Mètodes de recerca I, Professora Pilar Prat, Ejercicios de Psicopatología. Universitat de Barcelona (UB)
d18-1
d18-1

Mètodes de recerca I, Professora Pilar Prat, Ejercicios de Psicopatología. Universitat de Barcelona (UB)

18 páginas
6Número de visitas
Descripción
Asignatura: psicopatologia de l'adult, psicopatologia infanto-juvenil., Profesor: ver ver, Carrera: Psicologia, Universidad: UVic
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 18
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 18 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 18 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 18 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 18 páginas totales
Descarga el documento

METODES DE RECERCA

TEMA 1:

Mètode científic: conjunt de passos reglats

Des d’un paradigma positivista:

Ha d’estar en lo empíric i observable. Ha de ser autocorregible (si es descobreix o avança pot canviar). Ha de tenir un poder de replicabilitat..

Passos:

Lo primer ha tenir per fer investigació, un projecte d’estudi, s’ha de tenir un problema o pregunta que vull contestar, després es descriure-ho o buscar els factors que hi intervenen.

Lo primer es mirar si ja s’ha estudiat abans, quins resultats i amb quines eines s’ha fet!! • Preguntes • Hipòtesis: solucions temptatives al problema, possible explicació del que està

passant, s’han de poder contrastar empíricament! A l’hora de contestar, trobem estratègia verificcionistes (que et donin la raó al que fas) i falsacionista (que et donin raó de que no). Sempre millor dir que res es cert del tot pk no ho has vist tot, que dir que es comprova la hipòtesis, pots dius que no has trobat contradiccions però que mai sabrem si es cert del tot.. per avançar s’ha d’anar refutant hipòtesis.

A partir d’aquí s’estableix un procediment de recollida de dades.

Després es fa un anàlisi de resultats • De manera quantitativa • Qualitativa • Mixta

Discussió de resultats en relació amb el marc teòric, si ja s’havia estudiat comparar-ho ect

Elaboració d’un informe d’investigació

En psico el mètode-hipotètic deductiu es el més utilitzat (inductiu: des de les dades intento fer una teoria, deductiu: vas a la teoria intentes veure dades?) va de un al altre, mires les dades ho poses en discussió amb la teoria, després tornes a les dades etc

TEMA 2:

Mostra conjunt d’elements que treus d’una població ja que no pot accedir a tota

ELS PARTICIPANTS:

• La representativitat si te les caract de la població que interessa • Idoneïtat adequats a la naturalesa del fenomen que estem estudiant (Joana no

seria idònia a pk no volem ser delegat) • Accessibilitat com arribaràs a les persones que vols estudiar

Consideracions: • Les recerques sempre s’han de basar en la ètica (codi deontològic de l’aula

virtual mirar quadernet) • No estan al servei de la ciència sinó la ciència als participants (si no volen no

tenen pk fer-ho) • Expressió explicita del consentiment, millor si és per escrit (a vegades firma

director per tots ja que ho ha demanat prèviament) • Explicar als participants fins on no interfereixi en la investigació, l’objectiu de la

investigació. I quan s’acabi s’ha d’explicar • Ha de fer la menor molèstia possible i que sigui justificada (t’has d’adaptar tu) • Total llibertat d’abandonar l’estudi si et sents incòmode, etc (per això agafar

mostra molt més gran de la que penses) • S’ha de donar la possibilitat de saber els resultats, encara que sigui de manera

global, no tenen pk ser els seus, sinó es una instrumentalització de la gent!

Evidència empírica: • Sempre és l’estudi de les variables implicades, sigui el que sigui el disseny

• Les variables poden ser independent (sobre les que es fa la hipòtesi que influenciaria la variable depenent, la causa, se’n diu variable de tractament als dissenys experimentals i en els correlacionals es diu preductora) ,

dependents (és l’efecte de la independent, en els experimentals es diu variable de resposta i en els no experimentals es diu de criteri) i

estranyes (totes aquelles que poden influenciar la variable depenent però no son independents, en un disseny experimental son constants i passen a ser variables de control, en un no experimental s’intenta mantenir-les constant i després es mesuren)

les variables emmascarades ( aquelles que van en la mateix direcció que la variable independent però no ho son i influencien els resultats)

Operativització de variables: que es puguin mesurar! (ex: si dirigeix mirada, quanta estona, passar un test d’una escala contrastada s’ha de fer un alfa de Cronbach.

La generalització de resultats depèn de:

• fiabilitat (grau de consistència de la mesura) hi ha 2 tipus: temporal (si avui em medeixo i dema també i he canviat 10cm no conta pk no hi ha consistència) i la interjutges (que els instruments son aplicats per diferents persones donen coses diferents, han de donar lo mateix independent de la persona que el passa).. si no hi ha fiabilitat no es generalitzable i no cal ni mirar si es vàlid

• validesa : aparent ( si es compleix amb la finalitat pel que va ser creat), de contingut (que a més a més ha de mesurar aspectes representatiu del que volem valorar) orientada a un criteri (que sigui predictora del que esperem després, ex: que un que treu bones notes a la sele hauria de treure bones a carrera), discriminativa (si al referies a persones diferents al mesurar donen resultats

diferents per anar bé) de constructe ( si la teoria diu que hi ha det coses que han de correlacionar i altres que no, quan mesuro també ha de sortir això)

TEMA 3

DISSENY PER ENQUESTA Tipus de disseny descriptiu. La enquesta no és igual que el qüestionari. Disseny d’investigació que generalment la forma de recollida de dades es el qüestionari però no necessàriament ho és. Diferència entre població i mostra: ha de ser adequada per contestar-nos les preguntes que ens estem fent sobre ella. Quan la població és molt gran el que solem fer és extreure una mostra. ______ D’entrada distingim dues maneres d’extreure una mostra d’una població: la probabilística i la no probabilística. La probabilística es aquella manera d’extreure la mostra que assegura que qualsevol element de la població pot formar part d’ella mentre que la no probabilística no ofereix aquesta possibilitat. Les no probabilístiques les que veurem és: les mostres accidentals, el mostreig a propòsit i el mostreig de bola de neu (poden estar barrejat).

• L’accidental és el que l’element de la població forma part de la mostra per accident, és a dir, si jo vull fer una enquesta i la manera en com accedeixo a la població és ficar-me a la porta i passar-li el qüestionari a la gent que entra serà per accident perquè no tothom passa per allà en aquell moment, només tens els qüestionaris de aquelles persones que han passat per allà.

• A propòsit és quan jo vull saber una cosa molt determinada i trio un grup a Vic a propòsit per a que m’ho contesti, per exemple seria si jo volgués saber com han funcionat els estudis de psicologia a la UVIC, en comptes de demanar-ho a tothom demanar-ho a un grup que considero idoni a propòsit.

• El de bola de neu és quan vull fer un disseny per enquesta amb un grup que és difícil d’aconseguir i el que faig es localitzar elements que tinguin aquestes característiques i dir si en coneixen d’altres i així consecutivament fins arribar a la mostra que vols. Poden haver-hi barreges, accidental amb bola de neu. La diferència és que tots els elements no tenen possibilitat de formar part de la mostra.

Els probabilístics que si que qualsevol element pot formar part de la mostra són: • El primer és el mostratge aleatori simple, pot funcionar en puntuacions

relativament petites, és com un sorteig.

• Mostreig aleatori estratificat és quan dividim la població en estrats i intentem que cada un dels estrats tingui una determinada representació dins de la mostra.

Afixació simple: és si jo decidís agafar el mateix numero de individus Afixació proporcional: té a veure que potser els diferents estrats

no tenen el mateix nº d’individus. Afixació òptima: càlcul més complicat

• Mostreig per conglomerats: quan es fa un aleatori simple primer però no d’individus sinó de conglomerats. Ex: jo vull fer un estudi dels estudiants de

psicologia en les universitat espanyoles, i en canvi de ficar a tots, fico les universitat espanyoles. Un cop tinguda la universitat, passo als individus, es passen primer pels conglomerats

• Mostreig per conglomerats i etapes o multietapic: faig varis conglomerats abans d’arribar al individual. Fas aleatoris simples de varis conglomerats fins arribar al individu. Pot ser estratificat.

Un cop tenim els individus hem de dissenyar el material de enquesta. El més utilitzat a nivell de l’enquesta és el qüestionari, però també es pot fer amb entrevista tant estructurada o no estructurada. Tipus de preguntes que poden haver-hi: En relació al contingut:

• Preguntes d’identificació coses que ens interessa saber com edat, sexe, lloc de residència, professió, etc.

• Preguntes de fets referides a aconteixements concrets. “Tens fills?, tens cotxe, mires TV3”

• Preguntes d’acció fan referència a activitats dels enquestats. “Quants cops vas al cinema de promig?”

• Preguntes d’informació Saber coneixements que tenen els enquestats. Quins tipus de drogues coneixes?

• Preguntes d’intencions “has pensat estudiar un màster quan acabis el grau?” • Preguntes d’opinió “que penses.....”

En relació al estil: • Preguntes filtre per saber si la persona que contesta és adequada o no. • Preguntes de control per saber si contesten a l’atzar • Preguntes embut començar per preguntes molt amples i després més concrets

Consideracions a tenir amb les preguntes: • Analitzar el grau de comprensió de les preguntes: quin tipus de pregunta fent i

que s’entengui. Amb un vocabulari simple, directe i familiar pels participants; han de ser curtes i específiques; no s’han de presentar preguntes en les que s’intueixi la resposta (creus que com la majoria de la gent, que...); no han d’implicar una càrrega emocional; s’aconsella anar de les preguntes generals a les més específiques, etc.

• Analitzar les opcions de resposta: que hi hagi totes les possibles respostes perquè la gent pugui respondre.

• Mirar la duració del qüestionari: quin és l’objectiu (tenint en compte el biaix que pot provocar) i el temps que pot durar, perquè la gent sàpiga el temps que li ha de dedicar.

• Pensar que si es fa un qüestionari “ad hoc” (a mida i sense que n’hi hagi cap de fer) com es codificarà després.

Les preguntes han d’estar formulades en un vocabulari simple, directe i familiar. Han de ser curtes i especifiques. No s’han de formular preguntes nose que i que intueixin la resposta, no s’han de plantejar preguntes que impliquin una càrrega emocional. S’aconsella anar de les preguntes més generals a les més específiques. Resum: Tenim la mostra instrument de recollida de dades (qüestionari o entrevista) Faltaria triar per quin mitjà ___:

• Entrevista personal: avantatge és que l’entrevistador pot aclarir dubtes que sorgeixin, poden demanar aclaracions si sembla que no s’estiguin explicant bé, i també eviten que l’individu doni la seva opinió. Desavantatges: Esforç més gran a l’hora de recollir les dades, hi ha el biaix de l’entrevistador (ha d’estar ben entrenat) i que hi ha el baixi de la desitjablitat social en la que l’enquestat et doni la resposta que el fa quedar millor i no la que pensa.

• Entrevista per facebook, google: Avantatges: forma més còmode i més barata, la persona pot contestar quan vol. Inconvenient: biaix de resposta perquè es pot controlar molt poc l’ordre en el que contesta les preguntes, que es contesti en grup, no es té massa control sobre qui el podrà contestar. S’ha d’explicar molt bé. Que enviïn el correu electrònic al teu correu per saber que han contestat.

• Entrevista per telèfon: avantatges: les mateixes que tenia l’enquestador presencial, pots demanar aclaracions, representa menys cos i pots arribar més a tot arreu. Inconvenients: Limita la extensió de les preguntes, no dona temps a reaccionar el que et diu.

Tipus de dissenys per enquesta: • Dissenys transversals à es descriu una població en un moment donat. A mi

m’interessa saber una o varies coses d’una determinada població en un moment donat.

• Dissenys longitudinals à es pretén no només saber determinada cosa de determinada població en determinat moment sinó també conèixer els possibles canvis d’una població. Es prenen varies mesures en diferents temps, es fa un seguiment. Hi ha de tres tipus:

Mostratge successius en grups de subjectes diferents: per exemple, si jo vull saber l’opinió que tenen els estudiants de quart de les assignatures del primer semestre, cada any demano el mateix però els subjectes són diferents. Disseny de panell à són els mateixos subjectes que s’entrevisten més d’una vegada. Es veu si hi ha hagut canvis en la població i si també hi ha hagut en els subjectes. Tenen el problema de perdre entrevistats pel camí. Dissenys de quortà interessen perquè tenen alguna característica comuna molt notòria, com per exemple els millenials. Seguir aquesta generació al llarg del temps.

Quan fem l’anàlisi de resultats d’un qüestionari, d’un disseny per enquesta, estem establint relacions entre diferents variables. És descriptiu, pots descriure i establir relacions però no pots parlar de principis de causalitat, això només es pot fer amb un experimental. La generalització tindrà a veure amb les variables externes i en com he triat la meva mostra, i en la validesa interna de com d’apropiats ha estat el disseny o la elecció dels instruments de recollida de dades i el procediment seguit per aconseguir-la.

03-11-17

mètodes descriptius:

DISSENY PER OBSERVACIÓ

Enquesta disseny instrument de recollida de dades més comú qüestionari

Disseny: observació instrument de recollida de dades: observació

• Els instrument es poden usar en altres dissenys, ex: experimental amb utilització d’observació

Depenen que l’observador que estructuri mes o menys la situació per muntar el disseny:

Observació natural: produeix en el context natural on passen les coses, cap grau ni tipus d’estructuració. Ex: comportament a les classes de mètodes 2, anar a la classe direct del Martori

Observació estructurada: es fa en el context natural on passen les coses, però hi ha algun tipus de control sobre la situació. Ex: veure com van les interacció dintre de l’aula però provocant interaccions, fent algun tipus d’activitat. Es diferencia ja que ho provoca, no esperes que passi.

Experiment de camp: es manté el medi natural però es manipulen les variables! Molt més estructurat no es considera experimental puro i dur pk es te medi natural. Ex: experiment social de primer, quan ajuda la gent, estructura d’ajuda, manipulaven els estereotips.. manipulàvem personatges, mínim era en 3 nivells.. triàvem tipus de carrer..

Etnografia: observació participant, des d’un paradigma positivista no entraria ja que es molt pur i l’observador no hauria de participar. Ex: diari de uno que va en una secta.. vas de infiltrado de alguna manera.. no imparcial, ni tan objectiu com si no participessis. Has d’estar dintre del show no pots només mirar.

Maneres de registrar:

Grau de sistematització del registre:

• No sistemàtica flexibilitat total en el que jo registro (es sol començar per aquest que s’acaba sistematitzant, en la majoria de casos). Sol començar amb un registre narratiu, però no tot els registres narratius son sistemàtics, pk si registres tot tot no ho seria (?)

• Sistemàtica abans de començar a registrar ho he de definir tot i després començo el registre. Sol ser sempre a través d’un codi d’observació, que generalment es molt més costos pk requereix crear una plantilla, que després ens permet registrar més ràpid.

Procés d’elaboració d’un codi d’observació/ plantilla:

• Cal tenir una pregunta per contestar. Ex: com utilitza els reforços positius o negatius una mestra per incidir en l’autoestima de l’alumne, i com aquesta utilització pot incidir en el rendiment.

• Fer una sèrie de categories que tingui sentit pel que volem observar. Ex: emissions verbals de reforços positius/negatius, no verbals de negatiu/positiu, duració d’un reforç negatiu.. primer apareixen categories molt grans, s’ha de definir quines categoria o gestos dintre d’un reforç positiu seria una categoria més petita,

• Durant un temps sistemàtica combinant la narrativa amb la taula, que es posaria a prova però pot ser no es compleix i ho posaríem de forma narrativa. Acabaríem de construir el codi de categories, tenint en compte que han de ser exhaustives i mútuament excloents, que no es solapen el contingut. Tot ha d’estar categoritzat lo que m’interessa i una cosa no ha de entrar en dues categories etc.

• Sobre un mini període de depuració per acabar de tancar el codi. Per veure si funciona o hem de canviar-la etc.

Quin tipus de mesures puc prendre, puc observar:

Ocurrència: tipus de mesures si un element ha aparegut o no en el fenomen estudiat. Passa quan una cosa passa molt rarament. Ex: si un alumne insulta un professor. Nomes es diu si ha passat o no, es registra l’ocurrència.

Freqüència: ens informa del numero de vegades que ha apareguts, quants cops passa. Pot ser absoluta (numero de vegades que passa sense cap percentatge 8 vegades) o relativa (amb percentatge, en relació a la resta, 80%)

Latència: parla del temps que ha passat entre aparició d’estímul i resposta provocada. Ex: des de que li dius a un que s’assenti fins que seu, calleu etc

Duració: quant temps dura la conducta. Ex: quant estona dura assentat

Intensitat: grau en que algo es fa present. Es: fins quin punt el to de veu es baix, mig , alt

Tècniques de mostreig de temps quan no podem observar tota la estona, has de triar quina estona observes:

• Manera aleatòria trio aleatòriament quin temps observo, ex: 24 trio 5 cops al dia

• Sistemàtica trio aquells períodes de temps que crec que m’aniran més bé per observar el fenomen que vull observar.

• Per intervals: s’intercalen períodes d’observació amb períodes d’anotació, durant 10s observo, duran 5s anoto

• De manera continua: registro durant el període triat tot el rato, moltes vegades es grava pk es difícil observar i recollir continu alhora.

Fonts d’erro del tipus de disseny:

Expectatives del participant: molt important reactivitat: una persona pel sol fer de ser observat no fas el que estàs fent, cap a la desatgibilitat social. Maneres per evitar-ho, intentar passar desapercebut, com amb miralls unidireccionals.. o que l’observat s’acostumi a que l’observis, passa l’estona d’alerta. (els primer dies a vegades no s’agafen ja que no conten)

Expectatives del observador: busques alguna cosa segur la trobes, et fan veure el que busques o el que tu tens . Ex: si et fan veure si un nen es tdah segur que li veus. Corregeix: observador sec: sap que ha d’observar però no sap pk. Ex: observa comportament dels nen però no saps pk..

Fiabilitat: consistència de la mesura.

• Percentatge d’acord de jutges: número d’acord entre, número d’acord més numero desacord amb un altre observador, mes a prox 1 bé, si baixa molt no..

• Interjutges: Observes tu, deixes un temps per oblidar resultats, tornes a fer, i fas lo mateix que abans però amb tu mateix

• Coeficients capa de Cohen: corregeix el biaix que ens podien donar que alguns acords o desacord siguin produïts per l’atzar.

Es fan amb programa rollo ATLAS.

Validesa: estudia si la selecció de conducta recollida es representativa del que volíem estudiar. Ex: si només miro reforç negatiu i no positiu no es representatiu, no te validesa

Validesa orientada al criteri: si el codi d’observació es sensible als canvis que es puguin produir. Si no es sensible no ho tenim ben definit.

TEMA 5:

METODOLOGIES QUALITATIVES

• Etnografia • Estudi de cas/casos: un a fons pk el vas conèixer molt bé, es pot fer múltiples de

casos • D’investigació-acció: estudies un det fenomen per saber com l’estat actual

d’allò.. s’aplica una acció per canviar coses i s’avalua si s’han produït canvis en el fenomen estudiat.. solen ser processos continus, apliques canvis i tornes a mirar ex: informe de seguiment de cada promoció, per exemple no van presentar tfg 25%, amb canvis ara 12%..

17/11/17

Ex: Efectes del shock emocional en en l’alteració de la memora del que justa ha passat

anteriorment al shock.

• Variable independent: shock emocional

• Variable dependent: l’alteració de la memòria

(poses vídeo d’un atraco normal i un bestia a dos grups.. i després preguntes de que

havien visualitzat abans del shock i comparar si recordaven mateix als dos atracos)

resultats significatius: els que veien el bestia recordaven molt menys

Fer-ho operatiu: podem calcular-ho i manipular-ho

Requisits per poder establir relacions causals:

Hi ha d’haver-hi covariació: que les variacions en els nivells de la variable

dependent tenen que coincidir sistemàticament en els canvis de la variable

independent. La independent es la que es manipula, la dependent es mesura, si la

indep la puges no pot no canviar la dep..

Antecesió: els valor variable indep han d’antecedir els canvis variable

dependent, es a dir sinó canviaria por amor al arte.. por otra variable estranya,

emmascarada etc

• Que no hi hagi cap variable emmascarada o estranya que ens influeixi..

Fonts especials d’error ens els experiments:

Expectatives del experimentador: si te una hipòtesi que vol confirmar hi ha

una actitud cap al que esperes, millor preparar gent que no sapigui hipòtesi

Pèrdua de subjecte: certs nivell variable indep que fan que ho deixin, si son

molt llargs, o a un lloc que no volen etc

Regressió a la mitjana: a vegades puntuacions extremes, que siguin fruit

d’alguna casualitat per exemple i no sigui representativa.. (ex: mesurar consum

d’alcohol i fixar-te dia Unigresca.. no seria representatiu ja que es extrem)

Propietats que s’exigeixen als experiments:

fiabilitat: estabilitat d ela mesura, un experiment si el torno a repetir utilitzant

mateix procediment variables independent i grup de subjectes equivalents ha de

donar semblant! Sinó no es fiable

sensibles: als canvis de la variable independent (ex: anar entre 5-10km/H en

cotxe no es sensible, a peu si)

Validesa interna: grau de seguretat en les que podrem establir les causes de les

variacions, que un experiment estigui ben controlat i que sigui la independent la

que provoqui canvi i no altres coses (si s’ha fet bé o no experiment)

Validesa externa: poder de generalització del resultats obtinguts a contextos

més amplis

Actitud dels subjectes: hi ha alguns que intenten fer-ho bé i altres malament,

s’equilibra augmentant numero de subjectes

TIPUS DE DISSENYS EXPERIMENTALS:

Grups de subjectes diferents / intersubjectes

Diferents nivells de variables independent s’apliquen a grups diferents (ex: vídeo shock

emocional, uno con shock l’altre sense per veure si recordaven mes o menys del abans).

Tants grups de subjectes com a nivells de variables independent (més el nivell nul, se’n

diu grups control, no sempre obligatori ni possible), els que no son nuls se’n diuen

grups experimentals

• Com assignem els subjectes als diferents grups també important: la més fàcils de

manera aleatòria “disseny experimental amb grup de subj diferents i assignació

aleatòria”

Grups aleatoris amb blocs: hauries crear blocs de les variables emmascarades,

es fa de normal si te menys 30 subjectes, si es més es suposa que ja

s’equilibraria. Cal ordenar i classificar les persones abans experiment (ex: passes

prova memòria, pels que han de recordar les cares per raça, per bloquejar en 3

grups, alt baix mitjà nivell de memòria visual, i tries aleatòriament 10 de cada

un dels 3 grups). Amb animals es treballa amb ratolins germans

Control per placebo: nivell nul de variable independent amb aparença de real,

amb estudis de medicament.. interessa que també qui administra les pastilles no

sapigui si son o no placebo= doble cec

Grups de subjectes iguals/ intrasubjectes/ de mesures repetides:

Tots els subjectes passen per totes les variables, elimines les diferències individuals, tots

passen per tot. Es consideren més bons que intersubjectes.

Poc recomanable si l’aplicació de la independent és llarga, ja que poden passar tantes

coses que no podrem controlar etc.

Es impossible d’aplicar quan treballem amb variables independents quan treballem amb

grups naturals Ex: estudi amb l’edat, ja que no pots fer que una persona inverteixi la

seva edat etc

Efectes distorsionant que produeixin biaixos:

• L’efecte de l’aprenentatge: si aprens la variable independent, fas moltes vegades

una tasca ja t ho saps, o ho fas millor

• Si el subjecte ha fet molts exercicis al final esta cansat encara que s’ho sap

millor

• La motivació... ?

• Efectes de la practica, ja que millores l’execució no només es que n’aprenguis

més.. ex: un exam al principi no entens res i poc a poc surt.

• Efecte de la persistència: no es pot assegurar que el nivell anterior de

independent encara segueix al segon nivell ex: menges picant i després probes

altra cosa i no fa mateix gust.

Tècniques de control per millorar els biaixos:

• Si tots persones passen per tots els nivells de la variable en el mateix ordre de

presentació, les primeres sempre estarem verds, les ultimes cansats etc per això

cal que l’ordre sigui diferents per cada subjecte o grup! = Aleatorització simple

Reequilibrat incomplet= quan tens dos nivells de variable independent i a un

grup li fas fer la primera activitat (A) i després (B), i a l’altre grup BA.

Reequilibrat complet AB BA (grup 1 ); BA AB (grup 2) ex: provar coca cola i

pepsi. Tots passen per tot en els diferents ordres possibles.

Quadrat llatí: més de dos nivells de variable independent hi surten massa

possibilitats ABC= 6 combinacions, tries una a l’atzar i elimines les que ocupen

mateixa posició, ex: tries ACB i elimines ABC, BCA, i CAB.

Aleatorització per blocs: sobretot quan llistats de paraules.. curtes i llargues,

tècniques o no.. en seqüències diferents. Totes les curtes en un bloc, les llargues

en un altre i tries aleatori 10 de cada i les poses al atzar a la llista.

Establir període d’extinció: entre un nivell de variable individual pk encara no

et faci anterior la anterior, sobretot a las catas

Factorials: es treballa amb més d’una variable independent, s’utilitza amb

multiplicació (3x4, vol dir 2 variables indep, una que te 3 nivells i l’altra 4). Puc

treballar amb var indep que siguin aplicades amb grups de subjectes diferents i

altres a tots grups. Ex: Milgram que passa descarregues si contesta mal al joc,

independent: el públic, les reaccions del que crida, depenent= fins on dona les

descarregues

25-11-17

DISSENY QUASI-EXPERIMENTAL:

No podem per algun motiu assignar de manera aleatòria o amb algun tipus de control, normalment treballem amb grups naturals, i per tant tenim lo que sen diu grups no equivalents. Ex: escola, vull treballar amb els dos 5e, amb un poses programa millores de mates a l’altre no, no podràs assegurar que siguin grups equivalents, treballaràs amb dos naturals,..

a més pot passar que no pots canviar l’ordre d’aplicació dels dif nivells de variable indep, s’ha de passar d’una manera concreta i per això no garanteix experiment.

Fitxa glossari:

Pre-post amb un sol grup: mesures abans i després tractament. S’expressa: O1 X (variable indep, tractament) O2.

• Ex: mires abans, programa mates, observes després com ha anat. Resultat= O2- O1 dona l’eficàcia del tractament, si dona lo mateix no eficaç, o pot empitjorar.

Pre-post amb grup quasi control: O1 X O2 i un altre grup , • ...................... O1 C (no fer res) O2, • que rep nivell nul de variable indep; després es compares, fas O2-O1 de uno y

de otro. Si los dos han hecho el mismo cambio quiere decir que lo que le aplicas probablemente no es lo que le aplicas sinó cosas del contexto por ejemplo.

• Pre-post amb quasi control en la segona variable dependent: mateixos subjectes les dues vegades però amb diferents variables depenents. Ex: sobretots en economia de fitxes, recullin els cigarrets del pati, premio quan es fa. Observo si cambia tanto en el patio dentro como fuera. O1x X O2x,

• O1z C O2z en el mateix grup, cuando sobre lo que pasa fuera no les han dicho nada.

Pre-post amb quasi control en una cohort anterior: ex: com evolucionen els coneixements de mètodes aplicant un nou programa. Mires que sap la gent abans de començar, i al final. Ho compares amb els del anterior any on no ho havies aplicat, per exemple del any passat

O1 C O2 O2-O1=

• ....................................... • O1 X O2 O2-O1=

TODO SE PUEDE DUPLICAR!:

Ex: grups quasi exp duplicat i dos quasi control

Dos veces con X O1 X O2 ............ O1 X O2 ............

dos vecex C O1 C O2 ............. O1 C O2

Dissenys només post:

disseny simple amb mesures només post: X O1 • ....... • C O2

Grups duplicats i mesures només post: X O1 • ------- • X O1 • -------- • C O1 • -------- • C O1 • • S’han de mesurar durant el mateix temps.. mateixa setmana o així sinó poden

haver-hi afectacions als resultats • Comparas las X con las C.

Mesures només post i quasi control en una cohort anterior:

• C O1 • ........................ • X O1

Duplicat en cohorts successives i mesures només post

• CO1 • ............................ • CO1 • .......................... • X O1 • ........................ • X O 1

Pots posar tots els controls (C) que vulguis i un X només per exemple.. tens una mitjana més fiable del que passava abans.

Dissenys de series temporals interrompudes:

simple de sèrie temporal interrompuda: O1 O2 O3 O4 X O5 O6 O7 O8 • ex: observas cuanto uno fuma en varios dies antes del tractament; 20, 35, 18, 16

i haces la media i seria más representativo, despues tractament de deixar de fumar, i haces cada semana una observació 0,0,0,5,20 es veria la eficàcia però tambien la estabilidad, en este caso plantearies un programa de manteniment i suport.. va bien pa corregir pràctique etc

sèrie temporal interrompuda quasi control: 01 02 03 40 X 05 06 07 08 • ........................................ • 01 02 03 04 C 05 06 07 08

sèrie temporal interrompuda amb un grup i 2 variable dependents:

• 01x 02x 03x X 04x 05x 06x • 01z 02z 03z C 04z 05z 06z

Possibles errors:

• L’efecte emmascarat de la història • L’efecte emmascarat maduració del subjectes durant l’aplicació • L’adaptació del subjectes a les proves • Efecte de regressió de mitjana, controlem amb disseny temporal interromput • Efectes deguts a la selecció de la mostra: no podem aleatoritzar, son grups no

equivalents! Que poden aportar coses que siguin les que marquin les diferències..

• Amb el pas del temps pot ser que els instruments hagin variat, o la manera de fer el tractament

1/12/17

falta..

disseny ex post facto: no es fa res nomes mires que provoca.. valor de variable dependent o independent que m’interessa..

Ex post facto retrospectiu simple partint de la variable dependent que ja ha passt i mires quines han pogut ser les independents, no pots manipular, seria com les causes del suïcidi

• Simple suïcidi:

Suïcidi: 0= no/ 1=si N VD VI VI2 VI3 VI4 VI1: separació: 0=no/1=si 1 1 1 3 0 VI2:graus depressió 0,1,2,34 2 1 0 3 2 fracas VI3: O NO, 1 mas o meno, 2 si 3 1 0 2 2 VI4: consum droga 0,1,2 4 1 1 3 1

La 2 i la 4, mes representat pk mas positivos resultados altos Correlacionaríem que si aquestes varien el individu també..

• Retrospectiu amb grup quasi control: • Variable Control: antecedents familiar, VC3 edat, ...

N VD VC1 VC2 VC3 VI Vi VI VI 1. 1 0 1 3 1 1 5 4 expofacto

clave 2. 1 0 1 3 1 3 5 1 3 1 1 1 3 1 2 1 3 4 1 1 1 3 1 4 5 2 .................................................................................................. 1 0 0 1 3 1 3 1 3 2 0 0 1 3 1 1 1 2 quasi control 3 0 1 1 3 1 2 1 3 4 0 1 1 3 1 1 1 1

La que explica millor VI1 i VI5 del clave pk es mas abundante de lo mismo, MIENRAS que con el control de la VI3 pk es todo igual.. El contro, serveix per descartar variables enmascarades..

Ex posrt facto prospectiu factorial al reves, escollim als individus per seu nivell variable indep i mirem que passa amb la dependent

Disseny prospectiu simple

Ex:Com afecta la motivació cap a l’assignatura mètodes en el rendiment de l’assignatura?

VI motivació; VD rendiment...

Intentaríem fer test de motivació a principi de curs i al final quan s’acaba es mira el rendiment com a nota de l’examen si aquest te un criteri i esta ben fet comparant si eren els motivats o menys..

-Disseny factorial: s estudien 2 o mes variable indep mitjançant la comparació de grups

VI1: motivació alta/baixa VI2: coneixement previs: alt/baix seria 2x2 ja que cada variable te dos respostes

Resultats:

MA MB CA CA MA MB CB CB

Podries comparar les dues variables per veure si una te més pes que l’altra o no.. Di poses una variable més seria moltíssims combinacions, es pot combinar amb experimentals factorials ja que ens trobem de coses que no podem manipular i les explicaríem amb això...

• disseny evolutiu: ja que l’edat és la que s’etudia com a variable independent, etudis evolutius

• longitudinal si vas estudian mateix grup a mesura que varia l’edat a més gran

• transversal: diferents grups de nens per diferents edats en lloc de només un grup

Problemes dissenys ex pos factos:

Retrospect simple: no hi ha covariació ja que la dependent es estable, no hi ha antecessió, hi ha biaix retrospectiu que ens pot fer intentar explicar coses fixant la mirade en segons que i perdent altres aspectes

Quasi control: no hi ha antecessió però si covariació, menys risc però no es descarta biaix retrospectiu, a més molts problemes per trobar aparellament de subjectes amb control

Prospectiu: molt fàcil de............. experimental, no descarta el biaix de selecció.. no es aleatori

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 18 páginas totales
Descarga el documento