idees clau dlaguns models de cures, Ejercicios de Enfermería. Universitat de Vic (UVIC)
pedro9987
pedro9987

idees clau dlaguns models de cures, Ejercicios de Enfermería. Universitat de Vic (UVIC)

38 páginas
6Número de visitas
Descripción
Asignatura: Actuació en Situacions d'Emergència Extrahospitalàries, Profesor: Lourdes Albiac, Carrera: Infermeria, Universidad: UVic
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 38
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 38 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 38 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 38 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 38 páginas totales
Descarga el documento
T. 18 Models Conceptuals d’infermeria (1)

Bloc 2. FONAMENTS TEÒRICS

DE LA DISCIPLINA INFERMERA

Tema 4: Idees clau d’alguns models

TEORIA DEL DÈFICIT D’AUTORCURES

ASSUMPCIONS FILOSÒFIQUES/ VALORS:

▫ Totes les persones tenen habilitats intel·lectuals, motivacionals i pràctiques per l’autocura i la cura dels qui depenen d’elles.

▫ Les formes de portar a terme l’autocura són pròpies de cada persona i estan condicionades pels valors culturals del grup social de referència

▫ L’organització social dedica recursos per ajudar a les persones en situació de dependència per la satisfacció de les seves autocures

▫ Infermeria és un servei de salut dins de l’organització social per les persones que es troben en situació de dependència

ASSUMPCIONS CIENTÍFIQUES O PROPOSICIONS / POSTULATS:

▫ L’autocura, com a funció reguladora, requereix d’un procés intel·lectual complex i deliberat

▫ Està influenciat pels coneixements de la persona sobre el funcionament i desenvolupament i s’ha de mantenir dins de límits compatibles amb la vida, la salut i el benestar.

▫ Les persones tenen capacitats per l’autocura. Aquestes habilitats estan condicionades pels factors bàsics condicionants.

▫ Infermeria és necessària quan les capacitats d’autocura o cura dependent són menors que la demanda d’autocura.

PERSONA És un tot integral que funciona biològica, simbòlica i socialment, i que està en permanent interacció amb si mateix i amb el seu entorn intercanviant contínuament matèria i energia en un procés adaptatiu que és imprescindible per la vida. Té capacitats per tenir cura d’ell mateix, tenir cura d’altres i desenvolupar capacitats i habilitats de noves necessitats de cures.

SALUT Estat que canvia a mesura que evolucionen les característiques humanes i biològiques i afecta a la globalitat i integritat, on s’inclouen els aspectes referits a la persona com a ésser humà que interactua amb els mecanismes psicològics, fisiològics i estructurals amb relació amb altres persones.

CURES INFERMERES Activitat necessàries per la comunitat que contribueixen a la supervivència i a la salut de les persones

3 formes de cuidar: l’autocura, les cures depenent i les cures d’infermeria.

ENTORN Factors externs que influeixen en l’elecció de portar a terme les autocures. Elements del medi que la persona pot utilitzar per la realització d’autocura que contribueixen a la seva salut, benestar i desenvolupament.

CONCEPTES NUCLEARS

Teoria General del

dèficit d’autocura • Tendència humanista • Model conceptual • Paradigma de la integració • Escola de necessitats

DESCRIPTIVA: Conté els elements per comprendre l’acció d’autocures EXPLICATIVA: estableix interpretacions sobre els conceptes PREDICTIVA: permet establir les repercussions que poden tenir en el dèficit d’autocures.

Teoria General del

dèficit d’autocura

Teoria de l’autocura

Teoria del dèficit

d’autocura

Teoria de sistemes

d’infermeria

AUTOCURA: consisteix amb la pràctica de les activitats que les persones duen a terme en determinats períodes de temps, per mantenir un funcionament viu i sa i continuar amb el desenvolupament persona i el benestar mitjançant la satisfacció de requisits per les regulacions funcional i del desenvolupament.

DÈFICIT D’AUTOCURA: Quan les capacitats d’autocura de les activitats realitzades no són adequades per conèixer i cobrir algun o tots els components de la necessitat terapèutica d’autocures existents.

SISTEMES INFERMERIA: Sèries o seqüències de les accions pràctiques deliberades de les infermeres que actuen a vegades d’acord amb les accions de les necessitats terapèutiques d’autocura dels seus pacient i per protegir i regular l’exercici i el desenvolupament de l'activitat

TEORIA D’INFERMERIA DEL DÈFICIT D’AUTOCURES

TEORIA DE L’AUTOCURA

Autocura

Cures dependents: acció apresa, acció intencionada

Sistemes d’autocura

Requisits d’autocura: universals, del desenvolupament , desviació de salut

Factors bàsics condicionants

TEORIA DEL DÈFICIT

D’AUTOCURA

Demanda d’autocura terapèutica

Agència d’autocura

Agent de cures dependent: capacitat i limitacions

Dèficit d’autocures

Agència d’infermeria

TEORIA DEL SISTEMA

D’INFERMERIA

Sistemes d’infermeria: compensació total,

parcial, suport- educació

Mètodes ajuda: actuar per altre, guiar,

recolzament, proporcionar un

entorn pel desenvolupament,

ensenyar

TEORIA DE L’AUTOCURA

Autocura

Cures dependents: acció apresa, acció intencionada

Sistemes d’autocura

Requisits d’autocura: universals, del desenvolupament , desviació de salut

Factors bàsics condicionants

TEORIA DEL DÈFICIT D’AUTOCURA

Demanda d’autocura terapèutica

Agència d’autocura

Agent de cures dependent: capacitat i limitacions

Dèficit d’autocures

Agència d’infermeria

TEORIA DEL SISTEMA D’INFERMERIA

Sistemes d’infermeria: compensació total, parcial, suport-educació

Mètodes d’ajuda: actuar per altre, guiar, recolzament, proporcionar un entorn pel

desenvolupament, ensenyar

MODEL D’ADAPTACIÓ

ASSUMPCIONS FILOSÒFIQUES/ VALORS: ▫ Les persones es relacionen a la vegada amb el

món i déu. ▫ El significat de la existència humana es base amb

un punt de convergència omega de l’univers. ▫ Déu constitueix el destí comú de la creació. ▫ Les persones utilitzen la capacitat humana

creadora de consciència, tolerància i fe. ▫ Les persones són responsables dels processos de

l’origen, preservació i transformació de l’univers.

ASSUMPCIONS CIENTÍFIQUES O PROPOSICIONS / POSTULATS:

▫ Els sistemes de matèria i energia evoluciones fins a nivells més alts de complexitat amb la organització del ser.

▫ La consciència i el significat són constitutius de la persona i la integració amb l’entorn.

▫ La consciència d’un mateix i de l’entorn es basa amb el fet de pensar i sentir.

▫ Els sers humans són responsables de la integració dels processos creatius.

▫ El fet de pensar i sentir interacciona amb la acció humana. ▫ Els sistemes de les relacions inclouen l’acceptació, la protecció i

el foment de la interdependència. ▫ Les persones i el món segueixen models comuns i tenen relacions

integrals. ▫ Les transformacions de la persona i el seu entorn es creen amb la

consciència humana. ▫ La integració dels significats de la existència humana i de

l’entorn és el resultat de l’adaptació.

PERSONA Ser biopsicosocial amb interacció constants amb un entorn canviant

SALUT Estat i procés a la vegada

CURES INFERMERES Contribueix a la millora de l’estat de

salut i de la qualitat de vida dels subjecte

ENTORN Conjunt de circumstàncies,

situacions o influències que poden modificar i provocar l’aparició de

comportaments en el subjecte

CONCEPTES NUCLEARS

Model d’adaptació

• Tendència relacions interpersonals • Paradigma de la integració • Model conceptual • Escola dels efectes desitjables

Estímuls

• Focal

• Contextual

• Residual

Factors que influeixen en els subjecte provocant una resposta

RESPOSTES: Manifestació de l’efecte produït per l’estímul • Adaptatives • Ineficaces

MECANISMED’AFRONTAMENT: Formes de resposta davant l’estímul • Innat • Adquirit

MANERA ADAPTATIVA: Forma de resposta que es dóna en cada un dels aspectes que constitueixen la persona. • Fisiològica • D’autoconcepte • Desenvolupament del rol • interdependència

Enunciats teòrics: • L'objectiu de la infermeria és ajudar a les persones en el

procés continu d’adaptació en el què és troben per aconseguir que la resposta adaptativa sigui eficaç. • El nivell d’adaptació d’un subjecte depèn de l’efecte que

tinguin els estímuls focals, contextuals i residuals. • Els subsistemes regulador i cognitiu, relacionats amb

l’afrontament estan units per la percepció. • Les respostes als estímuls es produeixen a través de les 4

maneres d’adaptació. • Els subsistemes regulador i cognitiu i les maneres

d’adaptació s’interrelacionen per formar un sistema global i complex.

TEORIA DE LA DIVERSITAT I LA UNIVERSALITAT DE LES CURES CULTURALS

ENUNCIATS TEÒRICS: ▫ Un comportament només té significat amb la mesura que s’inclou

a l’entorn.

▫ El procés de cuidar amb infermeria exigeix el respecte als valors culturals i als estils de vida de les persones.

▫ A mesura que les cures d’infermeria s’allunyin dels valors assistencials genèrics o populars aniran sortint els conflictes i tensions culturals entre els professionals i els pacients.

▫ Les reformes empreses amb l’atenció sanitària no tindran èxit si no tenen amb compte els valors, creences i pràctiques de tipus cultural.

PERSONA Ésser unit de manera inseparable a la

seva cultura

SALUT Les creences els valors i les formes

d’actuar que són culturalment conegudes i utilitzades

CURES INFERMERES Procés personalitzat

ENTORN Context en el que es troba la persona

i està format per component físics, ecològics i socials

CONCEPTES NUCLEARS

Teoria de la diversitat i la universalitat

de les cures culturals

• Tendència Humanista

• Paradigma de la transformació

• Teoria de mig nivell

• Escola del caring

CULTURA: Fa referència als valors, creences, normes, símbols, pràctiques i maneres de vida dels individus, grups o institucions, apresos, compartits i transmesos d’una generació a una altra.

CURES CULTURALS: Actes de prestació de cures d’ajuda, suport, facilitació o capacitació sintetitzats i culturalment constituïts fins un mateix o cap als altres, centrats amb necessitats evidents i anticipades per les salut o benestar del client o per afrontar discapacitats, la mort o altres condicions.

CONTEXT de L’ENTORN: Es refereix a la totalitat d’un entorn (físic, geogràfic i sociocultural), situació o fet amb experiències relacionades, que dóna significats que guien les expressions i decisions humanes amb referència a un entorn o situació particular.

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 38 páginas totales
Descarga el documento