Israel-Palestina (conflicte), Apuntes de Política Económica. Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
ianushka
ianushka

Israel-Palestina (conflicte), Apuntes de Política Económica. Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

6 páginas
3Número de descargas
10Número de visitas
100%de 1 votosNúmero de votos
Descripción
Asignatura: Politica i mon contemporani, Profesor: Alumnos !, Carrera: Ciencia Política i Gestió Pública, Universidad: UAB
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 6
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 6 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 6 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 6 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 6 páginas totales
Descarga el documento

TEMA 6: LES ARRELS HISTÒRIQUES DEL CONFLICTE

ISRAEL PALESTINA

Fontana: pp. 302-312

Lindon Johnson va haver de confrontar-se amb la greu situació de l’Orient Pròxim com

a conseqüència de la “Guerra de sis dies”. Israel es trobava en una situació de crisis econòmica

i desmoralització a causa que l’any 1948 es registrava més emigració que immigració. Es va

justificar com una resposta a les provocacions dels egipcis, com el tancament de l’estret de

Tiran. Els israelians no havien de tenir por d’una possible invasió egípcia per part de Nasser ja

que la majoria de les seves tropes eren implicades en la guerra civil de Iemen entre

monàrquics i republicans.

Israel tenia problemes amb Jordània perquè es produïa infiltracions de guerrilles i que

van contestar amb un atac de 400 soldats a un poble jordà. Van sobrevolar 125 cases i aquest

acte va ser condemnat per les Nacions Unides. La confrontació més greu la tenia amb Síria. En

la zona de la frontera siriana desmilitaritzada, Israel va fer una agressiva política: va expulsar

als camperols sirians i va assentar als colons jueus. Això va provocar un successió de conflictes

i va implicar tancs i avions dels dos països.

L’ajuda de Síria als grups guerrillers de Yaser Arafat i la disputa per les terres va arribar a

provocar conflictes i diverses veus deien que es volia envair Síria i enderrocar el seu govern.

Per tant l’Egipte i Síria van firmar un pacte d’ajuda mútua.

Dropbox: TEMA 12: Les arrels històriques del conflicte Israel – Palestina

Territori de població àrab majoritari. Abans de la constituciódel Estat d’ Israel, hi havia

una barreja d’ àrabs, jueus i cristians. Però és important saber en quines proporcions.

Palestina sempre ha estat un territori de molts pobles, i objecte de conquesta per part de

molts pobles (aC). En e any 135, els romans expulsen els jueus de Palestina i els han obligat a

exiliar-se a la resta del món. Palestina queda conquistada pels països musulmans i

posteriorment durant 4 segles, van ser els otomans de religió musulmana són els que ocupen i

F 0 E 0governen palestina. Moviment nacionalista superació de la dominació del imperi otomà. Gran

Bretanya ocupa palestina en el marc de la 1GM en la qual s’ enfonsa el imperi otomà i s’ inicia

una dominació de tipus colonial per part d’ Anglaterra. És una situació d’ abans de la

https://unybook.com/profile/ianna96

proclamació de l’ estat d’ Israel ocupat per diversos pobles de tipus colonial. És

important perquè el territori mai ha sigut en exclusiva de ningú. Què és el sionisme i el projecte

polític? El terme de sionisme va ser utilitzat al 1885 per un escriptor jueu de Viena Natham

Birbaum, que s’ inspirava en el nom de sion, que fa referència a Jersulem. El projecte

polític del sionisme va sorgir d’ Europa amb objectiu del renaixement del poble jueu que

consideraven la seva p+atria ancestral després de 2000 anys d’ exili. El sionisme era una

resposta al poble jueu que derivava de dos fets: que estaven dispersos a diferents països del

món i en cada part constituïen una minoria; així el sionisme proposava el retorn a Sion i

crear una llar pel poble jueu perquè el que volien que tots els jueus tornessin a ajuntar en

una mateixa entitat política, amb un estatus majoritari. La frustració de que les societats

occidentals els expulsessin i davant de l’ antisemitisme que s’ expressava sovint en agressions;

Teodor Herlz, periodista a Viena, considerat el pare del sionisme polític.

“L’ Estat Jueu”, 1896 i després d’ arribar a la conclusió que els jueus en Occident no

era possible va defensar que la qüestió jueva s’ havia de tractar com quelcom nacional i la

solució del problema havia de passar per la cessió d’ un territori per establir una entitat política

pròpia. Es deixava oberta la possibilitat de veure on trobar la llar política dels jueus i

planteja que una podria ser palestina (o argentina). En el cas de palestina les raons eren

per la vinculació històrica i referències bíbliques. La qüestió jueva teia implicacions

internacionals i en la mesura que era així es necessitava abordar des d’ un fòrum

internacional. Havia un altre moviment “hovevi zion” en unes societat russes que havien

patit prossecucions. El grup promovia l’ assentament dels jueus a Palestina. Dins del

sionisme hi havia dues tendències: sionismes polítics (prioritzaven el suport diplomàtic) i

els anomenats sionistes pràctiques (impuls de la immigració a Palestina i una vegada

allà i desenvolupar una economia en el marc de Palestina basada en la compra de terres). Els

F 0 E 0dos sectors conflueixen en el VIII congrés sionista i es va formular el sionisme sintètic

es volia mostrar la complementarietat del sionisme. A part del sionisme, hi havia un altre

sector de jueus que rebutjaven les dues tesis i defensaven que s’ havien d’ integrar en la

societat occidental i rebutjaven la religió com a nucli entorn fundar un país. Ara bé, tot i les

crítiques, van convocar un primer congrés que es celebra a Suïssa i es reuneixen totes les

fraccions i és on es s’ adopta la solució de que el futur territori havia de ser Palestina. Els

dubtes que hi havia en el moviment de Herzl (a Argentina) i es funda Israel. Però es troba

F 0 E 0amb un problema feblesa de la comunitat jueva que vivia a Palestina (layishuv). La

majoria dels habitants fossin àrabs i des d’ un inici van rebutjar cedir el territori. Per tant, tenim

feblesa demogràfica i l’ oposició de la població majoritària. Opinió de Herlz i altres líders sobre

F 0 E 0el poble àrab considerava que eren primitius i atracats, no eren un poble ambdrets polítics

sobre la terra, consideraven que eren portaveus de la civilització occidental i que eren superiors

i que els jueus havien de ser ben rebuts forçosament per el retrassat orient pròxim. Però era

una utopia, perquè es v a sorgir unmoviment nacionalista àrab que va respondre amb la

resistència al projecte sionista, resposta política nacionalista anticolonialista. Els països d’

Europa Occidental estaven més preocupats de la emigració de jueus perquè fugien de les

https://unybook.com/profile/ianna96

persecucions i crea una situació alarmant. Aprofitant aquesta preocupació, els líders sionistes

plantegen a Alemanya i a GB, la idea de construir un estat jueu fora d’ Europa (és a dir, a

Palestina). Els líders volien que alguna potència occidental donés suport al seu projecte.

F 0 E 0El govern de GB va respondre positivament perquè? Fonamentalment perquè estaven

convençuts que un estat jueu en territori àrab seria un gran aliat i que col·laboraria en els

F 0 E 0interessos colonials britànics (control del canal de Suez rutes comercials essencials i

punt estratègic per Occident). A més, podien aprofitar-se dels recursos energètics del

territori. Per això, davant la proposta hi ha una resposta positiva. Els sionistes estan

recolzats i comencen a posar en marxa el pla sionista de colonialització de palestina

F 0 E 0de grans dimensions (Comitè colonial Jueu) organitzar la colonialiotzació de Palestina. Entre

1905 i 1907 s’ organitza la segona onada d’ immigrants liderada per David Ben Gurion.

Aconsegueix que el conjunt de colonitzadors jueus acceptessin l’ opció de contractar mà

d’ obra jueva de les terres que compraven. Les col·lectivitats jueves s’ anomenaven

“Kibutz” colònies jueves agrícoles protegides pels Hashomer (grup paramilitar) posteriorment

es converteix xes converteix en el Aganak (braç armat del moviment sionista posterior).

Al 1908 s’ aconsegueix construir una barriada jueva (Tel Aviv) a prop de Yaffa. En el mateix

moment en el qual es produeix la descomposició del imperi otomà, la Societat de Nacions

atorgava als sionistes la possibilitat de governar Palestina i les tropes britàniques entren

en el territori i els líders sionistes consideren que aquest fet facilita la seva col·lonialització.

F 0 E 0Aviat el govern Britànic aprova la Declaració de Balfour carta signada pel ministre de Balfour a

un banquer jueu. En aquesta declaraci ó es manifestava que el govern britànic veia afavorit l’

assentament d’ una llar jueva a Palestina i que la GB facilitaria el procés F 0 E 0(1917) i la comunitat

56 mil jueus (la majoria de països Occidentals Europeus) enfront als 600 mil àrabs. La

declaració de Balfour afavoreix l’ arribada d’ una altra onada d’ arribada d’ immigrants que per

qüestions bíbliques perquè Déu havia donat al pobre escollit les terres de Palestina. A

partir de la Declaraci ó, es desenvolupen un pla ambiciós de compra de terres

palestines. El propòsit era: Posseir i controlar físicament el territori i garantir l’

autosuficiència alimentaria. Les organitzacions sionistes imposen que els terres comprades

pels jueus només podien estar treballades per jueus. Comporta l’ expulsió dels camperols

palestins que treballaven pels terratinents àrabs. Entre el 22 i el 47, la població creix de 84 mil

persones jueva sobre i els àrabs de 668 mil àrabs va passar a 600 mil sobre un milió d’ àrabs.

Arriben al 33%. Producte d’ immigració massiva. L’ arribada d’ immigrants encara s’ accentua

més amb l’ ascens del nazisme a Alemanya. 200 mil europeus jueus van anar a Palestina. En

arribar a Palestina un gran nombre de gent, compren més terres i molts que venien d’

Europa tenien un poder adquisitiu elevat i això va fer créixer la constitució d’

assentaments jueus protegits per les associacions paramilitars fins aconseguir les condicions

per establir un estat jueu. Els àrabs ja es resistien perquè era una doble colonialització: del

govern britànic i del sionisme.

Aviat comencen les protestes dels palestins. 1920, 1936 (vaga general) i cada vegada

les resistències a aquesta colonialització van anar creixent. Posteriorment, es constitueix una

https://unybook.com/profile/ianna96

altra organització militar nacional dirigida per Begin que executa accions terroristes contra els

palestins i també va realitzar accions terroristes contra els generals britànics per substituir-la en

la funció de controlar els objectius palestins. L’ ajuda britànica els va ajudar però quan ja no els

necessitava els rebutjava. Es produeix una discussió que condueix a la partició de Palestina en

F 0 E 0dos estats resolució 181. Va ser rebutjat pels palestins perquè se’ ls hi atorgava el 56 % on

vivien més de 400 mil palestins. Els palestins amb un 44% pel 60% de la població. Els

israelians va començar els projectes d’ expulsió dels palestins dels territoris atorgats als

palestins per expulsar els seus habitants. Es diu que es va provocar al fugida de 700 mil

palestins per abandonar les seves terres. Aquesta neteja ètnica, els àrabs la recorden com

la “Naqba”. Destruides aldees, ciutats...etc. preses pels jueus. Al maig del 48, Ben Gurion

proclama l’ Estat d’ Israel i proclama la seva sobirania sobre els territoris que els israelians

havien conquerit a Palestina. El govern britànic abandona palestina i el dia següent s’ inicia la

guerra entre Israel i 5 països àrabs (Jordània, Egipte, Síria, Líbia i Iran). Acaba amb la victòria

d’ Israel i la firma d’ armisticis en la qual es va fer una distribució de territoris. A Egipte la

franja de Gaza, a Jordània una part de que es avui dia Cisjordània(regne de Jordània

actual). Després d’ aquesta guerra Israel acaba controlant molt més territori que el que

s’ havia previst anteriorment. Amb els palestins expulsats es refugien en els països propers. Es

pot dir que el sionisme era producte de l’ antisemitisme que hi havia a Europa. Ara bé, tot i que

el sionisme era un projecte polític, no va representar una resposta a la persecució d’

Europa sinó que es configura com un projecte colonial. El nacionalisme jueu opta per la

construcció de l’ Estat a Palestina. Inicialment compta amb el suport britànic i exerceixen un

domini de tipus colonials sobre la població palestina. Quan els anglesos es retiren, les

organització de sionistes reclamen l’ Estat d’ Israel amb una neteja ètnica i es manté un

domini colonial sobre Palestina; mantingut fins ara. Connexió del conflicte entre Argèlia i

F 0 E 0Egipte amb el interès França França és la potència europea que ajuda a Israel per

militaritzar-lo. França facilita la possibilitat a Israel per construir una central nuclear (per

fer armes). Per això Israel te tanta força, pel fet de què te una gran força militar (molts

soldats) i pel fet de tenir armes nuclears. Prioritat de construcció un Estat, sigui com sigui. Ara

F 0 B 7bé, no tothom treballa de la mateixa manera. Claus explicatives fonamentals del conflicte -

Procés de creació i ‘ existència de l’ Estat d’ Israel”Ocupació territoris àrabs per part d’ Israel,

F 0 E 01967 ataca militar contra Siria, Egipte i Jordània, amb l’ excusa que estaven donant

refugi per a les guerrilles. Guerra dels Sis dies. Israel torna a tenir una victòria aclaparadora

que ocupa el Sinaí, Gaza, Cisjordania, el Golan i Jerusalem. Abans de la guerra del 67

Israel tenia la meitat, per ò després ocupava el 88 del territori restant. Reunió dels caps d’

estat àrabs que van aprovar no reconèixer l’ Estat d’ Israel. El consell de seguretat de les

nacions unides aprova una resolució que deia que abandonés les terres ocupades durant la

guerra dels sis dies, però evidentment ho rebutjen. Així, es nega sistemàticament a que es

formés un estat palestí en territoris ocupats en el 67. Des d’ allà, la principal organització

F 0 E 0palestina es la OAP creada al maig del 64 i el president seria Yasser Arafat. La OAP, al

67, va aprovar un programa de 10 punts per propugnar un estat binacional a Israel i Palestina.

F 0 E 0Un sol estat i dues nacions. (mirar moodle article del ministre de Libia). Al 75, la mateixa

https://unybook.com/profile/ianna96

orgnaització canvia d’ opció i recolza els dos estats i es comencen a fer les negociacions per

una palestina independent. Després, a partir del 76 es cera l’ Autoritat Palestina, amb una certa

autonomia. -Control del territori per garantir el subministrament d’ aigua. El control de l’ aigua

ha jugat un paper molt rellevant en el conflicte. A Israel li interessa el contr ol del territori per

garantir-se el subministrament d’ aigua pel riu Jordan; compartit per els països limítrofs. També

es volen controlar el Golàn perquè hi ha rius molts importants. També volen controlar el

Tiberiades (mar de Galilea). El control de l’ aigua és molt important perquè és un recurs escàs.

Abans de la constitució de l’ estat d’ Israel, els líders ja sabien que seria un problema. El

desenvolupament agrícola tenia objectius: colonialiotzació efectiva, control de l’ agricultura

per producció d’ aliments. En els primers d’ anys d’ existència, Israel controlava una part

minoritària del Riu Jordan. La conca era controlada per Jordania i els llacs Tiberans. Després

de la guerra dels sis dies, es possibilita el domini israelià de totes aquestes zones i li dóna un

control complert del riu Jordan. A més, ocupa els territoris fronteres amb el Líban , perquè és on

sorgeix el naixement del riu Jordan. Es posa en mans israelians d’ uns recursos d’

extraordinària importància. El tema de l’ aigua F 0 E 0és clau les aigües han estat controlades

directament pels militars. Després, passen a ser administrades per una empresa. Però

proporciona el 82% dels recursos en un règim d’ apartheid. No es pot fer un pou a Cisjordania

sense autorització de l’ estat d’ Israel (només es van donar 7 autoritzacions i només se’ ls hi

permet fer pus de 140 metres i els jueus poden fer-los de 800 metres). -Colònies assentament

jueves en territoris palestins.

Israel ha establert assentaments jueus a Cisjordània. Territori Palestí però amb

multitud de colònies jueves, amb la intenció de envair el territori i evitar que s’ hi faci una

futura capital del l’ estat palestí mig milió de jueus que han colonitzat territoris de

Cisjordania. El Gran Israel és l’ annexió progressiva de Cisjordània. -Sorgiment de Hamàs i

F 0 E 0atac israelià a Franja de Gaza Intifada iniciada revolta de les pedres (població civil que només

tirava podia tirar pedres). En aquest marc, sorgeix una nova organització de resistència

islàmica creada al 87 per part d’ un grup d’ islamistes que tenien per influència de la

Revolució Iraniana. Hamàs nega l’ existència d’ Israel i reivindica tot el territori de la

Palestina històrica. La OAP va anunciar que acceptava les resolucions de palestina i reivindica

la creació ó d’ un estat palestí amb coexistència pacífica. Però es crea una divisió en el

moviment de resistència. La OAP i Hamas tenen una gran disputa i es creen eleccions i

Hamàs derrota a la OAP (al fatah). Les potències occidentals boicotegen el poder de

Hamàs. HAmas i la OLP fan una breu guerra civil entre ells i HAmas forma un govern autònom

a Gaza i l’ autoritat Palestina ja només funcoina com a entitat a Cisjordània. Una vegada

constituït el govern de Hamas a Gaza comença un bloqueig per part d’ Israel contra Gaza (és

un territori molt petit però amb una gran demoografia). A partir d’ aquí, es fa un acord

entre al Fatah i Hamas al 2011 i a partir d’ aquí Egipte decideix reobrir el pas de frontera

i es posa a fi al bloqueig de Israel a Gaza. Una vegada es produeix, durant 25, un atac aeri

F 0 B 7contra la població de Gaza amb la mort de 2.500 palestins. Moviments contra la guerra i per

la Pau a Israel i Palestina Gent que lluita per la pau i una solució justa del conflicte. -Grups de

https://unybook.com/profile/ianna96

F 0 E 0dones per la pau i contra la guerra dones d’ Israel i Palestina per superar el conflicte. -

F 0 E 0Moviment dels refuseniks rebutgen anar a la guerra -Combatents for F 0 E 0Peace antics

combatents tant d’ Israel i Palestina. -Cercle de Pares – Fòrum de F 0 E 0Famílies mares i

F 0 B 7pares que han perdut als seus fills en els enfrontaments. Principals desacords entre

F 0 E 0govern Israel i AP -Les fronteres dels futurs estats palestí i Israelià quines han de ser

les fronteres dels futurs estats? Israel no accepta les fronteres anteriors a la guerra del

67 i vol que la majoria d’ assentaments a Cisjordania formin part de l’ Estat d’ Israel i vol

que es reconegui la seva colonialització en el territori. La AP proposa la fi de l’ ocupació, la

creació d’ un estat palestí sobirà d’ abans del 67 i els assentaments il·legals. Si això s’ accepta

s’ intercanviarien territoris per permetre que els assentaments es quedessin en el seu lloc (però

no en tot el territori). Nacions Unides, UE i EEUU i Rússia també està a favor de la AP i en

contra del plantejament d’ Israel. -L’ estatus F 0 E 0de Jerusalem dividida en dues parts després del

48. Israel considera que Jerusalem no pot ser capital d’ Israel. La ANP considera que pot ser

compartida. -El dret al retorn dels refugiats F 0 E 0palestins així com la ANP reclama el retorn dels

palestins, Israel vol que no retornin, que es quedin en els països on van emigrar i si tornen que

se’ n vagin als territoris de la ANP. La AP diu que han de retornar i se’ ls ha de indemnitzar i el

retorn dels seus territoris (cosa que l’ Estat d’ Israel no assumeix). -Israel pretén mantenir

bases militars en el territori del futur estat palestí i que l’ estat palestí no estigui militaritzat.

https://unybook.com/profile/ianna96

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 6 páginas totales
Descarga el documento