PAC 2 pedagogia social UOC, Apuntes de Psicología Social. Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
agonzalezbote
agonzalezbote

PAC 2 pedagogia social UOC, Apuntes de Psicología Social. Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

5 páginas
1Número de descargas
12Número de visitas
Descripción
Asignatura: Psicologia social, Profesor: Elena Arrieta, Carrera: Ciències Socials, Universidad: UOC
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 5
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento

Estimat amic,

Estic contenta de rebre notícies teves. Téxplicaré una mica més sobre com va néixer l’educació social i el recorregut que ha seguit a Espanya. He recollit la informació en 3 apartats diferents per poder-la estructurar.

Apartat 1: el Procés de Professionalització de l’Educació Social a Espanya i els moments més significatius o els fets més rellevants de les diferents etapes.

Per desenvolupar el procés de professionalització de l’Educació Social primer hem d’entendre el procés de qualsevol professió. Una activitat professional passa per diferents etapes maduratives abans d’esdevenir una professió consolidada i reconeguda. La primera etapa és la qual l’activitat és un simple treball, no hi ha especialització ni formació específica; com dirien Mitchell i Kerchner, serien els treballadors de l’educació fixant l’èmfasi en la idea de treball no en la temàtica en què es desenvolupa, és a dir, sense importar que es tracti d’educació. La segona etapa es centra en la necessitat de certa especialització en l’activitat que es desenvolupa, i en la consciència que es crea de ser un col·lectiu singular. El simple treball esdevé una ocupació. Per últim, la tercera etapa podem parla ja de professió. (Caride, 2002, p. 96; Hansen, 2002, p. 19). Aquesta està basada en la presència d’un cos teòric desenvolupat, estudis reglats que l’avalen, reconeixement i presència social, estructures organitzatives pròpies i definició de deures, aquests últims recollits en un codi normatiu propi (Riera, 1998, p.24). El procés de professionalització de l’Educació ha esdevingut un canvi molt ràpid, comparant-la amb altres professions, de ser un simple treball a una ocupació i per últim a una professió. Aquesta rapidesa en el canvi té un aspecte positiu, ja que demostra en això el vigor de l’activitat. Però també té un aspecte negatiu, que és l’encara debilitat de les seves estructures. Per tant alguns aspectes de l’educació social s’hauran de re-formular i començar així la segona etapade la la consolidació de la professió.

Moments clau en la professionalització de l’Educació Social - Comença a les universitats amb l’adquisició de coneixements, actituds necessàries per a la prevenció, i intervenció en els seus àmbits d’actuació. - Als anys 80 van sorgir les primeres organitzacions i associacions d’Educadors i Educadores Socials trasnformant-se en Col·legis Oficials d’Educadors i Educadores Socials. El primer va ser a Catalunya l’any 1996. L’any 2000 els col·legis de la resta de les comunitats es van agrupar amb la crecaió del CGCEES. - 1989. Primera Coordinadora d’Associacions d’Educadors Socials. L’any 1992 es converteix en FEAPES i l’any 2000 tots els col·legis oficials i organitzacions es van unificar en l’ASEDES. - L’any 1991 s’estableix el títol universitari de Diplomat en Educació Social transformant les pràctiques pedagògiques en valors i intervenció social i en educació per tal d’evitar la marginació social. - La dada simbòlica que ens permet afirmar que aquest procés es tanca ara, quan ja hi ha com a mínim dotze promocions d'educadors i educadores socials exercint aquesta activitat, és precisament l'aparició del Reial decret 168/2004, de 30 de gener, pel qual es regula les condicions per a la declaració d'equivalència de determinats títols d'educació social previs a l'aparició de la diplomatura l'any 1992 amb el títol oficial de diplomat en Educació Social, i l'Ordre ministerial ECI/3296/2004, de 4 d'octubre, en la qual es concreta el curs d'Anivellació necessari per a fer aquesta equivalència. Es tracta d'un fet simbòlic i de justícia que tanca el cercle que van iniciar les persones que van impulsar aquest recorregut.

-La segona circumstància que tanca aquesta etapa és precisament la nova ordenació dels estudis universitaris que es desprèn de la Declaració de Bolonya. Com és bé sabut, aquesta nova estructuració de convergència europea comporta la conversió de les diplomatures i llicenciatures actuals en títols de grau, de caràcter generalista, i l'aparició del títol de postgrau, per a estudis de més especialització dins de cada àrea de coneixement.

PAC 2 EDUCACIÓ SOCIAL: EL SEU RECORREGUT FINS A SER UNA PROFESSIÓ RECONEGUDA. FUNCIONS I COMPETÈNCIES. Amanda González

Apartat 2: Definició de l’educació social i funcions principals.

Segons els documents profesionalitzadors, la defició d’educació social es basa en un doble eix conceptual:

• Dret de la ciutadania • Professió de carácter pedagògic

Per tat, l’educació social es defineix com el dret de la ciutadania que es concreta en el reconeixement d’una professió de caràcter pedagògic, generadora de contextos educatius i accions mediadores i formatives, que son àmbit de competència professional de l’educador social i que fa possible:

• La incorporació del subjecte de l’educació a la diversitat de les xarxes socials, entesa com el desenvolupament de la sociabilitat i la circulació social.

• La promoció cultural i social, entesa com a obertura a noves possibilitats de l’adquisició de béns culturals , que ampliïn les perspectives educatives, laborals, d’oci i participació social.

Entenem l’educació social com una prestació educativa, al servei de l’acompliment dels valors fonamentals d’un estat de dret: igualtat de tots els ciutadans. La tasca dels educadors socials porta implícita una important càrrega ètica, així com un compromís necessari amb la pròpia professió i amb la societat en què es desenvolupa. Per tant, podem definir l’educador social com un professional que rep un encàrrec social i educatiu particular. Per poder dur-lo a terme, el professional necessita un repertori de sabers apresos i/o assumits per formació i experiència, des dels quals s’articula tant el seu propi discurs professional com les orientacions ètiques i tècniques que el situen en un lloc apropiat per satisfer les demandes i les necessitats socioeducatives del conjunt de la ciutadania. A més a més, l’educador social contribueix a la incorporació critica del subjecte de l’educació a la diversitat de les xarxes socials i a la promoció cultural i social. Les funcions professionals són aquelles que es comprenen dins dels camps de responsabilitat de l’educador social en una institució o marc d’actuació definit. L’educador social té diverses funcions que et resumiré amb un quadre, extret dels documents profesionalitzador, però que estan molt ben resumits, on des de un cop d’ull observem quines són les funcions dels educadors socials.

FUNCIONS COMPETÈNCIES

Transmissió, formació, desenvolupament i promoció de la cultura.

Saber reconèixer els béns culturals de valor social.

Domini de les metodologies educatives i de formació.

Domini de les metodologies d’assessorament i orientació.

Capacitat per particularitzar les formes de transmissió cultural a la singularitat dels subjectes de l’educació. 2

Domini de les metodologies de dinamització social i cultural.

Capacitat per a la difusió i la gestió participativa de la cultura. Generació de xarxes socials, contextos, processos i recursos educatius i socials

Perícia per identificar els diversos llocs que generen i possibiliten un desenvolupament de la sociabilitat, la circulació social i la promoció social i cultural.

Coneixement i destresa per crear i promoure xarxes entre individus, col·lectius i institucions.

PAC 2 EDUCACIÓ SOCIAL: EL SEU RECORREGUT FINS A SER UNA PROFESSIÓ RECONEGUDA. FUNCIONS I COMPETÈNCIES. Amanda González

Capacitat per potenciar les relacions interpersonals i dels grups socials.

Capacitat per crear i establir marcs possibilitadors de relació educativa particularitzats.

Saber construir eines i instruments per enriquir i millorar els processos educatius.

Destresa per a la posada en marxa de processos de dinamització social i cultural.

Mediació social, cultural i educativa

Coneixements teòrics i metodològics sobre mediació en les seves diferents acepcions.

Destresa per reconèixer els continguts culturals, llocs, individus o grups que cal posar en relació.

Donar a conèixer els passos o les eines dels processos en la pròpia pràctica.

Saber posar en relació els continguts, individus, col·lectius i institucions.

Coneixement, anàlisi i investigació dels contextos socials i educatius

Capacitat per detectar les necessitats educatives d’un context determinat.

Domini dels plans de desenvolupament de la comunitat i desenvolupament local.

Domini de mètodes. estratègies i tècniques d’anàlisi de contextos socioeducatius.

Perícia per discriminar les possibles respostes educatives a necessitats, diferenciant-les d’altres tipus de resposta possibles (assistencials. sanitàries, terapèutiques, etc.).

Coneixement i aplicació dels diversos marcs legislatius que possibiliten, orienten i legitimen les accions de l’educadora i l’educador social.

Capacitat d’anàlisi i avaluació del medi social i educatiu (anàlisi de la realitat).

Coneixement de les diferents polítiques socials, educatives i culturals.

Disseny, implementació i avaluació de programes i projectes educatius

Capacitat per formalitzar els documents bàsics que regulen l’acció socioeducativa: projecte de centre, reglament de règim intern, pla de treball, projecte educatiu individualitzat i altres informes socioeducatius.

Domini de tècniques de planificació, programació i disseny de programes i/o projectes.

Capacitat de posar en marxa plans, programes i/o projectes educatius i acciona docents.

PAC 2 EDUCACIÓ SOCIAL: EL SEU RECORREGUT FINS A SER UNA PROFESSIÓ RECONEGUDA. FUNCIONS I COMPETÈNCIES. Amanda González

Coneixement de les diverses tècniques i mètodes d’avaluació. Gestió, direcció, coordinació i organització d’institucions i recursos educatius

Domini dels diferents models, tècniques i estratègies de direcció de programes, equipaments i recursos humans.

Destresa en la gestió de projectes. programes, centres i recursos educatius.

Capacitat per a l’organització i la gestió educativa d’entitats i institucions de caràcter social i/o educatiu.

Capacitat de supervisar el servei ofert respecte dels objectius marcats.

Domini en tècniques i estratègies de difusió dels projectes.

Apartar 3: Reptes del futur i, segons la meva opinió, com millorar el rigor de l’exercici professional.

Com abans he mencionat, aquest procés de professionalització, en el seus principis ha realitzat una llarga trajectòria en relativament poc temps causant un desenvolupament poc harmoniós com diu (Vilar, 2014, p.16) en les diferents parts que el constitueixen i tampoc no de manera homogènia entre tots els membres d’aquest cos professional. En el procés d’identitat, s’ha intentat definir en què consisteix la professió (identitat pròpia, per què), però sobretot, ha predominat la preocupació per definir els àmbits professionals (on), ja que els educadors socials s’havien de moure entre l’encàrrec i el que es considerava quina era la funció de l’educador. És innegable el problema de la indefinició de la identitat professional que sofreix l’Educació social, és important veure quines són les funcions pròpies de l’Educació Social i si aquestes funcions es poden adreçar en aquets àmbits de treball o si s’acosten més o menys a l’encàrrec que es rep. És essencial, definir els valors que orienten la pràctica professional per saber qui som per a poder definir posteriorment què fem. Aquest procés de construcció i consolidació de la identitat professional és imprescindible definir una posició valorativa des de la qual la professió interpreta la realitat i s’atribueix les tasques apropiades. És per això que el segon repte de futur és aprofundir en els posicionaments morals des dels quals s’exerceix la professió. Les guies de referència, les guies de bones pràctiques, analitzar i gestionar conflictes, construir un sistema de comitès d’ètica, crear comitès de conducta, tot contribueix al desenvolupament dels components ètics de la professió i la definició d’identitat, relacionat amb el exercici professional responsable i rigorós. Finalment, ens trobem amb l’últim gran repte de futur, la necessitat d’argumentar el rigor en l’exercici professional. Aquesta última fa referència a la proposta equilibradora entre el disseny i la creativitat, dissenyant els paràmetres de la investigació-acció, des de una perspectiva investigadora i creativa de creació de coneixement.

El tercer repte de futur fa referència a la necessitat d'augmentar el rigor en l'exercici professional, la qual cosa farà que aprofundim en les qüestions que tenen a veure amb la planificació i el disseny de les actuacions educatives. Partirem de la idea que professionalització implica necessàriament tecnificació dels processos de treball.

Personalment, crec que, a vegades, es tendeix a encapsular els processos de l’ excercici professional. Penso, que l’educador social no pot encapsular la seva forma de treballar a uns punts rígids o inflexibles. No podem oblidar que treballem amb persones de diferents antecedents, races, nacionalitats, edats, criances, actituds i aptituds, la quan cosa, posa de manifest que tecnificar els processos no es raonable, perque no es pot esperar que l’educador treballi de manera totalment o enterament sistemàtica. A vegades, penso que es tendeix a tractar de monitoritzar tots els processos, quan la millora de la professionalització, per a mí, radica en els constants canvis. Está clar, que es necessiten professionals en el camp de l’Educació social,

PAC 2 EDUCACIÓ SOCIAL: EL SEU RECORREGUT FINS A SER UNA PROFESSIÓ RECONEGUDA. FUNCIONS I COMPETÈNCIES. Amanda González

però per a millorar s’ha d’anar efectuant canvis continus. Un excercici de millora podría ser la adaptació al subjecte amb el que es treballa, la personalització dels processos i la capacitat de generar perfils educatis flexibles, com propostes educatives per a camps específics de l’educació i col·lectius específics. Una manera que podría agilitzar aquesta millora sería que la Pedagogia social i l’educació social essdevingueren harmoniosament, treballessin en conexió constant.

Per tant, podem concloure que, malgrat tots els canvis i els avencos que ha patit l’Educació social, encare queden millores per fer, cosa que ens toca a tots els educadors socials, o els que ho arribarem a ser, a donar un poc de mà i una empenta ben grossa, per assolir-ho ràpidament, però sobretot, d’una manera eficaç.

Espero poder haver ajudat una mica més amb aquesta explicació. Cualsevol dubte, tractare de respondre el més aviat possible. Si alguna cosa no entens, torna’m a consultar. Una forta abraçada! Espero rebre noticies teves.

BIBLIOGRAFIA

Vilar, J. (2006). Començar una nova etapa. Reptes de futur per a l’exercici. Reptes de l’educació social i la pedagogia social. Barcelona: UOC

Moyano, S. Educació social. Acció educativa en el camp social. Barcelona: UOC ASEDES (2007). Documents professionalitzadors. Recuperat el 18 de Novembre del 2017, http://www.educacionsocial.udl.cat/export/sites/EducacioSocial/.content/documents/etica_es.pdf

Ortega, J.; Caride, J.A.; Úcar, X. (2013). “La Pedagogía Social en la formación - profesionalización de los educadores y las educadoras sociales, o de cuando el pasado construye futuros”. A Revista Educación Social (RES). N. 17

Torio, S. (2006). “Evolución y desarrollo de la pedagogía social en España. Hacia una pedagogía social en construcción”. A Estudios sobre educación (ESE). N. 10 (p. 37-54). Pamplona: Servicio de publicaciones Universidad de Navarra.

Calderón, M.J.; Virginia Gotor, V. (2013). La profesión de la Educación Social en Europa. Estudio Comparado. Consejo General de Colegios de Educadoras y Educadores Sociales.

PAC 2 EDUCACIÓ SOCIAL: EL SEU RECORREGUT FINS A SER UNA PROFESSIÓ RECONEGUDA. FUNCIONS I COMPETÈNCIES. Amanda González

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento