La violència al Neolític, Ejercicios de Prehistoria. Universitat de Barcelona (UB)
Maida.Moreno_Baz_n
Maida.Moreno_Baz_n

La violència al Neolític, Ejercicios de Prehistoria. Universitat de Barcelona (UB)

PDF (163 KB)
2 páginas
2Número de visitas
Descripción
Asignatura: Prehistoria, Profesor: Xavier Oms, Carrera: Arqueologia, Universidad: UB
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa2 páginas / 2
Descarga el documento

La violència al Neolític La matança neolítica de Schöneck-Kilianstädten

RESUM DE L’ARTICLE

Aquesta notícia publicada pel diari El Periódico, explica que es va trobar una fosa l’any

2006 a Schöneck-Kilianstädten, prop de Frankfurt. És de fa set mil anys i compta amb

almenys vint-i-sis esquelets, entre els quals es trobaven deu nens petits. Se sap que les

víctimes van ser colpejades, possiblement torturades i enterrades; els cranis van ser

aixafats i també presentaven lesions agudes causades possiblement per fletxes; tenien

trencats tots els ossos de les extremitats inferiors, el que indica que van ser torturats o

mutilats després de la mort. Totes les víctimes eren homes adults i nens, així com

algunes dones grans, indica que les joves i les nenes van ser segrestades. Aquesta és

una de les evidències més antigues al registre paleontològic humà.

La revista Proceedings of the National Academy of Sciencies (PNAS) assegura que els

assassinats entre tribus era comú a principis del Neolític entre els pobles agricultors i

ramaders de pobles sedentaris que van crear poblats en l’actual Alemanya i les zones

pròximes. Els autors afirmen que possiblement aquesta violència va estar vinculada amb

els períodes de sequera i escassetat d’aliments.

Ja s’havien trobat evidències d’almenys dos suposades matances d’una antiguitat

similar, a Talheim (Alemanya) i Asparn-Schletzde (Àustria), però amb un nombre limitat

d’individus.

Christian Meyer ha estat l’encarregat de dirigir l’equip d’arqueòlegs que han analitzat

les restes humanes i altres objectes.

REFLEXIÓ CRÍTICA

Aquests assassinats no van ser els primers en ser trobats i segons els estudis que s’han

realitzat, tampoc els últims. Això ens porta a reflexionar sobre com percebem nosaltres

el neolític.

És evident que hi havia violència, però aquesta era col·lectiva, és a dir, no es tractaven

de casos puntuals a una o dues persones, sinó de matances a grups. En els tres casos

que es mostren en la notícia, cap es tracta només d’una víctima. Sí que és veritat que no

eren grups tan grans, però eren grups.

Des de la meva perspectiva crec que es podria tractar de rituals. No crec que matessin

per desig, hi havia quelcom darrere. Estem parlant d’una època de canvis i evolucions

constants amb un fort component religiós. Aquests canvis i evolucions no eren fetes per

si soles, costaven un preu i potser aquest era el sacrifici de persones.

D’altra banda, també és possible que, al tractar-se d’una època d’evolucions intentarien

experimentar amb tot, fins i tot el cos humà. No ho veig tant descabellat, fa uns segles

es feia, però amb cossos morts, és clar. També ho podríem veure des d’una altra

perspectiva: entenien el mateix de violència que el que nosaltres entenem?

També es molt important el fet que els assassinats, en el cas de la fosa de Schöneck-

Kilianstädten, només fossin homes i nens, llevat d’algunes dones grans. Això em fa

qüestionar-me dues possibilitats:

1. Els assassins eren homes i es quedaven amb les noies joves i les nenes per tal de

dur a terme la reproducció o

2. Les assassines eren dones que per algun motiu van decidir matar només els

homes adults i els nens petits.

Sigui com sigui, la importància de deixar vives a les dones per a ser després segrestades

ja era evident i potser, comú en aquesta època.

comentarios (0)
No hay comentarios
¡Escribe tú el primero!
Descarga el documento