tenia unes característiques molt diferents que van ser la manera de produir en economia capitalista, es a dir, sistemes de producció no va tindre cap parangó comparada amb aquestes esclavistes, mercantilistes... Tot aquest canvi a

13

millor ho va produir aquesta revolució industrial) que va ser una transformació històricament ràpida. En Gran Bretanya (país on va tindre lloc aquest fenomen) va tindre coma conseqüència distints processos d’industrialització. A més, el concepte central de la R.I és la innovació, és a dir, s’entra en un període en el que les decisions polítiques comencen a transformar ràpidament l’economia del país i, per tant, s’ha d’entendre la revolució industrial com un procés d’innovació econòmica i tecnològica. Aquesta innovació va provocar la utilització noves tècniques organitzatives, noves matèries primes, noves formes d’energia, etc. La concentració dels processos industrial és un altre element clau que afectarà a qüestions om el comerç exterior i sobretot també hi haurà una implicació important de l’estat en la organització de la economia, encara que en GB no ho van ser cent per cent

Aquesta innovació que va reflexar la revolució industrial es va associar al treball en les fàbriques, a l’energia de vapor i en un ús intensiu del capital. Per tant, aquest procés industrialitzador es diferenciara completament del q va ser el sistema econòmic feudal del AR (intercanvis entre senyors i vassalls). El resultat d’aquestes innovacions donarà com a resultat la transició del feudalisme al capitalisme (va ser un debat molt ric en què els historiadors de diferents països es posaren a discutir de com va ser eixa transició en els diferents països).

Per tant, la revolució industrial va afavorir un nou mode de producció: el capitalisme. Hi ha haver també formes d’organització social: patrons i assalariats (complexes de fàbriques que naixen produiran el capitalisme); i l’estat constitucional parlamentari. A més, també van haver innovacions tecnològiques aplicades en una organització de fàbrica.

La principal característica de la revolució industrial és la millora de la productivitat. En l’antiguitat, els artesans controlaven i feien ells tots els productes, a diferència de la RI, ja que molts empresaris estaven en contra. Va haver factors importants: mà d’obra i de capital: es va donar més importància el benefici que el benestar dels treballadors. Açò va provocar llargues jornades de treball, tant de homes, dones i inclús xiquets, ni hi havia seguretat social. Va haver transformacions de les estructures socials que afectaren gran part de la població que van perdre la manera de produir i se’n van anar a les fàbriques a treballar, és a dir, depenen d’ella per a treballar. Aquesta aparició del sistema de fàbrica va ser ràpid però va tardar en consolidar-se en alguns països, i en aquest període conviuen diferents formes de producció: hi ha treballadors autònoms.

Per tant, la RI és la que posa èmfasi en el canvi tècnic com a motor de les transformacions. Però molts autors ho van discutir ja que consideraven que la RI no va provocar creixement de renda per capital ni formació de capital. Per tant, el concepte RI no és adequat. D’altra banda, altres autors diuen que no hi ha contradicció entre ambdós definicions. Un altre debat que va haver entre els historiadors va ser quines causes van provocar la revolució industrial, i aquesta va ser una de les polèmiques en la història econòmica. Durant molt de temps es va parlar de causes úniques o de les més importants. La crítica posterior va afirmar que per a entendre un procés com la RI hem de pensar sempre amb diversos factors perquè ninguna causa per si sola pot ocasionar un procés tan complex com la RI. Tenim factors polítics, econòmics i socials que afavoriren a la revolució industrial.

La RI s’inicia a Gran Bretanya per unes millores en la producció agrària i industrial, millores en el mercat i millores en les estructures polítiques. Al final del S.XVIII només va haver un país que tingué els tres factors: Gran Bretanya.

AVANTATGES DE GRAN BRETANYA EN LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

14

-La seua insularitat: menys despesa en armament i defensa a causa de ser una illa.

-Relleu poc muntanyós va facilitar el transport

-Abundància de rius navegables

-Riquesa minera:

-Transformacions agràries:

-Tradició manufacturera anglesa: sectors artesanals en la manufactura que va ser molt més especialitzada en Anglaterra. Parlem d’una indústria tèxtil abans de la RI que és molt moderna, i això va ajudar a les innovacions tecnològiques a aplicar-se més ràpidament.

-Existència d’un mercat previ: molts països que iniciaren una producció industrial no hi havia un mercat interior que poguera comprar, el que va fer fracassar tots els àmbits econòmics. Però el sistema de producció va augmentar fins que va poder accedir a un mercat amb capacitat de compra.

-Comerç exterior i les colònies: quan tots els productes no cabien en el comerç intentaven posar- ho a l’exterior, el que va provocar una ampliació del mercat britànic.

-Organització de l’estat i la seua política econòmica: més moderna que en les monarquies absolutistes d’altres països (Espanya i França). En GB és una monarquia parlamentària, el que provoca que el que controla l’economia és el parlament i no el rei. El parlament es el que promulga les lleis i organtza la economia, e GB els impostos eren més baixos que els demés.

-Política del govern: era estar atent a les necessitats dels distints sectors però no buscaven la inovació sinó era una búsqueda de benefici. Era un govern protector en els seus productes (mercantilisme)

Hi ha una consolidació en la RI en les millores en la producció agrària i industrial i en el volum i organització del mercat. Ajuda de l’estat, ja que es el principal interessat ja que te més beneficis i amb aquests majors beneficis li se dona un major poder.

Hi ha autors que incideixen en que el fet clau de la RI va ser el procés de canvi tècnic accelerat.

Hi ha una sèrie d’invents principals que anirien originant una sèrie d’invents derivats, que una vegada aplicats produïren un fort impacte econòmic en la producció i estimulaven una altra sèrie de sectors. Són bàsicament millores progressives d’allò que hi havia per donar-li una major productivitat.

Les innovacions que s’aplicaren als sectors econòmics s’aplicaren de diverses maneres:

-Innovació per l’ús: els propis treballadors de les màquines va introduint millores que beneficien la producció.

-Innovació per l’aprenentatge: van aparèixer els primers enginyers de les màquines. Millora de les màquines i per tant, millora de la producció i dels beneficis.

Eixes transformacions van tindre lloc en els camps de la producció, les matèries primeres utilitzades i l’organització de la producció i el transport (aquestes abarataven els productes respecte altres països).

15

Els canvis en la producció van consistir en:

• La substitució dels homes per les màquines (una de les conseqüències més importants de la RI),

• Aplicació massiva d’energia produïda per a moure les màquines (carbó, gas, petroli),

• Utilització de matèries primeres noves o poc utilitzades (vapor, electricitat, explosió, màquina de vapor, motor elèctric, motor explosió intern...que aniran aplicant-se als transports i això farà abaratir els preus i provocaran beneficis).

Tots eixos canvis van exigir la concentració de l’activitat en la fàbrica (factory system). A causa d’aquests canvis, afecten a alguns sectors: sector tèxtil (teixits de cotó), sector siderúrgic (el ferro), sector energètic (màquina de vapor), sector miner (noves tècniques d’extracció), indústria química (transformacions científiques i noves aplicacions).

TEIXITS DE COTÓ

John Kay va ser l’inventor de la llançadora volant. Mai se li va reconèixer la patent del seu invent. Els treballadors desempleats cremaren sa casa en 1753.

Aquesta va millorar l’amplitud del teixit. No va modificar substancialment la màquina, però va millorar l’amplitud del teixit, fent el procés més ràpid. A més, només el cotó podia suportar les característiques de les màquines.

- La spinning-jenny o jenny va ser inventada per James Hargreaves. A principis del segle XVIII suportava 8 fusos, però a finals ja podia portar 120.

- La water-frame va ser la màquina moguda per energia hidràulica.

- La spinning-mule (1779) es va crear de la combinació de la jenny i la waterframe, i era moguda per energia externa.

- Desmontadora mecànica de Whitney simplificava la separació del cotó des de la planta.

SIDERÚRGIA

Era el procés de substitució del carbó vegetal per mineral, i procés de laminat.

La utilització de ferro era:

• Ferro fos o ferro forjat.

■ I el procés de fundició en alts forns: pudelació i laminat.

16

■ El procés de laminat de Darby i Cort, va permetre elaborar 15 tones de ferro en el temps que abans es necessitava per a elaborar una; es feia amb carbó mineral, més barat que el vegetal.

Aquest va provocar l’augment i abaratiment de la producció.

MÀQUINA DE VAPOR

Va ser aplicada al ferrocarril i vaixells.

James Watt va ser l’inventor de la màquina de vapor. Va permetre canviar la localització de les fàbriques des dels rius a les mines i ports. Va haver un augment de la potència de vapor, però també de la hidràulica.

SECTOR MINER

Noves tècniques d’extracció del carbó en la busqueda de traure més benefici en la matexa feina o en menys. (augmentar la productivitat)

INDÚSTRIA QUÍMICA

Transformacions científiques i aplicacions:

-Productes de laboratori en petites quantitats per a la fabricació industrial.

-Descobriment de nous procediments per a obtenir els mateixos productes, més abundants i més barats.

-Aprofitament de subproductes com base de nous processos químics.

-Descobriment de nous productes químics.

EL SISTEMA FABRIL

Des del punt de vista de l’organització del treball, la RI va consagrar la fàbrica com a forma d’organització de la producció. Encara que la fàbrica ja era coneguda, amb la RI s’aconsegueix un major control dels obrers, les matèries primeres i del producte final, i major rotació del capital. (abans eren tallers en cases que poc a poc van creixent perquè per posar les noves maquines els fa falta més espai i perquè cada vegada hi ha més gent treballant ahí)

-Aspectes positius: multiplicació dels beneficis, abaratiment dels processos.

-Aspectes negatius: tradicional crítica per la proletarització de la mà d’obra: llargues jornades de treball, no especialitzat, monòtona i mai, retribuïda. (molt cruel en alguns casos)

PAPER DELS EMPRESARIS

-Els que consideren els empresaris com el primer motor, factor principal del desenrotllament econòmic.

-Els que consideren els empresaris com una part més de l’engranatge, si hi ha pocs, es poden importar, com una altra matèria primera més. Aquesta visió vol dir que l’empresari no es el

17

motor, es sols una part més tan imprecindible com ho són les altres (muntatge, obrers o repartidors)

Orígens dels empresaris

En inici, eren empresaris proletariats, empresaris sense experiència, però saberen maniobrar i triomfaren en el món de la fàbrica. Que es van enriquir per imposar les manufactures o per els beneficis dels tallers domèstics inicials

Característiques

-Coneixement del mercat, atrevir-se a invertir en innovacions.

-Forta moral d’enriquiment.

Han passat ja a la història els empresaris que van triomfar: els fracassats són més nombrosos i oblidats, encara que la historiografia recent ha corregut eixa tendència. Va començar a analitzar biografies d’empresaris fracassats (major nombre que dels que obtingueren èxit).

CONSEQÜÈNCIES SOCIALS DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

-Hi ha un debat que es centra, sobretot, en els nivells de vida: els defensors del liberalisme (teoria política on poden comerciar com vuigen) opinen que una conseqüència va ser una major prosperitat econòmica sobre tot a nivell de capes d població o de país, a nivell personal o familiar no era així la situació ja que molts d’ells acabaren en la misèria.

-La revolució industrial va produir transformacions tremendes en la producció, però també en les formes de vida de la població. Açò és conegut com el “capitalisme salvatge”, qui permetia que totes les persones (incloent xiquets) treballaren de forma molt dura (com per exemple dotze hores al dia sense obtenir un sou digne).

-Desigualtats entre països, depèn del suport industrial interior i del règim polític i ideals econòmics.

-Va crear una societat molt desigual i altament conflictiva.

-Els països, empreses, grups o persones que van tindre accés a les noves tecnologies, es van apropiar de la major part dels beneficis.

-La burgesia triomfant va crear els mecanismes represos per a mantindre a ratlla a la població descontenta:

• Llei de pobres anglesa

• Primera policia moderna a Anglaterra

• La guàrdia civil a Espanya: vigilava explotacions agràries a causa de molts robatoris i violència.

-Aparició de la classe obrera i dins d’ella, el proletariat. Una característica important d’aquest fet és l’aparició de consciència (de classe). En inici veien que eren el mateix que la burgesia però vegeren que al final no tenien els mateixos interessos ni fins i aquells que eren simples treballadors assalariats, com el salari era insuficient acavaren sent proletariat. El proletari es

18

aquell que sols té la seua força de treball com a única opció per poder guanyar-se un sou, en quasi tots els casos, era insuficient.

-Allò novedós va ser la seua presa de consciència: la constatació de pertànyer a una comunitat nombrosa que només disposava del seu treball. A més, vegeren que sense ells que treballaren no podia haver industria. Començaren a pensar que tots els treballadors eren iguals, sense importar procedència o país, veient-se com un grup únic i homogeni.

La difusió de la industrialització

-Segons alguns autors, com Pollard, la revolució industrial va ser una, l’anglesa i els altres països es van industrialitzar a la imitació d’Anglaterra. Eixa difusió va ser lenta i desigual.

En 1830, el cercle de països on es va difondre la revolució industrial va ser: França, Bèlgica, Holanda, Alemanya, Suïssa, Estats Units. La indústria era tèxtil. Després, va adquirir importància el carbó, el ferrocarril i la maquinària.

Cap a 1850, Gran Bretanya produïa prop dels dos terços mundials de carbó, més de la meitat de ferro i teixits de cotó i únic productor de la maquinària.

En 1870, el cercle de països on es va difondre la revolució industrial va ser: Escandinava, Noruega, Itàlia, Rússia, Japó.

En 1873, es va produir la primera gran crisi del capitalisme, que va posar en dubte si el sistèma era el bo o si estaven desenvolupant-lo de forma correcta. Es posà en dubte el liberalisme inicial.

EL CLIMATERI BRITÀNIC (característiques)

-Desacceleració del ritme de creixement.

-Pèrdua de terreny davant dels seus competidors.

-Actitud defensiva dels britànics: invertia poc en els sectors innovadors. Buscava el benefici.

FRANÇA I ALEMANYA: EVOLUCIÓ ECONÒMICA

Tres fases:

1. Fins a 1840, creixement lligat a la producció industrial.

2. 1840-1870, ferrocarril, introducció maquinària i processos 1a fase de la revolució industrial.

3. 1870-1914, climateri 1a fase de la revolució industrial i desigual implantació 2a revolució tecnològica. L’economia alemanya supera la francesa.

CREIXEMENT SENSE INDUSTRIALITZACIÓ

-Ràpida introducció de les innovacions britàniques, instal·lades a França en les zones tradicionals.

-La introducció del vapor va ser lenta, per la carestia i preu del carbó.

EL CAS ALEMANY

19

Va ser un cas més complex que el francés, ja que a primers del segle XIX, el primer reich encara era, en la pràctica, un estat feudal. Hi va haver una multiplicitat d’estats, fronteres, monedes i legislacions econòmiques.

El paper de l’estat alemany en la industrialització

Primerament, no va assumir els principis liberals de llibertat de mercat i d’empresa, sinó que va ser intervencionista. No obstant això, va tindre una preocupació per l’educació popular i pràctica: molt exigent i amb finalitats professionals, per la qual cosa la taxa d’alfabetització era molt alta i la intervenció de l’estat va intervindre en eixa educació. Alemanya va ser el primer país que va ensenyar una educació tècnica. Dos escoles tècniques d’enginyeries.

-El rebuig de d’individualisme va provocar que duraren molt de temps els gremis.

-El procés de modernització es va caracteritzar per:

• Fort increment de la població: l’augment de població puja en un percentatge de X

• Gran incrementació de la producció agrària

• Les exportacions agràries van compensar les importacions de matèries primeres i maquinària industrial

-L’espenta principal per la industrialització va vindre de mà del ferrocarril.

-Encara que al principi va ser iniciativa privada, va ser l’estat el que va intervindre decididament a favor del ferrocarril. El ferrocarril va ajudar a abaratir els costos dels productes i tot això va impulsar d’una manera potent la industrialització, el que va produir a meitat del segle XIX quan els francesos i alemanys li fan competència a Anglaterra.

-A França: gran especialització agrària unida al ferrocarril. A Alemanya: el ferrocarril va permetre aprofitar millor l’explotació del carbó que va incidir en l’impuls de les indústries siderúrgica i química, i la fabricació d’acer i material elèctric. A França i Alemanya: esta primera etapa va vindre acompanyada de la creació de nous bancs i nous tipus de bancs, com les societats de crèdits.

En la innovació tècnica alemanya sobreïx el “forn bessemer”. Va produir una altra innovació, com per exemple un cablejat submarí.

1870-1914: CAMINS DIVERGENTS

França: la pèrdua d’espenta. Açò es va ocasionar per diversos factors, com la guerra contra Prússia, pèrdua d’Alsàcia-Lorena, regions industrials amb el 80% del mineral de ferro francés, 1616 tones d’or per reparacions de guerra, fortes tensions socials i polítiques (La comuna de París)

En 1870, França era la 2a potència econòmica i industrial d’Europa, darrere de Gran Bretanya amb una economia potent, un país amb nivells de prosperitat elevats. Alemanya va superant als francesos en molts sectors claus durant en este període “segon revolució tecnològica”.

CAUSES DE LA PÈRDUA D’ESPENTA DE FRANÇA

-La guerra contra Prússia: va ocasionar un mal polític, mal sociològic (pel seu enfrontament amb els alemanys).

20

CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES

-Pèrdua d’Alsàcia-Lorena, regions industrials amb el 80% del mineral del ferro francés.

-1616 tones d’or (patró econòmic) per reparacions de guerra.

-Fortes tensions socials i polítiques (La comuna de París, última revolució violenta del segle XIX).

CONSEQÜÈNCIES 2A REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA

-En economies encara fortament agràries, va afectar zones dependents de la seda o vinya, com el sud de França.

-Però la raó principal del retard francès va ser l’escassa assimilació de les innovacions de la segona revolució tecnològica.

ALEMANYA

-Al contrari que França, 1870-1914 representa el moment de l’accés d’Alemanya al rang de gran potència econòmica.

-Existència de capital abundant.

-Dimensió adequada de les empreses alemanyes per a aprofitar les economies d’escala de la 2a revolució tecnològica.

-Treball especialitzat i molt valorat gràcies al desenvolupament de les tècniques d’estudis.

L’estat va afavorir a la indústria amb la seua legislació i política econòmica:

• Protecció del mercat interior.

• Protecció dels beneficis empresarials, legalitzant càrtels, amb la promoció d’acords entre grans empreses.

• Afavoreixen el coneixement i difusió dels seues productes en l’estranger. Els alemanys van ser pioners en organitzacions d’exposicions, fires de mostra... Tot açò va afavorir el gran prestigi de les marques alemanyes.

-El creixement va ser degut a la concentració de sectors nous i de gran demanda a nivell mundial.

-Acer, indústria química, electricitat, maquinària i instrumental de mesura i precisió. Uns altres que també s’uniren van ser els suïssos que es van especialitzar en productes altament competitius (made in germany). En 1913, un any abans de la 1gm, la producció industrial d’Alemanya superava a Gran Bretanya.

Dins dels sectors socials del segle XIX: fem una anàlisi dins d’aquesta societat de classes, on canvien les ciutats, els camperols i està el naixement de la classe obrera.

ORÍGENS DE LA CLASSE OBRERA

21

-La societat europea del segle XIX es va transformar profundament.

-Emergeixen noves figures socials, noves professions, nous comportaments privats i públics.

-Pas d’una societat tradicional a una societat moderna, més complexa i difícil de governar, amb major mobilitat social i millor condició de vida.

-Les ciutats seran el lloc dels barris obrers on viuen els immigrants que treballen en les fàbriques de les ciutats, dels pubs a què s’acudeix per a beure després de la jornada laboral, de la mendicitat, de la prostitució, de la creixent conflictivitat social, de les barricades, de la lluita dels cartistes, de la comuna, de les vagues...però també seran el lloc del nou urbanisme burgés i dels nous edificis (parlaments, ministeris, bancs, estacions de ff.cc, grans magatzems...).

Te presentamos el liberalismo económico de Adan Smith. Una de las normas de dicha teoría era la de que el Estado no debía intervenir en la economía.

Fue de este modo, cómo la burguesía, propietaria de las industrias, pudo disponer, sin apenas controles, de trabajadores a los que, para aumentar la productividad y su beneficio, sometió a condiciones de trabajo abusivas. Los Estados no intervinieron, si acaso para reprimir las manifestaciones obreras.

Podemos resumir en las siguientes las condiciones de vida de los obreros: Trabajo infantil: el trabajo de los niños era especialmente apreciado en las minas.

Mientras los hijos de la burguesía y clases medias empezaban ya a acceder a la educación, los hijos de los trabajadores, en cambio, no lo hacían.

Jornadas laborales larguísimas: no había en un principio legislación laboral que pusiera límite a las jornadas de trabajo. Por ejemplo, no estaba regulado el descanso semanal ni las vacaciones. Tampoco se cumplían las mínimas condiciones de higiene.

Ausencia de cualquier protección social: no había ni seguro de enfermedad ni de despido (despido libre). Tampoco se contemplaba la posibilidad de jubilarse cobrando pensión alguna.

Salarios insuficientes: al ser tanta la mano de obra (éxodo rural), los salarios tendieron a ser bajos. No obstante, a finales del siglo XIX, los obreros aumentaron ligeramente su poder adquisitivo o de compra, al menos en Inglaterra, EE.UU., Alemania...

Prohibición de asociarse: El Estado no intervenía. De este modo el empresario se aseguraba una situación de fortaleza. No sólo se prohibía la constitución de sindicatos, sino también la huelga como medio de presión.

Estas son las causas por las que aparece el movimiento obrero o conjunto de acciones de todo tipo que llevaron a cabo los obreros para defenderse frente, al ahora grupo dominante, la burguesía.EUROPA, ÚLTIM QUART DEL SEGLE XIX (+ 1875)

Continua sent una societat rural en la que la major part de la població viu en el camp i treballa la terra; però “rural” no vol dir retrassat. També es margina el sistema de rotacions, s’introdueix la maquinària i es comercialitza l’excedent. Per això, el quadre resultant serà diferent del passat recent i el camp comença a urbanitzar-se (carreteres, ferrocarril, canals...) i l’estat anirà integrant als grups rurals (escola, servici militar, ajuntaments...).

Però també es produeixen processos complexos, problemes d’estabilitat social, exigències del mercat i transformacions profundes (no sols del mercat de treball, sinó de cultures senceres, hàbits, identitats socials i territorials), la modernització es concentra en les ciutats i en la indústria, l’agricultura quedarà retrassada respecte del sector terciari i pareixia que el progrés i la civilització eren cosa només de la societat urbana.

22

EL FENOMEN MIGRATORI

És un fenomen quotidià que no afecta per igual a tots els països i millora els sistemes de transports, amplia les dimensions territorials.

Les companyies de navegació gestionen el contingent migratori, format per hòmens adults, que després cridaran a les seues famílies (són “cadenes migratòries”).

L’Amèrica septentrional i la centre meridional van ser el destí dels europeus, uns 50 milions entre mitjan del XIX i inicis del XX. El segon flux serà a inicis del segle XX entre italians, russos, centre i est d’Europa.

Un fenomen migratori va suposar una europeïtzació universal i va ser un fenomen nou i únic d’unes conseqüències molt importants, que arriben fins hui. Eixe procés va afectar també profundament a Europa i sobretot en el que s’ha conegut com “el fi dels camperols”. També va provocar la desaparició de sectors sempre afectats per la precarietat. No obstant això, hi ha coses positives: amb les migracions, es descongestionen les àrees rurals, hi ha més terres, es redueix la demanda de treball, milloren les condicions de vida dels què van quedar.

OBRERS, TREBALLADORS

En primer lloc, cal destacar les fases de convivències entre el sistema de fàbrica i el sistema protoindustrial, que generarà diverses taxonomies de treballadors. Això vol dir que els treballadors provenen de diversos sectors ja que abans de treballar en la industria tenien altre treball, per això, hi ha diversos típus de treballadors, segóns el lloc d’oritge.

-Obrers que són també artesans.

-Obrers que són antics llauradors.

-Camperols-obrers (terra i indústria).

-Dones, xiquets

El pas de la protoindústria a la indústria va ser gradual i desigual. Hi haurà zones que s’industrialitzen, mentre altres es desindustrialitzen.Però,altres zones o ciutats esdevenen grans concentracions de població.

La qüestió social es va donar a causa de les dures condicions de vida dels treballadors, va haver- hi autors que es van preocupar per eixos sectors socials. També naixeren els partits i moviments d’inspiració socialista i el sindicalisme. Aquesta qüestió social va aparèixer perquè va haver un gran augment de la riquesa, però també va haver un gran augment de la pobresa, degradació de grans grups socials. No obstant això, la industrialització no anul·la les velles formes de produir; i el treball a domicili va créixer.

Hi havia obrers qualificats i no qualificats, on els obrers no qualificats eren més contractats perquè havien de pagar-los menys, els qualificats requirien major sou, per aixó sorgiren moltes disputes o batalles revolucionaries.

23

La tendència de Marx a homogeneïtzar tropessa amb la realitat diversa: aristocràcia obrera, qualificats; treballadors mal pagats i no qualificats; població obrera; població marginal. La interpretació del marxisme radical (Lenin) que relaciona estratificació sociocultural amb les formes político-sindicals que assumeix el moviment obrer. No obstant això, va haver més coses: va haver treballadors qualificats i població no adscrita al moviment obrer, que va participar al llarg del XIX en les insurreccions obreres. Per tant, cal destacar que dins del concepte “obrer” no hi havia uniformitat, i que conviuen obrers qualificats i no qualificats, aristocràcia obrera... i que l’element clau serà el de la progressiva aparició de la consciència de classe, materialitzada en la pertinença a partits i sindicats.

Per tant, el segle XIX no sols és el del gran capitalisme, també ho és de la idea de classe. Idea que anirà extenense per tot el mon a forma que van començant més abusos o males situacions.

TEMA 3 REVOLUCIÓ I REACCIÓ

24

-Període napoleònic

-El consolat (1799-1804): desenrotllament d’una nova societat i factors d’estabilitat del nou règim. Les classes populars encara tenien dificultats per a sobreviure.

-L’imperi (1804-1812):

0. Bases ideològiques de Napoleó: unitat europea i enfrontament amb Àustria.

1. Bases institucionals: nova constitució i centralització.

2. Bases socioeconòmiques: demografia i bona conjuntura econòmica.

-Guerra i expansió contra les coalicions (1804-1815):

• Hi ha tres grans conjunts polítics.

• Expansió de l’imperi, però també de la revolució: naixement dels moviments nacionals.

• Fi de l’imperi.

-La restauració: idea o realitat?

• Hi ha consens entre els estudiosos a entendre que ja res seria igual després del període 1789-1815.

• Existència de sectors que creien que la labor de 1789 havia de continuar, encara que evitant els excessos revolucionaris.

• Incorporació de la paraula “liberal” a la política europea.

-Els treballs de la restauració

• Cinc grans protagonistes del “congres de Viena”.

• De caràcter i conviccions distintes.

25

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 78 páginas totales
Descarga el documento