pac 2 hisotria de la psicologia UOC, Ejercicios de Nutrición. Universidad Alfonso X El Sabio (UAX)
elisette18
elisette18

pac 2 hisotria de la psicologia UOC, Ejercicios de Nutrición. Universidad Alfonso X El Sabio (UAX)

PDF (220 KB)
5 páginas
2Número de visitas
Descripción
Asignatura: trabajo, Profesor: julio prado, Carrera: Nutrición Humana y Dietética, Universidad: UAX
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 5
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento
Microsoft Word - Devolució PAC2_2016_2017_1.docx

1

A continuació us vull presentar quins han estat els criteris seguits a l’hora de qualificar els vostres treballs.

El document es divideix en tres parts:

1. Una orientació sobre la forma d’elaborar el treball 2. Aspectes a millorar pels pròxims treballs 3. Criteri emprat en la qualificació

Una orientació sobre la forma d’elaborar el treball

Tal com us indica el títol d’aquest apartat, l’escrit que us presento a continuació, pretenen ser una orientació que us ajudi a matisar el vostre exercici. Això vol dir que no hi ha respostes “correctes” o “incorrectes”; allò més important és el fil argumentatiu que hàgiu seguit i que s’hagin inclòs els aspectes que s’hi troben recollits en aquest document.

Herència de caràcters adquirits?

Contextualització

Es tracta d'un text de l'autor anglès Charles Darwin (1809-1882) en el qual discuteix sobre l'adquisició i el desenvolupament evolutiu dels instints. Concretament, el fragment escollit (Darwin, 2001) és un assaig pòstum publicat el 1883 per George J. Romanes, que va ser col·laborador de Darwin i uns dels principals autors que continuarien la psicologia comparada proposada per aquest últim.

Com heu vist bé, Darwin discuteix sobre les relacions entre l'herència i el comportament a través de la noció d'instint i d'hàbit. Per contextualitzar aquesta qüestió, aquí havíeu d'haver esmentat, d'una banda, la nova concepció sobre l'ésser humà i el món que el treball de Darwin possibilita, i, d'altra banda, la nova manera de estudiar-ho. És a dir, que havíeu de fer esment almenys dels següents aspectes: 1) les discussions sobre la possibilitat de canvi, és a dir, tots els debats enfrontats en l'època entre aquells que segueixen defensant el "fixisme" (Sáiz-Roca i Valldeneu-Urpina, 2007) i els evolucionistes, qüestió que, al seu torn, connecta amb les discussions

PAC 2. Història de la Psicologia. Curs 2017-2018. Primer Semestre

MECANISME, INSTINT I HÀBIT

2

teològiques sobre el paper d'un déu; 2) la nova manera de veure i d'estudiar l'ésser humà: l'home no transcendeix a la natura, sinó que forma part d'ella i una bona manera d'estudiar-ho és comparant les diferències entre espècies pel que fa a les seves capacitats mentals i conductuals. És aquesta última qüestió la que connecta directament amb el tema del fragment de text: les diferències entre espècies han possibilitat i possibiliten l'adaptació al medi ... gràcies a l'evolució.

Anàlisi de continguts

Com ja s'ha indicat, en aquest text en particular, Darwin discuteix les relacions entre herència i comportament, preguntant pel pes que té l'herència i l'ambient, l'instint i l'hàbit. Per a això, Darwin posa en pràctica una visió naturalista, empírica i basada en el mètode inductiu: parteix dels fets (són ben conegudes les observacions que va realitzar a bord del Beagle) per arribar a la generalització. Així, el treball de Darwin no només s'insereix en la tradició empirista, sinó que obre amb això l'anomenada psicologia comparada (esmentada més amunt i que té també en Romanes un dels seus principals pioners) i, en general, l'anomenada psicologia de l’adaptació (Leahey, 2015).

Heus aquí una noció important: l'adaptació a un mitjà canviant, que dependrà en gran mesura precisament de les nocions d'instint i d'hàbit discutides en el fragment de text. Aquests dos mecanismes, entesos com reaccions innates i reaccions adquirides de l'organisme (encara que aquest hàbit podria també tenir un origen innat i no estar només basat, per exemple, en la imitació), possibiliten l'adaptació al medi i la supervivència. Podem pensar així que tant allò instintiu com allò adquirit tenen un paper important en la teoria de Darwin.

Una altra qüestió és la que fa referència a com allò adquirit es transmet a les generacions futures ... I aquí evidentment havíeu d’esmentar el debat sobre l'herència dels caràcters adquirits, que era la qüestió de base d'aquesta PAC sobre l'instint i l'hàbit. Per descomptat, aquí havíeu d’assenyalar, necessàriament, Jean Baptiste Lamarck, el seu principi d'herència dels caràcters adquirits i la llei de l'ús i del desús (en comparació amb la teoria de la selecció natural de Darwin). En aquesta mateixa línia, també havíeu de discutir les teories de Herbert Spencer sobre la supervivència del més apte.

Aquest últim autor és el que us possibilitava parlar de l’associacionisme evolucionista, de l'adquisició d'associacions adequades per a l'adaptació i de la formació d'instints a l’estil Lamarckià. Per Spencer, els instints són simplement hàbits associatius que han passat a formar part del llegat orgànic de l'espècie. Aquesta afirmació us possibilitava parlar de l'associacionisme psicològic de James Mill i reflexionar sobre la importància que té per als empiristes l'associació d'idees i la llei de la contigüitat per donar compte de la naturalesa humana. Segons alguns historiadors com Leahey (2015), Spencer crea un marc que permet parlar d'idees innates als empiristes. Ara, segons aquest mateix

3

historiador, Darwin no entra en aquest associacionisme que, en canvi, sí que va desenvolupar Spencer, i centra el seu treball fonamentalment a demostrar que certes facultats de l'home ja són presents en animals inferiors (tots dos autors, això sí, pensen que les diferències són una qüestió de grau i no d’essència).

Pel que fa a la qüestió del vitalisme i del mecanicisme per Darwin, la veritat és que ambdues nocions són bastant discutides. Potser algú de vosaltres, buscant fonts complementàries, heu trobat en les bases de dades l'article científic de José Carlos Sánchez (2009) (aprofito per recordar-vos que, si necessiteu més informació, teniu la biblioteca de la UOC i també podeu consultar la Revista de Historia de la Psicología). Evidentment, no us demanàvem que traballéssiu aquest article, però sí que reflexionéssiu sobre si és possible la noció de mecanicisme per Darwin. Atenent al material obligatori de l'assignatura, sí que us podíem plantejar el dubte sobre si és possible pensar en una adaptació al medi mecànica: no hi hauria o podria haver-hi una adaptació al medi a través d'una activitat intel·ligent? Si tenim en compte que el canvi no està previst en l'herència, és possible parlar només de reaccions innates i automàtiques? I això ens reenvia de nou a la qüestió dels caràcters adquirits... Insisteixo que el que s'ha valorat és la reflexió sobre aquest punt (per això us posàvem la cita de Descartes).

Conclusions

Com s'ha pogut descobrir al llarg d'aquest resum, si hi ha alguna fita que podem atribuir a Darwin és el fet de col·locar l'home dins la natura, al costat dels altres animals. Per a molts historiadors, com el citat Leahey (2015), això és una «revolució científica», tal com l'entenia Kuhn (veure Hergenhahn, 2011).

Les teories de Darwin van reforçar una nova mirada de l'home, una nova metodologia d'estudiar-lo, i fins i tot, una nova manera d'entendre la societat. Quin rol té un déu a la creació de les espècies, si és que en té algun? Què legitima la superioritat de l'home sobre altres espècies? I dels homes sobre altres homes? Malauradament, estem en l'època del determinisme biològic, el qual condicionaria, teories i pràctiques com les del darwinisme social, l'eugenèsia, etc. Està clar que qüestionar el paper d'un déu o de l'home en la naturalesa no seria una cosa positiva per a tothom a l'època, com probablement avui tampoc no ho sigui.

Referències Bibliogràfiques

Darwin, C. (2001). A posthumous essay on instint. Dins G. J. Romanes (1883), Mental evolution in animals (pp. 383-384). Londres: Kegal Paul. Trad. J. C. Loredo.

Hergenhahn, B. R. (2011). Introducción a la Historia de la Psicología (pp. 1-25). México D. F.: Cengage Learning.

4

Leahey, Th. H. (2005). La revolución darwiniana. Dins Historia de la Psicología (pp. 186- 191). Madrid: Pearson Educación.

Sáiz-Roca, M. i Valldeneu-Urpina, A. (2007). Los umbrales de la psicología científica. Dins M. Sáiz (Ed.). Historia de la Psicología. Barcelona: UOC. Versió en línia.

Sánchez, J. C. (2009). Los dos legados de Darwin. Revista de historia de la Psicología, 30(2-3), pp. 355-363.

Aspectes a millorar pels pròxims treballs

Després de revisar els treballs, he fet un recull d’aquells aspectes formals i de contingut que es poden millorar en els pròxims lliuraments de PAC:

- Imprescindible incloure l’apartat de Bibliografia! - Procureu posar el vostre nom i cognoms en el treball, no només en el nom del

fitxer, ja que d’aquesta forma, es poden evitar errors per la meva part. - Ja que disposem de correctors ortogràfics que, d’una forma àgil, ens permeten

revisar l’ortografia i la gramàtica, procurem utilitzar-los, ja que aquests tipus d’errors, impedeixen una correcta comprensió d’allò que esteu expressant.

- És important respondre a les preguntes que us fem de forma concreta. Si bé és correcte contextualitzar la resposta, procureu que aquest context, no acabi “amagant” el punt central que és la pròpia resposta.

- Recordeu que el sistema d’avaluació progressiva que estem duent a terme, té com a objectiu final la realització d’un bon comentari de text. En aquest sentit és important que feu referència al text del que parteix el comentari, ja sigui explicant el seu contingut, ja sigui emprant cites textuals que reforcin la vostra argumentació.

- Per tal que la redacció del treball sigui intel·ligible, procureu no fer paràgrafs massa llargs. Podeu veure un exemple a l’apartat anterior.

- El treball s’ha de redactar en conjunt, sense respondre cada pregunta com si fos un examen. Novament em remeto a l’exemple que teniu a l’apartat anterior.

- És molt important que eviteu copiar textualment allò que llegiu a les fonts documentals. Penseu que, sense la correcta citació de la font, això es pot considerar plagi i, per tant, pot ser motiu de suspens.

- Un apartat especial mereix la pràctica de la normativa APA de citació i referenciació bibliogràfica que, de forma molt freqüent, ha estat absent en els treballs que heu lliurat. Tot i que en aquesta PAC no he tingut en compte aquest aspecte a l’hora de qualificar els treballs i, per tant, no ha afectat la nota obtinguda, és important que, de cara als dos lliuraments que ens queden,

5

procureu millorar-lo. Un primer exemple el podeu trobar a l’apartat anterior. Podeu veure com, a continuació de la idea extreta d’un determinat autor, s’ha indicat entre parèntesi (cita) i després, a l’apartat de Referències Bibliogràfiques s’han anat recollint les diferents cites per ordre alfabètic del cognom de l’autor. No obstant això, en els pròxims dies, obriré una nova carpeta al Fòrum per poder treballar aquesta qüestió.

Criteri emprat en la qualificació

Com ja sabeu, el sistema de qualificació de l’assignatura, és de tipus qualitatiu. Això em permet acabar de matisar una determinada nota en funció d’aspectes globals.

Recordeu que no estem valorant respostes tancades, correctes o incorrectes, sinó que s’està valorant, fonamentalment, que hagueu fet una argumentació adequada de les vostres afirmacions.

La qualificació que indica que s’ha suspès un treball és la C- o la D.

Entre les qualificacions de la PAC 2, han hagut treballs que he valorat amb una C-. Què vol dir això? En primer lloc, que no us heu d’amoïnar, ja que la modalitat d’avaluació continuada, permet seguir endavant encara que tingueu suspesa aquesta PAC. Per tant, es tractaria de revisar molt bé el treball realitzat, tot comparant-lo amb aquest document, i procurar millorar els punts febles de cara als pròxims lliuraments.

Per últim dir-vos que, si teniu algun dubte després de fer la lectura d’aquest document i haver-lo comparat, amb una visió crítica, amb l’exercici que vosaltres heu realitzat, podeu escriure’m a la bústia i en parlem.

Espero que hagi estat d’ajut.

comentarios (0)
No hay comentarios
¡Escribe tú el primero!
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento