Introducció a les ciències Socials PAC 2  nota A Tanquem les escoles Papini, Apuntes de Ciencias de la Educación. Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
marlluc
marlluc

Introducció a les ciències Socials PAC 2 nota A Tanquem les escoles Papini, Apuntes de Ciencias de la Educación. Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

DOCX (25 KB)
8 páginas
1Número de descargas
22Número de visitas
100%de 1 votosNúmero de votos
Descripción
Asignatura: Introduccio a les ciencies socials, Profesor: , Carrera: Educació Social, Universidad: UOC
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 8
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 8 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 8 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 8 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 8 páginas totales
Descarga el documento

2. En canvi, ¿què han fet els nens, els nois, els adolescents i els joves, perquè

dels sis fins als deu, als quinze, als vint, als vint-i-quatre anys, els tanqueu

tantes hores al dia a les vostres blanques galeres per fer patir el seu cos i

espatllar el seu cervell?

1. Estructura social, estratificació social, classe social, status i rol i estructures

de parentiu

Sota una mirada sociològica es denomina estructura social a la forma adoptada

per un sistema de relacions que es generen entre els individus dins una

societat. Podem dir que es basa en dos sentits primordials i complementaris,

per una banda, com a estructura institucional i de l’altra, com a estructura de

les relacions.

La família és el primer exemple per al nen d’una estructura social, en ella

s’organitza una estructura familiar i fa de referència, orienta i situa socialment

als infants.

Ara bé, Papini critica que siguin precisament els pares que tanquin als seus fills

confinant-los en una institució privada de llibertat i moviment.

En un primer moment, ens pot sobtar aquesta afirmació, l’escola és on els

nostres nens es preparen pel futur, però si reflexionem en les idees de l’autor i

la seva teoria que l’escola no acompleix aquesta funció, ens trobem en una

dinàmica on els pares es deixen portar pel sistema i entren en el joc imposat

d’exercir un rol fundat.

A més a més, dins l’escola mateix , els nens s’adonen d’ aquesta estructura i

comencen a adornar-se de les dificultats i diferències, ja sigui per qüestions

econòmiques ( diferents classes socials) status (popularitat) o els papers dels

professors (rol).

Tot i que l’autor porta la seva crítica a un nivell extrem, si que moltes vegades

l’escola inicia als nens en una estructura rígida i poca apropiada pel seu

desenvolupament mancant-los de la llibertat que necessiten.

3. Autoritat, poder i ideologia

El poder i l’autoritat ha estat objecte de debat des de diferents disciplines.

En sociologia segons Weber aquest termes es complementen envoltant el

concepte dominació, però en molts casos aquests termes es fusionen.

Referent en l’educació l’ autoritat ha sigut i és un tema de controvèrsia.

Papini retreu el poder i l’autoritat dels mestres que només serveix per crear

servilitat, la de l’Estat que només l’interessa crear ciutadans per a treballar en el

seu sistema i la dels pares que tan sols volen tenir “guardats els seus nens”

En la meva opinió, els nens necessiten un guia que els aporti coneixements, a

vegades es confon autoritat i respecte, és a dir, que si anomenen autoritat com

a persona que ens influeix amb el seu poder, que sigui per voluntat pròpia per

un acte d’admiració i no de submissió. Com deia Hannah Arendt: no en el sentit

literal de domini o poder sinó el del reconeixement. Arendt, H. (1958/1996)

Marta Rita de Assís César, En-claves del pensamiento 2007

Segons Arendt la verdadera autoritat és la de una jerarquia consentida per les

dues parts, amb un exercici de persuasió.

D’una altra banda, els pares obeeixen un poder de l’Estat que els obliga a

portar a l’escola als seus fills, deixant poc marge i amb dificultats a aquells que

per les seves ideologies transgressores els volen educar a casa o fora del

sistema.

El poder i l’autoritat sempre es basa en una jerarquia i els més petits són un

col·lectiu vulnerable i modelable.

6. Socialització i identitat social.

Anomenem socialització al fet d’aprendre i adaptar-se a la cultura i comunitat

on vivim. Tanmateix, ens aporta una identitat pròpia i modelen la individualitat

de cada persona.

Els responsables d’efectuar aquesta socialització s’anomenen agents

socialitzadors. Els més importants són la família i l’escola, i tot i que estan

influint al llarg de la nostra vida el període més important és en la infància.

Així dons, en la socialització del nen li estem fent veure com és la societat i com

actua i a partir d’això crearà la seva identitat social i la seva identitat pròpia.

El nen es basarà en aquestes relacions individu-societat per donar-se conèixer

al món i actuarà en conseqüència.

Per tant, és de gran importància el paper socialitzador de l’escola, i com Papini

diu, podem caure en l’error de retallar llibertats en el pensament i personalitat

dels nostres infants. Giovanni Papini Chiudiamo le scuole! Milà, Luni Editrice,

1996, p. 53-61

5. Els mediocres que a la seva vida arriben a fer una carrera honrada i normal i

fins i tot a assolir una certa fama, han estat sovint els «primers» de la classe.

1. Estructura social, estratificació social, classe social, status i rol i estructures

de parentiu

Sota una mirada sociològica es denomina estructura social a la forma adoptada

per un sistema de relacions que es generen entre els individus dins una

societat. Podem dir que es basa en dos sentits primordials i complementaris,

per una banda, com a estructura institucional i de l’altra, com a estructura de

les relacions.

Papini ens fa una reflexió crítica al que la societat ens ha transmès: per poder

tenir èxit has de seguir el sistema educatiu, tenir un bon currículum i

aconseguir-ho mitjançant les eines i estudis establerts. Això ens portarà a tenir

un bon nivell econòmic i una bona posició en la societat

Així dons, entrem en una dinàmica on denominem i distribuïm als individus

segons la classe social, a on ens identifiquem segons l’estatus i ens

comportem d’acord el rol adquirit.

Giovanni Papini, afirma que anar a l’escola no ens procura ser una persona

més intel·ligent sinó que al contrari ens priva de llibertat de pensament i

d’enginy, i com expressa en la frase descrita, un individu mediocre pot

aconseguir ser un bon estudiant tan sols passant els exàmens sense saber el

que realment és important.

Així dons, segons la perspectiva Durkheimiana, (Ramirez Dorado,

Sagrario .Sorgiment i Fonaments bàsics de les ciències socials Barcelona,

UOC, 2009pàg. 26 27) on la societat és una realitat externa i aliena als

individus concrets i on els fets socials són els que fan actuar a l’individu d’una

manera imposada, podríem dir que en la frase de Papini, les institucions

(realitat externa) dirigeixen a l’alumne en el temari sense que ell pugui opinar,

com a individu passiu, o com la societat determina: què, comi quant ha

d’estudiar.

Segons la perspectiva Weberiana la societat no és un element extern sinó que

a través de l’acció social, la conducta humana està enllaçada a un subjectiu.

Analitzaríem e interpretaríem el perquè un estudiant va cada dia a estudiar, i

comprendríem la fita de obtenir uns coneixements i bon futur ( significat

objectiu) (, (Ramirez Dorado, Sagrario .Sorgiment i Fonaments bàsics de les

ciències socials Barcelona, UOC, 2009pàg. 28, 30)

4. Conflicte social, consens social, canvi social i canvi cultural

Com a éssers humans que vivim en comunitat , tenim idees pròpies , interessos

particulars, i això pot donar a objecte de conflicte. Un conflicte social seria el

generat per un enfrontament de diferents grups.

Sota un òptica sociològica també van sorgir diferents maneres de pensar en

relació al conflicte social.

Relacionant el text de Papini, s’allunya de la perspectiva organicista on la base

radica en l’equilibri i el manteniment del sistema i s’acosta a la visió

funcionalista on el conflicte és necessari per aconseguir transformacions

estructurals.

Si analitzem la situació actual, l’educació malauradament cada vegada està

més lligada políticament i al seu sistema capitalista, és a dir, que les corrents

marxistes i weberianes, segons el meu punt de vista, prenen una gran

significació ja que no hi ha un consens efectiu per millora el sistema educatiu i

per poder aconseguir-ho la societat necessita el conflicte per arribar a un canvi

social (com deia aquesta perspectiva és un procés bàsic) per poder progressar

i aconseguir una millor educació. , (Ramirez Dorado, Sagrario .Sorgiment i

Fonaments bàsics de les ciències socials Barcelona, UOC, 2009)

Podríem dir, que actualment vivim un canvi cultural, tant des de la perspectiva

antropològica difusionista, (ja que cada vegada hi ha més diversitat de

població) com des dels antropòlegs contraris que creuen que el canvi és degut

a l’assimilació d’una cultura externa (ja que la globalització ha fet que adquirim

hàbits i accions de cultures alienes i trencar amb algunes pròpies)

Així dons, necessitem el canvi social degut a aquest canvi cultural i trencar amb

l’escola que criticava Papini i en gran mesura, es farà amb el conflicte social

que existeix sobre l’educació actual.

6. Cal tancar les escoles - totes les escoles. De la primera a l’última. Llars

d’infants i parvularis; col·legis i residències; escoles primàries i secundàries;

instituts de batxillerat i instituts politècnics; universitats i acadèmies; escoles de

comerç i escoles de guerra; instituts superiors i escoles d’aplicació; escoles

tècniques i de magisteri. Arreu on algú pretengui ensenyar a algú altre, cal

tancar la botigueta

1. Socialització i identitat social

Papini ens dóna un argument extremista i exigeix el tancament de les escoles

ja que dissenteix que l’escola sigui un acte de socialització a la comunitat sinó

un acte que:

“entortolliga i encartona els cervells receptors, la majoria de les vegades

impedeix de poder-se formar altres coneixements renovats i millors” (Giovanni

Papini Chiudiamo le scuole! Milà, Luni Editrice, 1996, p. 53-61 Traducció de

Jacint Creus.)

Així dons, lluny de donar una identitat pròpia als estudiants els aboca a un

pensament mediocre.

• Si analitzem la identitat des de la sociològica i ens fonamentem en

l’interaccionisme simbòlic, veiem com L. Strauss segueix les idees de

Cooley (psicologia social sociològica) i la seva “teoria mirall”.( Ramirez

Dorado, Sagrario .Sorgiment i Fonaments bàsics de les ciències socials

Barcelona, UOC, 2009)

És a dir, que fomentem la nostra identitat no només amb el que els altres

pensen de nosaltres, sinó el que veiem reflectit i alhora projectem cap als

altres.

L’escola és primordial per a una bona socialització i ajudar a crear la nostra

identitat així que lluny de tancar-la com ens diu l’autor s’hauria de transformar

per proporcionar eines i mètodes acords a les societats actuals

2. Cultura, normes i valors

Podem definir la cultura com a els valors, les creences, la conducta, les

costums que determinen el mode de vida d’un poble o societat.

O des de la perspectiva d’antropologia simbòlica de Geertz:

"Creo, junto con Max Weber, que el hombre es un animal suspendido en

telarañas cuyo significado él mismo ha construido; imagino la cultura como

esas telarañas, y su análisis no es una ciencia experimental que busca la ley,

sino que es interpretativa y busca el significado."

Així dons, referir-nos a escola implica endinsar-nos en una institució que té

encomanada una de les tasques més importants de la societat actual, una

institució on s’ensenya cultura, o en un terme més general, s’imparteix

enculturació.

Dins d’aquesta transmissió també es traspassen elements de la cultura

imprescindibles per la seva comprensió i relacions socials, les normes i els

valors.

Segons Papini, les escoles s’haurien de tancar ja que no acompleixen la funció

s’ ensenyar sinó que adoctrina, i fa més mal que bé.

La posició de Papini és radical, si més no, l’educació ha de fer alguns canvis

estructurals i canviar a una visió més progressista, la institució escolar si que

transmet una cultura i uns valors que juntament amb la família es van creant en

el nostres infants i són imprescindibles per conviure en societat.

Un exemple d’això seria com els nens d’avui en dia coneixen altres cultures

degut a la diversitat dels alumnes que existeixen en les aules, per ells, tenir al

costat a un company negre que no menja carn ,no és un fet tan estrany.

5. Control social, desviació, anomia i aculturació

Des del principi de la humanitat els éssers humans han creat mecanismes per

imposar un cert ordre social. Aquests mecanismes i les seves institucions son

els encarregats de mantenir “l’estabilitat del ordre social”.

Els individus que actuen de manera diferent al que el control social estableix o

dicta es considera desviació social.

Ara bé, aquests mecanismes varien en el temps, la situació i les circumstàncies

el que per algunes persones es considera traspassar la barrera del control

social per altres pot significar una idea progressista.

En relació a l’escola, el control social és un tema complex, si bé necessitem un

determinat ordre en les aules, el límit d’aquest i la seva efectivitat per millorar

els coneixements del alumnes crea una dicotomia complicada.

Papini critica a l’escola que és producte d’aquest control social :

”... ha contribuït molt sovint a petrificar els coneixements i a retardar de manera

entossudida les revolucions i reformes intel·lectuals més urgents.”

“... l’anorreament sistemàtic de tota personalitat, originalitat i iniciativa en el mar

negre dels programes uniformes.” ( Giovanni Papini Chiudiamo le scuole! Milà,

Luni Editrice, 1996, p. 53-61 Traducció de Jacint Creus.)

Podríem dir, que al sistema l’interessa mantenir el control dels seus ciutadans i

què manera de fer-ho més factible que començant per l’educació on els infants

absorbeixen i construeixen la seva primera identitat?

Per les ciències socials, l’anòmia és un efecte de la societat que s’evidencia

quan les seves institucions i esquemes no aconsegueixen aportar als seus

individus les eines per realitzar els seus objectius en la societat.

Per tant, podríem dir que el fracàs escolar es un tipus d’anòmia? Ja que en

aquest sentit molts alumnes davant la impossibilitat de seguir a la majoria o el

sentiment de no ser competent per l’estudi abandona i es rendeix.

En aquest aspecte el problema no és de l’individu en sí, sinó del sistema

establert.

• Així dons segons aquest percepció estaríem més a prop de les

concepcions de Merton i una desviació determinada per raons socials i

no tant de Parsons que considera la desviació com a una reacció

individual i psicològica. (Ramirez Dorado, Sagrario .Sorgiment i

Fonaments bàsics de les ciències socials Barcelona, UOC, 2009)

Així també considero que la preocupació a una aculturació fa una escola

tradicional i reticent als canvis. D’alguna manera hem de protegir i cuidar la

nostra cultura però estem immersos en una societat globalitzada i

inevitablement les cultures es fusionen deixant enrere algunes costums i

accions però prenent altres de noves.

Reflexió final:

El treball social que desenvolupa l’escola és per una banda transmetre els

conceptes tècnics i que es produeixi un desenvolupament del pensament.

Però com hem vist, la sociologia estudia els fenòmens socials i els

comportament dels homes, és a dir perquè, com i de què manera interactuem.

L’escola com a educació formal ha de guiar-los per la societat adulta i és aquí

on es trobaran els primers conceptes d’una comunitat, autoritat, ideologia,

cultura, normes..

Així dons, en una altre costat existeix una educació (la no formal) entre elles i

cada vegada més importància la de Educador social.

L’escola és alguna cosa més que aules i matèries, l’escola traspassa les parets

i es fusiona entre gent diferent, l’escola és barri, és oportunitat de futur, de

millora, però perquè tot això passi s’ha de tenir una educació a la diversitat, a la

igualtat, a la tolerància...l’educador Social pot aportar els seus coneixements ni

només a garantir el benestar de la societat sinó a educar-la per que en un futur

sigui millor.

Bibliografia/ Webgrafia :

• Sistema de Información Científica Redalyc

Red de Revistas Científicas de América Latina y el Caribe, España y

Portugal

ANNAH ARENDT Y LA CRISIS DE LA EDUCACIÓN EN EL MUNDO

CONTEMPORÁNEO. Marta Rita de Assís César, En-claves del

pensamiento 2007,1 (2)

http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=141115626001

• Giovanni Papini Chiudiamo le scuole! Milà, Luni Editrice, 1996, p. 53-61

Traducció de Jacint Creus.

• Ramirez Dorado, Sagrario .Sorgiment i Fonaments bàsics de les ciències

socials Barcelona, UOC, 2009

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 8 páginas totales
Descarga el documento