PAC 2 Models d'Acció Socioeducativa, Ejercicios de Ciencias Sociales. Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
pol_ikar_pio
pol_ikar_pio

PAC 2 Models d'Acció Socioeducativa, Ejercicios de Ciencias Sociales. Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

DOC (45 KB)
5 páginas
24Número de visitas
Descripción
Asignatura: Metodologia de les ciències socials, Profesor: , Carrera: Ciències Socials, Universidad: UOC
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 5
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento

1.a. El concepte de "prevenció" ha tingut una llarga evolució en els últims 3 segles. Tot inicia amb la idea del progrés humà, que va de la mà amb el Darwinisme social i la desaparició de la selecció natural. Com que tothom sobreviu, els que no són de "bona raça" hereditària també es reprodueixen (Núñez, V. i Tizio, H. Mòdul 2 pàg. 9). Per a la burgesia, la pobresa, la malaltia i la debilitat són conceptes sinònims basant-se en conclusions i estudis pseudocientífics i això els porta a la burgesia intervenir, "prevenint-se", en la societat a través del discurs mèdic de la prevenció i deixant reproduir-se només els humans "sans" i intentant que els "degenerats rebutgin el desig de reproduir-se en nom del progrés. Per tant, el concepte higiene esdevé en aquell moment en el concepte d'higienisme. Aquest higienisme pretén erradicar les persones amb "mala moralitat", amb l'objectiu de prevenir el dany als humans bons per al progrés de la humanitat, o el que és el mateix en aquella època, la burgesia i els agents útils i actius per al bon funcionament del sistema capitalista. Aquesta prevenció es basa en estadístiques des d'un enfocament que interessa a la burgesia, controlant la població més pobra i prevenint el dany i l'expansió del perill. Per conseqüència, podem determinar que aquest concepte de prevenció és l'inici i el maquillatge del "control social" o "gestió poblacional", doncs aquest, condiciona a la població i estableix protocols d'intervenció, separació de les classes i la vigilància preventiva de la part baixa de la societat.

Podem dir que: "En efecte, avui la base de sustentació de les polítiques socials, i de les institucions que les gestionen, són premisses preventives, emparades en barems estadístics, i que promouen processos incessants d'informatització de dades." (Núñez, V. i Tizio, H. Mòdul 2 pàg. 12). Cosa que s'assembla bastant a la metodologia o la forma de procedir d'aquell principi que s'ha exposat en l'anterior paràgraf. En concret, segueixen essent les classes més baixes i les categories socials més baixes les que són més observades, vigilades i controlades. Se'ls hi explica com han de fer per a ser acceptades per la societat o "integrar-se" a la societat, també són les categories que estan en risc i les que se'ls hi apliquen els protocols de prevenció.

1.b. El concepte de prevenció canvia després de la Guerra Mundial amb el naixement del tecnopoder i la globalització. Castel va plantejar la gestió poblacional a partir de la crítica del concepte de prevenció. Aquesta, sempre comporta una intervenció en l'altre, però pot entendre's des de dues perspectives diferents: L'expansió dels drets i deures ciutadans i culturals dels sectors de la població exclosos, pel seu benefici, o bé, condicionar el comportament i la conducta de les persones per a evitar danys a la societat (Núñez, V. i Tizio, H. Mòdul 2 pàg. 14). Les polítiques preventives que es deriven d'aquestes concepcions de prevenció suposen una categorització diferencial dels individus. Aquesta categorització genera perfils poblacionals i aquests s'han de gestionar per a garantir el bon funcionament de la societat, però això no vol dir que aquests perfils siguin inclosos en circuits socials integrats, sinó que operen en circuits paral·lels coexistint en les comunitats (Núñez, V. i Tizio, H. Mòdul 2 pàg. 15). Un cop es generen aquests

circuits de coexistència, per a prevenir els successos indesitjables que són propensos a aquests, s'apliquen protocols establerts no personalitzats, sinó generalitzats segons la categoria social o el perfil social al qual pertany. És en aquest sentit que la gestió poblacional està relacionada amb el concepte de prevenció, a través de la classificació de perfils establerts (immigrants, situació econòmica, religió, ètnia...).

El teorema de Thomas reafirma el perquè de les necessitats socials dels sectors exclosos, però també demostra que els esdeveniments indesitjables es produeixen com a conseqüència del mètode del mateix sistema que intenta prevenir-les, ja que aquest parteix de la categorització de perfils socials predefinits, i diu: "Si les persones defineixen les situacions com a reals, aquestes són reals en les seves conseqüències." "Thomas va evidenciar la capacitat d'un grup per a convertir en reals les seves suposicions sobre situacions socials, en adequar la seva conducta a aquesta suposició. El resultant és una profecia autocomplerta." (Núñez, V. i Tizio, H. Mòdul 2 pàg. 37). Per tant, es pot entendre que justament el sistema de gestió poblacional neohigienista preventiu, basat en estadístiques, necessita categoritzar i és justament aquesta categorització la que situa a les persones sota un perfil determinat. Segons Thomas, si se suposa que aquest perfil forma part d'una categoria problemàtica, perillosa, de risc, justament serà així.

1.c. De la mateixa manera que els sistemes de gestió poblacional, les institucions educatives estan regides pels principis neohigienistes, classificadors, categoritzadors i protocol·litzats. Al final, el que succeeix és el mateix que s'exposa en el Teorema de Thomas, però en els sectors educatius. La suposada prevenció de riscos, a llarg termini en el cas de l'educació, podria acabar sent una font generadora d'aquests, doncs ja inicien el circuit controlat de l'individu segons el seu perfil (el nen problemàtic, la nena amb família desestructurada, el nen amb dèficit d'atenció, l'immigrant...), amb uns objectius homogeneïtzats que no contemplen la diversitat de l'usuari. El model higienista parteix d'una perspectiva global i homogeneïtzada de la societat, sana i sense problemes per a resoldre, però la realitat demostra l'evident incoherència d'aquesta perspectiva ( Núñez, V. i Tizio, H. Mòdul 2 pàg. 44). En la perspectiva educativa passa exactament el mateix, i òbviament, aquestes no s'estan adaptant als usuaris actuals, sinó que és justament a l'inrevés, són els usuaris qui s'han d'adaptar als mètodes i protocols establerts en pro de l'eficàcia i la rentabilitat. Els mètodes educatius personalitzats requereixen un canvi estructural que suposa un increment d'inversió de capital (menys usuaris per educador, atenció individualitzada, més temps en seguiment particulars, implicació amb les famílies, etc.). Com que cal adaptar-se al mercat i a l'economia, les institucions educatives han de cenyir-se als mètodes eficaços, als mètodes autoritaris i a l'homogeneització del comportament, per exemple, medicant als infants que no s'adapten a aquests models educatius (ex: TDAH) (Núñez, V i Tizio, H. Mòdul 3 pàg. 25). Les institucions educatives, per tant, estan al servei de les exigències del mercat, compleixen amb els mínims

educatius, i serveixen per a allò que els processos de gestió poblacional requereixen, però potser obliden l'objectiu principal, la transmissió cultural i la transmissió per l'interès i voler aprendre. Els usuaris acumulen coneixement i aprenen a socialitzar en espais tancats i vigilats, passa fora d'aquests espais, com serà el futur dels infants i joves que han d'assistir a aquestes institucions si són criminalitzats o acusats de formar part de categories socials de risc i d'alguna forma se'ls exclou i s'hi dóna un tracte diferent del de la resta de la societat? Realment prevenen quelcom i generen eines per a infants i adolescents per a decidir el millor per a ells i per a accedir a les seves futures vies de desenvolupament, o simplement són un pas més en la cadena de control poblacional, determinant els continguts que cal transmetre en pro, altra vegada del desenvolupament, el progrés humà i del capital?

1.d. Si el problema i el que cal prevenir són les situacions de risc en un futur pròxim o llunyà, cal que les institucions educatives o els educadors tinguin els recursos per a assolir els objectius que es plantegen (transmissió de patrimoni cultural), però com? Cal que l'educador s'adapti a les necessitats del seu grup, conegui les seves preferències, a les famílies i els elements que més posen en risc la seva condició futura (condició econòmica, les relacions familiars, les inclinacions personals a la violència, els problemes socialitzadors...). Tot plegat per a fer seguiments més integrals, que comprometin a la família i a l'usuari en processos educatius que realment compleixin l'objectiu principal de la transmissió del patrimoni cultural.

Aquest patrimoni és canviant i és un requisit la motivació per a l'aproximació a aquest, l'educador cal que estiguin actualitzats en les noves tendències i interessos dels usuaris i de la societat en general. D'alguna forma cal ampliar la perspectiva de l'educador, que treballi amb recursos i eines actuals que generen interès en l'usuari, per exemple, el que s'exposa amb el còmic, per què cenyir-se a un text en format llibre quan es poden transmetre els mateixos coneixements en format còmic, que és més atractiu, visual i adaptat a les inclinacions dels infants i joves actuals? De la mateixa forma, si el grup amb què es treballa està compost per usuaris de diverses procedència culturals, seria positiu que l'educador fos coneixedor d'aquestes, perquè no celebrar les festes culturals de les seves cultures, el seu costum? Cal que s'adaptin a la societat on viuen i oblidin la seva identitat, és positiu obviar les seves procedències i convertir a l'usuari en un nombre més de l'estadística o cal considerar les seves diversitats i trobar la riquesa de l'heterogeneitat de la societat, potenciant l'intercanvi i les identitats de cada usuari? En definitiva, és la persona qui s'ha d'adaptar a les estadístiques i tornar-se un nombre més, o cal que el sistema s'adapti al nou panorama i paradigma d'intercanvi cultural i abandoni la postura neohigienista en la que està immers i potenciï l'heterogènia de la societat? Prevenir en la diversitat i afrontar els conflictes que això genera és una prevenció eficaç, fer encabir totes les diversitats en un sistema de pautes lineals i limitant és una prevenció pobra que enquista els conflictes socials i agreuja les conseqüències que s'hi generen.

2. a. Encàrrec institucional: SaóPrat treballa per a generar oportunitats i afavorir la inclusió social d'infants a joves. És a través de la generació de vincles entre fills i pares, de l'orientació laboral i acadèmica dels joves, la formació dels joves i la introducció dels joves en el mercat laboral. En aquest sentit, trobo que per exemple, els objectius són ser persones adaptades al sistema establert, dirigint els esforços en l'educació i el treball, que són els objectius que tota la societat ha d'assolir, però i si algú no vol treballar i vol ser artista, o vol dedicar-se a viatjar, o a dedicar-se a l'ajuda humanitària o a generar projectes sense retribució econòmica? Crec que aquesta mena d'objectius personals no es plantegen o no es treballen, així doncs, es treballa per a tenir més individus adaptats a les exigències del sistema higienista i classificador. Es podrien plantejar viatges de convivència amb els usuaris o mostrar alternatives de gent que ha tingut altres desitjos o motivacions que no siguin treballar o estudiar, doncs no totes les opcions són aquestes.

2.b. Objectius de treball. Es treballa molt l'aspecte acadèmic amb tots els usuaris i crec que això també parteix de la premissa que tothom ha d'estudiar d'igual forma, pot haver-hi usuaris que no ho requereixin perquè ja treballen bé sols i els avorreixi treballar a l'escola, a casa i al centre. Jo optaria per a grups de reforç per a aquells que ho necessiten o ho vulguin i no per a tots d'igual forma, és bo que relacionin aquests espais amb aspectes positius i no amb la imposició obligatòria de l'estudi.

2.c. Població destinatària. SaóPrat treballa amb joves i infants amb necessitats socioeducatives del Prat del Llobregat que són derivats o atesos per serveis socials. Solen venir de famílies immigrades o ètnies excloses com la gitana. Això implica que la categorització, en aquest cas, és força evident. Es treballa amb perfils de risc i perfils estigmatitzats: usuaris en situacions complicades únicament (famílies desestructurades, situacions de pobresa, exclusió...). Potser seria positiu incluir-hi usuaris que pertanyin a altres categories socials, nens o joves en situacions més estables per a potenciar la inclusió o la normalització, així com la socialització amb altres perfils per a barrejar aquests grups i no aïllar-los. Un usuari que sempre ha estat en situacions de privilegi, amb un bon seguiment pot aprendre tant, o més, que els usuaris en situacions desavantatjoses.

2.d. Funció professional. Els educadors tenen la funció de garantir que els objectius es compleixin aplicant una programació preparada i estructurada de forma trimestral. El límit amb les relacions professional-usuari és difícil, hi ha un protocol estrictament imposat que prohibeix les relacions personals entre l'educador i els usuaris. El mètode de treball situa a l'educador com a un agent extern que intervé i desapareix, donant per entès que és la millor forma d'actuar, el protocol d'acció educativa no es pot modificar encara que sigui positiu tant per l'educador com pels usuaris. Crec que podria haver un bon resultat si l'educador, en alguns asos

pogués implicar-se de forma personal, doncs algunes famílies ho poden requerir, poden generar vincles de confiança i es pot accedir a més informació, que com a professionals educadors socials, pot ser molt positiu. Per exemple, en el cas de la violència domèstica, sense confiança, pot succeir que una mare maltractada no sigui capaç de dir-ho, mentre que amb una relació de confiança seria diferent.

2.e. Continguts del treball educatiu. Es treballa d'es d'un punt de vista laic i de cultura local, potenciant, en teoria, l'adaptació i el coneixement d'aquesta. Altra vegada això implica un protocol estandarditzat en un barri (Sant Cosme) on la majoria d'usuaris provenen de famílies gitanes cristianes i de famílies immigrades musulmanes. Crec que podria ser bo treballar els costums i tradicions dels seus llocs d'origen, els personatges models de cada part de la que provenen i treballar les seves religions, doncs això pot facilitar la prevenció de futurs conflictes d'identitat (com en el cas de la radicalització per a problemes identitaris)

2.f. Marcs normatius i aplicació d'aquests. SaóPrat no estableix normes límit individualitzades, a totes les famílies i usuaris se'ls exigeix el mateix i no s'adapta. El fet de no establir normes individualitzades també tendeix al model neohigienista, ja que cada usuari requereix normes límit personalitzades, ja que hi ha usuaris amb diversos comportaments i conductes quotidianes i no es pot pretendre o exigir que tothom tingui el mateix comportament. Cec que s'hauria de poder establir normes personalitzades, perquè hi ha usuaris, per exemple, que els costa participar, no crec en obligar-los a fer-ho, es podri sentir incòmodes o forçats i pot generar conflictes interns o traumes.

Bibliografia:

- Núñes, V. i Tizio, H. (2014). "Mòdul 2: El control social". FUOC. Barcelona.

- Núñes, V. i Tizio, H. (2014). "Mòdul 3: Un nou paadigma". FUOC. Barcelona.

- Núñes, V. (2014). "Formas actuales de control social: impactos en la educación social. Refexiones desde la pedagogía social". Interfaces Científicas. Portugal. Extret de: https://www.google.com/url?q=https://periodicos.set.edu.br/index.php/educacao/article/ viewFile/1634/980&sa=U&ved=0ahUKEwjRxpaHwdjaAhXo4IMKHcprDBEQFggXMAU&usg=AOvVaw3QaOQMyXY3xtFQSCk-o4Kw

Agraïment excepcional a Gemma Salvia i Alba Herrera per a la seva aportació com a treballadores de SaóPrat i com a educadores socials que m'han informat de com exerceixen professionalment i de com es treballa en la seva institució.

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento