hkgghj, Ejercicios de Biotecnología. Universitat Ramon Llull (URL)
ana_pedraza
ana_pedraza

hkgghj, Ejercicios de Biotecnología. Universitat Ramon Llull (URL)

DOCX (35 KB)
9 páginas
3Número de visitas
Descripción
Asignatura: Tecnologia d'ADN recombinant, Profesor: Lucinio González Sabaté, Carrera: Biotecnologia, Universidad: URL
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 9
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 9 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 9 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 9 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 9 páginas totales
Descarga el documento

GLOSSARI ZOOLOGIA

TEMA 1

Zoologia: ciència multidisciplinària dividida en moltes branques que estudia els animals en tots els seus aspectes (estructura i forma, funció, interaccions, desenvolupament, evolució i classificació).

Animal: organisme eucariota, heteròtrof i pluricel·lular, les cèl·lules del qual manquen de plasts (clorofil·la) i de paret cel·lular (cel·lulosa). Es desenvolupa des de l’embrió i deriva de la unió dels gàmetes produïts per òrgans especialitzats o envoltats de cèl·lules somàtiques.

TEMA 2

Espècie: categoria més bàsica de classificació en biologia que es defineix segons diversos conceptes. Els criteris en comú són la compatibilitat reproductora intraespecífica, la incompatibilitat reproductora interespecífica, la descendència d’una població ancestral comuna i la coherència genotípica i fenotípica entre els individus.

Concepte tipològic d’espècie: conjunt d’individus que comparteixen unes característiques comunes d’aparença externa que els diferencien d’altres grups.

Holotip: és un únic exemplar físic d’un organisme que dona nom a un taxó. • Paratip: individus d’una mateixa espècie que formen part de l’holotip.

Concepte fenètic d’espècie: conjunt d’individus allunyats per no més de “X” unitats de distància fenètica.

Concepte biològic d’espècie: conjunt de poblacions que s’entrecreuen amb particularitats genètiques i que estan aïllades a nivell reproductiu d’altres poblacions, cosa que permet a les espècies evolucionar independentment.

Cronoespècie: espècie que va canviant al llarg del temps fins al punt en què és tan diferent de l’espècie inicial que es pot considerar una espècie diferent.

Concepte de reconeixement d’espècie: conjunt de poblacions amb reproducció biparental que comparteix un sistema de fertilització comú que es basa en els comportaments de festeig.

Concepte ecològic d’espècie: conjunt d’individus adaptats o que aprofiten un nínxol ecològic comú.

Nínxol ecològic: és una determinada funció que poden dur-la a terme diverses espècies segons les circumstàncies, és a dir, és la funció que correspon a cada organisme en l’ecosistema.

Fitness (W): és l’eficàcia biològica, és a dir, la capacitat d’un individu de reproduir-se amb un cert genotip.

Concepte evolutiu d’espècie: llinatge de poblacions ancestre-descendents que manté la seva identitat respecte altres llinatges i que té les seves pròpies tendències evolutives i destí històric.

Clina: variació fenotípica d’un determinat caràcter que estan associats als canvis en un gradient o patró geogràfic.

Regla de Bergmann: és una clina que defineix que la massa corporal dintre d’una mateixa espècie en ambients càlids és més petita que en ambients freds, ja que la relació superfície- volum disminueix a mesura que la mida augmenta.

Regla d’Allen: és una clina que defineix que la mida d’una extremitat en zones càlides és més gran que en zones fredes, ja que al tenir una superfície més gran poden dissipar més calor.

Aïllament reproductor: importància en el concepte biològic d’espècie on trobem diferents mecanismes:

Aïllament ecològic o d’hàbitat: pre-aparellament i prezigòtic. Les espècies que NO es troben físicament no es poden reproduir.

Aïllament temporal: pre-aparellament i prezigòtic. Les espècies tenen diferents cicles biològics i, per tant, el temps d’aparellament de cada és diferent i no es poden creuar.

Aïllament etològic: pre-aparellament i prezigòtic. Les espècies tenen diferents mecanismes de reconeixement de parella, fet que provoca que no es reconeguin i no s’encreuin.

Aïllament mecànic: entre pre i post aparellament i prezigòtic. Les espècies tenen diferències anatòmiques en la mida o els òrgans sexuals que impedeixen la còpula.

Aïllament gamètic: post-aparellament i prezigòtic. Els gàmetes són alliberats al medi i un cop es reconeixen hi ha una fecundació externa on es produeix l’aparellament però no es forma el zigot

Inviabilitat híbrida: post-aparellament i postzigòtic. L’òvul és fecundat i es forma un zigot, però aquest és eliminat durant el desenvolupament.

Esterilitat híbrida: post-aparellament i postzigòtic. Neix un híbrid viable que arriba a l’estat adult, però NO produeix gàmetes viables, per tant, és estèril.

Depressió híbrida: post-aparellament i postzigòtic. Neix un híbrid viable que arriba a l’estat adult i produeix gàmetes viables, però els seus descendents tenen menys eficàcia biològica.

Especiació: procés evolutiu pel qual es formen noves espècies degut a la mutació, la recombinació, la selecció natural o la deriva genètica.

Clarogènesi: formació de clares. • Anagènesi o especiació filètica: adaptació a l’ambient, fet que provoca que canviï l’espècie.

Especiació al·lopàtrica: model d’especiació clàssic on la població ancestral es separa en dues grans poblacions degut a canvis climàtics, processos geològics, etc. Per tant, hi ha una barrera física que les impedeix reproduir-se.

Especiació peripàtrica: variant de l’al·lopàtrica on la població ancestral es separa en dues poblacions degut a la migració: una gran i una petita perifèrica.

Efecte fundador: un sol individu arriba a un nou hàbitat i estableix una nova població.

Especiació parapàtrica: es produeix un aïllament sense barreres físiques entre poblacions veïnes que les separa ja que les espècies amb àrees de distribució molt gran tendeixen a aparellar-se amb els individus propers.

Especiació simpàtrica: es produeix un aïllament sense barreres físiques dins d’una mateixa població amb aparellament lliure que fa aparèixer diferències genètiques.

Especiació cromosòmica: les reorganitzacions o els canvis cromosòmics provoquen un aïllament que redueix la fertilitat dels heterozigots o híbrids.

Especiació per hibridació: dues espècies es troben i s’hibriden formant una nova espècie.

Zoogeografia: branca dintre de la biogeografia (branca dintre de la biologia que estudia la distribució dels éssers vius) que estudia la distribució dels organismes del passat, del present i fa projeccions sobre el futur.

Espècies bessones o críptiques: espècies similars en aparença que es troben reproductivament aïllades entre si degut a un procés recent de diferenciació.

Espècie cosmopolita: espècie que es troba distribuïda per tot la Terra.

Espècie endèmica: espècie que només es troba en una determinada regió.

Radiació adaptativa o evolució divergent: procés que descriu la ràpida especiació de diverses espècies per omplir molts nínxols ecològics. Es basa en la mutació o la selecció natural.

Disparitat: és la diversitat dels patrons o models estructurals, aquells que ens indiquen com està construït un animal.

Concepte de Bauplan: és el conjunt de caràcters estructurals bàsics que defineixen com està construït un model estructural, és a dir, com està estructurat un animal.

Microevolució: són canvis a petita escala, és a dir, canvis en les freqüències al·lèliques d’una població deguts a mecanismes com la mutació, la migració, la deriva genètica i la selecció natural.

Macroevolució: són grans canvis evolutius deguts a processos geològics, grans extincions, simbiogènesi o els gens Hox que permeten l’aparició de nous clades.

TEMA 3

Sistemàtica: és l’estudi de la diversitat dels organismes i la relació entre ells.

Taxonomia: ciència que s’encarrega d’ordenar i classificar els organismes en un sistema de nivells jeràrquics anomenats categories taxonòmiques.

Taxó: grup d’organismes emparentats que comparteixen una sèrie de caràcters anomenats caràcters taxonòmics, que formen una categoria taxonòmica i permeten establir relacions de semblança.

Codi internacional de nomenclatura zoològica (ICZN): sistema de classificació proposat per Linné al s. XVIII que es basa en la nomenclatura binomial en llatí, cursiva o subratllat: nom genèric (Mus) + nom específic (musculus). També pot haver-hi el nom supespecífic, el nom de l’autor i l’any.

Dendogrames: gràfic en forma d’arbre que representa les relacions de parentesc entre els organismes. Distingim tres tipus: arbres evolutius (taxons entre els nodes i a la part superior), fenogrames (semblances externes) i cladogrames (taxons a la part superior).

Criteris de semblança: fenètic (similitud estructural) i filogenètic (ascendència evolutiva).

Anatomia: ciència descriptiva que s’encarrega de descriure l’estructura i d’anomenar les parts que constitueixen els organismes. Tres mètodes: morfometria (forma), organografia (mida) i microscòpia (cèl·lules i teixits).

Morfologia: estudi de la forma i de la funció de les estructures que formen els organismes i de la interacció entre aquestes.

Homologia: semblança de parts o òrgans d’organismes diferents deguda a un origen embrionari similar i a un desenvolupament evolutiu a partir de la part o de l’òrgan corresponent a un antecessor comú. Els caràcters homòlegs són aquells que comparteixen un origen evolutiu comú.

Analogia: estructures diferents morfològicament que presenten la mateixa funció.

Homoplàsia: semblança de parts o òrgans d’organismes diferents que apareixen per evolució independent, és a dir, NO presenten un origen evolutiu comú. Poden aparèixer per:

Convergència evolutiva: evolució de caràcters semblants sota pressions selectives a partir de condicions ancestrals diferents.

Divergència evolutiva: evolució de caràcters diferents sota pressions selectives a partir de les mateixes condicions ancestrals.

Filogènia: procés evolutiu de canvi d’unes espècies en altres, és a dir, és la història evolutiva d’un grup taxonòmic d’organismes.

Grup monofilètic: grup que inclou un antecessor comú i tots els seus descendents.

Grup parafilètic: grup que inclou un antecessor comú, però NO tots els seus descendents.

Grups polifilètics: grups que NO tenen un antecessor comú.

Cladisme: NO hi ha caràcters que siguin més importants que d’altres (grups monofilètics).

Caràcters primitius o plesiomòrfics: caràcter que es troba en l’antecessor comú i en tots els grups del nivell taxonòmic que estem estudiant.

Caràcters derivats o apomòrfics: caràcter que NO es troba en l’antecessor comú de tots els grups del nivell taxonòmic que estem estudiant. ■ Autopomorfia: caràcter derivat que només el trobem en un únic taxó. ■ Sinapomorfia: caràcter derivat que comparteixen tots els grups monofilètics i els seus

ancestres comuns, és a dir, compartit per més d’un grup.

Sistemàtica evolutiva: hi ha caràcters que són més importants que d’altres (grups parafilètics).

Criteri de parsimònia: màxima simplicitat a l’hora de comptar els passos o canvis evolutius.

TEMA 4

Els caràcters que determinen els models d’organització són: nivell d’organització, simetria, fulles embrionàries, cavitats corporals, mida i metameria.

Asimetria o anaxònia: absència de simetria i d’un eix de polaritat.

Simetria: correspondència de mida i de forma respecte d’un pla de simetria.

Simetria esfèrica: simetria respecte un punt (centre) on hi ha infinits plans de simetria que contenen el punt central, però NO hi ha un eix de polaritat. En protozous o protists.

Simetria radial: simetria respecte l’eix oral-aboral (eix de polaritat) on hi ha dos o més plans de simetria. En animals sèssils o flotants. ■ Primària: és la primera que va aparèixer, per tant, és primitiva (animals radiats). Pot ser

biradial (dos plans) o tetraradial (quatre plans). ■ Secundària: prové d’ancestres que tenien un altre tipus de simetria, per exemple, la

simetria bilateral (animals bilaterals). • Simetria bilateral: simetria respecte el pla sagital que conté l’eix antero-posterior (eix de

polaritat) que divideix l’animal en dues meitats idèntiques (dreta i esquerra). En animals bilaterals. ■ Pla frontal: pla longitudinal perpendicular al pla sagital que divideix el cos en dues

meitats NO idèntiques: ventral i dorsal (NO és un pla de simetria). ■ Pla parasagital: pla transversal paral·lel al pla sagital que divideix el cos en dues

meitats: anterior o cefàlica i posterior o caudal.

Fulles embrionàries: capes de teixit que apareixen durant el desenvolupament embrionari i que originaran els teixits en els organismes adults.

Diblàstics: dues capes embrionàries (ectoderma i endoderma). Dos grups: milaris i tenòfors. • Triblàstics: tres capes embrionàries (endoderma, mesoderma i ectoderma).

Cavitats corporals: tres tipus:

Blastocel: cavitat corporal que apareix en el desenvolupament embrionari de tots els animals. • Digestiu: cavitat corporal que connecta amb l’exterior i pot arribar a desaparèixer

secundàriament. • Celoma: cavitat corporal plena de líquid que està completament envoltada per mesoderma, per

tant, només la trobem en els triblàstics.

Fulles + cavitats: distingim tres tipus segons la combinació:

Diblàstics o diploblàstics: dues capes embrionàries. • Triblàstics acelomats: tres capes embrionàries, però NO tenen celoma. • Triblàstics celomats: tres capes embrionàries i tenen celoma. • Pseudocelomats o blastocelomats: situació intermèdia on hi ha tres capes embrionàries,

però el celoma no està completament envoltat per mesoderma ja que NO en té per la part externa.

Metameria: el cos està format per segments o metàmers (unitats estructurals que es van repetint en sèrie al llarg del cos). Els animals amb celoma tenen veritable metameria.

Pseudometameria: animals amb metàmers que NO tenen celoma. • Metameria homòmera: metàmers idèntics entre si. • Metameria heteròmera: metàmers s’especialitzen i es diferencien entre ells. • Procés de tagmatització: procés evolutiu on han aparegut tagmes (regions del cos d’animals

metamèrics formades per l’agrupació de metàmers que s’especialitzen en fer una funció important de l’animal).

Mesoglea: massa gelatinosa rica en aigua i proteïnes que permet augmentar la mida i mantenir la nutrició de totes les cèl·lules.

TEMA 5

Reproducció: procés biològic on els éssers vius generen individus als quals transmeten el seu material genètic.

Reproducció asexual: un únic progenitor i la descendència és genèticament idèntica a aquest.

Reproducció sexual: dos progenitors que alliberen gàmetes haploides que es fecunden i formen un zigot diploide. Per tant, implica una reducció del material genètic.

Reproducció parasexual: procés on es barreja el material genètic, però NO es fusionen els gàmetes i l’intercanvi es dona mitjançant nuclis.

Reproducció unisexual: hibridació interespecífica on apareix una nova espècie de femelles. TEMA 6

Planctònic: embrió es desenvolupa sense embolcall a l’exterior on es dona una fecundació externa.

Ovípar: embrió es desenvolupa a l’exterior, però està embolcallat per membranes que el protegeixen.

Ovovivípar: ou es troba dins del progenitor.

Vivípar: embrió es desenvolupa a l’interior de la femella i es nodreix a partir de les substàncies alimentàries que li proporciona la mare a través de la placenta.

TEMA 7

Desenvolupament indirecte: cicle vital on un adult bentònic (viu al fons del mar) allibera gàmetes al medi aquàtic i es produeix una fecundació externa que donarà lloc a una larva lliure que s’alimentarà, farà la metamorfosi i madurarà fins a donar un organisme adult. Per tant, el jove és diferent de l’adult.

Larva planctotròfica: s’alimenta de plàncton. Ous isolecítics. • Larva lecitotròfica: s’alimenta de vitel.

Plàncton: conjunt d’organismes que viuen en aigua dolça, salobre i salada que són la base principal de moltes xarxes tròfiques.

Metamorfosi: procés on es desencadenen una sèrie de processos hormonals que activen diferents gens fent que un insecte o un amfibi passin per diferents estadis del seu desenvolupament fins a canviar radicalment la seva estructura.

Desenvolupament directe: cicle vital on dos adults copulen produint una fecundació interna ja que els gàmetes es troben a l’interior de la femella. L’embrió és incubat o encapsulat i es produeix un naixement o una eclosió que donarà lloc a un juvenil que madurarà i es convertirà en adult. Per tant, el jove serà semblant a l’adult.

Desenvolupament mixt: dos adults copulen fent que els gàmetes estiguin a l’interior de la femella i, per tant, es produeix una fecundació interna. L’embrió és incubat o encapsulat, però en el moment del naixement o eclosió es formarà una larva que haurà de patir una metamorfosi i créixer per formar l’adult. Per tant, el jove NO és semblant a l’adult.

Hemimetàbol: metamorfosi incompleta ja que de l’ou surt una nimfa que ha de passar per diferents mudes per adquirir caràcters adults com ales funcionals, mida i maduresa sexual. ■ Heterometàbol: l’adult i la nimfa viuen en hàbitats diferents per evitar la competència. ■ Paurometàbol: l’adult i la nimfa comparteixen hàbitat.

Holometàbol: metamorfosi completa ja que de l’ou surt una larva que ha de passar per diferents mudes successives fins que es produeixi la metamorfosi on es formarà una pupa i finalment l’individu adult.

Espècies estrategues de la r: organismes amb gran fertilitat, un temps de generació curt, gran mortalitat, són colonitzadors, ocupen ambients inestables, maduració sexual ràpida, dispersen per evitar la competència, en adults bentònics i larves planctòniques. CICLE VITAL INDIRECTE.

Espècies estrategues de la k: temps de fertilitat llarg, poca descendència per unitat de temps, maduració sexual lenta i llarga, baixa mortalitat, elevada cura parental, elevada capacitat de càrrega, no tenen problemes de dispersió, elevada capacitat competitiva (més eficients), pobladors estables i animals especialistes. CICLE VITAL DIRECTE.

Ècdisi: procés de canvi controlat per l’hormona ecdisona on els animals amb creixement discontinu es desfan de l’esquelet vell i formen un nou esquelet més gran per poder créixer. Tres etapes:

Premuda: l’esquelet vell es desprèn de la epidermis i es segreguen enzims que el degraden i comencen a formar el nou.

Muda: canvi d’esquelet vell pel nou. • Postmuda: esquelet nou és flexible, fet que permet el creixement de l’organisme i l’enduriment

de l’esquelet fins que es perd definitivament l’esquelet vell.

Heterocronia: canvi en el temps evolutiu d’un esdeveniment ontogènic ja que es pot accelerar o retardar. La pedomorfosi és un tipus particular on organismes adults encara presenten caràcters juvenils o larvaris. Distingim dos tipus:

Neotènia: retard somàtic en el creixement. • Pedogènesi: acceleració en la línia germinal.

Fototropisme: és la capacitat (reacció per hormones) d’una planta per canviar la direcció del seu creixement normal quan ocorren canvis en la llum.

Geotropisme: és la resposta a un estímul referent a la força gravitatòria dels cossos, és a dir, la tija sempre creixerà cap a munt mentre que les arrels creixeran cap a la terra.

Ectoparàsit: paràsit que viu a l’exterior o superfície de l’hoste.

Endoparàsit: paràsit que viu a l’interior de l’hoste.

Hoste primari o definitiu: hoste on l’organisme assoleix la maduresa.

Hoste secundari o intermediari: hoste que només alberga l’organisme durant un període de transició.

TEMA 8

Protozous: organismes eucariotes unicel·lulars amb caràcters afins als animals ja que NO tenen cloroplasts ni paret cel·lular i presenten algun estadi mòbil en el seu desenvolupament.

Solc oral: boca per on s’alimenten els protists.

Citostoma, citofaringe i citoprocte: estructures alimentàries.

Extrosomes: orgànuls que contenen elements de secreció com els triocists (alliberen espines per capturar aliment o subjectar-se) o els mucocists (alliberen substàncies).

Undilopodis: els cilis i els flagels són morfològicament idèntics (9·2 + 2 microtúbuls a l’axonema i 9·3 + 0 microtúbuls al cinetosoma).

Reproducció asexual: per mitosis mitjançant tres mecanismes diferents: fissió binària, fissió múltiple i gemmació.

Reproducció sexual: reducció del material genètic i divisió per meiosis que pot anar abans o després del zigot. Els gamonts o gametòcits formen els gàmetes que s’uneixen en la fecundació o singàmia.

Isogàmia: gàmetes iguals.Anisogàmia: gàmetes diferents.

Reproducció parasexual: hi ha una barreja de material genètic que no implica la fusió dels gàmetes, sinó que es produeix un intercanvi de nuclis. Es fa mitjançant dos processos:

Conjugació: els organismes tenen un macronucli i un micronucli. Dos individus s’uneixen per la zona del citostoma i formen els conjugants. El micronucli es divideix per meiosi i se’n formen 4, dels quals 3 degeneren i 1 es divideix per mitosi. Es produeix l’intercanvi de nuclis gamètics que es fusionen i els conjugants es separen. Hi ha 3 mitosis successives que donaran 8 micronuclis, dels quals 1 es convertirà en macronucli ja que aquest haurà degenerat, 3 degeneraran i 4 es repartiran en cadascuna de les cèl·lules resultants de dues divisions binàries.

Autogàmia: els nuclis gamètics es fusionen dins del propi organisme.

Tipus representatius: euglènids, cinetoplàstics, ciliòfors, apicomplexos i coanoflagel·lats.

TEMA 9

Època del precambrià: apareixen els primers animals eucariotes unicel·lulars amb teixits tous i capacitat d’agregació ja que formen colònies i són difícils de fossilitzar.

Fauna ediacara: apareixen les primeres restes fòssils de fa 800-600Ma on els organismes tenien simetria radial, però NO tenien esquelet.

Explosió càmbrica: aparició sobtada de registre fòssil deguda a la gran diversificació dels animals en un període curt (20Ma) on aquests presentaven un esquelet rígid que va permetre una millor fossilització.

Teoria sincitial: un antecessor multinuclear ciliat passa a un estat bentònic bilateral i va reptant. Es separen els nuclis i apareix un organisme multicel·lular.

Teoria colonial: un protist flagel·lat ancestral (cytaea) forma una colònia esfèrica per agregació (moraea) que es buida per dins (blastaea) i finalment s’invagina (gastraea).

Teoria sinzoòspora: un protist amb cicle vital complex passa d’una diferenciació cel·lular temporal a una diferenciació espacial on trobem un organisme colonials. Les zoòspores s’uneixen per formar les sinzoòspores i apareixen dues línies evolutives diferents.

comentarios (0)
No hay comentarios
¡Escribe tú el primero!
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 9 páginas totales
Descarga el documento