historia medieval apunts, Ejercicios de Historia de la Edad Media. Universitat de Barcelona (UB)
pol_safont_sole
pol_safont_sole

historia medieval apunts, Ejercicios de Historia de la Edad Media. Universitat de Barcelona (UB)

DOC (57 KB)
6 páginas
1Número de visitas
Descripción
Asignatura: Historia medieval, Profesor: Xavier Ballestín, Carrera: Història, Universidad: UB
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 6
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 6 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 6 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 6 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 6 páginas totales
Descarga el documento

GÈNERE I HISTÒRIA

Les fonts són font de confusió, sovint, en el moment d’explicar fets històrics: les lluites del tèxtil, segons les fonts, les porten aparentment homes que, en realitat, la majoria de les treballadores eren dones.

15/9/17

BLOC 1: Ciutadania i Gènere. Drets polítics, socials i civils.

Construcció i debat sobre la ciutadania: sobre qui l’hauria d’integrar, els drets, els conceptes; es vol controlar determinats grups ?; dirigir l’accés al mercat de treball ? (les dones i els nens són més “barats”). A més, s’exclou el servei domèstic (en principi assistents de la llar, cambres, xofers, etc), la qual cosa provocarà una precarització progressiva. Com es tracten els autòctons i els estrangers ?; i les classes socials ?, els homes i les dones ?.

El liberalisme va fer passar els súbdits a ciutadans; sorgiran els estats nació i el sistema liberal-democràtic. En aquest procés hi influeixen una sèrie de factors:

• Religió: per exclusió; hom qüestiona el pensament homogeneïtzador de l’Església. • Econòmics: Augment del desenvolupament econòmic. • Conflicte social: augmenta la concentració de la riquesa >> precarització.

D’altra banda, és la ciutadania que conquereix drets socials o és l’estat o grup dominant que fa concessions ? (depenent del context, una cosa seria conseqüència de l’altra en els dos sentits).

• Tipologia drets:

• S XVIII i XIX. 1ª generació: Individu front a l’estat > drets polítics i civils (habeas corpus, autonomia empresarial, dret de vot, d’elegibilitat i presentació...)

• S XX, 1ª meitat. 2ª generació: L’estat garanteix: evitat desigualtats, drets socials (de treball, pensions, malaltia, educació..); alguns teòrics contesten aquests drets, doncs sostenen que suposa la intervenció de l’estat i una gran burocràcia innecessària.

• S XX finals. 3ª generació: Drets vinculats a la seguretat i els drets universals: pau, col·laboració, medi ambient, etc.

• S XXI. 4ª generació: reproducció lliure, drets tecnològics de lliubertat de comunicació, etc.

• Controvèrsies sobre la ciutadania; Marshall > el dret de ciutadania està lligat exclusivament a les societat desenvolupades industrialment (no funciona bé en altres societats). Els drets són progressius en la seva implantació i també en la seva extensió a grups socials. Crítiques: ho circumscriu al factor econòmic i, per derivació, als grups integrats al grup social: sobretot obrers; deixa de banda el grup dones. És a dir, el model no funciona si s’aplica a grups diferents. Per tant, si es reconsidera des de la perspectiva de gènere, resulta que la ciutadania no és neutra ni universal.

• Els homes transformen la seva llibertat natural en civil; les dones són excloses; i si ho aconsegueixen és en pitjors condicions. Dones sub-representades, justament per la tardança en haver-se incorporat als drets:

• Pensió universal si, però si no hi ha feina remunerada (o reconeguda) no hi ha pensió (servei domèstic, mestresses de casa).

• No són les característiques o condició femenina que no donen drets, sinó el seu exercici en l’àmbit masculí (la maternitat no dóna drets en l’àmbit familiar, sinó és com a integrant del mercat de treball.

• Hi ha un factor pre-polític: l’”encapsulament” de la dona en l’àmbit familiar (la família baluard contra la integració). Podria ser que el factor religiós hagués influït en la marginació de la dona ?: si la dona no té drets socials, depèn del marit i aixó facilitat l’estructura familiar catòlica.

• Teoria de les capacitats (Seu, Nausbaum, Kaplan)

L’augment de les capacitats disminueix la vulnerabilitat:

• capacitats materials: treball, recursos econòmics. • Capacitats socials: xarxes socials, associacions, educació, formació. • Capacitats psicològiques: procés d’auto-convenciment mental, propi. • Capacitats polítiques: autodefinit.

• Empoderament > agència femenina > no acceptar passivament drets, sinó que és agent activa, té consciència femenina (T.Kaplan); que no vol dir feminisme: moviments puntuals que responen a problemes puntuals; les feministes poden ser de classes diferents i no necessitat suport econòmic. Cal assenyalar que hi ha diferents capacitats d’actuació, segons el nivell de consciència i

de context polític i cultural

• Cal diferenciar entre els drets d’igualtat (quan no es tenen drets) i els drets de diferència (quan cal entendre diferència de grau o de gènere).

5/10/17 (BLOC 1)

Ciutadania universal i diferenciada

S.XV-XVIII = grans canvis conceptuals; però no sobre la relació home/dona i el paper d’aquesta darrera.

No va haver-hi revolució política ni científica ni ilustrada per a les dones (malgrat que hi van participar en totes). Alguns pensadors defensen que la dona és diferent per llei natural. Això originà tensions dins del pensament liberal.

• Querella de dones: debat sobre el paper i drets de les dones, i entre homes i dones. • Cartesianisme social (SXVIII): tothom té la capacitat de jutjar i, per tant, també les

dones. S’origina un debat. • François Poulin: Que homes i dones siguin en molts aspectes desiguals, no vol dir que

no siguin conceptualment iguals; està d’acord a incloure les dones com a subjecte capacitat igual que l’home (l’ànima no té sexe). Sosté que la desigualtat s’origina a la llar.

• Molinet de la Preciuses: cercles de discussió sobre els drets de les dones i el seu paper.

• Despotisme il·lustrat: volen reformar l’estat, no revolucionar-lo. Cristine de Pizan: 1ª escriptora reconeguda com a tal (viu i manté la família tot escrivint), al segle XIV. Maria de Gournay: reivindica la igualtat, però no la uniformitat; les dones també són capaces de pensar i elaborar conceptes.

Crítica general: totes les religions discriminen la dona en el matrimoni, l’educació, el treball, etc.

Mary Astell: proposà una universitat només per a dones sense marit.

Rousseau, en canvi, defensa que la dona mantingui el seu paper tradicional. A finals del segle XVIII es comencen a elaborar estratègies per accedir a tots els àmbits rellevants. A partir de la revolució es radicalitzen les postures i augmenten es reivindicacions. En 1789 les dones plantegen al tercer estat les seues reivindicacions i drets. Així doncs, l’intent de les dones d’assolir la igualtat a rran de la revolució acaba essent ofegat.

• Fins i tot Goe i Kant rebutgen la igualtat amb les dones. • Cal entendre com opera el procés de la conscienciació de les dones i com afecta al

procés històric.

6/10/17 • Aspectes bàsics:

• Qüestionar les relacions tradicionals entre home i dona. • Arran d’això les reflexions i reivindicacions han estat permanentment presents en tots els

moviments democràtics i/o revolucionaris. • Les dones han qüestionat els principis constitutius de les democràcies modernes (per

menystenir el paper de les dones). • Lluiten per un nou contracte social.

• Presència important femenina en tota mobilització: • Ens les mobilitzacions per les crisis de subsistència. • En època industrial, la centralitat del problema passa dels preus (dels queviures) al salaris: en

principi, el sistema estableix un salari familiar suficient per a la subsistència de tota la família > això és una estratègia només masculina , doncs l’home és l’encarregat de guanyar i defensar el salari; abans, amb els preus de subsistència, les dones també hi intervenien.

• Ideologia del salari familiar: com no arriba per a tota la família, la dona també treballarà, però com el salari és “complementari”, serà més baix i, per tant, discriminatori. El sindicalisme defensa en molts moment un salari masculí més alt per tal que la dona no treballi. Però si la dona no treballa, o guanya menys, les pensions derivades deixen les dones indefenses.

• Catalunya tèxtil: es mobilitzen les dones, però les fonts fan referència als homes. En general, és difícil localitzar fonts amb intervenció de dones.

• Socialisme utòpic: • Saint Simon: divideix entre no actius (rendistes, latifundistes) i actius (la resta) • R.Owen: diferències socials impedeixen el progrés. • Fourier: cal destruir l’estat, la família, la indústria i la nació; cal tornar a la natura. • Als falansteris, el sexe no és determinant; la família no hauria de tenir un paper fonamental.

La família seria la primera institució a modificar per aconseguir els mateixos drets d’homes i dones. Calen noves formes d’organització familiar., abolint el matrimoni, la religió i la propietat privada.

• La maternitat ha de ser una important font de drets: ser mare i educar els fills, que seran treballadors, donarà origen a subsidis per maternitat, escoles, etc.

• Flora Tristan: és una escriptora que viatja molts i constata condicions de vida de les dones: que són doblement oprimides, per ser dones i per ser obreres de l’esgaló més baix.

• Importància de la educació a les dones: popden educar homes, els seus fills, amb un tarannà diferent.

• Als EEUU, les lluites inicials seran per abolir l’esclavitud i pel reformisme religiós; en els dos àmbits s’hi “cola” el paper reivindicatiu de les dones.

• Exemple dels quàquers: Hi ha una relació directa i personal amb Deu: es necessita formació, per a tothom, en la lectura i la cultura, per a accedir a les fonts sagrades (principi del luteranisme). És a dir, en aquest cas no és una conseqüència dels drets de les dones, sinó de la necessitat de satisfer un principi religiós. És a dir, cal drets per a tothom i, per tant, també per a les dones i els negres.

• A la convenció de Semela Falls, es discuteix que hi ha diferents maneres d’accedir als drets: per aproximació als drets socials, als drets civils i als drets polítics.

13/10/17

Tant a la revolució francesa com a la revolució nacional americana, les dones són excloses de gairebé tots els àmbits.

A les revolucions de 1841 i 1871 hi participen, peró sense aconseguir la participació política; a partir de 1860 s’incrementen els moviments de reclamació de drets.

Tot i aquestes reivindicacions, a finals del s XIX les dones no tenen dret a cap tipus de vot, malgrat que havien augmentat molt llur participació en la vida pública. Tanmateix, cal dir que la participació, escassa, de la dona, és deguda al seu propi esforç d’adhesió en tots els à,bits més que a la normativització dels seus drets. Això és degut a la concepció de doble esfera: la privada on la participació de la dona té molt de pes; i la pública, on la participació de la dona implicaria una reducció en la vida privada (llar, fills, etc) i, per tant, un “perjudici” oer a la societat.

Es produeix una tensió entre les que lluiten per aconseguir drets privats i les que lluiten per aconseguir dret de vot, per tal d’usar-lo per aconseguir més drets i més amplis. També es lluita per trencar el model de salari familiar (només l’home aporta recursos) i de salari femení complementari. Context on la dona es considera el segon sexe o desequilibri natural (sexe masculí>sexe femení) El cas de John Sturat Mill: la seva dona va participar en gran part de la seva obra, però no la signà, no hi apareix. Charles Darwin opinava que la dona no estava al nivell de l’home, perquè aquest l’havia protegida i aquella no havia pogut desenvolupar les mateixes capacitats.

El SUFRAGISME britànic va tenir dues branques: • Legalistes (dins de la llei) • Radicals (pressió popular directa o indirecta)

La 1ª guerra mundial representà una aturada de les reivindicacions, però, per contra, la finalització de la guerra durà a uns primers reconeixements dels seus esforços i dels seus drets.

27/10/17

A l’estat espanyol: Gran divergència de les reivindicacions segons el grau de desenvolupament industrial; la localització geogràfica les determina. També l’orientació política:

• Conservadors liberals: favorables al vot restringit

• Progressistes: poc favorables; la dona no té cultura o llibertat real; és po convenient.....

• Església: ambigua.

En tot cas, dones progressistes com Clara Campoamor, Victòria Kent o Margarita Nelken defendran el dret de vot de les dones.

Durant la segona meitat del XIX, la dona, a l’estat, havia reivindicat drets en els àmbits social, cultural o educatiu, però no ho ha via fet pel dret a vot.

Algunes diferències entre GB i ESP:

GB ESP

• Demografia forta Demografia feble

• 1ª petició per al vot femení: 1832 Idem: 1921

• Iniciativa de les dones sufragistas Iniciatives parlamentàries masculines.

Tenien però alguns aspectes coincidents:

• Por a que la demografia superior de les dones portés a un desequilibri

• Por a un desequilibri familiar (trencament de l’harmonia familiar)

LA CIUTADANIA SOCIAL: el materialisme social.

Quan parlem dels drets vinculats a la maternitat i els drets derivats: és a dir els drets no en qualitat de dona sinó de la funció que fa; no en funció dels seus drets com a subjecte sinó com a instrument demogràfic social: “la força de les nacions” Com afecta a l’estat del benestar ?

La política de maternitat, progressista o conservadora, dependrà del context polític i social, no d’un enunciat teòric universal; si la discussió es centra en les diferències naturals, les polítiques seran més conservadores.

Durant el segle XX, serà la ciència la que legitimarà la igualtat de gènere, en tots els àmbits. La religió només ho feia abans en alguns àmbits de caire moral.

Xarxes de filantropia: ajuden a les famílies i les dones, més com a tema assistencial que com a dret. La documentació d’aquestes xarxes en han llegat gran quantitat de informació sobre les condicions de vida de finals del segle XIX, i aquesta informació és molt crítica amb el que veuen.

En aquest procés de “maternalisme” es va perdent el caràcter d’individualitat del dret de la dona; passa a ser instrumental, adquirint centralitat la maternitat, que serà argumentada científicament. (Teoria de la complementarietat dels sexes –Gregorio Marañón-).

Així, es produirà una divisió estricta d’esferes d’actuació:

• L’home, a la pública i política.

• La dona, a la privada i la llar

És a dir, la visió és la mateixa masculí/femení, però canviant la base sustentadora: la ciència per la religió. El que porta a la percepció eugenèsica: maternalisme feminista o feminisme maternal.

Maternalisme com a funció social i no filosòfica només; que és diferent del qüestionament posterior de la maternitat femenina com a aspecte central.

La maternitat com a dret i no com a protecció:

• Protecció de la maternitat

• Dret a la recerca de la paternitat i obligacions paternes

• Regulació protecció: baixes maternitat; prohibició treball nocturn.

Algunes mostres de propostes pràctiques:

• Salari per a mares fins a que els nens van a l’escola

• Subsidi per a la mare fins al primer any del fill.

• Salari per mares i per criança de fills

LA CIUTADANIA DIFERENCIAL:

A partir de la I Guerra Mundial, es passa de centrar-se en la família i la maternitat al discurs de la “domesticitat”. Es reforça la visió de la “tasca natural” (fills, criança, cura llar)

MOLT IMPORTANT: DIFERENCIAR ENTRE CIUTADANIA SOCIAL I CIUTADANIA DIFERENCIADA

comentarios (0)
No hay comentarios
¡Escribe tú el primero!
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 6 páginas totales
Descarga el documento