Introducció Comunicació Audiovisual, Apuntes de Historia del Cine. Universitat Ramon Llull (URL)
martuurm_
martuurm_

Introducció Comunicació Audiovisual, Apuntes de Historia del Cine. Universitat Ramon Llull (URL)

13 páginas
12Número de descargas
3Número de visitas
100%de 1 votosNúmero de votos
Descripción
Asignatura: Introducció a la Com. Audiovisual, Profesor: Anyo, Lluis, Carrera: Cinema i Televisió, Universidad: URL
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 13
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 13 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 13 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 13 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 13 páginas totales
Descarga el documento

INTRODUCCIÓ A LA COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL

Audiovisual i relat

Comunicació Audiovisual Narració

Relat

Ficció

Entreteniment (...)

Relat

Relat: Forma concreta que pren aquella història en un producte determinat. Exemple: 10segons.

Narració: El que s’explica, és a dir, l’argument. És el fet d’explicar.

Exemple: 2hores.

Espai

Temps

Acció

Història: Contingut. Exemple: Algú ho explica.

Relat audiovisual

- Banda d’imatge

- Banda de so

Realitat Realitat filmada Cinema

Afílmic Profílmic (gravant) Fílmic (gravat i editat)

Rodatge/ Producció Exhibició/ Consum

Versemblança

Marta Rivera Morcillo Comunicació Audiovisual

Realitat Audiovisual

(En un relat audiovisual el que ens interessa no és la veritat sinó la

versemblança)

Versemblança: Aparença de real encara que l’espectador sap que no ho és. L’Espectador suspèn la incredulitat, es creu el que li expliquen per gaudir. Per

fer-ho utilitza:

Context cultural: Exemple: Musical, Juego de tronos, etc. Tot i així a vegades els musicals perden versemblança.

(Musicals posats a classe: Melodías de Brodway (1953) i Everybody

says I Love you (Woody Allen), aquesta última afegeix humor per no

perdre versemblança.

Gènere: Exemple: Terror, humor, etc. • Funcionament intern del relat o estructura: Exemple: Coverfield El

relat justifica el tema de la càmera. El protagonista té una càmera i va

gravant tot el que passa, la pel·lícula està enfocada des d’aquesta

càmera. Es justifica que la càmera es mogui, que la llum no sigui bona,

el codi de la data; tot això dóna versemblança. A la pel·lícula han d’anar

a una festa d’aniversari i per això graven tota l’estona.

Espai fílmic

Constitueixen l’espai fílmic:

Muntatge: Continuïtat (Espais que estan junts. Ex: classe i passadís) o Discontinuïtat (Ex: classe i bar). Idèntics (Ex: diferents punts de vista de

la classe).

Enquadrament o espai fílmic: Proporciona ubiqüitat a l’espectador. Mirada ubiqua: Fet d’estar a tot arreu (l’espai fílmic m’ho proporciona).

Sensació que té l’espectador de tenir més o menys informació.

Moviment de càmera: Més aproximació de la realitat.

Exemples a classe: La mujer pantera (1942) , Harry el sucio (1971) i Sed del

mal (1958).

Temps fílmic Temps del relat Tota narració té una doble temporalitat Temps de la història

Marta Rivera Morcillo Comunicació Audiovisual

Ordre: Diferència entre l’ordre del relat i el de la història.

Temps lineal: Coincideix relat i història. El·lipsi: Se suprimeix un temps del present. Exemple: Contsantine (2005): Quan al carrer i de cop estan al pis, el trajecte del carrer al pis el

treuen perquè no té cap rellevància.

Anacronia: No coincideixen relat i història. (Desordre temporal) Trobem

el TP (Temps Present) i TA (Temps anacrònic).

-Analepsi (Flashback) Exemple: The bad and the beautiful Tres personatges odien a un

quart (l’espectador té ganes de saber el perquè). Un productor de

cinema i Shields (home odiat) volen fer una pel·lícula amb aquests

tres personatges. El productor es reuneix amb els tres i el primer

(guionista) comença explicant la història de perquè odia a Shields

mitjançant analepsi.

P

Proplepsi (Flashforward) Exemple: Primer capítol de Breaking Bad. Dues possibilitats:

a) TP / Flashback

b) Flashforward / TP

Temps simultani: En el mateix que passa una acció, està passant una altra. Exemple Constantine (2005): En el mateix tempsque la noia tanca la porta, Const antin

Marta Rivera Morcillo Comunicació Audiovisual

e va a l’infern i torna.

Punt de vista

Personatge que des del seu punt de vista porta endavant l’acció. S’organitza la

narració a través del punt de vista. Exemple d’un tractament impecable del punt

de vista és Mother!.

MOSTRACIÓ: Relació entre el que veu i sent l’espectador i el que veu i sent el personatge.

Mostració zero: El que veiem i sentim no té relació amb el . peronatge.

Mostració interna: El que veiem té relació amb el personatge. ▲ Primària: Exactament el mateix que veu i sent el personatge.

▲ Secundària: No és exactament el que veu i sent el

personatge.

Exemple: Senda tenebrosa: (Davis) Anys 40: Es grava tot el que li passa al

protagonista com si fossin els ulls del personatge. També s’escolta el que

pensa. MOSTRACIÓ INTERNA PRIMÀRIA.

Salvar al soldado Ryan (Spielberg): Ens situem en la narració mitjançant la

MOSTRACIÓ INTERNA. En tot moment estem a dintre les barques dels soldats

americans, i quan arriben a la platja també. Va alternant la PRIMÀRIA amb la

SECUNDÀRIA. La càmera és molt pròxima a la mirada dels personatges.

MOSTRACIÓ INTERNA SECUNDÀRIA.

FOCALITZACIÓ: Relació entre el que sap (què sap i quan ho sap) l’espectador i el que sap el personatge.

Espectatorial: L’espectador sap més i abans que el personatge

Marta Rivera Morcillo Comunicació Audiovisual

Interna: L’espectador sap igual i alhora que el personatge.

Externa: L’espectador sap menys i després que el personatge.

Atonement

Primer punt de vista

Cecília (germana gran)

Robert (jardiner) Segon punt de vista

Briony (nena)

Les dues germanes tenen un interès amorós per Robert. Una té un amor

adolescent i l’altre més madur. Diferent classe social entre les noies i el jardiner.

Nena: Veu com la seva germana es despulla davant del noi que li agrada i no sabem ni ella ni l’espectador el perquè.

Noia: Veiem tot elque passa. Se’ls hi cau un tros de gerro al estany, ella s’enfada i es tira a recuperar-los. El problema és que després el vestit es

transparenta.

Focalització interna Fixa: Una focalització d’un únic personatge. • Variable: Va canviant de punt de vista però la narració avança. • Múltiple: Una mateixa narració es repeteix amb diferents punts de vista.

Nivell narratiu

Narrador: Persona qui narra i, per tant, qui ens explica el relat. Pot ser: A. EXTRADIAGÈTIC: Està fóra de la diegesi o història i la crea des de fóra.

B. INTRADIAGÈTIC: Narrador que està dintre de la història del narrador A.

Marta Rivera Morcillo Comunicació Audiovisual

C. METADIAGÈTIC O HIPODIAGÈTIC: Està dintre de la història que narra

A i dintre d’aquesta la història que narra B.

Quina relació té el narrador amb la diegesi? Homodiegètic: Participa en la història. Explica la seva pròpia història.

Heterodiegètic: No participa a la història. Explica la història d’una altra persona.

Generalment, tenim dos tipus de narrador:

Narrador cinemàtic: Extradiegètic i heterodiegètic • Personatge narrador: Intradiegètic i (homodiegètic o heterodiegètic)

Exemple: Blue Velvet Contrast entre ciutat idíl·lica (música, colors clars) i de

cop el pare del protagonista li agafa un atac de cor. De cop el fill es troba una

ovella al camp i no sabem de qui és.

Fill: Punt de vista (foc. Interna)

Director de la peli: Narrador cinemàtic, no hi ha cap personatge dintre la diegesi

que ens expliqui la història.

Sunset Bulevard El home que trobem mort a la piscina està explicant la seva

història de com ha mort. Des d’on ho explica? No ho sabem. El protagonista és

el personatge narrador.

Gèneres cinematogràfics

Gènere: conjunt de convencions codificades (signes que sabem identificar) sobre el tema (el que passa), estructura (com està organitzat l’argument) i

tractament (to en què s’explica la història) acceptades per la producció i públic.

Exemple: acció, animació, fantasia, aventures, bèliques, ciència ficció, comèdia,

drama, terror, musical, thriller, històriques…

Els gèneres van canviant. Cal tenir una visió àmplia. Per exemple, un Woody

Allen o un 007 són dos gèneres.

Marta Rivera Morcillo Comunicació Audiovisual

Organidrama: 20 o 30 idees narratives que sempre es van repetint. S’utilitzen

per crear el seu argument ja que no poden escapar d’aquests arguments. Tot i

que dues trames siguin del mateix argument universal, són totalment diferents.

Estructures narratives (I): Anàlisi estructural del relat Pla: Fragment continu de la forma audiovisual i es considera la unitat mínima

bàsica d’imatge.

Escena: Pla o conjunt de plans en un mateix ambient sense el·lipsi. Seqüència: Pla o escena o conjunt de plans o escenes amb una certa unitat dramàtica o d’acció, sense continuïtat de temps i/o espai.

Pla-seqüència: Una seqüència en un pla únic.

Estructures narratives (II): Identificació de l’espectador

Estructura narrativa: L’objectiu de l’estructura narrativa és crear expectatives per tal de despertar l’interès de l’espectador i que s’impliqui.

Característiques de l’estructura Clàssica: -Causalitat: Uns acció provoca següent. Allò que s’explica a l’espectador té una lògica.

-Linealitat: Única línia (important) narrativa. -Clausura: El relat acaba d’una manera clara.

-Motivacions externes dels personatges -Narració omniscient: Tendeix a explicar-nos-ho tot. L’espectador té molta informació.

Estructura narrativa en tres actes (paradigma esquemàtic): Tècnica per esbrinar com la narrativa està construïda. (Inici, nus i desenllaç).

Eix Bàsic: Única línia que marca el ritme de la narració. Moments

estructurals.

Punts de gir Subtrames Detonant: Alteració de l’equilibri. Inicia trama.

1r punt de gir: Complicació acció. No punt

Marta Rivera Morcillo Comunicació Audiovisual

de retorn.

Peripèsies estructurals 2n punt de gir: Inicia la resolució del conflicte però no es gens clara

Climax: Moment en què es resol l’alteració de l’equilibri. Si pot ser de manera espectacular.

Exemple: Rapunzel Trama principal: Veure les llums.

Seqüència elaborada: Conjunt de plans molt curts per explicar un moment,

sovint es posa música.

DETONANT: El punt d’equilibri s’aconsegueix quan ella viu a la torre i creu que

la seva mare real és la dolenta.

PRIMER PUNT DE GIR: Just quan surt de la torre i toca la gespa.

En aquest acte hi ha una anagnòrisi, moment de coneixement. La seva relació

amb el noi canvia i comença tenir importància la subtrama romàntica.

SEGON PUNT DE GIR: Rapunzel té la visió de què és la princesa. Comença

quan està a la torre. Se’n adona que ella és la princesa i la vella és dolenta i no

la seva mare.

CLIMAX: Ell arriba a la torre. Sembla que es vagin a soluciona les coses però

es compliquen més (anticlímax). Finalment, es soluciona quan ell reviu. Fan

coincidir la trama principal amb la subtrama romàntica.

Estructures narratives ficció TV INDÚSTRIA

La televisió és la forma d’entreteniment més important a nivell de consum

d’hores. S’estructura per canals depenen del territori tindrem uns canals o una

altres.

ESPANYA

Marta Rivera Morcillo Comunicació Audiovisual

-Tipus de finançament: Públic (impostos que recapta l’estat) o privat

(publicitat).

-Àmbit territorial: Estatal (TV1), Autonòmica (TV3) i Local (Beteve). -Tipus d’emissió: TDT, Satèl·lit i cable.

EUA -Tipus de finançament: Públic o privat.

-Tipus d’emissió: Networks: Equivalent al TDT.

Cable bàsic: Equivalent al nostre cable.

Cable premium: com per exemple HBO.

VOD: Com per exemple Netflix.

ESTRUCTURA

Serialitat: veiem una sèrie de peces. A diferència del cinema que és una única peça independent. Ens hem de fixar com estan relacionats els episodis. Els

blocs d’episodis tenen una estructura narrativa.

Narrativa 1. Sèrie: Els episodi són clarament independents pel que fa a la trama.

Exemple: CSI, Black mirror, Els Simpson.

2. Flexi: Entremig entre sèrie i serial. Hi ha una subtrama que continua en els episodis, però cada episodi és concloent. Exemple: Friends, The Big

Bang Theory, Modern Family.

3. Serial: Els episodis continuen la trama de manera clara. Exemple: Prision Break, Stranger Things.

Estructura del mercat audiovisual i cinema digital El cinema i la televisió són indústries culturals. Hi ha un finançament darrer com

qualsevol producte sumat amb un component relacionat amb la nostra manera

de fer, viure i sentir.

Indústria no és igual a cultura. (Aquest contrast implica algunes dificultats).

Marta Rivera Morcillo Comunicació Audiovisual

Per què l’estat s’ha de gastar diners en la indústria

audiovisual? Perquè és cultura. És un servei públic i, per tant, un bé comú per la societat.

Tres moments del mercat audiovisual: Producció, distribució i consum.

Nou Hollywood: A partir dels any 70 apareix el Nou Hollywood i als anys 90 la digitalització. Trastoquen el mercat cinematogràfic i clàssic: Reducció de costos

en la producció i distribució i hi ha una millor qualitat.

El Nou Hollywood és una nova manera de fer cine en què les històries són molt

simples però amb molts alts i baixos a nivell d’estructura de la trama, és molt

més emocionant que una pel·lícula clàssica. A més, les pel·lícules són

franquícies, és a dir, no només es ven la pel·lícula sinó que se’n fan joguines,

samarretes i molts altres productes darrere.

Classificació des del punt de vista mercantil:

1. Blockbuster: Pel·lícula amb molta financiació al darrera amb l’objevtiu de vendre moltes entrades (no significa que es vengui, és a dir no és

sinònim de taquillazo). Característiques:

-Argument simple i fàcil d’entendre

-Públic objectiu universal

-Estructura de l’argument molt clara amb un final molt concloent

-Visualment, molt impactant

-Molt de ritme però fàcil de seguir

-Molta publicitat i màrqueting darrere

2. Mainstream: Menys pressupost que Blockbuster, menys efectes

especials. L’argument ja no és tan simple. Acostumen a tenir un

argument d’interès social, com per exemple de parelles. Interessen a un

públic més gran i no tant als joves. Igualment, el públic segueix sent molt

ampli.

3. Gènere: (Baix pressupost). Pel·lícules que segueixen clarament un

gènere concret. No busquen cap altra aspiració ni ambició cultural.

Marta Rivera Morcillo Comunicació Audiovisual

4. Autor: Baix pressupost. Busquen fer cultura. Ex: Boyhood, Paterson,

The Square.

Models de representació audiovisual: Crisi i cinema contemporani A partir de 1977, però sobretot els últims 20 anys, amb el cinema digital als

anys 90 arrenca el cinema contemporani. Característiques:

1. Pastix i referencialitat: El cinema contemporani molt sovint fa referència a altres produccions més que a la realitat. Abans el cinema

parlava de realitat, ara d’altra cinema. Exemple: Rebobine, por favor: Els

dos protagonistes intenten recrear la pel·lícula de Cazafantasmas dels

anys 80.

2. Excessiu, formal temàticament: Tenen la idea de què cada pel·lícula ha d’oferir més (del que sigui). Per exemple, si una pel·lícula té violència,

la següent tindrà més. Exemple:Moulin Rouge: Referent de la cançó de Madonna, molt irònic i passat de voltes (molt excessiu). El castell gòtic

recorda al de Dràcula.

3. Hiperrealisme digital: Molta força en les imatges gràcies al digital. Sembla que el que passa estigui passant realment. Exemple: El dia de

mañana: Tsunami a NY. Sembla una onada real i la impressió al cinema

és espectacular. El digital com a imatge dóna una qualitat mai vista.

4. Ambigüitat pel que fa al contingut: Sovint la imatge contemporània és molt ambigua respecte el que veiem. El que ens expliquen és real o

ficció? Quin sentit té? Exemple: Zapruder: Imatges de la mort de

Kennedy reals amb la combinació d’imatges gravades a posterior amb

dos actors i guió.

5. Fragmentació narrativa (relat impossible): Exemple: Carretera perdida: Sensació de no saber que passa. L’espectador li posa el sentit

a la pel·lícula. El protagonista és dos actors diferents i no se sap perquè.

Com sabem si una pel·lícula és bona? 1. Criteri de l’èxit.

2. Estructura/ relat-història. FORMAL

3. Original (que ens deixa impactats)

Marta Rivera Morcillo Comunicació Audiovisual

4. Qualitat tècnica (Fotografia)

5. Provoca emocions

6. Educativa

Televisió

La televisió es caracteritza per donar uns continguts constants molt sense

haver-los triat. És el mitjà que més es consumeix, de mitjana es consumeixen

3h diàries de televisió

-Programació: Emetre continguts d’una manera fixa en una graella horària on l’espectador hi pot accedir (els continguts no es poden canviar).

-Serialitat Decidir com s’organitza la programació. (Dia, setmana, any)

Prime time (Espanya) ·Dia: 21h-00h. ·Setmana: Cap de setmana ·Anual: Tardor i hivern, concretament, de novembre a febrer.

Característiques de la televisió

• Dóna sensació de present (en directe).

• Dóna l’efecte que el que ens explica és real.

• La programació és continua (tot la estona hi ha algun programa) però

està fragmentat, és a dir, està compost per diferents programes.

• Vol ser espectacular per tenir audiència però alhora costa tenir aquestes

imatges espectaculars. (L’audio és millor que la imatge).

5 grans formats: INFORMACIÓ ESPORT

CULTURA FICCIÓ ENTRETENIMENT

Marta Rivera Morcillo Comunicació Audiovisual

NEOTELEVISIÓ, PALEOTELEVISIÓ I POSTELEVISIÓ

A Espanya dels anys 60, però altres llocs als anys 40 és el període de

Paleotelevisió. A partir dels anys 80 una sèrie de canvis dóna lloc a la

Neotelevisió (forma predominant encara a la societat). Al voltant de 2004

apareixen les xarxes socials i s’inicia una altra manera de veure la televisió:

Postelevisió.

PALEOTELEVISIÓ: Model més públic de la televisió. Sentit de la televisió com a Servei Públic. Els hi preocupa menys tenir audiència. L’objectiu de la

paleotelevisió és informar, formar i entretenir. És un objectiu molt educatiu. Si hi

ha publicitat està molt diferenciada del programa.

NEOTELEVISIÓ: Espectacular, molt entretingut, fàcil de veure, simplificació.

De una subtil frontera entre realitat i ficció. Un exemple clar de neotelevisió són

els realities, tant poden ser com de cuina, de cantar, de moda...

POSTELEVISIÓ: Audiència fragmentada que no sabem molt bé com contar. Fragmentació de públic i continguts. Puc veure els continguts a la televisió o a

qualsevol altre dispositiu (mòbil, orde, etc.). El fenomen postelevisió no és que

pugui canviar de canal i només vegi el que estan emeten en aquell moment.

Sinó que puc veure el que vulgui, QUAN vulgui i ON vulgui. Es pot començar a

interactuar amb el que fan a la televisió. Exemple: Docugame, pots participar en

el documental.

Transmedia: Utilitzen altres mitjans.

Marta Rivera Morcillo Comunicació Audiovisual

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 13 páginas totales
Descarga el documento