meditación del marco, Ejercicios de Literatura. Universitat de Barcelona (UB)
claudiasarsan
claudiasarsan

meditación del marco, Ejercicios de Literatura. Universitat de Barcelona (UB)

2 páginas
5Número de visitas
Descripción
Asignatura: Corrents literaris i artístics a Occident, Profesor: Paula Juanpere, Carrera: Estudis Literaris, Universidad: UB
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa2 páginas / 2
Descarga el documento

Meditación del marco, Ortega y Gasset Aquest text té un influx de pensaments de G. Simmel (1858-1918) i els seus assajos, que coincideixen amb la imatge del marc, la illa, la comparació entre el vestit i els ornaments dels objectes amb el marc del quadre, el marc daurat... Sobre el vestit diu que seria la comparació immediata que faríem sobre el quadre, però el quadre no és un vestit, ja que el vestit oculta; els primers manifestos artístics van ser els ornaments, com el cinturó de les dones primigènies que volien tenir descendència, per tant l'ornament esdevenia un element d'atracció sexual. Per altre banda, l'ornament també era un distintiu per indicar superació i predomini. La ploma de l'indi primer atreia l'atenció en si mateixa, per després desplaçar aquesta sobre el seu portador. El quadre té aquesta funció, però l'atenció sobre si mateixa es efímera, però fa desplaçar la mirada sobre el quadre. La història del marc té el seu principi al s. XV i el seu declivi cap al s. XIX-XX. El naixement del quadre està unida a la tècnica de la pintura a l'oli, ja que s'havia de utilitzar sobre un suport de tela i per sostenir aquest feia falta un suport, i el marc va esdevenir aquest suport adient. El marc potencia el comerç artístic i té el auge durant l'impressionisme. La base del marc és el daurat en diferents tonalitats, i la seva importància va començar cap al centre i va anar desplaçant-se cap a la perifèria. Durant el Barroc el marc esdevenia un marc arquitectònic que s'integrava dins del quadre i augmentava la totalitat del seu espai. Posteriorment, el marc va independitzant-se de l'espai i s'orienta cap el marc funcional. Poussin va sostenir la idea que l'obra romangué incompleta sense el marc: el marc converteix l'obra en quadre. Genette aplica el paratext a l'art i entén el marc és el paratext de l'obra. A En contrast amb els elements paratextuals de l'art, Natalie Heinich (en Triple juego del arte contemporàneo) els entén com "marques de l'art, que podrien ser:

a) Els suports: la peanya, el marc. ls anys 50 comença a desaparèixer el marc (Pollck prescindeix del marc per convertir la seva obra no en un quadre sinó en una pintura moral). Les avantguardes intenten apartar-se dels elements de suport (peanya, marc) de cada disciplina artística.

b) Els materials, ja que difonen una convenció a l'art: la tela, el marbre, bronze, pedra, ferro, acer... Per exemple, Tàpies per enfrontar-se a la convenció que acarreen els materials, en comptes d'utilitzar materials a les seves obres, utilitza 'matèria', és a dir, materials, elements quotidians (com la sorra, la roba, la palla) a les seves pintures.

c) Firma: element d'individualitat, d'identitat de l'autor. Influeix en el mercat de l'art

d) Data. També influeix en el mercat de l'art.

e) Títol: té una doble funció. Per una part diferenciaria, ja que separa l'obra de les altres en els museus. Per l'altre, una funció descriptiva, exegètica, que descriu i caracteritza el que hi ha al quadre, i la seva intenció. Per exemple, Pollock va titular als seus quadres com números, per no donar cap pista, cap influència, que pugui clarificar o intervenir en la interpretació dels seus quadres, és a dir, que vol mantenir l'ambigüitat.

Els dadaistes juguen amb moltes marques de l'art. Duchamp, per exemple, va titular una copia de la Gioconda amb LHOOQ i al seu urinari, Fountain, a més de col·locar objectes quotidians sobre peanyes per fer-los passar per obra d'art.

El marc deixa d'utilitzar-se paulatinament al s. XX, no obstant passa a ser una qüestió filosòfica, com queda demostrat als assajos de Simmel, Ortega y Gasset o Derrida en La verdad en pintura. Simmel analitza el marc en dos funcions:

a) Separa l'obra del món circumdant. Aïlla a representació, expulsa a l'espectador de la realitat de l'obra i crea una experiència estètica basada en la contemplació.

b) Potenciar i preservar la unitat interna del l'obra. J. Aumont, en La imagen, és un cineasta que va fer distincions:

a) Marc-objecte: marc que no cumpleix la seva funció d'ornament, de suggeriment, sinó que s'emancipa de l'obra i atrau l'atenció sobre si mateix. Derrida el designa com un "marc impur" perquè no unifica , crida massa l'atenció; Ortega el designa com "marc cessant" Ex. el marc del Barroc.

b) Marc-límit: marc com una porta que ens porti a entendre l'art. És un marc que atrau una mica l'atenció, però sense arribar a competir amb la imatge, més aviat la complementa ja que desllissa la mirada cap a l'obra. Segons Ortega el marc daurat esdevindria exemple d'això. De fet ell fa una distinció diferents, en comptes de porta, compara el marc amb el teló, i que ens permet passar de la vigilia al somni: del món de la realitat al de la imaginació.

c) Marc-finestra. Segons Alberti el marc dóna sentit al que tanca, és com una finestra a un altre món. Ortega compara la paradoxa que l'espai pictòric representa un espai més gran, però imaginari, que l'espai físic i real que l'envolta. Per tant la mirada a la paret esdevé utilitària, en canvi, la mirada a l'obra esdevé estètica ja que el marc s'encarrega d'aillar la "illa-món imaginària" respecte la paret i ho fa súbitament, de manera que no es confonguin els elements del quadre amb els de la realitat; l'obra sense l'espai sense el marc sura en la realitat, produeix i transmet confusió perquè art i realitat es confonen.

No hay comentarios
Descarga el documento