història de la Comunicació, Ejercicios de Periodismo. Universitat de Vic (UVIC)
elixucla
elixucla

història de la Comunicació, Ejercicios de Periodismo. Universitat de Vic (UVIC)

14 páginas
6Número de visitas
Descripción
Asignatura: Historia de la Comunicació, Profesor: Santos Mateos, Carrera: Comunicació Audiovisual, Universidad: UVic
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 14
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 14 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 14 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 14 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 14 páginas totales
Descarga el documento

Història de la comunicació:

Eres i Cronologia

Era de senyals i signes 7-6.00.000 aC

Era de la parla i el llenguatge 230.000 aC

Era d’escriptura 3500 aC (Tecno-escèptics)

Era de l’impremta 1440 dC

Era dels mitjans de comunicació de masses 1895 dC

Era d’internet 1969 dC

La comunicació humana, avui en dia, és exògena que la portes a dins. Faciliten la

comunicació entre persones, a partir de la 3a era apareix els tecno-escèptics, l’opinió

intel·ligent en aquests debats es fugir dels extrems, quedar-se al mig. Segons el discur contexturalista: diu que el context modela la innovació, un nou invent

tecnològic només fructifica quan coincideix amb una demanda latent de la societat. Era dels senyals i signes: No hi ha res que ens diferenciï com a espècie, la comunicació era com la dels primats

amb signes i senyals, no hi ha capacitat per articular la parla. Procés d’humanització.

Canvis adaptatius dels homínids durant el procés d’evolució biològica.

1. Bipedisme

2. Augment del crani

3. Polze oposat.

De la revolució tecnològica dels Homo Habilis a la revolució de foc dels

Homo Erectus.

Característiques:

La utilització de sons, gestos i llenguatge corporal permet

missatges curts,

Conseqüències:

No podien rebre missatges llargs.

Simplificació missatge→ comunicació lenta= Activitat

intel·lectual limitada.

Fa uns 230.000 anys, Homo Sàpiens viu una revolució cognitiva que li permet

comunicar-se amb llenguatge verbal. Fa uns 40.000 anys, l’Homo Sàpiens europeu tenia la capacitat de pensament

simbòlic, el dibuix, l’escriptura i el llenguatge deriven d’aquest pensament simbòlic i de

la capacitat d’abstracció. Era de la parla i el llenguatge:

La parla: l’home de Cromanyó tenia la capacitat de parla, la seva estructura

cranial, llengua i laringe eren iguals a les nostres.

Característiques: 1. Evoluciona al llarg de milers d’anys

2. Permet emetre i rebre sèries llargues i complicada de

significats.

Conseqüències: 1. Pot planificar i conceptualitzar

2. Caçar de forma més eficaç

3. Explotar els recursos naturals

4. Complexitat missatges→ comunicació ràpida= Augment de

l’activitat intel·lectual.

ICONOSFERA: Conjunt d’imatges artificials que envolten, tot tipus d’imatges produïdes de manera

artificial pels éssers humans. El primer que ens ha nodrit la iconosfera es l’art, avui en

dia, les coses que més nodreixen és la publicitat. Des dels inicis és molt reduïda i a

mida que passa el temps va augmentant de manera important, fins arribar a ser

excessiva fins els nostres dies, de - a +, el cinema també ens ha nodrit. L’art com a vehicle comunicatiu: Art: activitat humana amb la capacitat de representació, de reproduir coses, formes o

expressar experiències, a més de produir un xoc o emocions. La pintura no està feta

per decorar pisos sinó és un instrument de guerra per atacar i defensar-se dels

enemics. Era de l’escriptura:

La protoescriptura: símbol i imatges signifiquen el naixement del pensament

simbòlic

Què és l’escriptura? Els sistemes d’escriptura son tecnologies de la comunicació que

registren el llenguatge verbal per mitjà de signes gràfics. La Pedra Rosetta (1799), exèrcit francès va trobar un bloc de pedra, incorpora

el mateix amb tres tipus d’escriptura: jeroglífics egipcis, escriptura demòtica i

grec. Al 1822, Jean-François Champollion va desxifrar els jeroglífics egipcis de

la pedra. Tres grans fases evolutives van del dibuix a l’alfabet.

Fase pictòrica- escriptura de coses

Fase ideogràfica- escriptura de les idees (suma de 2 o més

pictogrames)

Fase fonogràfica - escriptura de paraules. CIGARRETA

El document més antic (conegut) són les tauletes de la ciutat d’Uruk (Mesopotàmia)

5.500 anys, són els primers Software i Hardware de la història de la humanitat. L’escriptura no alfabètica:

Escriptura cuneïforme dels Sumeris (Mesopotàmia 3.500 aC) El propi tema de cuneïforme ja explica coma estan fets els signes d’aquesta escriptura no

alfabètica, necessitat de recollir dades, en forma de cunya. Forma de la

revolució comunicativa. Permetre enregistrar-ho i conservar-ho.

Escriptura jeroglífica dels egipcis (Egipte 3.400 aC) Escriptura sagrada, continguts deessa 3100 aC, Època de l’imperi Antic. Cada

signe pictogràfic és una paraula. Escriptura cal·ligràfica dels xinesos (Xina 2650 aC)

Totes son pictogràfiques i ideogràfiques, encara no són fonogràfiques. Característiques:

Totes exigeixen que tan la persona que escriu com la que havia de llegir havien

de tenir un coneixement del significat de tots els símbols.

Escriptures tecnocràtiques, molt vinculades al poder.

Escriptura cuneïforme, principirebus (una cosa per un altre): utilitzar

pictogrames o ideogrames per representar el so d’inici d’una paraula.

Escriptura alfabètica: Tot i amb el naixement de l’alfabet, situat al 3500 anys de la zona Sianí, van ser els

fenicis, els creadors de l’alfabet, que servirà pels grecs, llatí i modern. L’alfabet fenici tenia 22 lletres, totes consonats segle XI aC, Grans

comerciants, van viatjar per tota la mediterrània. Aquest contactes van

permetre que l’alfabet fenici es difongués i servis de base exclusiva per els

alfabets moderns, com ara els grec i romans ( primers van ser els grecs).

L’alfabet grec tenia 24 lletres, amb vocals i consonats, segle IX-VIII aC. L’alfabet llatí és una variant del grec, evoluciona amb 21 lletres inicials a 23.

Segle VII aC. (d’aquí deriva el català, castellà i 26 llengües, que afegeixen J, U,

i W.

Conseqüències: Escriptura fa possible l’emmagatzematge i la recuperació de grans quantitats

d’informació.

Suposava una economia de la memòria, en l’abolició de la memorització.

Escriptura alfabètica, va permetre augmentar la base d’escriptoris i lectors.

L’escriptura i l’alfabetització va reforçar la manera de pensar lineal,

contraposada a una forma de pensar no lineal, pròpia de les societats orals.

El cas de Grècia clàssica:

Alfabet grec va posar a l’abast de llegir els nenes i durant els quals van començar a

aprendre els sons del seu vocabulari oral. A Grècia una part important de la societat urbana sabia llegir i escriure. Els grecs no només van inventar a una alfabet, també va inventar l’alfabetització, van

democratitzar l’alfabetització. Accés al coneixement. L’alfabet grec va posar l’habilitat de llegir a l’abast de nens durant la fase en la qual

aquests comencen a aprendre el sons del seu vocabulari oral. Aquest facilita l’escriptura de lectura i escriptura va tenir important per al

desenvolupament de la democràcia política. Suports de la paraula escrita: Antiguitat:

Escriptura alfabètica va tenir durant una sèrie limitacions qualitatives pel que fa

les superfícies materials.

1. La pedra: suport d’escriptura per excel·lència, utilitzat per les cultures de l’antiguitat. Perdurabilitat, s’escrivia en diferents estris que

percudien per gravar el missatge. Una columna emblemàtica de

Roma (Tarajana) es troba una de les inscripcions més famoses del

món de la tipografia.

2. L’argila i terracota: suport d’escriptura ja utilitzat pels sumeris 3500 aC, s’escrivia sobre l’argila encara humida i amb un càlam, que

després es deixava assecar de forma natural i s’enduria al forn.

3. Tauletes d’argila: aguantava la portabilitat del suport, tot i que es perdia pel camí la durabilitat d’aquest.

4. Tauletes de cera: van ser molt utilitzades durant l’antiguitat, tot i que el seu caràcter efímer va fer que s’utilitzessin per a qüestions com ara

l’educació que precisament demana un tipus de suport reutilitzable.

5. Papir: inventat per la civilització egípcia cap al III aC. Fet amb una planta aquàtica que tenia un hàbitat restringit, del delta de la ribera

del Nil. Lleugeresa i portabilitat. S’escrivia amb els pinzells de càlam i

talls de jonc. Va ser el principal suport d’escriptura de les cultures

mediterrànies.

6. Pergamí: Nascut el segle II aC, està fet de pell de vaca, ovella o cabra (nadons). La vitel·la, feta amb pell de vedell, anyell o cabrit no

nascut és un tipus de pergamí d’altra qualitat, gairebé transparent.

Resistència, lleugeresa i portabilitat, el papir es començà a deixar

d’utilitzar, sent el pergamí el principal, durant tota l’edat mitjana. El

pergamí no era tan fràgil com el papir, la seva resistència permet

escriure per les dos bandes, tot que el pergamí era més difícil car de

produir.

7. Paper: desenvolupat a la xina, realitzat amb draps fets amb fibres vegetals (cànem, lli i cotó), amb la pasta de cel·lulosa. És fàcil de

produir, lleuger i fàcil de portar. L’expansió de l’islam va permetre que

el paper arribés a Europa medieval, durant els segle XI-Xll dC. A

partir del segle XV, el paper serà els suport per excel·lència, tot i que

és fràgil és fàcil de produir.

Dispositius de lectura: El volum o rotlle: uns quants papirs enganxats en sèrie l’un a l’altre s’havien de

transformar una cosa que permetés fàcil manipulació.

Còdex o llibre: a partir del segle, IV dC, va anar substituint progressivament el

volum o rotlle. El còdex, amb una escriptura semblant el nostre llibre deriva de

les tauletes de cera. Una de les raons pel qual va tenir èxit va ser una qüestió

econòmica i que permet una lectura més còmode.

Comunicació a l’edat mitjana: Scriptoriums, copistis, llluminators i còdex. Òbviament, la producció de llibre

manuscrits va potenciar l’establiment d’escriptors que produïen les copies de

diversos textos disponibles. Un llibre copat de forma manual no era

necessàriament igual a l’original.

La imatge al servei de la tecnologia: la funció de la imatge didàctica, cultural. La

pintura és la bíblia dels analfabets. els continguts han se ser clars i senzills,

l’estil és vigorós i expressiu. Per “caçar” la mirada dels fidels, ha de ser un art

ornamental, capaç de delectat visualment i cridar l’atenció.

La comunicació era majoritàriament oral i basada en la memorització, es

donava més credibilitat a un testimoni oral que allò escrit en un pergamí.

Era de l’impremta: La paraula impresa:

La revolució de la impremta.

-Antecedents: XINA: I+D+i La civilització de l’antiga Xina, no només van inventar el paper sinó també el principi de

l’impremta, s’ha de buscar ens els segells gravats (txops) de caràcters cal·ligràfics fets

amb petits blocs de jade, or i ivori. Els xinesos a tenen resolt el principi de la xilografia (Segle VII dC) la primera

tècnica d’estampació que permet multiplicitat d’exemplars (iconosfera)

Amb la tècnica d’estampació de la xilografia s’imprimien documents, rotlles i

llibres, amb això necessitaven per fer un llibre uns 60.000 blocs.

A mitjans del segle XI, es va desenvolupar el conceptes de tipus caràcter de

forma aïllada, per després fer-ho de manera determinada amb una seqüència

que permet crear un text.

COREA: I+D+i Els coreans eren els primers d’utilitzar tipus mòbils metàl·lics. Utilitzant aquest sistema

s’imprimeix Jikiji, al l’any 1377. XINA i COREA, l+D+i L’escriptura cal·ligràfica no és alfabètica, per tant té una immensa quantitat de

caràcters. La xilografia arriba a Europa. Durant el segle XIV, s’utilitza aquesta tècnica d’estampació per produir naips,

estampes pietoses de sants o llibres de bloc. Maniz: La Silicon Valley del selge XV, neix la impremta i el llibre imprès.

Els interessos de Gutemberg eren purament comercials: produir textos de forma més

ràpida i emergent. El seu producte estrella va ser la Bíblia de 42 Línies, que en va fer

un 180 exemplars. El Naixement de la impremta

1. El llibre al plec: la producció de les impremtes es limitava al llibre, de fet, una part important del material sortia imprès a plecs, fulles de paper soltes. Un tipus

de format comunicatiu que tenia molt èxit com a mitjà d’informació, de publicitat

i de propaganda.

2. El llibre imprès, uniformat: tot i que en general un document imprès hauria de tendir al immobilisme del text que reprodueix, les continues correccions dels

continguts fan que aquesta realitat sigui relativa, i així ho té molt més que el

llibre manuscrit.

3. El llibre imprès, la primera cadena de muntatge?: la tècnica de manufactura

de la impremta (un tècnica que seguint uns passos establerts produeix objectes

complexes i idèntics) serà aplicada a la Revolució industrial, per a la fabricació

d’altres productes.

4. El llibre imprès, un producte industrial?: una conseqüència de l’estandardització va comportar que, a vegades, els impressors utilitestgit una

lògica molt industrial: màxim rendiment amb el mínim esforç.

Conseqüències:

1. De la declamació (lectura amb veu alta) de l’Edat Mitjana, a la

lectura ràpida i silenciosa (facilitada pel llibre imprès, més llegible

que un manuscrit). El llibre manuscrit queda progressivament

arraconat, i un tipus de producte de luxe pels bibliòfils.

2. Va jugar un paper important a la reforma protestant, fàcil

disseminació de les idees de Martí Luter (1483-1546) i dels

reformistes.

5. Un motor de canvi lent: tots aquest canvis van afavorir la impremta de Gutenberg va necessitar més de 300 anys per desenvolupar-se totalment.

6. Fortuna crítica de l’invent: la seva enorme transcendència fou percebuda des de bon principi l’any 1490, que va ser com una revolució al seu temps. Neix el

concepte d’incunable, els seus llibres impresos el segle XVI (la primera infància

de la impremta). 7. L’evolució del llibre imprès: el llibre es trasllada, un impacte en l’esfera

econòmica, ja que es creen nous oficis. L’èxit i la ràpida difusió del llibre farà

que la producció de llibres viatgi del pupitre del copista al taller de l’impressor.

La gran demanada de documents i llibre impresos, permetrà el naixement dels

impressors, la tipografia, els tipògrafs i els tallers tipogràfics. El llibre: evolució entre els segles XV i XIX

La impremta Aldina: Aldo Manuzio, humanista del Renaixement Italià, va

establir la seva impremta a Venècia amb l’objectiu de publicar els principals

obres dels pensadors del món grec i llatí, també imprimirà obres

contemporànies.

El llibre de butxaca: Manuzio, va ser el primer l’any 1501, en imprimir més

petits i econòmics i en utilitzar una tipografia itàlica. → El llapis de la natura, el

primer llibre utilitzat de la fotografia per il·lustrar.

Wiliam Morris, funda una impremta que vol recuperar la qualitat de producció

de llibres (havien patit la cisi cada cop menys els llibres de menys qualitat)

La impremta: Influència:

1. Esfera religiosa: afavorirà la reforma protestant. 2. Esfera política: afavorirà el pas de l’Antic règim a la societat

contemporània, difusió de les idees polítiques, instrument utilitzat pel poder

i el contrapoder.

3. Esfera econòmica: aparició dels nous oficis (editors, impressors, tipògrafs, etc.) i els nous producte (llibres i diaris) Replantejament d’alguns

conceptes (autoria) i aparició de nous drets d’autor.

4. Esfera cultural: afavorirà l’aparició del Renaixement. Difusió del coneixement com mai abans s’havia produït, difusió de els idees

humanistes. Aparició del sentit crític contra el magisteri o de l’autoritat

medieval. Beneficia l’aparició de la filosofia moderna: Descartes, entre

d’altres.

5. Esfera científica; aparició de les ciències modernes, difusió de la ciència:

Copèrnic, Galileo Galilei (astronomia), Vesal i Paracels (medicina).

Aventura il·lustrada de la enciclopèdia.

L’enciclopèdia: Reunir tots els sabers dispersos en la superfície de la terra.

Transmetre aquelles persones que viuran després de nosaltres.

Que els nostres descendents puguin ser més virtuosos i feliços.

Enciclopèdia francesa: (neix a partir d’una traducció): és la més important, però no és la primera, la primera va sorgir a Mesopotàmia.

Recopilació de tots els coneixements que es tenir fins els segle XVIII.

Intel·lectualment suposa un abans (antic règim) i un després (societat

contemporània).

Dates i xifres: 1. El segle XVIII: l’editor inicia la traducció, d’aquí es passa a la recopilació

de la informació.

2. El primer volum es va publicar el 1751, i s’acabà el 1772. (28 volums: 17

de text i 11 il·lustracions).

L’era dels mitjans de comunicació de masses: El món cablejat: Del telègraf al telèfon: fins ara es necessitaven mitjans de transport per poder

traslladar i difondre una noticia. Ara es passa a un mòdul de comunicació basat en la

transmissió. El telègraf:

1. Creat al segle XIX, comunicació instantània.

2. Es parla de dos inventors: -Cooke & Wheetstone (UK) patentat al 1837

-Samuel Morse (EUA) patentat al 1840,

codificació i codi Morse. 3. El 1844 primera línia telegràfica, aniquila l’espai i el temps. Comunicació:

acte instantani entre punts. El telèfon:

1. Com ja hem dit abans pel cas del telègraf, en temes històrics és més

fidel d’inventors que no pas d’inventor.

2. Alexander Graham Bell patentar el telèfon a l’any 1876 els Estats Units.

Aparegut durant els anus 70 del segle XIX.

3. El seu objectiu inicial era millorar el telègraf, i certament va solucionar

alguns problemes i complexitats del telègraf.

4. El telèfon es limitava a la transmissió de de documents i amb la

transmissió de veu permetia anar més enllà.

El món en conversa: L’imaginari comunicatiu dels segle XIX, amb la voluntat de conservar un empremta del

seu temps, s’investiga i s’inventa dispositius tècnics que permeten que els mots

continuïn ben vius. El so en conversa:

El fonògraf: patentat per Thomas Alva Edison l’any 1878

El gramòfon: patentat per Emile Berliner, any 1887

1. Gran aficionat a la música, serà el veritable impulsor del canvi del

fonògraf d’Edison.

2. Aposta per l’ús domèstica i lúdic. El gramòfon i el disc guanyen una

batalla al fonògraf i el cilindre.

El món sense cables: La ràdio:

1. Neix a principis del segle XX, com a invent per transmetre missatge d’un lloc a

un altre sense cables, com a telegrafia sense cables, tot i que es continua

utilitzant el codi Morse per transmetre a mitjà d’ones electromagnètiques.

2. En el cas de la radia parlem de dos inventors: Guglielmo Marconi i Reignald

Fressenden.

3. Fites de la ràdio: -1876: Marconi aconsegueix la primera patent mundial de la ràdio.

-1897: munta la primera estació de ràdio del món a l’illa de

Wight (UK).

-1901: fa la primera transmissió transatlàntica sense fils.

-1900: Fassenden aconsegueix enviar per ràdio la primera -

transmissió d’àudio.

-1906: fa el primer programa radiofònic de la història.

-1922: fundació de la BBC.

-1924: EAJ-1 Ràdio Barcelona, primera emissora a Espanya. El naixement de la fotografia: Ionosfera: capacitat de interaccionar amb les imatges, informacions visuals. -Antecedents:

La cambra fosca o càmera obscura: l’avantpassat més remot de la

càmera fotogràfica.

-Presidents de la càmera fosca: Un invent per l’astrònom àrab Ahazen (segle X-XI)Intentar reproduir

amb l’eclipsi solar.

Estudiat pels científics Roger Bacon i Pckham i l’astrònom Saint-Cloud

(segle XIII).

DaVinci i l’ampliació de la seva utilització (segle XVI)

-Timeline de la història de la fotografia: Dates: -1826, Niépce aconsegueix fixar una imatge a la placa (heliografia).

-1829 s’associa amb Daguerre (daguerreotip).

-1841 Talbot inventa el calotip o talbotip, que aconsegueix la multiplicitat

d’exemplars.

-1851 Scott Archer inventa una tècnica que disminueix el temps

d’exposició (col·lodiomania / col·lodió humit). -1871 Maddox aconsegueix la instantània fotogràfica (placa seca o

gelatinobromur).

-1877 Muybridge va ser l’home capaç de fer volar als cavalls amb la

cronofotografia.

-1889 la Kodak introdueix el rodet. -1891 Edison fa la imatge fotogràfica en moviment.

La descoberta de la fotografia: Un llarg camí d’avanços químics i tècnics culminant el 1816. La fixació de les imatges produïdes per la càmera fotogràfica

sobre el suport (placa de coure) mitjançant un elaborat projecte i

complicat procediment químic. La invasió del negatiu al positiu mitjançant un segon procediment

químic. La primera fotografia aproximadament el any 1826, al qual no es

pot veure res de Niépce. “taula parada” 1829 Fotografia: escriptura de la llum.

L’aparició en escena de Louis Daguerre (1787-1851) considerat

el pare de la fotografia. Associació de Niépce i Daguerre,

aportava un suposat perfeccionament de la cambra fosca i es

comprometia a millorar la tècnica de l’heliografia. Niépce aportava

els detalls secrets manipulats del procediment. Daguerr i daguerrétopye: un mirall de amb memòria El daguerreotip com a millora de la tècnica de fixació de les

imatges i heliografia de Niépce: una imatge única de gran

qualitat. Primera vegada que surt una persona a una imatge.

Primeres passes de la fotografia: El reconeixement oficial de la tècnica fotogràfica. François Arago declara davant de les

Acadèmies de ciències i de Belles arts la compra per part de l l’estat francès el 39. Daguerre 1839: a clapat com a pare. La daguerratiopmania; èxit i difusió mundial del daguerreotip i el naixement de la nova

professió. En les primeres imatges la gent s’ha de passar hores i per tant es veuen

recolzats algun lloc. El daguerreotip arriba a Catalunya: Ramon Alabern farà el primer daguerreotip a l’estat espanyol el 10 de novembre del

1836. Es tracta d’una vista de Pla de Palau de Barcelona. (moll de la fusta), van

aprofitar per rifar la primera i se la va emportar i no ha aparegut. El daguerreotip i el retrat: un objectiu de luxe molt estimat per la burgesia. Tot una

industria dedicat al producte per regalar els daguerreotips. Selfies abans dels Smartphones i Instragram:

Roget Cornelius 1839, la primera autofoto.

El naixement de la tecnologia: fotografia, negatiu i positiu:

John F.W. Herschel 1839m primer a parla de fotografia o escriptura de llum o

de negatiu a positiu.

Noves conquestes tècniques: imatges sobre paper (1839)

Hipppolyte Baya, un canvi essencial pel que fa al suport; es passa de plaques

de cristall o metall al paper. Una imatge resultant és encara única; el tractament

produeix

Wiliam H.F.Talbot (1800-1877), aconsegueix dibuix fotogènic, tractant amb un

procediment químic a una paper i amb un cop de llum una espècia de

radiografies. imatge en negatiu gràcies al contacte amb la superfície del

paper, sense necessitat d’utilitzar la càmera, arriba de la tècnica del calotip

(procés de negatiu a positiu) de la imatge única a la imatge multiplicable en el

paper. Calotip, èxit del calotip a partir del llibre de fotografies.

Federick Scott Archer (), col·lodió humit (1851) una tècnica sobre vida, molt

laboriosa i delicada, que suma la nitidesa del daguerreotip amb la multiplicitat

del calotip. Reducció del temps d’exposició entre 13 i 1 segon. La

col·lodiomania.

Richard L. Maddox, (1816-1902)

Noves conquestes tècniques: Neix la instantània, la possibilitat de captar el moviment, l’espontaneïtat i la naturalitat

d’una acció, la frescor d’un gest. George Eastman (1854-1932) la fundació de la Eastman Kodak Company

(1888) democratització de la fotografia. Introdueix del paper fotogràfic de

cel·luloide i del rodet (1885) el primer. Models com la Brownie Camera (1900).

Aplicacions de la fotografia La vessant documental.

La vessant científica.

La vessant comercial.

La vessant artística.

Que es la fotografia? Un procediment que permet aconseguir, per un mitjà d’un procés químic, una imatge

òptica captada en a cambra fosca amb l’obtenció de tantes copies com es vulguin,

gràcies del pas del negatiu al positiu. L’inici d’un nou camí

Cap a la invenció del cinema Un nou camí amb més de 30.000 anys d’antiguitat. Com intentar que els lleons, una seqüència de moviment a

parit d’un suport fixa. Voluntat d’explicar. El Naixement de la fàbrica de somnis: el cinema.

Un fill amb molts pares:

-Fill de la fotografia

-Fill de la llanterna màgia (segle XVII) inducció de diapositives transparent

dibuixada il·lustració, i es pot explicar una història audiovisual, els inicis. - Fill de diferents sistemes de restitució del moviment apareguts durant el

segle 19. -Fenaquistoscopi (cercle giratori), Zoòtrop (cilindre giratori, mira forat) i

Praxinoscopi. (igual a partir de miralls) De la instantània fotogràfica a la descomposició del moviment: Cronofotografia: Stopping Time, Eadweard Muybridge (1830-1904) bateria de càmeres

fotogràfiques i que el cavall va galopant es va disparant les càmeres, una seqüencia

del galop (1878) home que va fer volar els cavalls. Étienne-Jules Marey (1830-1904) un fusell que es disparen fotografies. Fusell

fotogràfic. Descomposició del moviment. Inventors per a un invent: Thomas A Edison (1847-1931) el mag de Menlo Park, pioner a impressionar per primer cop pel·lícules cinematogràfiques juntament amb Wiliam Dickson (1889)

inventor del quinetògraf (càmera 1891), el quinetoscopi (visor 1891), consum propi, i el

quinetòfon (visor i fonògraf 1893) sincronització de la imatge i so, consum individual.

La pel·lícula de cel·luloide de 35 mm amb doble perforació d’Edison (1892).

Quinetosicopi és el que podem veure imatges en moviment. Auguste i Louis Lumière inventors del Cinematògraf, obtenir i visionar les proves cinematogràfiques, l’aparell de Edison va quedar eclipsat. Visionar col·lectivament,

tots dins d’una sala. El cinema capta la realitat el 19 març de 1895, voluntat de captar la realitat, cinema

nomes la capta. Col·locació de la sortida de la fàbrica (Primera pel·lícula de la història,

tal qual el coneixem) Lió (museu del cinema, institut Lumiére) L’espectacle cinematogràfic, per tan el cinema no era mut, maneres d’aconseguir-ho.

L’explicador, anava explicant la pel·lícula.

Reproduir el so a partir dels actors.

Utilització de la musica, forçava, incrementada a l’acció.

L’única de les seves pel·lícules, que té un cert argument i l’únic que volia era captar. 28 de desembre del 1895- la primera al Salon Inden del Gran cafè de París, pioners en

efectuar les primeres projeccions cinematogràfiques públiques. Cap a la fama mundial

i la paternitat del cinema. Luis Lumiere fotografies en color, 1903, va inventar l’Autochrome, un procediment que

permetia obtenir fotografies en color. George Melier (1861-1938) el mag de Monteruli: el naixement del cinema fantàstic i

còmic. Traductor en termes cinematogràfic del treball teatral.

Introductor dels trucatges cinematogràfiques que conformen el patrimoni del cinema

modern: pas de maneta-desaparició i aparicions-objectes que es mouen sols-

sobreimpressions- maquetes... cinema com a invenció de la realitat. Cinema com

espectacle, en el fons tots copiem allò que ell va fer… Viatge a la lluna (1906)

Del romanticisme artesanal al realisme industrial: cap a la industrialització i

internacionalització del cinema. La França de Leon Gaumont amb la L. Gaumont et compagine 1895, germans pathé

amb la societe Phaté FRENES 1896 empreses dedicades al cinema. El inicis dels espectacles cinematogràfica en blanc i negre? Relativament. Els anys 30 permet el cinema en color: Lo que el viento se llevó i El mago de oz. Televisió:

L’inventor va ser principalment John Logie Baird.

-1926: Baird aconsegueix enviar la primera transmissió televisiva.

-1936: primeres emissions regulars de la BBC.

-1956: Televisión Española comença les seves emissions a Espanya (Televisió

de Catalunya no ho farà fins a 1984).

Vocabulari: 1. Endògena: portem dins «la veu»

2. Exògena: necessito alguna cosa per obtenir la comunicació «Escriptura»

3. Tecnoescèptics: només veuen les coses negatives de la tecnologia.

4. Tecnoentusiastes: Només veuen les coses positives de la tecnologia

5. Fugir dels extrems: no situar-se en cap bàndol

6. Grafema (caràcter escrit) que representen l’abstracció dels sons de la parla

(fonema) o una combinació de fonemes.

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 14 páginas totales
Descarga el documento