pac 1 antropologia pedagogica amb correccions, intervencions al debat de laula. societat cultura i e, Apuntes de Antropología. Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
laboriss
laboriss

pac 1 antropologia pedagogica amb correccions, intervencions al debat de laula. societat cultura i e, Apuntes de Antropología. Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

7 páginas
3Número de descargas
17Número de visitas
Descripción
Asignatura: Antropolgia pedagogica, Profesor: uoc uoc, Carrera: Educació Social, Universidad: UOC
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 7
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 7 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 7 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 7 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 7 páginas totales
Descarga el documento

1. Intervenció en l’apartat de diversitat humana volent ampliar informació

d’algun autor ja comentat i alhora introduir-ne altres de nous. (30/09/2017)

Tal com molts de vosaltres heu comentat, en obrir la fotografia de la dona Awa i veure

com està donant el pit a un animal m'ha impactat. Posteriorment en visionar el vídeo

proposat sobre la vida de la tribu dels Awa he entès el gran amor que tenen per la seva

terra i els animals amb qui la comparteixen.

La cultura Awa forma part de la diversitat i és una forma de vida com totes les altres.

Tal com diu l'antropòleg Nord-americà Franz Boas (1858-1942)no hi ha cultures

inferiors ni superiors considerant la cultura com un procés particular per a l'estudi

del qual ha de practicar-se el treball de camp i una metodologia naturalista i

inductivista.

M'ha agradat molt la imatge de la noia Awa donant el pit a un animal a la vegada que

agafa el seu fill a braços. És una imatge molt representativa que mostra com tracta amb

igualtat el seu fill i els animals de la seva selva. A la vegada està ensenyant valors i transmetent cultura.

En l'obra el pensamiento salvaje, de 1962 de l'antropòleg francès Claude Lévi-

Strauss (1908-2009) explica que el "pensament primitiu" utilitza les mateixes normes

estructurants que el més modern dels pensaments científics. En oposició altres

antropòlegs com el francés Lucien Lévy Bruhi (1857-1939), considerava que hi havia

una gran diferencia entre la manera de pensar entre els "primitius" i els "civilitzats".

Cal dir que ha tingut una gran influencia en la cultura occidental. Actualment vivim en

societats multiculturals i a la vegada societats etnocentrismes amb discriminacions

culturals.

He seguit llegint i buscant informació sobre el tema per internet i he trobat una pàgina

de Facebook anomenada Survival: moviment global pels drets dels pobles indígenes.

Adjunto enllaç de la pàgina i l’enllaç d'un vídeo que he trobat interessant: https://www.facebook.com/survivalesp/

https://www.facebook.com/survivalesp/videos/10154868505613980/

2. Intervenció a l’apartat de etnocentrisme on he iniciat el debat intentat lligar-ho

amb aspectes treballats en altres debats. (30/09/2017)

Inicio aquest debat amb la intenció de lligar-lo amb aspectes que s'han anat comentant en altres.

TURELL_CODINA_PAC1

En l'apartat del debat diversitat humana a la majoria de nosaltres ens ha xocat, sorprès o

impactat. Veure la fotografia i el vídeo dels Awa.

Tal com comenta Claude Lévi-Strauss (1908-2009) tendim a reaccionar i rebutjar

les formes culturals diferents de les nostres adoptant reaccions inadequades. Com

hem pogut llegir en el text reaccions socials com per exemple "salvajes",

"esto no ocurre en nuestro país", "no debería permitirse" insults com per exemple

"monos de tierra", "huevos de piojo" o utilitzant termes com "animals" i "primitius" per

referir-nos a ells.

Lévi-Strauss també ens parla que aquelles persones anomenades "salvatges",

"primitives" també els pot xocar i costar entendre la cultura i pensaments d'altres

societats "civilitzades". Ell considerava la cultura com una sola definint-la com allò

inherent a la humanitat. Tenint en compte i diferenciant la relació entre la naturalesa i

cultura.

Tenim actituds etnocentrismes amb sentiments de superioritat en vers a altres cultures diferents de la nostra i a la vegada diem que vivim en una societat

multicultural on respectem la diversitat cultural. On tothom te els mateixos drets

sigui quina sigui la seva procedència, estil de vida, llengua, religió i costums.

La importància del relativisme cultural on s'analitza el món tenint en compte

els paràmetres propis de cada cultura i negant valoracions absolutistes morals o

ètiques. Si realment deixéssim de fer crítiques negatives vers altres cultures i ens

paréssim a observar, entendre i conèixer altres maneres de fer ens adonaríem que no

som tan diferents com pensem.

Adjunto un escrit que ens parla de la relació entre unitat humana i

la diferència cultural. Pazos, Á.(2010).In Memoriam. L'obra de Claude Lévi-Strauss

(1908-2009). Unidad humana y diferencia cultural. Madrid. Revista Antropológica Social, 19,

9 -23.

3. Comentari

Els atemptats de Barcelona i cambrils, del passat 17 d'agost, per un grup de joves on cap

d'ells arribava als 30 anys, reivindicats per l'auto denominat Estat Islàmic ha deixat 16

persones mortes i 100 ferits i també moltes persones en estat de xoc.

No sabem i potser mai sabrem els motius concrets que van donar peu aquests joves a

participar en aquestes actuacions, ja que tots ells van ser abatuts per la policia.

En el reportatge periodístic "La Catalunya post -17-A: els perques del terror" l'autora

Laia Soldevila recull reflexions de diversos experts sobre la problemàtica.

TURELL_CODINA_PAC1

S'introdueixen debats i es plantegen preguntes per analitzar tot el context amb l'objectiu

de poder actuar i evitar-ne en un futur.

També participen familiars, persones que els coneixien o havien treballat amb ells i

altres persones també immigrants fan la seva reflexió critica donant el seu punt de vista.

Patint de la base que l'entorn familiar i social no va poder preveure els propòsits dels

atacants es plategen preguntes relacionades amb aspectes de la nostra societat que

poden haver contribuït en la radicalització dels joves. Raquel Llull, educadora social

que va treballar amb 7 dels autors escrivia a Vilaweb que aquests nens eren com tots.

Com els meus fills, eren nens de Ripoll.

Estem parlant d'un perfil gihadista fora dels tòpics, on la seva extremització és

multicausal, on el factor religiós té poca rellevància. Oliver Roy, investigador al Centre

d'Estudis i Recerques Internacionals de París i professor comenta que no hem de parlar

de la radicalització de la religió, sinó de la islamització de la radicalitat.

Altres experts com Garcia Muro o Jaume Funes coincideixen en l'opinió que possibles causes d'aquesta extremització poden ser les dificultats d'adaptació i integració a la

nostra societat, l'edat dels joves on encara no tenen una identitat formada i poden ser

molt vulnerables.

Gemma Galdon escrivia a Ctxt preguntes i reflexions relacionades amb el que

socialment entenem per integració i quins objectius hi ha tant per part de la persona

immigrant com per part de la societat acollidora. La resposta d'acceptació i participació

ciutadana per a una bona integració de la persona immigrant és clau en aquest procés i

no tota la societat ho viu de manera positiva.

Tant Benhamou com Nora Baños fills d'immigrants i criats a Catalunya coincideixen

amb l'opinió que part de la societat té molts estereotips i alguna vegada s'han sentit

discriminats.

A Catalunya i Espanya a mitjans dels anys noranta vivíem en un moment d'expansió

econòmica que va fer créixer ràpidament la immigració. No hi havia eines d'acollida i

benvinguda, polítiques socials, suport a les famílies, suport a l'escola i un al grau de

fracàs escolar tal com comenta Ismael Palacin.

Estudis realitzats per part de sociòlegs com Xavier Martínez-Celorrio i Antoni Marín en

relació a la integració dels joves nouvinguts corroboren que la desigualtat d'oportunitats

i el descens social que pateixen els joves nouvinguts es tradueix en identitats de rebuig,

d'alteritat i encapsulament.

Amb la preocupació que això suposa la Generalitat i els Mossos d'Esquadra han creat un protocol de prevenció, detecció i intervenció de processos de radicalització islamista

que ha rebut algunes crítiques. Per altra banda el president de la Fundació Bofill

TURELL_CODINA_PAC1

considera que hi ha una manca de tutorització i atenció personal als alumnes, el poc

foment de la diversitat cultural i la segregació a les escoles. Aspectes que ha denunciat

el Síndic de Greuges per la falta d'inversió als centres amb un alt percentatge d'alumnes

immigrants i el poc suport a les famílies.

Així i tot considera que les grans desigualtats les tenim fora l'escola. Tenint en compte

la classe social, la manca d'oportunitats laborals, la marginació, segregació i el xoc

cultural entre la cultura familiar i social on els adolescents immigrants poden patir

dubtes i contradiccions alhora que estan formant la seva identitat.

Raquel Llull alerta que una "solució" d'aquest "buit identitari" és el que ofereixen grups

com l'estat islàmic. David Garriga proposa oferir eines als joves perquè puguin

substituir el discurs radical del Daesh per un de més saludable, però alhora igual

d'atractiu on tant els professors, famílies i les persones referents són necessaris per

lluitar contra aquest discurs.

La directora Sodepau considera que la mirada no s'ha de centrar en els joves, sinó en la nostra societat i els nostres governs. Reflexionar com tractem les societats d'aquests

països i donar a conèixer als joves altres moviments democràtics, feministes i

ecologistes que també tenen els països del Mediterrani més enllà del Daesh.

Com ha societat no hem de fer tantes diferenciacions entre uns i altres, ja que estem

contribuint a generar estereotips i diferències. Com a musulmans catalans hem d'estar

orgullosos de la diversitat que aportem al país. Argumenta Nora Baños.

Tant Benhammou com Ismael Palacin defensen que algú pot sentir-se català-musulmà

sense haver de renunciar cap de les dues identitats.

Cal que els models de socialització elaborats per les institucions siguin capaços de

generar la suficient complicitat i confiança perquè tots nosaltres siguem capaços de

construir unes identitats coherents amb relació als nostres contextos socials tal com

exposa Jordi Moreras en un article publicat al CIDOB.

En resum, no existeix la solució concreta i fàcil, ja que no podem conèixer totes les

causes de radicalització dels joves. Aquesta radicalització és multicausal. Els experts

destaquen possibles factors de risc com per exemple el procés d'immigració de la

persona, la seva integració i les possibilitats d'integració per part de la societat, la

vulnerabilitat dels joves postadolescents, els seus models, referents i acompanyants tant

en àmbit familiar com en àmbit social i religiós, la desigualtat de condicions amb la

resta d'individus de la societat, la marginació social, els perjudicis, l'insuficient treball

en les escoles i en l'àmbit familiar per fomentar la diversitat, la segregació, el factor socioeconòmic que tal com es planteja a l'article no té per què ser un factor determinant

en la radicalització dels joves però no deixa de ser un element condicionant de la seva

TURELL_CODINA_PAC1

vida personal i social, el xoc i diferència cultural entre el país d'origen i el país

d'acollida amb fortes contradiccions familiars i socials, l'idioma, la cultura, la religió i la

participació social i comunitària. Tenim alguna cosa a fer i està en la responsabilitat de

tots i totes incloent les institucions evitar que la islamofòbia i la celebració de la

mort extrajurídica destrueixin els nostres valors, diu Santiago Alba Rico.

L'antropòleg Nord-Americà Franz Boas (1858-1942) deia: no hi ha cultures inferiors i

cultures superiors. Tal com es planteja en el reportatge periodístic crec que hem

d'intentar aprofitar tot el positiu de cada cultura i no voler ser una societat on tots

siguem i pensem igual.

Per poder viure conjuntament hem d'eliminar el sentiment en augment d'islamofòbia i

deixar enrere prejudicis vers persones immigrants, d'altres cultures o religions. Hem de

trencar amb la societat etnocentrisme etnocèntrica?. Avui en dia encara moltes persones

que tenen sentiments de superioritat i diferència.

Claude Lévi- Strauss (1908-2009) ja ens deia que els individus d'entrada tendim a reaccionar i rebutjar formes culturals diferents de les nostres i adoptem reaccions

inadequades com podria ser el fenomen de l’islamofòbia o marginació per part de la

nostra societat. En el cas dels autors dels atemptats la seva reacció envers la nostra

cultura i societat ha sigut la destrucció de la diferència.

Necessitem aconseguir una societat justa on totes les persones tinguin igualtats de

condicions i puguin participar en la societat independentment del seu llindar econòmic,

la seva cultura, llengua o religió.

Cal incidir i treballar amb les persones i edats més vulnerables com per exemple la

infantesa i l'adolescència, persones nouvingudes i immigrants on el xoc cultural i el

procés d'integració els pot generar dubtes, també en aquelles persones amb pocs

recursos socials i econòmics qui tindran més dificultats de participació i aprenentatge.

No podem permetre l'alt grau de fracàs escolar en la nostra societat, on encara és més

elevat en persones immigrants.

Antropòlegs com Alfred, L., Kroeber i Clyde Kluckhohn van arribar a la conclusió que

la cultura era un concepte exhaustiu que incloïa tots els aspectes del comportament

humà. Per tant en trobar-nos en unes crisis cultural pot ser perillós per tota la societat.

No estem vivint una situació fàcil, tots i totes incloent les institucions tenim alguna cosa

a fer. Hem d’aconseguir viure i relacionar-nos amb la diversitat, detectar necessitats

socials i personals i poder evitar situacions similars en un futur.

Referències bibliogràfiques

TURELL_CODINA_PAC1

• Alba Rico, S. (2016, 14 de desembre). L’esquerra i l’islam: malentesos i

fanatismes. Elcrític.cat. Recuperat de: http://www.elcritic.cat/blogs/

sentitcritic/2016/12/14/lesquerra-i-lislam-malentesos-i-fanatismes/

• Beltran, J. (2014). La tradició antropològica i la diversitat cultural. A Andreu,

A. i Pascual, J. (Coords.). Diferències humanes i diversitat cultural. Barcelona:

FUOC. Quarta edició.

• Cabezas, M., Caballé, G. Dotras, J., Dabén, M. (2017). Musulmanes en

Cataluña. Un vistazo a la integración musulmana en Cataluña. Recuperat de

https://musulmanesencatalunya.wordpress.com/

• Celigueta, G., Fuentes, E., Gómez, L.,Jiménez, D., Solé, J. i Vargas, G. (2016).

Antropologia Pedagògica. Barcelona: FUOC

• Díaz, V., Llauradó, E., Segarra, S i Teixidor, A. Entre els nostres [documental,

programa 30’] (2017).. Espanya: TV3 (30 min.)

• Pazos, Á.(2010).In Memoriam. L'obra de Claude Lévi-Strauss (1908-2009). Unidad humana y diferencia cultural. Madrid:

Revista Antropológica Social, 19, 9 -23.

• Ros, A. (coord.). (2003) "El nou valor de la diferència",Interculturalitat.

Bases antropològiques, socials i politiques. Barcelona: Editorial Pòrtic-Editorial

UOC, 2003, pp. 17-57.

• Shaimi, M. (2017, 2 de setembre). Comunitat musulmana? Ara.cat. Recuperat

de http://www.ara.cat/opinio/Comunitat-musulmana_0_1862213973.html

• Soldevilla, L. (2017, 3 de setembre). La Catalunya post-17-A: els perquès del

terror.Elcrític.cat. Recuperat de http://www.elcritic.cat/reportatges/la-catalunya-

post-17a-els-perques-del-terror-17416

• Solé, J. (2011). Antropologia pedagògica: epistemologia i fonaments

conceptuals.Sobre l'educabilitat de l'ésser humà i les aplicacions de

l'antropologia a l'educació (social). Barcelona: FUOC.

• Soto, J. (2017, 18 Agost). Musulmanes en Cataluña: “no es culpa mia que

maten en nombre de mi religión”. Recuperat de http://www.elcritic.cat/blogs/

sentitcritic/2016/12/14/lesquerra-i-lislam-malentesos-i-fanatismes/

TURELL_CODINA_PAC1

Al debat, has explicat de manera adient els conceptes treballats i has argumentat les teves opinions integrant el contingut teòric. Hi ha poca varietat de continguts dins les teves intervencions al Debat. Una qüestió a millorar de les teves intervencions al debat seria tenir en compte les opinions expressades per altres alumnes, per reforçar-les, matisar-les o complementar-les, perquè no sembli que aportes la teva opinió sense considerar la interacció amb la resta de participants.

Mostres una bona comprensió del text llegit i dels materials que el componen. Contextualitzes correctament el cas que descriu el reportatge. Has anat més enllà del “sentit comú” problematitzant les posicions subjectives o esbiaixades. L’anàlisi que fas és en clau antropològica ja que has emprat aguns conceptes i teories treballats a l’assignatura i els has articulat correctament en els teus raonaments. Es podrien haver inclòs altres conceptes clau com ara el d’alteritat, diversitat o diferència.

Cal millorar l’expressió escrita. La redacció resulta confusa en alguns fragments. L’ús de les cites no sempre segueix els criteris establerts a la Guia de Cites bibliogràfiques. Sempre que introduïm la cita d’un autor/a, cal que la seva obra aparegui a la bibliografia, inclús si l’hem tret dels mòduls didàctics.

TURELL_CODINA_PAC1

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 7 páginas totales
Descarga el documento