PAC 1 Introducció tancament de les escoles, Apuntes de Ciencias Sociales. Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
pol_ikar_pio
pol_ikar_pio

PAC 1 Introducció tancament de les escoles, Apuntes de Ciencias Sociales. Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

DOC (45 KB)
7 páginas
12Número de visitas
Descripción
Asignatura: Metodologia de les ciències socials, Profesor: Jordi Caïs, Carrera: Ciències Socials, Universidad: UOC
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 7
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 7 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 7 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 7 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 7 páginas totales
Descarga el documento

PAC 1 Introducció a les ciències socials - Entre cultura i naturalesa Pol Somalo

1-. En aquest cas s'ha relacionat la frase 1 de la columna A i els conceptes control social, desviació, anomia i aculturació de la columna B.

Si s'entén el concepte de control social tal i com està definit en el Mòdul 1 a la pag. 72, cal que es remarqui dos conceptes per a relacionar les dues columnes. En primer, lloc el concepte d'exigència, que té una connotació de requeriment i d'imposició per part de la societat. En segon lloc, es parla d'imposició que remet a l'obligació d'una conducta definida o limitada per part de la societat per tal de mantenir l'equilibri d'aquesta. També es relacionen al control social, conceptes com la cultura i el sistema normatiu.

En el text de Papini també podem trobar aquestes connotacions impositores i de reclusió en centres acceptats per la societat. Aquests centres propicien la pèrdua d'autonomia i la uniformitat del conjunt social, cosa que manté el sistema normatiu en vigor sense contemplar gaires canvis, ja que aquests requereixen un canvi de perspectiva sobre la situació social o la cultura d'una societat. Els individus que es troben fora d'aquests paràmetres culturals o que tenen comportaments diferents són aquells que als que es fa referència quan es parla de desviació social. Relacionant el text de Papini, els centres on tanquem a gran quantitat de persones, segons el seu punt de vista quan diu que cal que en malfiem i quan parla de malalties generals, són aquells centres dissenyats per evadir aquesta desviació social que podria afectar a la cultura dominant i així perjudicar-la. Critica, de fet, el sistema que creu en la reclusió, uniformitat i prevenció dels individus amb comportaments anòmics i és millor ignorar-les o aïllar-les per aconseguir l'estabilitat social. Aquest aïllament o aquest rebuig a realitats socials diferents, així com la falta d'integració a les persones amb comportaments anòmics, provoquen o poden ser originades per a l'aculturació. L'aculturació posa en risc el control social, ja que aquesta pot suposar un canvi ràpid o radical en la cultura social i, per tant és millor mantenir aquests centres de reclusió general, cosa que Papini critica durament.

Quan parla de la temença amb la qual els membres de la societat es relacionen amb les persones anòmiques, així com quan fa esmena a la protecció que jutges i carcellers brinden a la societat o als individus que la conformen, sembla que ens jutgi com a covards o com si necessitéssim la presència de forces que mantinguin aquests individus anòmics separats dels ciutadans integrats. Sembla com si volgués dir que la societat deixa clar que desitja mantenir-se tal com estar i que depèn del control social per a poder seguir desenvolupant les seves vides segons el comportament marcat per a la cultura dominant.

2-. En segon lloc s'han relacionat la frase 4 de la columna A amb els conceptes de cultura, normes i valors.

Aquest segment del text de Papini, es pot relacionar amb la cultura a través de l'educació i la institucionalització d'aquesta i de com es relaciona amb les llibertats individuals de cada membre que configura la societat i de com l'afecta. Si es fa referència a la teoria del mòdul 1, cal recalcar la funció objectiva de la cultura, entesa com a una orientació conductual. Per tant, es podria afirmar que és la cultura de cada societat la que delimita el tipus d'educació que s'impartirà als individus que formen aquesta societat.

Papini parla de la falta de llibertat per a aprendre allò que considera realment important, que en aquest cas, és el contacte amb la realitat i no pas els coneixement o conceptes que s'estudien en una escola que no individualitza i que té com a resultat la uniformitat dels membres que hi assisteixen. El que això suposa, és una educació que no potencia la capacitat de decisió per a triar el camí que cadascú vol seguir. L'herència que deixa aquesta educació és un model cultural de societat uniforme i regular, amb camins establerts i que tendeix a la submissió dels individus al que el sistema educatiu ha conduït des que els alumnes van a l'escola.

També s'afirma en la teoria, que la cultura té una dimensió normativa i institucional on les normes i els valors són dues eines que configuren el concepte de cultura. Per tant, aquesta cultura que s'ha relacionat amb l'educació i la uniformitat d'aquesta, no només és originada per l'herència cultural o la cultura que ja donem per establerta, requereix també normes i de valors establerts.

Pel que fa a les normes, en el comentari de Papini s'entén que el fet que hi hagi normes estrictes, legislatives i definides, que dicten l'obligació de l'assistència als centres escolars és negativa, doncs suposa la cultura uniforme i falta de recursos individuals que ja s'han comentat. Aquestes normes no són només legislatives, hi ha una cultura popular que les sosté, així com els costums, les institucions socials i el sistema legal, que deixen clar la postura envers l'educació i l'escola: s'hi ha d'assistir de forma obligatòria perquè és el més positiu.

De la mateixa manera, també hi ha uns valors culturals i socials que relacionen l'educació amb l'èxit de manera idealista no pas empírica. El fet que es relacioni l'èxit amb l'escola tal com s'entén aquesta, és una creença i no es pot demostrar empíricament. Papini parla exactament d'això, critica el fet que la societat comprengui l'escola i l'educació com un període de temps on els aprenents hi han d'estar tancats i no se'ls permeti gaudir de la joventut i del moviment que la infantesa requereix. El que planteja Papini fa reflexionar sobre l'estructura escolar i la falta de llibertats que aquesta suposa, la cultura que això comporta també és una cultura uniforme i falta de llibertats on s'entén que després de l'escola ve el treball, la família i les obligacions, que acaben per generar individus que s'engarjolen i que fozilitzen les costums, tornant a generar aquesta submissió dels individus.

3-. La darrera relació es fa entre la frase 6 de la columna A amb els conceptes conflicte socials, consens social, canvi social i canvi cultural de la columna B.

Papini exigeix el tancament de totes les escoles i centres d'educació que fa servir la societat per a l'educació dels estudiants, docs avala que aquests, s'espavilaran per la seva pròpia iniciativa i això romandrà en una millora qualitativa dels coneixements de cada individu.

Aquest canvi cultural que suposaria el tancament de les escoles no pot venir sense un treball previ de difusió i informació als membres de la societat. Aquest canvi generaria un abans i un després no només en l'educació sinó que afectaria a tots els sectors de la societat, doncs s'hauria de fer un replantejament de moltes altres coses (la cura els infants, la gestió de l'educació que potser caldria orientar, el futur de les persones que no volguessin estudiar i el seu efecte en la societat com la comprenem, etc.). Aquest canvi cultural caldria treballar-lo molt per tal que d'evitar un conflicte social entre les dues parts que generaria aquest canvi: la part que abona pel canvi i la que no.

Aquest conflicte social, hauria de solucionar-se per tal d'arribar a un consens social que permetés el canvi social necessari per a dur a terme aquest canvi cultural.

D'entrada, tal com exposa Papini, el sector que es dedica a l'educació i a l'atenció dels infants es veuria en una crisi, doncs ja no hi hauria feina ni beneficis en la docència més enllà de la publicació dels coneixement, doncs sí que parla de grans llibres. Aquesta crisi comportaria un conflicte social difícil de solucionar, Papini parla de pensions, però com ja se sap, el tema de les pensions no és tan senzill, doncs depén del capital de l'estat i

actualment, per exemple, en l'estat espanyol no seria possible, per tant, caldria arribar a un altre consens social que generaria una nova crisi.

Per tal que fos viable aquest canvi cultural, seria necessari un canvi social, "una sèrie de transformacions estructurals esdevingudes en un període de temps concret i limitat, fet que portaria una crisi del sistema social". (pg.70 Mòdul 1). Una vegada superada aquesta crisi o de manera imposada a través de sistemes, per exemple la pressió social o el sistema legislatiu, a poc a poc s'aniria generant un canvi cultural, que suposa una modificació de l'ADN de l'estructura social. Aquest canvi cultural suposaria un canvi de mentalitat per a la societat, un canvi de valors, de pensament i de pràctiques que quedaria establert fins que hi hagués un nou conflicte social que suposés un nou canvi cultural.

4-. Una de les definicions que s'ha considerat més òptima per definir la insutició educativa és la següent: "La organización educativa es el ámbito donde se realiza la acción formativa para posibilitar a la persona crecer, mejorar, perfeccionarse, desarrollarse integralmente y trascender. Es donde se satisface la necesidad de educabilidad a través de la enseñanza. Es donde se forman personas íntegras, que contribuyan a transformar la sociedad. Es el medio a través del cual se posibilita el fin último de la educación: la persona formada." ( Altarejos, F.; Rodríguez, A.; Fontrodona, J. Ibid., 77.) Un cop definida la seva funció com a institució, es pot iniciar una àmplia anàlisi des de el punt de vista sociològic. Aquesta educació, tant dins com fora de les institucions hauria de tenir com a objectiu el que ja s'ha esmentat, però aquesta funció no es pot realitzar si no es tenen en compte molts factors que suposen un gran canvi en l'educació actual. Es comprèn l'escola com una institució on els estudiants i els pares s'hi adrecen per dotar l'estudiant de recursos per al seu desenvolupament cultural, social, econòmic i autonòmic, ara bé, aquesta escola en què els infants i joves passen gran part del seu dia actiu és perfecte? Es treballen els valors que desitgem que les noves generacions tinguin per a conduir la societat a una millora de la convivència i la igualtat d'oportunitats? És la institució educativa una eina integradora i que promou les capacitats individuals que cada aprenent pel seu futur desenvolupament? La metodologia que s'usa per a dur a terme l'educació dels joves és la més efectiva?

Des de el meu punt de vista, la institució educativa té diverses carències però les més notables en són tres:

-En primer lloc la diferència de recursos que disposa cada estudiant ja suposa una barrera per a l'educació d'aquest. D'entrada, l'estructura social suposa una localització de categories socials que separa els infants en races, classes socials i la inversió de recursos que es realitzen per part de l'estat. Cada barri té les seves

característiques, carències i necessitats, doncs no hi ha el mateix perfil d'usuari en el barri de Sant Cosme o de La Florida, que en barris com Sarrià o Pedralbes, això suposa una homogeneïtats perjudicial per a l'intercanvi, la integració i la relació entre diferents categories socials. A més, tot i la presència de l'escola, l'assistència i l'atenció pública, els ensenyaments superiors, l'accés a certs serveis o les ajudes per a certs sectors de la societat que ho necessita (discapacitats per exemple) suposen un gran cost per a les famílies i algunes no hi poden accedir sense estar pendents de complir uns requisits, que moltes vegades són impossibles, per a l'accés a ajudes o recursos econòmics públics.

Això potencia la cronificació de les diferències socials i una perpetuació de les desigualtats socials segons el sector al qual es pertany, moltes vegades condicionat per l'estatus o la posició social que es tingui.

-En segon lloc, des de el meu punt de vista, la metodologia que s'utilitza per a l'educació té una gran carència: la falta d'individualització o la homogeneitat d'aquesta. L'educació actual no té els recursos per a l'atenció personalitzada, doncs per exemple, s'haurien d'ampliar el nombre de professionals que s'hi dediquen per evitar ràtios desproporcionades per garantir l'assoliment de què es pretén ensenyar, o l'adaptabilitat del contingut segons la diversitat de ritmes, necessitats o carències de l'educand. Una altra conseqüència d'aquesta metodologia és la necessitat de classes teòriques en format instructor que explica i estudiants que escolten, de manera que l'intercanvi d'informació i educació és unidireccional i estàtic. Seguint l'opinió de Toreau, jo crec en l'educació com a praxi per tal d'aconseguir que cada infant aprengui segons les seves necessitats i de manera espontània i autònoma, però això suposaria un canvi de metodologia i el cost que suposa respecte a ràtios, canvi infraestructural, formació professional pels educadors, etc. seria alt i el canvi podria generar un conflicte social o una crisi de diversos factors de la societat.

-Un altre dels aspectes que afecten la societat en relació amb la societat és el contingut de la matèria que es pretén ensenyar, doncs la societat actual ha entès l'educació que la funció de la institució educativa és la de promoure el desenvolupament i el creixement econòmic de la societat en la que s'aplica, com a mínim en Europa, Nord-amèrica i cada cop més a la resta del món com a l'Índia, Japó, Xina, etc. (Martha Nussbaum, 2010). Això suposa un desplaçament de matèries que suposen el desenvolupament dels valors, la creativitat, i les humanitats, que són necessaris per al bon desenvolupament d'una societat que cerca l'autonomia dels individus que la configuren, i que promouen la igualtat d'oportunitats, doncs doten als estudiants de capacitat per pensar per si mateixos. Això garanteix l'estabilitat de la societat dominant i evita canvis socials, ja que la societat es torna passiva i submisa. Aquest sistema educatiu no promou la capacitat d'empatitzar amb el dèbil com si ho fan les humanitats, les arts i els valors i per tant condiciona els mateixos valors i la cultura individualista i globalitzadora.

Potser seria interessant que l'educació, des de el meu punt de vista i seguint la definició escollida d'institució educativa, canvies el seu paradigma i eduqués a les persones d'una societat en valors per tal d'educar individus que puguin ser partícips en les decisions i les postures socials, capacitats per a avaluar les situacions i els conflictes socials, amb eines per a triar el seu propi camí de forma autònoma, amb convicció i esperit crític. Si l'educació regular o institucional no pot realitzar aquesta tasca, és aquí on l'educació social té l'oportunitat d'incerir en el sistema per tal de complir amb els objectius esmentats, doncs aquesta ha de treballar per a tots els sectors, garantint la igualtat d'oportunitats a tots els individus, independentment de la seva condició, els seus recursos o les seves capacitats.

L'educació social sí que ha de tenir la capacitat d'analitzar, estudiar, observar, valorar i solucionar els conflictes socials que poden aparèixer en la societat on es treballa, doncs aquest és l'objectiu final de l'educació social. Aquesta educació social ha de garantir la integració dels membres d'una societat amb diferències culturals, de classe i de les diferents categories socials. Fins que no s'aconsegueixi que l'educació regular o institucional compleixi aquestes tasques, ha de ser l'educació social qui procuri que així sigui, amb la finalitat que la mateixa educació social hagi de deixar d'intervenir perquè ha aconseguit canviar la mentalitat, o la cultura social dominant de manera que sigui la mateixa societat qui s'autorreguli per a garantir la igualtat d'oportunitats i desaparegui l'individualisme que alimenta la diferència de les diverses categories socials.

Bibliografia:

-Ramirez, Dorado.S. "Mòdul 1: Sorgiment i fonament de les ciències socials". Barcelona. UOC. 2009

-Papini, Giovanni. "Tanquem les escoles". Trad: Jacint Creus.

- Nussbaum, Martha. C. "Sense ànim de lucre. Per què la democràcia necessita les humanitats". Ed. 2010. Buenos Aires, Argentina. Trad: Udina, Abelló, D.

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 7 páginas totales
Descarga el documento