moderna de cataluña, Apuntes de Diseño. Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
paco_porras
paco_porras

moderna de cataluña, Apuntes de Diseño. Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

2 páginas
13Número de visitas
Descripción
Asignatura: historia de l'art I, Profesor: Josep Babiloni, Carrera: Disseny (Eina), Universidad: UAB
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa2 páginas / 2
Descarga el documento

[1375, juny, 28. Lleida] El rei envia una ambaixada al rei d’Angleterra per explicar-li les raons per les quals ha hagut de signar la pau amb el rei Enric de Castella.

ACA, Cancelleria, Reg. 1255, f. 3r-4r (transcripció de Stefano Cingolani)

Ihesus adiuva me. Appar-me que la gràcia de Déu, migançàn et cetera, presentades nostres letres directòries, et obtengut que veya la presència reall, diré solament a ppart con lo senyor rey d’Aragó me tramet a ell secretament, et dar-li-hé la letra de creença, et si la veus me vol hoir, tant tost dir-li-é ma legació, ho con a ell plaurà de escoltar-me, ço és: Que lo senyor rey nostre me tramet a ell per notificar-li con, quax forçat et per necessitat, ha feyta pau et matremoni ab don Enrich, qui·s s’entitole rey de Castella, per les rahons que degós (sic) se contenen: La primera car, con per amagada justícia de Déu en aquest any sia estada axí universall indigència et carestia de viandes per tota la senyoria de mon senyor lo rey, que de la creació del món tro al temps present no·s lix per escriptura autèntica sia estada major, en tant que, per freytures de viandes e la fort carestia, gran partida del poble comú són perits de fam per les ciutats, lochs et viles de nostre regne. Per què, si lo senyor rey d’Aragó, en aquest present temps convocàs ni appel·làs gents d’armes, vuyles fossen de nostre regne, vuyles fossen estranyes, segons que és costum a gents d’armes, vastaren, consumaren et destrouiren los béns de la terra, en tant que ab la carestia precedent lo poble no aguera sostentació de vida, ans fora desesperat, d’on se seguirà gran error, et per ço lo senyor ha cessat de sofferir guerra per lo dit don Enrich. La segona rahó és car, con plàcia a la justícia divinall de tribular nostre regne generalment per pestilenciall malaltia qui és appel·lada inguïnària, tant fort que per aquesta pestilència ha tan gran mortaldat per tota la senyoria de nostre senyor rey, que quasi seria difícill cosa de posar cert nombre a les persones mortes per aquesta pestilència en nostre regne, en tant que /en la\ isla de Maylorcha són morts per aquesta pestilència ho epidèmia, més de XL mília persones, et en la ciutat de València més de XXX mília; per les altres partides et ciutats de nostre regne no y pux posar cert nombre, car de present hi és forçorment. Per què, senyor, mon senyor lo rey, axí con a piadós príncep, avén compassió de son poble fell, qui de present és axí tribulat per nostre senyor Déu, car pochs són en nostre regne que no ayen perdudes persones coralls ho covinentes per sanch, et per ço suscitar a guerra ho a feyt d’armes gent tant fort aflicta, és refrescar doll et tribulació, per aquesta rahó lo senyor rey d’Aragó, per pietat del poble, no ha sofferta guerra per la gran indisposició del temps. La tercera rahó és car, con lo dit don Enrich agués feyta liga ab tots reys d’Espanya, ço és, ab lo rey de Portugall et ab lo rey de Navarra, hoc més ab lo rey de Granada, infell, al qual lo dit don Enrich prometia grans dons et promissions si per mar et per terra guerrificàs, corregués et dampnificàs nostre regne, ab lo qual és conivent et quax partex terme en la terra et regnat de València. Veent lo senyor rey que, per les rahons desús contengudes, lo seu poble era axí tribulat per les persecucions de nostre senyor Déu, no l’à volgut agreuyar per guerra, car axí tribulat cridava et demanava ‘Pau, pau, car ja fa guerra Déu contra nosaltres per nostres demèrits et peccats’, respiren un poch et pux faça nostre senyor lo rey ço que li plàcia de guerra ho de pau.

La quarta rahó és, car lo dit don Enrich, no tant solament avia socors ni favor dels reys d’Espanya, ans, de feyt, la avia per lo duch d’Anyou, per procuració del quall l’infant de Maylorcha, ab mill lances, és entrat en nostre regne per destrouir et dampnificar, et, a instància del dit don Enrich, lo damunt nomenat duch procurava altres companyes de armes per dampnificar nostre regne. E lo senyor rey nostre no esperava socors ni ajuda de negú, sinó de Déu, lo qual paria fos irat per la sua justícia contra nostre regne. La quinta rahó, car lo senyor rey d’Aragó no avia de present neguna certenitat de vós ni de vostres fiylls si entenien a passar en Espanya per conquistar lo regnat de Castella, hoc més, senyor, car, con lo senyor rey d’Aragó enviàs al duch fiyll vostre, ho rey de Castella, don Johan, e li tramesés un cambrer seu appel·lat Pere de Aragall, ho Bastart de Aragall, a Bordeu, entre les altres paraules que dix lo dit duch fiyll vostre al nomenat Bastart d’Aragall, foren aquestes, car, con aquest li demanàs ‘Senyor, si vos en tornàs en Anglaterra, què farà mon senyor lo rey d’Aragó?’, respòs lo dit duch, et dix-li que, ans que lo senyor rey nostre no·s lexàs dampnificar ni perdés res de son regne, fes pau ab lo dit don Enrich, et que passàs ab ell al miyls que pogués. Per què, senyor, per totes aquestes rahons damunt dites, mon senyor lo rey d’Aragó ha feyta pau ab lo dit don Enrich, sens neguna altra liga, que no y ha, sinó axí con ha pau ab un altre rey; ni la pau, senyor, torna en negú prejudici de conservació de vostra benvolença. Per ço, senyor, ha tramès a mi a la vostra altesa mon senyor lo rey d’Aragó, per saber vostra intenció, si avets propòsit, per vós ho per alguns de vostres fiylls, de entrar en Espanya; car, en cas que volentat hi ayats d’entrar-i, ell és appareylat de donar socors et ajuda, en la conquesta de Castella, a vós ho a vostres fiylls, vós faent a ell e tenint ço que és de son dret, et no donàn-li occasió de contrari. E en pas, senyor, que la vostra senyoria vuyla pactes, liges ho covinençes, instituesca loch covinent et indiferent, vostra providència, et mon senyor lo rey d’Aragó trametrà-y missatges ho enbaxadós segons la condició que vós los /li\ enviàrets, per conponre et fer pactes deguts / covinences\ et honorables a cascuna part; axí però, senyor, que lo passatge vostre d’Espanya et trametra los missatges sia tot ensems, car en altra manera poria ésser occasió de gran dampnatge a nostre regne, si no·s feya tot ensems. [la resta del foli és en blanc] Serenissime princeps, consanguinee carissime, ex quibusdam causis apud excellenciam vestram religiosum et dilectum nostrum fratrem Fferrarium de Verges, guardianum monasterii Faratrum Minorum civitatis Ilerdensis, providimus destinandum; eandem excellenciam affectuose rogantes ut eius relatibus velit indubiam dare fidem. Data Ilerde sub nostro sigillo secreto XXVIIIª die iunii anno a Nativitate Domini MºCCCºLXXº quinto. Rex Petrus. Ffuit missa regi Anglie. Et sub eadem forma, aliquibus verbis iuxta congruenciam tituli mutatis, fuit scriptum principi Aquitanie et Vallie. Item, sine tamen subscripcione, duci Elancastrie.

No hay comentarios
Descarga el documento