L'animació Sociocultural Introducció, Apuntes de Ciencias de la Educación. Universitat de Lleida (UdL)
nuria-martin-2
nuria-martin-2

L'animació Sociocultural Introducció, Apuntes de Ciencias de la Educación. Universitat de Lleida (UdL)

6 páginas
1Número de descargas
7Número de visitas
Descripción
Asignatura: Programes d'Animació Sociocultural, Profesor: Mari Paz, Carrera: Educació Social, Universidad: UdL
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 6
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 6 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 6 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 6 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 6 páginas totales
Descarga el documento

L’animació sociocultural

L’Animació s’ha entès en una doble perspectiva: de fora a dins (anima) i de dins a fora

(animus). La primera es centra en que l’acció de l’animador consisteix en donar vida, és

a dir, a actuar sobre l’individu i el grup. La segona perspectiva, es centra en motivar,

dinamitzar i treballar des de dins amb els subjectes, estimulant la seva capacitat de

relació i participació.

1. Causes que afavoreixen a l’animació sociocultural Sorgeix com a conseqüència d’una sèrie de circumstàncies de tipus social, polític i

econòmic.

L’animació sociocultural apareix l’any 1960 fora del sistema educatiu.

Hi ha 6 causes fonamental que afavoreixen a l’aparició de l’animació sociocultural:

El context sociopolític Avançat el S.XX es generen nous canvis socials i polítics que il·luminen una societat amb noves demandes culturals. Al mes de

Maig del 68 comença una oposició contra la guerra on es vol un altre tipus de

societat, que sobretot persegueix un canvi de valors, entre els que destaquen la

valoració del temps lliure com a premonició de la civilització de l’oci i la

participació.

L’animació sociocultural desenvolupa un factor important a la vida de les ciutats

al perseguir dos grans objectius: crear espais de convivència amb la finalitat de

desenvolupar xarxes de relacions humanes que potencies la identitat del ciutadà,

i incentivar la seva participació activa per a potenciar els moviments de la

societat civil.

L’acceleració dels canvisLa característica que defineix el moment actual és la

seva rapidesa, ja que configura una nova societat a través de la constitució de

una mentalitat nova.

El canvi presenta una sèrie de canvis positius:

• És incitador de vida i dinamisme, és a dir, és un fenomen natural

que estimula a l’adaptació i a buscar noves formes i maneres

d’actuació.

• Des del punt de vista educatiu, s’intenta respondre al canvi

mitjançant la renovació i la innovació creadora.

• Té la intenció de fer avançar la ciència i a la vegada ens llacen el

repte de buscar la resposta adequada.

Aquests aspectes són incitadors i creadors de noves dimensions i

tècniques en el camp educatiu.

El desenvolupament tecnològic i informàtic Actualment, a nivell social

el fet de disposar de segons quines tecnologies és un factor social

important. Això fa 50 anys no passava, per exemple abans la televisió era

compartida i actualment, trobem situacions de persones que no tenen per

menjar però tot i així tenen mòbil.

L’augment del temps de lleure Producte de les societats industrials, el

temps lliure té una distribució desigual en els diversos sectors de la

població, tot i que de forma plaudativa els individus aniran disposant

d’una nova dimensió del seu temps, la qual cosa els hi potència la

necessitat de buscar respostes per aconseguir un oci alliberador i actiu.

Ajudar als éssers humans a realitzar-se com a tal, proporcionant-los-hi

instruments de consciència, reflexió i expressió, tant al que fa referència

al pensament com a les emocions, és el repte que té plantejat l’animador

i l’animació sociocultural.

El temps lliure es cobreix amb diferents entreteniments i diversions.

Aquest es transforma en una necessitat per al funcionament de la

societat. Per això, en el nostre temps lliure tenim la finalitat de sortir de

la quotidianitat que ens avorreix i ens agobïa.

La millora dels horaris laborals incrementa el temps de lleure, aquesta

inversió de l’oci de cada persona té com a finalitat:

• Controlar- compensar lo avorrit de la vida quotidiana • Potenciar el consum massiu de temps lliure • Provocar actituds vitals de conformismes i evasió

• Buscar la diversió a traves d’un món imaginari que permeti

escapar de la realitat.

• Pot considerar-se com un àmbit temporal privilegiat per a les

tasques d’animació

• Promoure una sèries de necessitats i aspiracions més enllà del

àmbit laboral, orientades a la realització personal.

Hem de tenir present, que l’animació sociocultural s’inclou en aquest

espai de temps de lleure

El canvi en les relacions El canvi de rols en el transcurs de l’any

(professors, pares, dona...), fa que hi hagi un canvi de relacions i

d’autoritat.

Hem de tenir present, que l’animació sociocultural i l’educació des de les seves diferents dimensions, poden ajudar a portar una vida més

tranquil·la, rica i d’acord amb la realitat del ser.

Necessitats de l’educació permanent En l’educació s’ha produït un

canvi conceptual important, ja que en l’actualitat l’educació no només es

refereix a institucions.

Degut als canvis i els avenços és imprescindibles l’educació permanent i

renovar-se.

L’animació sociocultural contribueix a dinamitzar el procés.

2. Paper que desenvolupa l’animació sociocultural

El context en el que sorgeix l’animació sociocultural es caracteritza per la influència de

les utopies culturals i el desenvolupament de diversos fenòmens socials. Es defineix per

la seva dimensió associativa basada en el voluntariat i en la gratuïtat, fet que assegura

no únicament la flexibilitat sinó que també el dinamisme.

L’animació sociocultural neix en un context on augmenta el temps lliure i es considera

com el resultat d’uns transformació del treball i de les limitacions que imposa.

La funció principal de l’animació sociocultural consisteix en dinamitzar. Per tant,

l’animació sociocultural centra l’activitat humana prioritàriament en el camp

socioafectiu, revaloritza la vida associativa i introdueix entre els individus afectats

altres tipus de responsabilitats i d’implicació que es fomenta per mitjà de la

comunicació interpersonal.

El que no és l’animació sociocultural

• No és una educació directa

• No és un consum cultural, des del punt de vista educatiu.

• No és un entreteniment, és educatiu.

• No és la utilització de tècniques asèptiques, és a dir, que s’utilitzen

diverses tècniques que persegueixen un objectiu. • No només és un conjunt d’activitats, sinó que són activitats que han de

tenir sentit i estar relacionades amb l’objectiu establert.

• No només és una acció generosa

• No és una política institucional

• No és un negoci, ja que implica generositat.

• No és una importació de models, és a dir, no es pot aplicar igual d’un

lloc a l’altre, sinó que cal adaptar-ho.

3. Què és l’animació sociocultural?

L’animació, és per una banda social i per una altra banda cultural, i és un terme que ha

adquirit una gran rellevància. Etimològicament, procedeix del llatí ambun doble origen:

anima i animus

• Des de Ànima proporcionar vitalitat a qui careix d’ella. La intervenció és

fa des de fora a dins, i això implica provocar i estimular. L’educador

intervé sobre un grup o comunitat, amb una funció d’intervenció.

• Des de Animus S’entén l’animació com moviment i dinamisme, per això

s’estableix una intervenció dedins cap a fora. Aquesta visió s’allunya de

la visió intervencionista i externa i s’aproxima a la de dinamització i

realització. És sinònim de posar en relació. En aquest cas l’educador és

un membre més del grup.

Hem de tenir present, que existeix animació quan algú està animat i mostra en les seves

expressions i accions vitalitat, dinamisme, capacitat de reacció i relació amb els demes.

L’animació sociocultural presenta relacions molt diverses que s’han classificat en tres

grups:

DONAR VIDA L’animació com a transmissió de vida i ganes de fer.

Tracta de reviure, d’actuar sobre alguna cosa, i transmetre vida. Per tant,

l’animador és el que anima i manté viu un grup, un espectacle, una

empresa, etc.

Monera (1985) diu, que l’acció d’animar s’exerceix en un marc: Espaial, institucional, disciplinar i en favor de grups socials.

POSSAR EN RELACIÓ En l’animació sociocultural destaca la

dimensió relacional, així doncs es percep com un conjunt de tècniques i

una pedagogia específica destinada a afavorir la comunicació social.

L’animació sociocultural consisteix a realitzar una sèrie d’activitats que

impliquin les possibilitats dels individus i establir entre ells relacions

desenvolupant potencialitats. Per tant, és una acció que vol crear

dinamisme o bé afavorir a l’acció cultural i comunitària orientant les

seves activitats cap al canvi social.

Monera (1985) diu, que l’acció d’animar s’exerceix en un marc: Espaial,

institucional, disciplinar i en favor de grups socials.

PARTICIPAR EN EL DESENVOLUPAMENT DE LA

COMUNITAT La UNESCO defineix l’animació sociocultural com :

“El conjunt de pràctiques socials que tenen la finalitat d’estimular la

iniciativa i la participació de les comunitats en el procés del seu propi

desenvolupament i en la dinàmica global de la vida sociopolítica en la

que estan integrades”. Impulsa la presa de consciència participativa, així

com també situar-se en l’interior dels individus i grups.

Aquestes activitats o projectes es classifiquen:

• Segons la seva naturalesa

• El mode del projecte

• Disseny del projecte

• El motor de participació

• La duració del projecte

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 6 páginas totales
Descarga el documento