max turull lectures, Monografías, Ensayos de Historia del Derecho
mivilove
mivilove

max turull lectures, Monografías, Ensayos de Historia del Derecho

3 páginas
10Número de descargas
46Número de visitas
20%de 5 votosNúmero de votos
Descripción
Asignatura: Historia de dret, Profesor: Max Turull, Carrera: Dret, Universidad: UB
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 3
Descarga el documento

LECTURA 2- CTH CTh 1, 1, 5 (429 Mart. 26).

Els emperadors Teodosi i Valentinià Augustos al senat. A semblança dels codis Gregorià i Hermogenià, hem decidit recopilar totes les constitucions, dictades per l'ínclit Constantí, per altres prínceps divins que han vingut després i per nosaltres mateixos, recolzades en la força dels edictes o consagrades per l'aplicació generalitzada. I en primer lloc s'han de separar els títols, que són els noms precisos dels negocis, de tal manera que si una constitució amb els seus diversos capítols, pertany a diversos títols, cada cosa es col·loqui allà on li correspon; després, quan aparegui varietat de disposicions en sentit contrari, s'ha de provar per l'ordre de les lliçons quina és la més vàlida per ser posterior, atenent no tan sols als cònsols o a l'època del regnat, sinó també a la mateixa composició de l'obra; a més a més, s'han de conservar només les paraules mateixes de les constitucions que fan referència a l'assumpte tractat, deixant de banda aquelles que s'hi han afegit sense ser necessàries per a la determinació de la qüestió. Però, malgrat que sigui més senzill i just incloure només les que convé que siguin vigents, deixant de banda aquelles que les posteriors hagin derogat, convé que coneguem també aquest codi i els anteriors, composats per persones més diligents, a l'interès escolàstic de les quals cal atribuir que també coneguem aquelles coses que, silenciades, han caigut en desús i que només tindran aplicació als negocis del seu temps. A partir d'aquests tres codis i pels tractats i respostes coherents dels juristes en relació a cada títol, per obra dels mateixos que ordenaran el tercer se'n farà un altre nostre, que no admetrà cap error, cap dubte i que, anomenat amb el nostre nom, mostrarà tot el que cal fer i el que cal evitar. Per dur a terme una obra tan gran i redactar els codis -dels quals el primer, reunint tota la diversitat de constitucions generals i no deixant-ne cap a fora de les que puguin aplicar-se, rebutjarà l'abundància inútil de paraules, i l'altre, excloent tota diversitat de dret, assumirà el mestratge de la vida- s'han d'elegir barons de fidelitat singular i enginy agudíssim; els quals, quan presentin al nostre

coneixement i a l'autoritat pública el primer codi, escometran la tasca de confegir l'altre fins que sigui digne d'ésser editat. Que la vostra magnificència conegui els elegits: elegim Antíoc, baró il·lustre, ex qüestor i prefecte, Antíoc, baró il·lustre, qüestor del sacre palau, Teodor, baró respectable, company i mesre de la memòria, Eudici i Eusebi, barons respectables, mestres dels escriptoris, Joan, baró respectable, ex company del nostre sagrari, Comazò i Eubol, barons respectables d'entre els mestres dels escriptoris i Apel·les, baró dissertíssim, escolàstic. Confiem que aquests, elegits per la nostra eternitat, essent cadascun eruditíssim, aconseguiran captar la raó amb l'estudi comú de la vida i excloure la fal·làcia del dret. I si en el futur ens plagués promulgar alguna cosa, tindrà vigor a l'altra part de l'unidíssim imperi, de manera que no se sostingui en la fe dubtosa o l'afirmació particular, sinó que d'aquella part en què s'hagués constituït es transmeti amb paraules sagrades per a ésser rebuda en els escriptoris de l'altra i divulgada amb la solemnitat dels edictes. Així doncs, convindrà admetre el que s'enviï i mantenir-ho sense dubte, quedant resrvada la potestat d'esmenar i revocar a la nostra clemència. Caldrà que les dues parts ho declarin i no ho admetin d'altra manera. Etcètera. Donat el dia setè de les calendes d'abril a Constantinoble, essent cònsols Florenci i Dionisi.

CTh 1, 1, 6 (435 Dec. 20).

Els mateixos emperadors Teodosi i Valentinià Augustos. Totes les constitucions edictals o generals en vigor o proposades per a províncies o llocs certs que han promulgat el diví Constantí o els seus successors o nosaltres, s'han de distingir amb títols indicatius de la matèria, de tal manera que les més recents puguin reconèixer-se no només per la indicació dels cònsols o dels dies, sinó també per l'ordre de la

composició. I si algunes d'elles estan dividides en diversos capítols, que cadascun d'ells separat dels altres es col·loqui sota un títol adequat, i que s'esporgui de cada constitució allò que no fa referència al vigor de la promulgació, de manera que es deixi solament el dret. A fi que el que ha estat constrenyit per la

brevetat llueixi per la claredat, conferim als qui s'encarregaran d'aquesta tasca el poder d'esporgar les paraules supèrflues, d'afegir el que calgui, de canviar el que és ambigu i d'esmenar el que és incongruent, de manera que cada constitució excel·leixi il·lustrada amb aquests mètodes. Seran redactors d'aquest codi Teodosià, Antíoc, amplíssim i gloriosíssim prefectori i consular, Eubul, il·lustre i magnífic company i qüestor nostre, Maximí, baró il·lustre ornat amb les insígnies de la dignitat qüestòria, Esperanci, Martiri, Alipi, Sebastià, Apol·lodor, Teodor i Eró, respectables companys consistorians; Maximí, Epígenes, Diodor i Procopi, respectables companys i mestres dels sagrats escriptoris; Eroci, baró respectable d'entre els vicaris i doctor en dret; Neoterí, baró respectable de... Si algun d'aquests, impedit pel destí humà o detingut en alguna ocupació de la cosa pública, s'apartés del treball encomanat, un altre al nostre albir el substituirà, si així ens sembla, a fi que cap obstacle no pugui impedir que s'acabi un codi que ha d'ésser vigent en tots els negocis i judicis i que no deixarà lloc, fora d'ell, per a la vigència de cap constitució, llevat d'aquelles que es promulguin després de la seva edició. Donat el XIII de les calendes de gener a Constantinoble, essent cònsols els nostres senyors Teodosi per XV any i Valentinià per IV any.

No hay comentarios
Descarga el documento