Model examen amb respostes de Psicologia social, Exámenes de Psicología Social. Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
pacodary
pacodary

Model examen amb respostes de Psicologia social, Exámenes de Psicología Social. Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

14 páginas
1Número de descargas
8Número de visitas
Descripción
Asignatura: Psicologia Social, Profesor: No ho recordo, Carrera: Educació Social, Universidad: UOC
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 14
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 14 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 14 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 14 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 14 páginas totales
Descarga el documento
Codi

Examen 2010/11-1

Assignatura Codi Data Hora inici

Fonaments psicosocials del comportament humà 10.500 19/01/2011 12:00

Pàgina 1 de 14



10.500 19 01 11 EX

Enganxeu en aquest espai una etiqueta identificativa

amb el vostre codi personal Examen

Fitxa tècnica de l'examen

Comprova que el codi i el nom de l’assignatura corresponen a l’assignatura en la qual estàs

matriculat.

Només has d’enganxar una etiqueta d’estudiant a l’espai corresponent d’aquest full.

No es poden adjuntar fulls addicionals.

No es pot realitzar la prova en llapis ni en retolador gruixut.

Temps total: 2 h.

En cas que els estudiants puguin consultar algun material durant l’examen, quin o quins

materials poden consultar?

No es pot consultar cap tipus de material durant la realització de la prova.

Valor de cada pregunta: 25%

En cas que hi hagi preguntes tipus test: Descompten les respostes errònies? NO Quant?

Indicacions específiques per a la realització d’aquest examen:

 Llegeix molt atentament els enunciats i respon a tot allò que es pregunta. Respon sempre de manera

argumentada i amb lletra clara. La claredat en l’exposició és fonamental per què les vostres respostes

siguin valorades correctament.

Enunciats

Preguntes

1. Després de la lectura de l’article La venganza de la generación Y, utilitzeu la teoria de la

categorització social de Henry Tajfel, per a analitzar el procés d’identificació de la persona com a

membre de la categoria “generació Y”.

Espai grapa

Examen 2010/11-1

Assignatura Codi Data Hora inici

Fonaments psicosocials del comportament humà 10.500 19/01/2011 12:00

Pàgina 2 de 14

2. Utilitza l’article per relacionar els conceptes de norma i normalització.

3 Al llarg de l’article, trobem arguments que critiquen la generació del mil·lenni (generació Y) i

d’altres que la defensen. Tenint present la perspectiva discursiva de les actituds, identifica i

desenvolupa un exemple de discurs per a cada un dels casos.

4. Si atenem a les diferents perspectives dins de la psicologia social, quina explicació donaria la

psicologia social psicològica (PSP) de les característiques de la generació Y? Quina explicació es

donaria des de la psicologia social construccionista (PSC)?

Text

La venganza de la generación Y

07/09/2014 - 00:00 Carlos Manuel Sánchez - XL Semanal

Los llaman también la 'generación del milenio' y, aunque las fechas varían según el analista, tienen ahora

entre 16 y 28 años. Se los define por su adicción a la tecnología, su tendencia a la vagancia, su narcisismo...

pero son los mismos que están inventando las nuevas formas de trabajar, producir y consumir que

revolucionarán el modelo económico actual. Suyo es el futuro. Y el futuro ya está aquí.

(…) Ninguna hornada demográfica ha cosechado más sambenitos en menos tiempo: narcisistas, ególatras,

perezosos, dispersos, mimados... Nacieron antes de la crisis, vivieron una infancia y adolescencia de 'vacas

gordas', puro espejismo. Su despertar a la edad adulta, al mercado laboral, a la vida real ha sido un jarro de

agua fría. (…)

Las quintas precedentes los miran con cierta suficiencia, incredulidad, preocupación. Los desencantados

baby boomers que peinan canas, la competitiva generación X... Sus padres, sus hermanos mayores... Son los

que trabajan y cotizan a pesar de todo. Hormiguitas sacrificadas que sostienen el tinglado a duras penas. Sin

embargo, y contra pronóstico,hay muchos millennials dispuestos a comerse el mundo. Quizá no lo consigan,

porque el mundo es así de cruel, pero ya lo están cambiando. (…) Según la consultora Deloitte, en 2025 [los

millennials] constituirán el 75 por ciento de la fuerza laboral mundial. Así que vale la pena saber qué planes

tienen.

Todo había sido fácil para ellos. Hasta ahora. Los economistas sostienen que la generación Y es la primera

que experimentará un retroceso en el nivel de vida desde la Segunda Guerra Mundial. Ellos no terminan de

creérselo. «No estamos preocupados porque no tenemos la sensación de que nos vaya a faltar algo», explica

Safia Krivdic, de 18 años. Pero sobre sus espaldas recaerá el pago de la deuda contraída para mantener unas

prestaciones cada vez más caras por el envejecimiento de la población y por el descenso de la población

activa. Y en el caso de España -donde por primera vez se acaba de superar el billón de euros, casi el cien por

cien del PIB- también por el rescate de los bancos.

El analista Joel Stein propone un enfoque controvertido en la revista Time. Los millennials son como son

unos malcriados que se miran el ombligo por un malentendido de sus padres, que pensaron que había que

subirles la autoestima para que triunfasen en la vida. Así que todos tienen sus habitaciones llenas de trofeos,

medallas y diplomas escolares. «Fue un error bienintencionado. La autoestima es una consecuencia del

éxito, no una causa», reconoce Roy Baumeister, profesor de Psicología de la Universidad de Florida. El

Examen 2010/11-1

Assignatura Codi Data Hora inici

Fonaments psicosocials del comportament humà 10.500 19/01/2011 12:00

Pàgina 3 de 14

resultado:la incidencia de la personalidad narcisista es tres veces más alta en su franja de edad que en los

mayores de 65 años. Están convencidos de que se lo merecen todo y de que harán algo grande. Ese

convencimiento no es tan insensato como parece. Según Time, los millennials sí que harán algo grande: nos

van a salvar a todos... ¿Por qué? Porque están inventando nuevas maneras de trabajar, producir y consumir

que revolucionarán el modelo económico actual.

(…) Ellos se buscan sus propias oportunidades, sobre todo porque se les ha dado con la puerta en las

narices. El nivel de paro juvenil no tiene precedentes, a pesar de que se trata de la generación mejor educada

de la historia. En España, el 54 por ciento tiene estudios universitarios. Los pocos que consiguen meter la

cabeza se encuentran con que los tratan como a becarios. No encajan. Y no creen en la jerarquía, así que se

la saltan. Le pueden enviar un correo electrónico al presidente de la compañía y quieren que les responda.

«Mis jefes pueden aprender mucho de mí» es una frase que define al 75 por cientos de los millennials

estadounidenses. Ocho de cada diez necesitan feedback constante de sus superiores. Y la mitad prefiere no

tener empleo a estar en un trabajo que odian. Y quieren horarios flexibles. La escritora Emily Matchar, en

The Washington Post, asegura que confían en su poder de negociación. «¿Cuándo se adaptarán? No lo

harán. En lugar de eso, harán que el puesto de trabajo se adapte a ellos.». Y, según Deloitte, más les vale a

las empresas adaptarse a sus demandas, no solo porque es la generación con el mayor talento tecnológico,

sino también porque su manera de relacionarse, consumir o incluso viajar marca tendencia. Y las tendencias,

a su vez, crean riqueza, muchas veces donde no se sospechaba que la había.

¿Quién iba a intuir que había riqueza en la economía compartida? Ellos, que se han percatado de que no

tendrán un trabajo para siempre. A falta de un empleo estable, son buscavidas que van saltando de un

minijob a otro o probando como microempresarios. ¿Egoístas? Cooperan más que compiten. Sus perfiles en

las redes sociales son su tarjeta de visita. Copian, critican y elogian sin contemplaciones. (…) Los

millennials se despojaron de la intimidad con el mismo gesto banal de depilarse. Pero cuidan su reputación

digital como oro en paño. El 81 por ciento tiene perfil en Facebook. El 83 por ciento duerme con el móvil al

lado.

Niños búmeran que vuelven a casa de sus padres, si es que se fueron... ¿Qué remedio les queda? Pero la

mayoría está tan a gusto como los que se han emancipado, según una encuesta de la consultora Pew

Research. El sueño americano de casa y coche en propiedad no va con ellos. (…) No pueden pagar una

hipoteca. Y ningún banco se la concedería de todos modos. Pero también es una cuestión de prioridades. Y

su prioridad es vivir la vida. (…) No es que hayan renegado de la sociedad de consumo. Gastan menos

porque manejan menos dinero.

¿Liderarán el cambio a un mundo diferente?Decía el cineasta Andréi Tarkovsky que, «si cedes en algo que

va en contra de lo que crees, te conviertes en un conformista». Ellos se las han arreglado para no renunciar,

de momento, a nada fundamental, aunque hayan tenido que renunciar a la seguridad. Son conscientes de lo

que valen. Por algo están programados desde niños para triunfar, aunque para hacerlo quizá deban reinventar

los conceptos de 'éxito' y 'fracaso'. ¿Nos salvarán a todos? «A todos no sé responde Safia, pero nos vamos a

salvar a nosotros mismos. Eso seguro».

Examen 2010/11-1

Assignatura Codi Data Hora inici

Fonaments psicosocials del comportament humà 10.500 19/01/2011 12:00

Pàgina 4 de 14

RESPOSTES

1. Parlar de “generació” implica ja realitzar el que Henry Tajfel denominà una “categorització

social”, és a dir, una divisió i classificació de les persones en funció de característiques

percebudes i representades com a comunes a cadascuna d’elles i diferents de la resta. La

categorització social se situa a la base de la percepció social i, d’acord amb Tajfel, és un procés

cognitiu que permet a la persona identificar a les altres persones, construir un sentit propi

d’identitat (“qui sóc jo”, en tant que pertanyo a un grup determinat de persones) i situar-se en

una posició irreconeixible dintre de l’estructura social (estatus). Així, la “generació Y” de la

qual parla l’article agrupa a totes aquelles persones que saben i/o senten que pertanyen a la

mateixa categoria social (el cas de Safia Krivdic, en el text proposat) o que són adscrites a la

mateixa per part dels altres (com fa l’autor mateix de l’article: tenir entre 16 i 28 anys, estar

preparats, ser mimats, narcisistes, etc.). El sentiment o coneixement de pertinença a la categoria

en qüestió és el que Tajfel anomena “identificació” i, juntament amb el pes valoratiu socialment

adscrit a la categoria, són part estructural de la “identitat social” de la persona: aquella part de la

identitat que deriva de l’adscripció a determinades categories socials. La categorització social i

la identificació constitueixen, de fet, només dos dels processos implicats en la teoria de Tajfel.

Aquesta inclou necessàriament un procés de diferenciació, pel qual la persona assoleix cert

sentiment de distintivitat (positiu o negatiu, segons el cas) derivat de la comparació implícita o

explícita entre la pròpia categoria d’identificació i les altres categories possibles. Així, en el text

proposat, la “generació Y” es compara amb les generacions anteriors (“Los desencantados baby

boomers que peinan canas, la competitiva generación X...”), o amb altres categories socials (“…

sus padres, sus hermanos mayores...” ). Finalment, tota identificació implica una afirmació de

les característiques que defineixen la categoria social, el que s’anomena comunament un

estereotip”. En el cas de la “generació Y”, les característiques estereotípiques serien, per

exemple, “su adicción a la tecnología, su tendencia a la vagancia, su narcisismo (…) ególatras,

perezosos, dispersos, mimados”, o creences generalitzades a tota la categoria, tals com la que

afirma Krivdic: “No estamos preocupados porque no tenemos la sensación de que nos vaya a

faltar algo”. En conjunt, la diferenciació derivada de la identificació amb la “generació Y”

resulta finalment ambivalent, en la mesura en que es defineixen també per ser “los mismos que

están inventando las nuevas formas de trabajar, producir y consumir que revolucionarán el

modelo económico actual. Suyo es el futuro”.

Examen 2010/11-1

Assignatura Codi Data Hora inici

Fonaments psicosocials del comportament humà 10.500 19/01/2011 12:00

Pàgina 5 de 14

2. La psicologia social ha proposat diverses definicions de “norma social”. Una d’elles,

particularment útil per analitzar el text proposat, és la que defineix les normes socials com a

principis que regulen el pensament, el sentiment i les accions de les persones. Les normes

socials que es posen de manifest a l’article es relacionen amb vells i nous costums i valors

relacionats sobretot amb les expectatives laborals i vitals de la denominada “generació Y”. Per

exemple, trobem una oposició entre la norma tradicional que caracteritza l’ètica del treball de

les generacions de “babyboomers” o “generació X”, segons la qual “cal esforçar-se i sacrificar-

se per treballar”, per contraposició a les normes socials emergents que regeixen les actituds i

comportaments de la “generació Y”, més “descarada”, mandrosa, dispersa i mimada (seguint la

definició del text). L’article planteja, de fet, que la generació dels “millenials” representa un

canvi cap a l’establiment o domini de noves normes socials en l’àmbit de la vida laboral. Així,

la norma de “cooperar” sembla reemplaçar a la de “competir”, buscar-se les pròpies oportunitats

substitueix a esforçar-se esperant que sigui un altre qui les faciliti, saltar-se la jerarquia per

interpel·lar el cap (“jefe”) desafia la norma de respecte a l’autoritat, esperar una resposta

immediata dels comandaments superiors en la jerarquia reemplaça la norma d’esperar i no

pressionar al cap, s’espera que el lloc de treball s’adapti a un/a i no a l’inrevés, es fa habitual

pensar que no hi haurà treball per sempre i que el normal és saltar d’una feina a una altre i tenir

“emprendiments”, s’assumeix que cal tenir un perfil de Facebook o qualsevol altra xarxa social

virtual, etc. Aquestes normes socials noves apareixen en el text com a normes explícites, en la

mesura en que la “generació Y” sembla trencar les normes implícites (assumides, aplicades

inconscientment) pròpies de les generacions anteriors. Com afirmà Goffman, el trencament de

les normes és el que precisament les evidencia. En la mesura en que les noves normes que

defineixen la identitat social dels “millenials” s’estan creant i s’estan assentant socialment a

nivell ampli, podem afirmar que estem en un procés de normalització. En aquest sentit,

s’augura en el text que acabaran sent normes arrelades (i, per tant, probablement implícites) en

un futur en el que es calcula que el 75% de la força laboral mundial respondrà a aquest perfil

que “inventarà noves maneres de treballar, produir i consumir que revolucionaran el model

econòmic actual”. L’acceptació d’aquestes normes no serà ja polèmica o mereixedora d’un

article al diari, sinó més aviat un acte de conformitat més amb el que seran presumiblement les

normes dominants. Potser cal destacar-ne dues especialment rellevants des d’un punt de vista

ideològic: “vivir la vida” i, com afirma Krivdic al text, “salvarnos a nosotros mismos”, tota una

declaració d’individualisme com a valor (norma social) dominant.

3. L’article presenta la “generació Y” de manera ambivalent. Per una banda, es caracteritzen per

trets negatius (segons les normes socials dominants), com ser mandrosos, esperar que els donin

tot fet com fins ara, ser narcisistes, etc. Per altra banda, se’ls presenta com el gran motor de

canvi en el món laboral i amb una empenta voraç per a “menjar-se el món”. Aquesta

Examen 2010/11-1

Assignatura Codi Data Hora inici

Fonaments psicosocials del comportament humà 10.500 19/01/2011 12:00

Pàgina 6 de 14

caracterització convida a tenir dues actituds diferents envers la generació en qüestió. Segons la

perspectiva clàssica de les actituds, l’article ens presenta un estereotip amb idees concretes sobre

com són els “millenials” (component cognitiu) que emplacen a posicionar-nos de manera

suspicaç/negativa o esperançada/positiva cap a ells (component avaluatiu). No obstant, des

d’una perspectiva discursiva, les caracteritzacions esmentades formen part d’estratègies

argumentatives diferents que ofereixen posicions avaluatives contrastades en el marc de

diferents discursos. Si entenem per “discurs” un conjunt d’idees, opinions i arguments proveïts

per la cultural compartida i que permeten construir una versió particular d’un objecte qualsevol

(per exemple, de la “generació Y”), trobem com a mínim dos discursos diferents. Per una banda,

el “discurs psicològic”, que permet construir una versió de la “generació Y” com persones amb

trets psicològics interns que els fan “ser com són”: narcisistes, mimats, descarats, egòlatres, etc.

Aquest discurs col·loca els “millenials”, en virtut de la connotació negativa d’aquestes

característiques, en una posició criticable. Per altra banda, trobem el “discurs laboral-econòmic”,

segons el qual aquestes persones modificaran les formes habituals de treballar, produir i

consumir, provocant una revolució econòmica mundial que, es dóna a entendre, serà o pot ser

beneficiosa. Aquest discurs col·loca els “millenials” en una posició no criticable sinó de ser

depositaris de l’esperança d’un canvi cap a millor. És més, el propi “discurs psicològic” s’empra

per destacar aquelles característiques personals que explicarien i justificarien aquest auguri de

canvi, essent com són els “millenials” persones disposades a saltar-se les jerarquies, conscients

de la seva pròpia vàlua, preparats per treballar, amb iniciativa per buscar oportunitats, etc. En

resum, la perspectiva discursiva de les actituds ens permet entendre com les “actituds”

emergeixen variablement com a postures avaluatives disponibles en el marc de formes

d’argumentació diferents.

4. La resposta a la pregunta anterior ens permet reflexionar sobre les perspectives pròpies de la

psicologia social psicològica (PSP) i la psicologia social construccionista (PSC). D’acord amb la

PSP, l’explicació de la “generació Y” es basaria en l’existència “real” i objectiva d’un context

social determinat (atur juvenil elevadíssim, mercat laboral hostil, una generació acadèmicament

molt preparada, etc.) que influeix sobre persones caracteritzables en termes d’un món psicològic

interior (també “real” i objectiu) amb el qual interactua aquell context extern. Així, es tracta de

persones, com s’ha dit abans, mimades, egòlatres i amb personalitat narcisista, però també amb

capacitat i iniciativa laboral, amb actituds desafiants envers la jerarquia, amb voluntat de crear-

se feina, etc. Basant-se en una autoritat acadèmica en el món de la psicologia (Roy Baumeister),

se situa en el centre d’aquesta “psicologia del millenial” la característica de l’autoestima (ja

sigui com a causa o com a conseqüència de l’èxit laboral en el món d’avui). En definitiva, la

PSP descriu un perfil psicològic propi dels “millenials” situat en la base d’una explicació, en

termes causals, sobre el que poden representar per la societat del futur i sobre perquè són com

són (una autoestima forjada pels pares i mares en una lògica de sobreprotecció, etc.).

Examen 2010/11-1

Assignatura Codi Data Hora inici

Fonaments psicosocials del comportament humà 10.500 19/01/2011 12:00

Pàgina 7 de 14

Des del punt de vista de la PSC, per contrast, les característiques psicològiques en qüestió són

interpretades com a recursos discursius que permeten construir versions particulars de la

“generació y” (començant pel fet mateix de representar-los com una “generació” i no, per

exemple, com un “moviment” o un “perfil”). La PSC considera que aquest discurs, com d’altres

que mobilitza el text (el discurs acadèmic, a través de la veu de Baumeister, o el discurs

estadístic, amb xifres sobre l’atur o sobre percentatges de treballadors en el futur, etc.), són

propis d’un context macro-social històricament situat que produeix un subjecte particular (el

“millenial”): una identitat social possibilitada per les contingències econòmiques, laborals i

polítiques pròpies de les regles de joc tardo-capitalistes. En aquest sentit, el “dins” i “l’afora” de

la persona, és a dir, allò “psicològic” i allò “social”, no només no es poden deslligar, sinó que

són la mateixa “realitat” vista des d’angles diferents. L’anàlisi de les pràctiques discursives que

posen en circulació, actualitzen, reprodueixen i modifiquen aquesta “realitat”, per exemple a

través de l’article proposat, és el que caracteritza la PSC: no es fixa tant en el que es diu com a

reflex d’una psicologia interior “real” dels “millenials”, ni d’una realitat contextual objectiva

exterior, sinó que para atenció a com es despleguen discursivament aquestes qüestions per crear

versions que semblin fets socials creïbles front als quals posicionar-se i “construir realitat”.

Examen 2010/11-1

Assignatura Codi Data Hora inici

Fonaments psicosocials del comportament humà 10.500 19/01/2011 12:00

Pàgina 8 de 14

Examen 2010/11-1

Assignatura Codi Data Hora inici

Fonaments psicosocials del comportament humà 10.500 19/01/2011 12:00

Pàgina 9 de 14

Examen 2010/11-1

Assignatura Codi Data Hora inici

Fonaments psicosocials del comportament humà 10.500 19/01/2011 12:00

Pàgina 10 de 14

Examen 2010/11-1

Assignatura Codi Data Hora inici

Fonaments psicosocials del comportament humà 10.500 19/01/2011 12:00

Pàgina 11 de 14

Examen 2010/11-1

Assignatura Codi Data Hora inici

Fonaments psicosocials del comportament humà 10.500 19/01/2011 12:00

Pàgina 12 de 14

Examen 2010/11-1

Assignatura Codi Data Hora inici

Fonaments psicosocials del comportament humà 10.500 19/01/2011 12:00

Pàgina 13 de 14

Examen 2010/11-1

Assignatura Codi Data Hora inici

Fonaments psicosocials del comportament humà 10.500 19/01/2011 12:00

Pàgina 14 de 14

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 14 páginas totales
Descarga el documento