PAC 2 Introducció al periodisme, Ejercicios de Diseño de Interiores. Escola d'Art i Superior de Disseny de València - EASD
miquel-benitez
miquel-benitez

PAC 2 Introducció al periodisme, Ejercicios de Diseño de Interiores. Escola d'Art i Superior de Disseny de València - EASD

DOCX (23 KB)
3 páginas
4Número de visitas
Descripción
Asignatura: Fotografía y Medios Audiovisuales, Profesor: Algebra Algebra, Carrera: Diseny d'Interiors, Universidad: arte-diseño
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 3
Descarga el documento

PART 1

Com s'apunta en el mòdul 2, el concepte de gatekeeper, creat per Kurt Lewin i Robert E. Park, significa "seleccionador de notícies". Als mitjans els gatekeepers solen ser els caps de secció, els editors i el director i sotsdirector; són, en definitiva, els que tenen poder decisori sobre els temes que treballaran els redactors.

Segons DeGeorge, les funcions del gatekeeper són:

. “Distingir quins temes són interessants a nivell periodístic dels que no ho són.

. Determinar el temps o l'espai, segons el mitjà, que ocuparà un tema.

. Determinar la importància que ha de donar-se a cada ítem o el gènere periodístic amb el qual haurà de ser tractat”

Aquesta figura ocupa un lloc central en la teoria de l'agenda-setting, que defensa que és l'elecció temàtica dels mitjans la que influeix en la selecció o percepció temàtica del públic. Aquest corrent ha anat evolucionant incorporant a l'estudi no només allò que marca l'agenda mediàtica sinó també com es tracten aquests temes, és a dir, “com els mitjans de comunicació perceben els diferents protagonistes i quin enfocament fan dels temes”. Ens referim als estudis de framing liderats per Erving Goffman.

En la cobertura de l’1-O, un fet que va donar peu a enfocaments molt diferents segons les afinitats polítiques dels mitjans, podem afirmar que el gatekeeper va tenir un paper clau, atès que segons Robert E. Park, "sobre tots els esdeveniments, l'editor (seleccionador de notícies o gatekeeper) escull només alguns temes que considera més rellevants i interessants que la resta per ser publicats". Hi ha mitjans, com TVE, que van decidir no mostrar segons quines accions policials i les seves conseqüències -el balanç va ser d’un miler de ferits, segons xifres de departament de Salut-, una decisió editorial que va provocar la queixa dels professionals que consideraven que no es podia deixar de banda aquesta informació. Així, doncs, la selecció de la informació i el seu enfocament (framing) és el que explica la dissonant cobertura informativa de l’1-O.

Per altra banda, l’1-O va ser també un clar exemple dels efectes del nou paradigma comunicacional, el qual ha provocat la irrupció de nous factors en els criteris de selecció informativa i posterior publicació.En aquest nou paradigma, les xarxes socials cada vegada més tenen un pes específic en l’opinió pública. Com a mitjans de comunicació social que són, contribueixen a la difusió d’informació però amb un tret diferencial important respecte a la resta de mitjans. I és que la informació no es filtra seguint cap criteri periodístic sinó patrons de consum, fet que distorsiona els principis de rellevància informativa i pot suposar un greu perill per al rigor periodístic si no s’atén adequadament, exercint els mètodes de contrastació i verificació.

Es pot dir, doncs, que efectivament hi ha nous actors en l’escenari comunicatiu que exerceixen la seva influència en la generació d’opinió. Malgrat tot, la “redundància informativa”, en paraules de McCombs, i l’enorme quantitat d’informació que circula per la xarxa suposa un cost massa elevat per als lectors a l’hora de destriar les fonts, i això continua perpetrant cert oligopoli que continua encarregant-se de fixar l’agenda mediàtica. I és que enmig de la multiplicitat de fonts i d’informació, la tasca del gatekeeper s’evidencia necessària. Així mateix i malgrat que amb Internet intervenen nous factors en el criteri de priorització informativa, McCombs afirma: “[...] las principales noticias del día seguiran construyendo una agenda mediàtica relativamente homogènia”.

PART 2

1.

L'entrevista presentada ha de ser concebuda com si fos per publicar, amb un titular que ha de ser una cita o declaració textual, un entradeta de presentació del personatge i de la seva feina i l'entrevista pròpiament dita.

A continuació s'explicita una breu pauta per a cadascun dels apartats.

Títol. Una frase textual dita per l'entrevistat, i que resumeixi allò de què tracta l'entrevista o que convidi a llegir-la, sempre que respecti el context. El títol ha d'anar entre cometes.

Entradeta. L'entrevista ha de portar una entradeta a mode de breu introducció del personatge abans de començar amb l'estructura de pregunta-resposta. L’entradeta ha de centrar l'interès de l'entrevistat, explicitar dades biogràfiques i la seva relació i idoneïtat amb el tema o temes proposats que s'abordaran en el contingut de l'entrevista.

Pregunta-resposta. La redacció del text central de l'entrevista ha de ser clara i concisa. Amb enunciats el més precisos possibles i sense deixar espai a l'ambigüitat o la doble interpretació. Les respostes es poden tallar i o resumir sempre que es treguin només les idees repetides o els comentaris poc importants. S'han obviar els circumloquis i les possibles marques de col·loquialisme.

2.

Pel que fa als rols professionals, l’alumne ha de poder identificar en el contingut de l’entrevista les figures principals descrites per l’entrevistat.

Tal i com hem vist al mòdul 3, podem identificar:

“Premsa escrita: Trobem els redactors, d’entre els quals hi ha els corresponsals i l'enviat especial; el fotoperiodista, el cap de secció, els redactors en cap i els subdirectors, el director adjunt i el director.

Ràdio: A l'àrea d'informatius, treballen els redactors, el director dels serveis informatius, el subdirector dels serveis informatius, l'editor, el cap d'àrea i redactor en cap, els corresponsals i els productors.

Televisió: Les principals funcions les exerceixen l'editor, el realitzador, el media manager, l'Electronic News Gathering (ENG) i el cap de secció.

Internet: Treballen els redactors, l'editor en cap o subeditor, el director i el community manager, una figura nascuda al voltant de les xarxes socials.”

Aquí serà important situar en el context de la seva feina a l'entrevistat, així com discernir les funcions pròpies del rol periodístic en qüestió. A més, resultarà interessant comparar la teoria amb la pràctica explicada per l'entrevistat, explicant si encaixen o pel contrari es contradiuen.

Pel que fa a les rutines i a les dinàmiques de producció, l’alumne ha de poder identificar com se seleccionen els temes tot relacionant-ho amb les teories de l’agenda-setting així com amb la figura del gatekeeper que hem vist al mòdul 2.

També ha de poder discernir les quatre etapes del procés periodístic que hem estudiat al mòdul 3:

“Planificació. Les previsions. Es preveu que serà notícia a la jornada.

Recopilació. Dels elements potencialment noticiables. Compilació d'informació.

Selecció. D'entre la informació compilada, què projectarem.

Producció. Redactar la informació seleccionada.”

Sobre el terme el ‘medio media’ encunyat per Lorenzo Gomis, que hem estudiat al mòdul 2, s'entén que “els mitjans de comunicació fan de mediador entre les institucions i empreses que volen donar unes informacions a la societat”, que pot estar interessada o no en conèixer-les. L’alumne ha de reflexionar sobre si actualment segueix sent vàlid el terme. De la mateixa manera, analitzar si creu que hi ha una crisi de credibilitat basant-se en la visió del periodista entrevistat.

Bibliografia

Aira, T. (2013). Mòdul 2.La construcció de l’agenda”.Barcelona: UOC.

Aira, T. (2013). Mòdul 3.Les rutines”. Barcelona: UOC.

J. Elola (2010). "Debo ser más radical en lo digital". El País G. Tuchman. (1983). "Flexibilidad y profesionalismo". En: G. Tuchman. La producción de la noticia. p. 77-94. Barcelona: Editorial Gustavo Gili. L. Pastor (2007). "La metamediación: el primer paso para una gestión de las audiencias". Revista Trípodos (núm. 20, págs. 141-155). Barcelona. M. McCombs (2006). "Epílogo". En: M. McCombs. Estableciendo la agenda. El impacto de los medios en la opinión pública y en el conocimiento. p. 276-279. Barcelona: Paidós. M. McCombs (2006). "Influir en la opinión pública". En: M. McCombs. Estableciendo la agenda. El impacto de los medios en la opinión pública y en el conocimiento. p. 23-54. Barcelona: Paidós. M. Vicente Mariño; P. López Rabadán (2009). "Resultados actuales de la investigación sobre framing: sólido avance internacional y arranque de la especialidad en España". Revista ZER (vol. 14, núm. 26, págs. 13-34). P. Charaudeau (2003). "Cap 14. La instancia mediática, un manipulador manipulado". En: P. Charaudeau. El discurso de la información.. p. 293-303. Barcelona: Gedisa.

comentarios (0)
No hay comentarios
¡Escribe tú el primero!
Descarga el documento