les 12 millors pelicules, Apuntes de Diseño. Escola Superior de Disseny i d'Arts Plàstiques de Catalunya - ESDAP
paula_martin7150
paula_martin7150

les 12 millors pelicules, Apuntes de Diseño. Escola Superior de Disseny i d'Arts Plàstiques de Catalunya - ESDAP

4 páginas
4Número de visitas
Descripción
Asignatura: Història i Teoria de la representació visual, Profesor: cultuta cultuta, Carrera: Especialitat de Disseny Multidisciplinar, Universidad: art-disseny
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 4
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 4 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 4 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 4 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 4 páginas totales
Descarga el documento
LES 12 MILLORS PEL. Robert Weine

LES 12 MILLORS PEL·LÍCULES DE LA HISTÒRIA DEL CINEMA

Robert Wiene (1937-1938)

Director alemany de cinema mut. Va iniciar la seva carrera en el món del teatre. La pel·lícula El gabinet del doctor Caligari (1919)va ser la seva millor pel·lícula, una pel·lícula de terror considerada la primera pel·lícula expressionista.

Un cop va arribat Hitler al poder va fugir a Hongria on va gravar la seva segona pel·lícula Una nit a Venècia i després va marxar a Paris on va gravar una altra versió del gabinet del doctor Caligari.

El gabinet del doctor Caligari (1919)(titulada originalment Das Kabinet des Dr. Caligari en alemany) és una pel·lícula muda de 1919 dirigida per Robert Wiene, a partir d’ un guió cinematogràfic de Hans Janowitz i Carl Mayer. En la pel·lícula es recorre a la utilització del flash-back per explicar una gran part de l’argument.

La cinta és considerada la primera pel·lícula expressionista de la història i una de les pel·lícules expressionistes alemanyes més influents. L’ expressionisme va ser una edat daurada del cinema, on els més grans representants van ser: Fritz Lang, Georg Wilhelm Pabst, F.W. Murnau i Paul Wegener. L’expressionisme influiria després, per exemple, en Alfred Hitchcock.

Aquesta pel·lícula és citada com la primera que va introduir un abans i un després en el cinema. Va ser una de las primeres pel·lícules produïdes en els estudis alemanys UFA. Destaquen els decorats distorsionats, que creen una atmosfera amenaçant, pel que es considera una de les millors pel·lícules de terror de tots els temp.

No es pot explicar aquesta pel·lícula sense el context històric que l’acompanya. Feta després de la 1a Guerra Mundial (1914-1918) i en un context desfet després de la derrota d’Alemanya i considerada com la culpable del conflicte, amb la pèrdua de territoris i destrossada per una guerra. La pel·lícula mostra una realitat distorsionada, alterada, constantment situada al límit d’un precipici degut en aquest malestar social i econòmic acompanyat d’una gran crisi econòmica.

És una història de bogeria, de la pèrdua de la raó d’una manera extrema. La història conta Francis en el banc d’un manicomi, és l’exteriorització catàrtica de pors i angusties. Un estat anímic luctuós i malaltís que ens obra les portes a un univers deformat, composat per llums i ombres on els essers humans no són més que espectres que es mouen desprovistos de la seva pròpia condició humana.

En el decorat no hi ha res gratuït, la deformació acompanya aquest malestar patent d’una nació i el joc d’ombres i de projeccions acompanya aquesta estètica.

També té un halo de profecia del que passaria en un futur: no és difícil veure en les formes del doctor les formes del nacionalsocialisme. També veiem influència del quadre “El crit” d’en Edward Munch.

Argument:

Inspirada en un cas real, narra una sèrie de crims sexuals ocorreguts a Hamburg, Alemanya. Narrava els escruixidors crims que cometia Cesare, sota les ordres hipnòtiques del doctor Caligari, que recorria les fires de les ciutats alemanyes exhibint el seu somnàmbul.

La idea dels guionistes era la de denunciar l'actuació de l'Estat alemany durant la guerra.

El guió original de la pel·lícula, d'Hans Janowitz i Carl Mayer, va ser modificat i Wiene, segurament pressionat per la productora i aquesta per les autoritats alemanyes, va afegir una escena inicial i una altra final que trastocaven el sentit de la història, quedant convertides en el relat d'un boig.

L'expressionisme en aquesta pel·lícula es funda en la interpretació subjectiva del món dels personatges, que es troben sota el món real. S'enfronten en els personatges dos conceptes diferents: la imaginació i l'oníric davant el realisme. Un personatge acaba com volent dir que tot va ser producte de la imaginació de la persona, que no existeix el somnàmbul ni el doctor Caligari.

La pel·lícula es caracteritza per l'estilització dels decorats, la forma exagerada d'actuar, els llums que algunes són puntuals i forts fent ressaltar-les de la resta del conjunt de l'escena. També es mostren potents i peculiars usos d'angulació de la cambra, com un enquadrament inclinat.

Els decorats estan distorsionats, ja que es representen com si fossin una maqueta o cartrons pintats superposats per crear il·lusions, d'aquesta manera els decorats són molt expressius i els actors també. S'emfatitzen ombres fosques i contrasts, com en el seu començament, en aparèixer la noia que ressalta del fons. Es nota que hi ha un ús de llums artificials.

D’altres pel·lícules del mateix tarannà–Nosferatu (1922) de F.W Murnau i,Metrópolis ( 1927) de Frtiz Lang.

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 4 páginas totales
Descarga el documento