jho, Apuntes de Farmacia. Universitat de Barcelona (UB)
anna316
anna316

jho, Apuntes de Farmacia. Universitat de Barcelona (UB)

PDF (9 MB)
54 páginas
2Número de visitas
Descripción
Asignatura: bio, Profesor: Albert Ferrer, Carrera: Farmàcia, Universidad: UB
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 54
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 54 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 54 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 54 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 54 páginas totales
Descarga el documento

Experiments de Griffith (1928) i de Avery-MacLeod-McCarty (1944)

Streptococcus pneumoniae R (rough)

L’element “transformador” (Griffith) és el DNA (Avery-MacLeod-McCarty) i conté informació per sintetitzar la càpsula

Streptococcus pneumoniae S (smooth)

Experiment de Hershey-Chase

1952

Nonradioactive virus Virus radioactive

El DNA, no les proteïnes, és el

responsable de la infecció viral i portador

de la informació genética

• Són polímers lineals formats per unitats similars • Cada monòmer consta de tres components: un sucre, un fosfat i una base nitrogenada

Àcids Nuclèics

Adaptat de “Bioquímica”. Stryer i col., Ed. Reverté.

Estructura dels nucleòtids

9

purines

1

pirimidines

1

Adaptat de “Lehninger. Principios de Bioquímica”. Nelson, D. L.; Cox, M. M., Ed. Omega i “Bioquímica”. Stryer i col., Ed. Reverté.

Sucres: dos tipus de pentoses

D-ribosa RNA

DNA 2’-desoxi-D-ribosa

Adaptat de “Bioquímica”. Stryer i col., Ed. Reverté.

Estructura de les bases nitrogenades

Adaptat de “Bioquímica”. Stryer i col., Ed. Reverté.

Tipus de bases nitrogenades

Adaptat de “Bioquímica”. Stryer i col., Ed. Reverté.

Bases metilades (en forma nucleosídica)

Adaptat de “Lehninger. Principios de Bioquímica”. Nelson, D. L.; Cox, M. M., Ed. Omega.

One of the most common base modifications is methylation. The methyl group is small in size and the most neutral modification in terms of reactivity, bond participation, and influence on electron configuration of the base to which it binds.

The most common modified base in vertebrate genomes is 5mC.

The most common modified base in prokaryotic genomes is 6mA.

Bases (en forma nucleosídica) presents en els tRNA

Adaptat de “Lehninger. Principios de Bioquímica”. Nelson, D. L.; Cox, M. M., Ed. Omega.

•  Són bases febles (pKa = 9-10) (pKa = -logKa)

•  Disposició coplanària dels enllaços dels anells.

•  Absorbeixen llum UV (260 nm).

• Són hidrofòbiques i relativament insolubles en aigua a pH fisiològic, encara que els oxígens i els nitrògens poden formar enllaços d’hidrògen.

•  Presenten tautomeria: •  imina – amina •  lactama – lactima

Propietats físico-químiques de les bases

a a Lactama (Amida cíclica)

Lactima

Adaptat de “Lehninger. Principios de Bioquímica”. Nelson, D. L.; Cox, M. M., Ed. Omega.

•  Els nucleòsids trifosfat, NTPs, són molècules precursores en la síntesi dels àcids nucleics.

•  Els nucleòsids monofosfat, NMPs, són els monòmers constituents dels àcids nucleics.

•  Els fosfats a pH fisiològic estan carregats negativament i són responsables de la càrrega negativa dels àcids nucleics

Nomenclatura: nucleòsids, nucleòtids

Adaptat de “Lehninger. Principios de Bioquímica”. Nelson, D. L.; Cox, M. M., Ed. Omega.

Desoxirribonucleòtids

* *

* N-9 en purines N-1 en pirimidines

Nucleòsids

Deoxiadenosina Deoxiguanosina Deoxitimidina Deoxicitidina

Nucleòtids

Deoxiadenilat Deoxiguanilat Deoxitimidilat Deoxicitidilat

5’dAMP 5’ dGMP 5’ dTMP 5’ dCMP

Adaptat de “Lehninger. Principios de Bioquímica”. Nelson, D. L.; Cox, M. M., Ed. Omega.

Ribonucleòtids

Nucleòsids

Adenosina Guanosina Uridina Citidina

Nucleòtids

Adenilat Guanilat Uridilat Citidilat

5’-AMP 5’ GMP 5’ TMP 5’ CMP

Adaptat de “Lehninger. Principios de Bioquímica”. Nelson, D. L.; Cox, M. M., Ed. Omega.

Nomenclatura

Adaptat de “Lehninger. Principios de Bioquímica”. Nelson, D. L.; Cox, M. M., Ed. Omega.

Estructura primària dels àcids nuclèics

3’ 5’

Adaptat de “Bioquímica”. Stryer i col., Ed. Reverté.

Estructura primària

DNA RNA

Adaptat de “Lehninger. Principios de Bioquímica”. Nelson, D. L.; Cox, M. M., Ed. Omega.

Propietats físico-químiques dels àcids nucleics

•  Les cadenes dels àcids nucleics són hidrofíliques.

•  Són àcids amb moltes càrregues negatives a pH fisiològic (pKa = 6).

•  Absorbeixen llum UV (260 nm).

•  Són químicament molt estables, principalment el DNA.

•  Hidròlisi química: –  Els enllaços fosfodièster i glicosídics del DNA i l’RNA s’hidrolitzen

per tractament amb àcids forts. –  Els àcids febles hidrolitzen únicament els enllaços glicosídics. –  La hidròlisi alcalina trenca els enllaços fosfodièster del RNA però

no del DNA.

DNA RNA Enllaç fosfodiéster glucosídic fosfodiéster glucosídic

H. àcida

feble no si no si

fort si si si si

H. alcalina no no si no

OBSERVACIONS DE CHARGAFF (1950):

•  La composició de bases del DNA és característica de cada espècie. Animals, plantes i fongs 50% - 65% (A+T) i 35% - 50% (G+C) Virus i bacteris 25% - 75% G+C

•  El DNA aïllat de teixits diferents procedents de la mateixa espècie té la mateixa composició de bases.

•  La composició de bases del DNA d’una espècie no varia amb l’edat del organisme, l’estat nutricional o els canvis medi-ambientals.

A/T = G/C = 1

A+G = T+C (A+G)/(T+C) = 1

(A+T)/(G+C) = Cocient d’asimetría

Adaptat de “Bioquímica”. Stryer i col., Ed. Reverté.

Espectre de difracció de raigs X obtingut per R. Franklind y R. Gosling

Adaptat de “Bioquímica”. Stryer i col., Ed. Reverté.

Estructura secundària

Forma X, estructura helicoidal

(0,34 nm)

B-DNA Estructura secundària

1953 Model de Watson i Crick Adaptat de “Lehninger. Principios de Bioquímica”. Nelson, D. L.; Cox, M. M., Ed. Omega.

•  Doble hèlix dextrògira.

•  Les bases orientades cap al interior de l’hèlix.

•  Els esquelets sucre-fosfat estan situats a l’exterior.

•  Les bases es disposen quasi perpendicularment a l’eix longitudinal de l’hèlix.

•  Hi ha 10,4 parells de bases per volta.

•  S’estabilitza per ponts d’hidrogen entre els parells de bases enfrontades, per forces d’api lament (hidrofòbiques) dels anells de les bases (forces de Van der Waals) i interaccions electrostàtiques dels grups fosfat.

•  És una doble hèlix asimètrica: té un solc gran i un solc petit. Adaptat de “Lehninger. Principios de Bioquímica”. Nelson, D. L.; Cox, M. M.,

Ed. Omega.

Vista axial d’una doble hèlix de DNA

Adaptat de “Bioquímica”. Stryer i col., Ed. Reverté.

•  Els enllaços glucosídics no són totalment perpendiculars a l’eix de l’hèlix. •  Els esquelets de les dues cadenes no estan diametralment oposats.

Adaptat de “Bioquímica”. Stryer i col., Ed. Reverté.

Conformacions de l’enllaç glucosídic base-sucre

Conformació sin Conformació anti Conformació anti

Adaptat de “Lehninger. Principios de Bioquímica”. Nelson, D. L.; Cox, M. M., Ed. Omega.

comentarios (0)
No hay comentarios
¡Escribe tú el primero!
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 54 páginas totales
Descarga el documento