La febre, Wallace Shawn, Apuntes de Antropología Social. Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
montagoodz
montagoodz

La febre, Wallace Shawn, Apuntes de Antropología Social. Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

9 páginas
1Número de descargas
10Número de visitas
100%de 1 votosNúmero de votos
Descripción
Asignatura: sociologia, Profesor: Marta Rovira, Carrera: Antropologia Social i Cultural, Universidad: UAB
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 9
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 9 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 9 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 9 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 9 páginas totales
Descarga el documento

COMENTARI: La febre, Wallace Shawn

- Introducció: contingut treball

En aquest monòleg de Wallace Shawn, titulat La febre, trobem que el protagonista

està passant per un procés durant el qual va coneixent, palpant i agafant certa

consciència de les desigualtats econòmiques i socials amb les quals convivim en la

nostra societat.

En aquest comentari del text de La febre farem un anàlisi sociològic de la visió del

protagonista, del que aquest individu pensa i viu. Analitzarem la divisió social present

en el relat de Shawn, el concepte de classe, com aquestes poden ser econòmiques

o socials i el seu origen, és a dir, quins factors econòmics i socials les determinen.

També analitzarem com viu el protagonista la seva posició social i on apareix

l’anomia en el seu relat. En aquest sentit ens fixarem en com es descriu el món com

a desencantat. Finalment, relacionarem aquests trets del relat de Shawn amb les

teories de Marx, Weber i Durkheim.

- Comentari de l’obra

1. Quines formes de divisió social podem identificar en l’obra?

En aquesta obra, La febre de Wallace Shawn, el protagonista identifica i descriu les

dues classes socials més visibles i diferenciades, des del punt de vista de la classe

social i econòmica a la qual ell pertany.

És un monòleg, que gairebé es podria descriure com a forma de somni, ja que és un

viatge pels pensaments del protagonista en un moment en el qual aquest, se sent

dèbil. L’individu està en un país on s’hi està vivint una petita guerra. Està a l’hotel,

agenollat a les rajoles del lavabo, perquè es troba malament. Està repassant com ha

arribat fins aquell lloc. Quins són els factors que l’han portat a decidir fer aquell

viatge determinat, què li ha passat pel cap per prendre determinades decisions, i

quines idees ha anat des-mitificant i de-construint, i quines ha reconstruït.

El protagonista, abans d’arribar a ser conscient que la societat està dividida en dos

grups, que anomenaríem classes socials i/o econòmiques, explica com tota la seva

vida era felicitat. Des de petit havia sigut educat per no sortir del seu barri, en el qual

tothom estava content, no hi havia gent dolenta i s’hi respirava tranquilitat. Els seus

Aki’ara Casamiquela - 1469260 Lluna Grau - Laura Rascher -

pares l’havien educat en la no preocupació. La seva vida, descrita amb una paraula,

seria celebració. La primera referència que fa, des de la pura inconsciència i

ignorància, a la divisió social i econòmica dels habitants de la seva ciutat és la

diferenciació que li van ensenyar els seus pares entre els nens durs i els nens

fràgils. Els nens fràgils eren aquells que no havien de fer un gran esforç per

aconseguir quelcom que necessitessin. En canvi, els nens durs, de les afores del

barri del protagonista, eren els que no celebraven la vida, el que no sabien que la

vida era meravellosa.

La primera vegada que el protagonista entra en contacte amb algú “conscient” de les

desigualtats socials i econòmiques presents en la societat, pensa que el que deia

aquell home, era quelcom molt estrany i poc freqüent entre la gent. Poc a poc, va

notar que aquell home no era l’únic que deia: “els rics són uns porcs”, “la classe

dirigent” i altres expressions de l’estil. Que el comunisme s’havia posat de moda?

Un dia va rebre un paquet, El Capital de Karl Marx. Se’l va llegir. Va aprendre en què

consistia la producció, el procés de producció d’un producte qualsevol que es pot

comprar en un supermercat. Va entendre el concepte “fetitxisme dels productes de

consum”. Va entendre que darrere d’aquell abric de l’aparador no només hi havia el

preu i la bellesa, sinó tota la seva història. Aquesta història, que ignorem cada

vegada, o gairebé cada vegada, que comprem un producte, és una història oblidada.

Ens allunya d’aquell producte. Tot i que ens poséssim aquell abric cada dia, no el

coneixeríem, no sabríem qui en va fer els botons, o on van viure les ovelles de les

quals s’ha extret aquella llana. Aquest fet l’anomenen anomia o disgregació, però en

parlarem més endavant.

El protagonista començà a sentir un malestar dins seu. Ja no estava 100% segur, de

“ser feliç” i “ celebrar la vida”... Notava cert buit i falta de valor a coses abans

l’haguessin fet feliç.

El primer plantejament que es fa sobre la gent rica en contrast amb la gent pobra

arriba quan una indigent li demana diners. Pensa: “Sí, n’hi donaré uns quants…”.

Una veu interior, però, li fa qüestionar-se perquè no li donaria pas tots. Es pregunta

per què aquella dona és una indigent? Potser que no hagi treballat? Sí que ha

treballat. Però aleshores, per què les seves hores de feina li proporcionaven menys

diners que a mi? Arriba a la conclusió que la riquesa de cada persona ve atorgada i

determinada des del naixement, és a dir, és una qüestió d’herència, familiar.

Aki’ara Casamiquela - 1469260 Lluna Grau - Laura Rascher -

Fins aquest punt, el protagonista ha reflexionat i ha arribat a la seva conclusió de la

pregunta: per què hi ha gent rica i gent pobra? A partir d’aquest moment reflexionarà

sobre el poder que adquireixen aquests pobres i aquests rics.

El primer que afirma és que els rics necessitem els pobres. Ells fan les feines

denigrants per a què no les haguem de fer nosaltres. Hi ha una separació entre

feines denigrants i feines no denigrants perquè si totes les feines es paguessin per

igual, els preus dels productes més bàsics serien tant elevats que no ens podríem

permetre comprar tot allò que ens permetem actualment.

Va arribar el moment en que els pobres ja no podien més, ja no suportaven ser els

pobres. Exigien un canvi. Els rics els vam prometre un canvi. Els vam prometre un

canvi gradual, que els beneficiés a ells, però que no ens perjudiqués a nosaltres. Per

a què els pobres tinguessin més riquesa vam establir que s’hauria d’esperar a haver

produït més, per tenir més a repartir. Però l’espera se'ns fa perillosa, perquè sabem

que hi ha pobres violents. Han descobert que el món podria funcionar en el seu

benefici. Ara toca tornar-los a educar, que aprenguin del passat. Hem de recordar-

los perquè ells són pobres i perquè nosaltres som rics. Hem de recordar-los tota la

sang que va córrer per determinar fronteres i establir propietaris de terres. “Si no ho

entenen, els farem sortir al pati i els haurem d’afusellar. És l’única manera de

controlar la gent que no té por de la mort.”

Per què no vull donar tot el meu diner a la indigent? La resposta que dona el

protagonista de La febre és ben senzilla: “Sí… sí que els donarem certes coses als

pobres, però nosaltres decidirem la quantitat de coses que els donarem i quan els

les donarem, perquè no estem disposats a donar-los-ho tot.” Aquesta afirmació, té

una base marxista. Karl Marx afirma que els diners i l’esforç van directament

relacionats. La quantitat de diners i les hores de treball són directament

proporcionals. Aquest tema ja l’aprofundirem més endavant.

2. Com podem interpretar el concepte de classe social en el monòleg

de Shawn? Quin paper hi juguen els factors econòmics i culturals?

El concepte de classe social, després d’un debat que hem tingut, no hem sàpigut si

determinar-lo com a un fet natural, per dir-ho d’alguna manera, o com a fet establer

social/culturalment. El monòleg de Wallace Shawn el podríem dividir en dues

qüestions que es planteja l’individu:

• Quin és l’origen d’aquesta divisió en classes social i/o econòmiques?

Aki’ara Casamiquela - 1469260 Lluna Grau - Laura Rascher -

• Quin poder s’atorga (o es prohibeix i limita) a cada classe social i/o

econòmica?

La resposta a la primera pregunta afirma que l’existència de rics i pobres és causada

pel desigual repartiment de terres en generacions anteriors. Aquelles generacions

van ser un continu estira i afluixa per ampliar els límits de les propietats, les quals

determinaven la riquesa de la família. Però, aquesta mala distribució que es va fer

de les riqueses, no era creada per les persones? És a dir, la distribució de riqueses,

que és la que determina qui pertany a la gent rica i qui pertany a la gent pobra, es

realment un fet “natural” o és una pura construcció social?

La resposta a la segona pregunta, reforça la idea que ens havíem fet nosaltres en

referència a la primera. El protagonista de La febre determina que els rics tenen

extremadament més poder, tant sobre l’altre grup social i econòmic, la classe baixa,

com sobre el que es fa i deixa de fer en el món. És a dir, els rics som el que tenim

l’última paraula sobre aquest canvi que ens exigeixen els pobres. Els rics som els

que determinem si un dia qualsevol volem que els nostres diners s’inverteixin en

òperes que volem anar a veure o s’inverteixin en una ONG que actua contra la

mortalitat infantil a l’Àfrica, per exemple. Aquest atorgament del poder al grup de

rics, ens ha fet pensar en una idea basada en la retro-alimentació del poder dels

rics. És a dir, els rics “s’auto-atorguen” el poder per tenir la capacitat de atribuir-se

més privilegis i facilitats.

Segons aquesta perspectiva, les classes socials i/o econòmiques són, 100%, una

construcció social-cultural, òbviament, inventada pels rics per a beneficiar als rics.

3. Com viu l’individu/protagonista la seva identitat en relació a la

seva posició social? Quines formes de disgregació o d’anomia

expressa el protagonista a través del seu relat?

El protagonista viu amb una sensació d’incertesa que l’abdueix cap a un món de

dubtes on les respostes no existeixen, o si més no, no es volen deixar veure per por

a sentir-nos insignificants i absurdes.

Tal i com s’ha esmentat a la primera pregunta, durant la primera part del text de

Wallace Shawn, el protagonista descriu la vida com a una celebració, quelcom que

és tant bo que s’hauria de celebrar diàriament. El seu propi individu i la seva identitat

formava part d’una realitat que no el permetia veure més enllà, i a partir d’aquesta

ignorància capitalista la seva identitat era descrita com a feliç. Clar està que és molt

Aki’ara Casamiquela - 1469260 Lluna Grau - Laura Rascher -

difícil endinsar-se en la nostra pròpia societat i poder veure les infinites desigualtats

i injustícies existents, com també està molt clara la dificultat de poder viure-hi en

aquesta sabent que podries canviar-ho però que per una decisió pròpia, segueixes

sense fer-ho.

Per aquest motiu quan rep el llibre El capital de Karl Marx al portal de casa seva i

se’l llegeix desitja no haver-ho fet mai. La realitat l’absorbeix i aquest és el moment

on totes les idees que creia tenir clares, desapareixen.

Les seves creences perden sentit i es troba en un estat on tot és un dubte.

La posició social del protagonista és una posició benestant: pot permetre’s viatjar a

mesura que vulgui, ha viscut dins d’una família on s’hi ha conviscut en situacions

econòmiques estables, coneix la sensació de rebre un regal per Nadal i adonar-se’n

de la bellesa que té una sorpresa fins i tot abans d’obrir-la… No obstant, també té

una relació amb el món que el fa voler mirar per veure.

Un temps després de rebre el llibre de Karl Marx, el protagonista estava esperant

l’autobús, quan una persona amb un somriure encantador estava darrere seu a la

cua, amb una samarreta on s’hi podia llegir una única paraula: el nom d’un país on

un grup de rebels havia fet una revolució. El protagonista li va preguntar si havia

anat mai a aquest país, i va respondre que sí al mateix moment en que els ulls li

somreien. Un temps després va decidir viatjar a aquell país revolucionari.

Després d’aquell viatge es va adonar que inevitablement alguna cosa li estava

passant. Al principi va intentar negar-ho per no ferir-se, però finalment es va adonar

que el buit cada cop es feia més gran. Que tot allò que abans li encantava de cop

començava a perdre valor. De cop va deixar de tenir sentit.

Va decidir tornar al país revolucionari perquè creia que potser era la solució per

guarir-se d’aquell malestar que sentia, d’aquella inquietut. I precisament no, la seva

tornada va ser pitjor que la primera. Aquesta tornada va fer que creies que les seves

creences havien desaparegut. Que de nou, tot tornava a perdre sentit.

El protagonista es preguntava sobre la seva identitat envers la posició social en la

que pertany i és en aquest moment en la que expressa una forma d’anomia o

disgregació. Des del punt de vista de Durkheim, l’anomia és la situació social en la

que es crea una manca de desitjos i d’aspiracions individuals dins d’una pròpia

realitat. No se sap quin és el límit, el dubte confón i no hi ha frens a allò que es pot

Aki’ara Casamiquela - 1469260 Lluna Grau - Laura Rascher -

o es vol desitjar. És aquell estat en el que existeix una absència de regles morals

col·lectives, que crea una sensació d’inestabilitat i de caos sense gaire significat.

Aquesta sensació és la que té el protagonista en el moment en que s’adona que ell

podria contribuir a que la dona indigent pogués tenir una millor vida, a veure que ell

ha nascut sabent que en tindrà una, en el moment en que veu molt d’aprop una

realitat on les ferides són la major part del dia, en el moment en que el sentit de la

seva pròpia realitat ha desaparegut. Ha desaparegut perquè n’ha vist una de nova,

perquè ha fugit de la veritat amagada de la nostra societat. De la societat moderna,

que ens omple de mentides i ens invisibilitza tot allò que va més enllà de nosaltres.

Ens tapa amb una cinta fina els ulls perquè només poguem veure i no observar, però

quan ho fem, quan no tenim por de trencar-la, aquest és el moment en que el

protagonista arriba a una forma d’anomia. El moment en que totes les normes

socials que creia fixades en sí mateix, es trenquen per poder-se reestablir.

Reestablir-nos des d’una altre mirada.

Un altre exemple d’anomia, com bé hem esmentat anteriorment, és la situació que

va viure el protagonista d’adonar-se que tot el que duu a sobre també té una

connexió amb nosaltres. Tant la roba, com el menjar, com el cafè que es pren dia

rere dia, com l’armari on el guarda, està fet per algú, algú que no sap que ho estem

fent servir ni tampoc qui ho està fent servir. Segons el protagonista, existeix una

connexió amb totes aquelles persones que ho han creat, ja que també formen part

del nostre dia a dia sense saber-ho.

4. En quina mesura el món que descriu és un món desencantat?

El món modern està caracteritzat per la seva intel.lectualitat i racionalitat, per

intentar trobar explicacions racionals a les coses. Totes les explicacions que estaven

basades en qüestions religioses o si més no, d’un aspecte màgic i espiritual, s’han

intentat racionalitzar a través de processos científics i de desmagificació. Tot allò que

abans no tenia una vinculació científica ni explícitament racional, ha desaparegut, ha

deixat de formar part de la pròpia societat.

A mesura que avança el procés de racionalització la religió s’ha substituït per la

ciència, s’ha diluit l’antiga interpretació del món.

Aki’ara Casamiquela - 1469260 Lluna Grau - Laura Rascher -

Aquell món encanat es converteix en un món realitsta. Es desencanta i es

desmagifica. I així, segons Weber, com posteriorment parlarem amb més precisió,

es crea el món desencantat.

Per aquest motiu, es concep el món en el que viu el protagonista com a món

desencantat, ja que el fet de poder racionalitzar un seguit de pensaments que

l’allunyen d’un món que s’apropava a una vida utòpica es crea un procés de

racionalització en que una nova realitat s’implanta per sobre l’antiga per poder

desencantar tot allò que veia màgic i celebratiu, com la seva vida i la vida que creia

que els demés també tenien.

El món desencantat en el que creu viure el protagonista es podria descriure com a

tot allò que es desmagifica envers un procés de racionalització de la mateixa vida,

dels mateixos moments en que viu i en que exemplifica un canvi en ell mateix. Un

canvi a través de veure una realitat que no correspon a la seva però que no obstant

forma part de la vida en la que viu.

5. Quina vigència atorga aquesta obra a les teories de Marx, Weber

i Durkheim?

La febre està directament relacionada amb Karl Marx des del moment en què el

protagonista rep El Capital i la seva consciència comença a despertar o voler-ho fer,

entenent que darrere cada cosa que comprem s'amaguen els interessos econòmics

de la classe social dominant, que posseeix els mitjans de producció, segons l'anàlisi

de la dialèctica del materialisme històric.

El protagonista valora la força de treball plantejant-se negociar quina és la quantitat

econòmica que ha de rebre el la indigent tenint en compte la proporcionalitat entre

els diners que vol donar-li i l'esforç i hores de treball pròpies, però s'adona que el

seu treball no el fa superior, que no es mereix tenir més que ella perquè és l'esforç

qui condiciona aquest fet, sinó les oportunitats.

La nostra manca de consciència a l'hora de consumir, el fet de no saber o no voler

saber per quines mans ha passat el que estem comprant, forma part de l'anomia.

Durkheim parla de l'anomia i la identifica per ser un estat de màxima confusió, la

manca d'aspiracions i de límits creen un ambient d'inestabilitat, la pluralitat de

Aki’ara Casamiquela - 1469260 Lluna Grau - Laura Rascher -

normes i el relativisme a l'hora de saber quins criteris són els vàlids creen una

desorientació generalitzada, una pèrdua de la guia moral, i la manca de significat i el

caos poden fer-te voler acabar amb tot. Durkheim en parla relacionant els efectes de

l'anomia amb el suïcidi.

Cal destacar l'anomia que sent el protagonista quan comença a prendre consciència

de la connexió que hi ha entre allò que consumim i utilitzem, i la cadena de

persones, de diners, temps i esforç, que ho han fet possible.

El desencantament és el procés mitjançant el qual l'individu o societat sent que el món perd tota la màgia i totes les preguntes passen a ser respostes sense misteri,

els fets passen a ser predicibles i s'extingeix la sorpresa i la il·lusió per la vida.

Poder crear la teva pròpia utopia fa que l'impacte amb la realitat et pugui fer mal, i

aquesta perdi l'encant, inevitablement comparada amb el teu món idealitzat, i pot fer

que s'obrin nous plantejaments sobre molts aspectes de la vida, sovint provoca la

fugida d'un mateix i d'aquesta realitat que sembla que no et correspon però amb la

que representa que t'has de conformar.

Conclusions

Hem pogut analitzar l'evolució del protagonista des d'un primer estat de felicitat

acomodada en la ignorància on se'ns ha mostrat la dificultat que tenim a l'hora de

reconèixer les desigualtats socials, sense mantenir-nos al marge de les injustícies

que ens envolten.

En aquesta obra, la principal influència directa és Marx, tot i que també de Weber i

Durkheim. Les teories de tals autors va tenir una important influència a l'hora de

despertar consciències contra les estructures de poder polític, econòmic i social.

Les teories de Marx, plantegen la realitat més enllà del que ens han donat mastegat,

mitjançant la dialèctica del materialisme històric, pensament del socialisme científic,

Aki’ara Casamiquela - 1469260 Lluna Grau - Laura Rascher -

que se n'adona de les estructures de poder en els processo històrics anteriors a

l'època del capital.

Veiem com el protagonista es planteja la identitat social que li correspon i se sent

perdut quan veu d'aprop una realitat que no té res a celebrar, fet que li treu sentit a

totes les creences que fins al moment, havien definit la seva filosofia de vida.

Aquesta nova realitat obre les portes d'un món que encara està per construir, on les

normes socials s'han trencat però hem trobat una nova perspectiva per construir-ne

de noves.

Per concloure, podem valorar aquesta obra com a una molt bona crítica social i

política amb una anàlisi i reflexió destinat a la conscienciació i crítica del sistema

social, polític i econòmic, establert.

Aki’ara Casamiquela - 1469260 Lluna Grau - Laura Rascher -

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 9 páginas totales
Descarga el documento