Pac 1 història de la psicologia, Ejercicios de Psicopedagogía. Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
bellaamberes
bellaamberes

Pac 1 història de la psicologia, Ejercicios de Psicopedagogía. Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

8 páginas
10Número de visitas
Descripción
Asignatura: Recursos humans I, Profesor: ffff ffff, Carrera: Psicopedagogia, Universidad: UOC
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 8
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 8 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 8 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 8 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 8 páginas totales
Descarga el documento

Hola a tothom i tothoma:

Tal i com ens marca el calendari del semestre en curs, avui encetem PAC/PLA. Veureu que, a diferència de les què vindran després, aquesta s’ha de fer col·lectivament, participant en un debat. Tanmateix, aquest debat es recolzarà en el text escollit per comentar conjuntament (Bunge i Ardila, 2002), sobre el què hem formulat una sèrie de preguntes per tal de seguir diversos fils relacionats de reflexió. Si obriu la línia de calendari superior de l’aula, la que correspon a les Activitats Avaluables (o PAC/PLA), ja podreu descarregar-vos l’enunciat de la pràctica, prenent el 9 d’octubre com la data màxima per lliurar les vostres respostes grupals. Tot seguit us explico el seu funcionament.

A l’aula trobareu una sèrie de grups que recullen el vostre primer cognom. Cal que us presenteu a la resta de companys/es del grup que us pertoqui i intercanviar les vostres reflexions seguint els quatre fils què suggereixen les preguntes que hem inclòs a l’enunciat de la PAC/PLA-1. Serà important participar activament al Debat: no serveixen respostes descompromeses i sense relació argumentada amb el text a comentar, sinó amb una mica de desenvolupament i, a ser possible, recolzant-vos en fonts que hagueu consultat. Al respecte, l’enunciat de la pròpia PAC/PLA us recomana contrastar les idees del text de Bunge i Ardila (2002) amb les d’Hergenhahn (2011). En cas de què aquest encara no s’hagi publicat a la secció de Materials de l’aula, no us preocupeu, perquè l’hem adjuntat alternativament entre els Continguts i Recursos de la pròpia PAC/PLA i la Unitat 1.

El Debat quedarà obert fins la citada data. Ara bé, és imprescindible escollir una persona que faci de portaveu del grup i s’encarregui de compilar les respostes de tots els membres del grup i fer una síntesi, la qual haurà d’enviar a la pestanya de Conclusions que hi trobareu al peu de la columna de grups de Debat. Cal seguir les instruccions que s’esmenen a l’apartat LLiurables de la pròpia PAC/PLA. No ho deixeu pel darrer moment, perquè resultarà menys conflictiu tenir-ho enllestit uns dies abans. Així no caldrà córrer el dia 9 d’octubre. I ara parlem-ne del contingut d’aquesta PLA/PLA-1

De què va la PLA/PAC-1?

El text que hem escollit per inaugurar les pràctiques no és gens innocent. Els autors volen provocar obrint diverses polèmiques en poc més de tres pàgines, ja sigui desmitificant l’existència de la “ment” més enllà d’un concepte lingüístic, qüestionant-se si la vida humana depèn exclusivament de la seva càrrega genètica i prou, o bé provocant al lector al comparar la psicologia animal i humana com si fossin intercanviables. Però, quanta raó tenen els autors en el què diuen? De cadascú dels arguments què exposen, més endavant semblen desmentir-los, possibilitant que sigui el propi lector qui prengui la seva postura en una i altra opció.

Bunge i Ardila (2002) ens plantegen tot un seguit de controvèrsies al voltant del què fa la psicologia. Com a ciència relativament jove, la psicologia sembla barallar-se amb altres disciplines que podrien estar més o menys consolidades per treballar alguns dels temes d’interès de la pròpia psicologia. Així doncs, què és la psicologia?: una ciència parasitària d’altres?, una disciplina que peca constantment d’intrusisme professional o intel·lectual?, una disciplina autònoma?, o potser ni tan sols es pot admetre com una ciència, si ens basem en les bases kuhnianes què ens cita Hergenhahn (2011) al text inclòs a la Unitat 1? En definitiva, Bunge i Ardila (2002) ens conviden a discutir abastament sobre el quefer de la psicologia exposant molt subtilment els pros i contres de cada línia d’investigació proposada.

Una de les controvèrsies que obren contraposa els estudis de la consciència (o “ment”) i els estudis basats en la conducta i el comportament dels individus. Uns només poden recolzar-se en una metodologia introspectiva i un xic metafísica, mentre que els altres podrien legitimar-se com a més objectius perquè prenent l’observació empírica com la seva principal base experimental. Depenent del posicionament de la nostra mirada com a psicòlegs, la nostra disciplina semblaria estar “més o menys” del costat d’una “ciència dura” o d’allò que els autors anomenen pejorativament com una “protociència”:

“Así pues, si la psicología se define como el estudio de la conciencia, todo lo demás se dejará de lado y se favorecerá la introspección por encima de cualquier otro método. Pero si, por el contrario, se define la psicología como el estudio de la conducta manifiesta, sólo se estudiarán los movimientos observables, y todo lo demás será ignorado. Una razón de que la importancia de la cuestión del tema u objeto sea mayor en psicología que en otras ciencias reside en que la psicología todavía se encuentra en proceso de transición del estadio protocientífico al científico” (Bunge i Ardila, 2002).

A continuació, els autors obren una segona línia de polèmica en relació amb la crítica anterior. Depenent de si escollim l’estudi comportamental o només mental, la psicologia podrà extreure’n més informació de manera contrastada amb altres espècies animals en l’àmbit experimental, ja sigui observant conductes en un laboratori o controlant i predient els seus actes en funció dels estímuls als què se li sotmet. Això ens faria discutir sobre si, en termes d’aprenentatge, serveix per igual un animal cognitivament desenvolupat i un ésser humà, per exemple. Si és així, semblaria que els psicòlegs li estiguin prenent la feina a etòlegs i zoòlegs. O és què potser l’objectiu d’estudi psicològic amb animals és ben diferent?

“A los psicólogos sólo les interesan los animales capaces, por lo menos, de percibir y aprender y, en particular, capaces de aprender a modificar su conducta de una manera adaptativa. Y

es probable que tal aprendizaje requiera un sistema nervioso mucho más complicado que, digamos, la red neural de una esponja. Por tanto, de acuerdo con las actuales opiniones mayoritarias, estipularemos que la psicología es el estudio científico de la conducta (y de la mente, en cado de que existiera) de los animales dotados de un sistema nervioso que los capacite por lo menos para percibir y aprender. Esta definición excluye de la psicología el estudio no científico de la conducta de la mente, así como el estudio científico de los animales incapaces de percibir y aprender. (…) Nuestra definición de la psicología excluye las sociedades animales de los referentes de nuestra ciencia. La razón de ello es que sólo los individuos de ciertas especies son capaces de aprender, y de éstos, sólo algunos son capaces de presentar estados semejantes” (Bunge i Ardila, 2002).

La cosa no acaba aquí. Després d’això, Bunge i Ardila polemitzen sobre la viabilitat d’una psicologia capaç d’estudiar a un nivell superior, més enllà de la observació dels individus. Si introduïm el concepte social en la nostra reflexió, llavors estarem entrant en conflicte amb el pes de la naturalesa en el desenvolupament no només individual, sinó també comunitari. Si no som només càrrega biològica adscrita, tampoc podem descuidar la importància de la influència cultural i social en el curs del nostre aprenentatge vital. Així és com ho formulen els autors en qüestió:

“Esto no quiere decir que los psicólogos deban ignorar la sociedad. Por el contrario, se supone que los psicólogos investigan la conducta social, las condiciones sociales del aprendizaje y de las funciones mentales, y las consecuencias sociales (…). No obstante, el foco de la psicología, sea individual o social, es el individuo en su medio natural o social, no la sociedad. Las sociedades son objeto de estudio de los científicos sociales, no de los psicólogos. (…) Hemos decidido, por tanto, que los psicólogos no sean científicos primordialmente sociales, aunque puedan verse obligados a tomar en consideración la matriz social. (…) en resumen, nuestra definición (…) implica que la psicología es primariamente una ciencia biológica y secundariamente una ciencia social” (Bunge i Ardila, 2002).

No cal dir que la polèmica està servida, perquè al llarg del curs veurem que, històricament, altres corrents de la psicologia discuteixen molt sobre el pes específic que ocupa la part biològica en el nostre desenvolupament psicològic. De fet, prendre un posicionament massa radical ens faria caure en el descrèdit absolut cap a qualsevol aproximació mentalista a l’objecte d’estudi de la psicologia, i llavors no caldria ja ni tan sols parlar de “psicologia” si considerem la no existència d’una “psique”. D’altra banda, insistir massa en la influència biològica deixaria la nostra disciplina en mans

de fisiòlegs, neuròlegs i altres especialistes d’allò físic que envolta quelcom mental, i per tant no tindria gaire sentit seguir afirmant l’existència autònoma de la psicologia. Però això també passa quan s’avantposa la càrrega social a qualsevol altre fenomen d’influència en el desenvolupament humà (o animal), marginant l’allò psicològic o biològic. Si més no, Bunge i Ardila (2002) valoren positivament la inclusió de la psicologia a cavall entre una ciència biològica i sociològica, tot i que donant major importància a la primera.

L’experimentació amb simuladors d’intel·ligència artificial tampoc escapa de la seva reflexió crítica. Si pot provocar molta discussió admetre el món animal com un model comparatiu per entendre la psicologia humana, imagineu el què implica crear màquines electròniques capaces d’imitar patrons automàtics del pensament humà. Un ordinador no viu coartat per uns handicaps biològics ni socials i, per tant, podria valorar-se com una “ment pura”, si ens posem prou sentimentals a nivell de ciència-ficció. Però si és així, quin sentit té llavors entendre la psicologia com una ciència natural, com era l’ambició de la fisiologia, la neurologia i altres disciplines lligades a l’embolcall de la ment?:

“Otra clase de objetos que se excluyen de la clase de referencia de la psicología es la de los artefactos, incluso los dotados de inteligencia artificial. Esta exclusión se fundamenta en que no se trata de animales. Es la misma razón por la que los ornitólogos, como tales, no estudian el avión, esto es, porque son biólogos y no ingenieros. No cabe duda de que los ordenadores (dotados de programas y controlados por seres humanos) imitan o sustituyen ciertas funciones animales, pero trabajan de una manera absolutamente distinta de la de un animal. Es seguro que realizan ciertos trabajos que anteriormente sólo podían ejecutar personas (…). Por otro lado, los expertos en inteligencia artificial no pueden prescindir de estudiar psicología, sobre todo psicología del conocimiento, pues lo que quieren imitar o sustituir es la inteligencia natural, prerrogativa de algunos animales” (Bunge i Ardila, 2002).

Com veieu, tenim eines de sobra per discutir sobre l’essència de la psicologia: és una ciència natural o social?, el seu objecte d’estudi és la consciència o la conducta?, el seu subjecte d’estudi és exclusivament l’ésser humà o també inclou qualsevol altra espècie animal amb un sistema nerviós prou desenvolupat com per aprendre o manifestar sentiments?, la psicologia es pot basar en artificis experimentals per entendre la vida psicològica o hauria de basar-se únicament en un suposat “món natural” i no només “ideal”? En definitiva, el text escollit per aquesta primera PAC/PLA ens convida a reflexionar sobre moltes d’aquestes qüestions que, reprendrem al llarg del curs quan revisem la història de la psicologia.

Com s’avalua la PLA/PAC-1?

A l’apartat anomenat “Baixa en pdf” de la PAC/PLA trobareu l’enunciat de la pròpia PAC/PLA. Veureu al calendari del semestre que apareix al marge superior de l’aula que la PLA/PAC-1 acaba el proper dia 9 d’octubre. Abans, però, caldrà tenir enllestit un document on es resumeixin les vostres reflexions a nivell general, designant a una persona del grup com a portaveu per tal de lliurar aquest escrit a la pestanya pertinent –Conclusions, al peu de la columna de Debat–.

A partir d’avui, ja podreu participar activament en aquest debat al voltant de les quatre qüestions que us trobareu a l’enunciat de la PAC/PLA en relació als continguts del text de Bunge i Ardila (2002). És important que les vostres intervencions a l’aula siguin prou argumentades i desenvolupades en base a les idees contingudes al text i, en contrast, les què exposa Hergenhahn (2011) a la Unitat 1. El d’Hergenhahn (2011), per cert, el podreu descarregar des de l’apartat de Continguts i Recursos habilitat a l’aula, en cas de no trobar-lo penjat entre els Materials i Recursos de la columna esquerra. De fet, veureu que moltes de les qüestions plantejades a l’enunciat de la PAC/PLA-1 intenten contraposar les idees de Bunge i Ardila (2002) amb les d’Hergenhahn (2011), ja sigui per discutir sobre el “veritable” objecte d’estudi de la psicologia, per valorar la seva inclusió com a ciència dura des de la perspectiva de Kuhn de la què ens parla Hergenhahn (2011) o a partir de les nocions deterministes que aquest ens defineix al seu text. En qualsevol cas, la reflexió roman al voltant de les tenses relacions entre ment-cos que veurem amb escreix al llarg de les següents Unitats.

Pel que fa a la modalitat d’intervenció al Debat, a l’aula també hi trobareu una sèrie de grups ja formats on es recullen els primers cognoms de tot l’alumnat matriculat en aquest semestre. Localitzeu el grup que us pertoca i procediu a presentar-vos als vostres companys per, tot seguit, ja encetar el debat al voltant dels quatre eixos de discussió que us suggerim a l’apartat de Qüestions pel debat. Als voltants del 9 d’octubre, però, penseu en designar alguna persona de cada grup com a portaveu per tal d’unificar en un breu escrit les vostres conclusions, per tal de lliurar-les a la pestanya corresponent.

Cal pensar que la PLA/PAC-1 no s’avalua de la mateixa manera que la resta del curs. A l’enunciat de la pròpia PAC/PLA trobareu informació detallada, però en resum es pot advertir que la No Participació (NP) a títol individual suposa la interpretació de què renuncieu a seguir l’Avaluació Continuada (AC) i per tant només podreu intentar aprovar l’assignatura passant l’Examen Final. En canvi, tothom que hi participi i hi col·labori amb la realització grupal de la PLA/PAC-1 rebrà una C+. És per això que us recomano amb coratge que no deixeu aquesta oportunitat, perquè gairebé es pot dir que la nota és regalada. D’això ja en parlem abastament tant al Pla Docent com a la llista de Preguntes Més Freqüents que vaig penjar al Tauler el primer dia de classe.

Això no vol dir que la nota sigui gratis, no. Caldrà treballar-hi una miqueta. És per això que hem confeccionat aquesta PLA/PAC-1 en

forma de comentari de text –en aquest cas prenent com a base a Bunge i Ardila (2002), del què hem seleccionat un extracte–. Per descomptat, la lectura d’Hergenhahn (2011) de la Unitat 1 pot ser un bon recolzament per argumentar les vostres reflexions. Seria interessant que tots/es els/les membres de cada grup vagin dinamitzant les seves intervencions (és a dir, que no siguin sempre les mateixes persones les què hagin de portar “la veu cantant”, perquè això denota una certa manca de treball d’equip entre la resta). Aquest debat romandrà obert fins el proper 9 d’octubre.

Ara bé, és important disposar d’un prudencial temps més que suficient per a que un portaveu del grup prengui la responsabilitat d’enviar al Registre de l’Avaluació Continuada (RAC) un document que compili o sintetitzi les respostes de tot el grup a cadascuna de les qüestions plantejades a la PLA/PAC-1. Que la ortografia i la sintaxi estiguin prou acurades no cal dir que serà una condició sine qua non, perquè cal pensar que heu assolit uns mínims coneixements d’escriptura bàsica com per arribar fins al nivell d’ingressar en una universitat. Aquest document pot també recollir no només una opinió general i consensuada per tot el grup; també m’he trobat casos altres anys de certa diversitat d’opinions (sempre recolzades en fonts bibliogràfiques, és clar) que suposen un apunt molt interessant perquè demostren la capacitat que teniu per argumentar i contra- argumentar, una eina crítica que serà fonamental per la resta de PAC/ PLA que vindran després d’aquesta.

Quin és el procediment de la PLA/PAC-1?

Per participar al Debat teniu de temps fins el proper dia 9 d’octubre. No ho deixeu pel final, perquè les intervencions curtes no tenen cap pes significatiu en el desenvolupament del Debat i paga la pena “mollar-se” argumentant la vostra resposta. Al respecte, us recomano que, sempre que podeu, us recolzeu en cites als texts a comentar o altres fonts que consulteu.

Un cop tancat el Debat no s’acceptarà cap intervenció més enllà d’aquell dia. Uns dies abans (si ho podeu fer des d’avui, encara millor! ) hauria d’haver escollit a la persona encarregada d’enviar a l’apartat Conclusions un resum de les opinions de cada grup, segons el format que dicta l’enunciat de la PLA/PAC-1.

Cal insistir en la importància de participar en aquesta PLA/ PAC-1, perquè implica la conformitat de seguir amb el model de l’Avaluació Continuada. Així doncs, totes les persones que hagin participat al Debat i a l’informe que ens faci arribar cada portaveu rebrà la qualificació de C+. En canvi, s’entendrà que la persona que no hagi participat al Debat o que ho faci més tard de la data convinguda no s’acollirà a l’AC i per tant quedarà exclosa de valoració, quedant com a única possibilitat d’aprovar l’assignatura l’Examen Final. Per més informació, us remeto a la lectura del Pla Docent, on s’explica fil per randa com funcionen les dues modalitats

d’avaluació (o bé seguiu l’AC a base de PAC/PLA, o bé us arrisqueu al “tot a una” de l’Examen Final; vosaltres decidiu).

Per saber a quin grup de Debat esteu assignats, veureu que ja s’han obert unes carpetes amb els cognoms del primer i de l’últim membre de cada grup, per ordre alfabètic. La distribució per grups queda de la següent manera:

Grup 1: Abella – Bobadilla Grup 2: Bru – Comas Grup 3: Cullell – Fernández Grup 4: Figueira – Herrador Grup 5: Irigaray – López Grup 6: Luis – Martínez Grup 7: Marzo – Osés Grup 8: Pacheco – Pijuan Grup 9: Ponce – Ronquillo Grup 10: Sanz – Tarragó Grup 11: Tarres – Vila

Així, per exemple, el Grup 1 conté a les persones que tenen per primer cognom des d’Abella fins a Bobadilla; el Grup 2 conté a qui per primer cognom es diu Bru fins a la persona que es diu Comas; i així successivament.

Us recomano que, dins de cada grup de Debat, us aneu presentant entre els integrants que els constitueixen i, després, plantegeu diferents fils de conversa per cada pregunta de manera independent. És a dir, obriu línies de Debat intragrupal prenent com a base cadascuna de les preguntes per separat. La idea és que tothom hi participi dins del seu propi grup i que, un cop ja consolidades totes les vostres intervencions, designeu a algú com a portaveu. Aquest/a portaveu serà l’encarregat/da de redactar un petit text on es resumeixin les idees més importants que heu debatut entre vosaltres, partint de les preguntes suggerides a l’enunciat de la PLA/ PAC-1. Si apareixen veus dissonants, no hauria de ser un inconvenient, ans al contrari, doncs això enriquirà la pluralitat del vostre grup amb opinions que no tenen perquè coincidir amb la resta.

La manera de procedir amb aquest nou document que caldrà lliurar abans de la data màxima assignada (9 d’octubre) inclourà el nom i cognoms de tots/es els/les membres integrants del grup i durà el títol d’Intervenció Grup X (on X es refereix al número del grup què us pertoca). Això ja s’explica detingudament al propi enunciat de la PLA/PAC-1.

Una altra recomanació és valorar l’adequació de la normativa APA a l’hora d’indicar les fonts consultades o les referències citades a les vostres argumentacions escrites. Aquest aspecte serà molt ben rebut perquè us servirà en futurs treballs i PAC/PLA que fareu al llarg del semestre. Si voleu més informació sobre la normativa APA, en podeu trobar alguns links específics a l’aula, però en breu us penjaré alguns models d’exemple al Tauler per donar-vos un cop de mà.

En fi, no us entretinc més. Ara només toca llegir detingudament el text de la PLA/PAC-1 i començar ja a moure les meninges al debat que podeu encetar a partir d’ara mateix a l’aula.

Per cert, per anar acostumant-vos als criteris de citació que obliga l’APA (American Psychological Association), indico a continuació les referències que he mencionat abans.

Referències citades: Bunge, M; Ardila, R. (2002). Filosofía de la Psicología, pp. 36-40.

México D. F.: Siglo XXI Hergenhahn, B. R. (2011). Introducción a la Historia de la

Psicología, cap. 1. Madrid: Paraninfo

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 8 páginas totales
Descarga el documento