PAc 3 Avaluación psicologica PAC 3, Ejercicios de Biofísica. Universidad Alfonso X El Sabio (UAX)
esmio4534
esmio4534

PAc 3 Avaluación psicologica PAC 3, Ejercicios de Biofísica. Universidad Alfonso X El Sabio (UAX)

11 páginas
7Número de visitas
Descripción
Asignatura: biofisica, Profesor: Antonio Carrillo Espartero, Carrera: Fisioterapia, Universidad: UAX
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 11
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 11 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 11 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 11 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 11 páginas totales
Descarga el documento

Fase 1: primera recollida d’informació

1a) Motiu de consulta La Clàudia és una noia de 17 anys que es veu en la ambivalència de no saber quina carrera estudiar, actualment no sap quin itinerari escollir. Degut ha aquesta situació està experimentant múltiples preocupacions relacionades amb els estudis presents i futurs, també comenta sentir- se amb un estat d’ànim trist. En quant als elements de major rellevància que ha experimentat comenta que en quan van néixer els seus germans bessons va experimentar desprotecció i alhora abandonament per part de la seva família vaig començar a ser invisible per els meus pares, per altre banda comenta que se sent pressionada per anar a la universitat, ja que la família (tots amb estudis universitaris) dona per suposat que ella i vol accedir, sense que pugi decidir per si mateixa. La Clàudia ens demana que l’ajudem a decidir que fer, està convençuda que decidint quina carrera estudiar acabarà el seu malestar.

1b) Tipus de demanda És una petició directa ja que és la mateixa Clàudia qui demana ajuda. La demanda és d’orientació i selecció, ja que la Clàudia vol que l’ajudem a prendre una decisió futura en relació als estudis que ha de cursar a la universitat.

1c) Objectius del psicòleg Abans de poder planificar una intervenció que ajudi a la Clàudia a prendre una decisió el psicòleg haurà de fer una bona avaluació. El psicòleg haurà de recaptar el màxim d’informació possible per a poder descriure millor el perfil de la Clàudia i poder entendre els motius pels quals es troba d’aquesta manera, incloent certs aspectes de la història vital (situació familiar, estil de vida, xarxa de suports socials...) que ens puguin ajudar a entendre millor les seves necessitats i la manera més adient per tal d’abordar-les. A part el psicòleg haurà de:

• Conèixer bé les característiques de la Clàudia (Aptituds, interessos, preferències vocacionals).

• Conèixer els perfils necessaris per cursar un determinat estudi. • Ajudar a la Clàudia a conèixer millor les seves qualitats i limitacions que la puguin

ajudar a prendre una decisió respecte el seu futur. • Recopilar més informació utilitzant tècniques d’ampli espectre com entrevistes

addicionals i administració d’instruments d’avaluació per poder clarificar la demanda.

1d) Principals tècniques de recollida d’informació emprades La principal tècnica de recollida d’informació emprada és l’entrevista. En la primera sessió s’entrevista de manera conjunta a la mare i la filla. Per les dades que tenim poden confirmar que és una entrevista inicial de la primera fase. En una segona sessió es realitza una entrevista amb la Clàudia sola. En els dos casos es tracta d’una entrevista semiestructura, perquè el psicòleg es basa en un guió, no un guió rígid i estricte, sinó que ell sap que ha d’extreure de la conversa una informació en concret i fa les preguntes que té establertes per aconseguir-ho.

• Grau d’estructuració: entrevista semiestructura • L’edat: entrevista a una adolescent i un adult. • Temporalitat del procés: Inicial • Finalitat: entrevista terapèutica i de consell.

Durant el procés d’avaluació se li administren: • L’escala d’Intel·ligència Wechsler per a adults WAIS-IV. • Qüestionari de Personalitat per adolescents 16PF-APQ. • Qüestionari per a l’orientació vocacional i professional EXPLORA.

Fase 2: Formulació d’hipòtesis i enunciats verificables

2a) En relació a aquest cas, plantejar una hipòtesi d’associació predictiva i una altra de semblança que s’ajustin al cas. Conducta: Es troba “en un pou” i no sap “com sortir-se’n ”. Dubta si ha escollit bé l’itinerari que està fent (batxillerat científic). Sempre havia estat bona estudiant, però aquest any les qualificacions han estat molt baixes. Dubta sovint de les seves capacitats i no sap si serà capaç de cursar una titulació universitària.

Antecedents que han pogut originar la conducta:

Hipòtesi associació predictiva: (Relacions entre antecedents i conseqüents de la conducta) 1 “el pare és metge (cap del servei de traumatologia d’un hospital públic) i la mare biòloga (professora universitària i investigadora). A casa mai hem parlat de si jo vull anar o no a la universitat, tothom dóna per fet que la discussió només és quina carrera escollir”. Reconeix que a la seva família es valoren les carreres de ciències i es menyspreen les de lletres. “El meu tiet Manel és filòsof i no vegis els comentaris que ha d’aguantar constantment.... tota la família fent brometes a les celebracions familiars”.

Hipòtesi: El fet de que la Clàudia s'apiga què els seus pares valoren que ella faci una carrera de ciències, tant que ho donen per suposat que així serà. Això implica que es vegi obligada a fer una carrera de ciències i no els planteja als seus pares cap altra opció perquè sap que no estaran d'acord. Per això té tanta inseguretat i la necessitat de que algú extern, en aquest cas el psicòleg, l'ajudi a devatir si ha d'escollir una carrera de ciències o de lletres.

Hipòtesi de semblança: (Suposar que presenta uns criteris per situar-lo dintre d'una categoria)

Hipòtesis: La Clàudia presenta criteris (trista, desanimada) degut a la situació que està vivint a nivell familiar i educatiu, que es poden aplicar a la categoria Depressió o Distímia.

Hipòtesis Variables rellevants Enunciats verificables

Hipòtesi associació predictiva

Comportament objecte d’estudi: • Conducta motora: Es manté distant dels pares.

Conducta cognitiva: Dubta sovint de les seves capacitats i no sap si serà capaç de cursar una titulació universitària.

• Estat d’ànim trist i amb presència de múltiples preocupacions relacionades amb els estudis presents i futurs.

Conducta psicofisiològica: esta trista per els resultats del examens a la vegada originats per la sensació que té de falta d'atenció per part dels seus pares, aixó li origina ganes de plorar, i es incapaç d'afrontar la situació." i ara vol que li expliqui què em passa?? Estic feta un embolic, no sé què vull estudiar, si vull anar a la Universitat o no, però el que sí sé és que no ho vull parlar amb ella, no em ve de gust". Condicions personals: La Clàudia sempre ha estat una nena reservada i prudent, és una noia molt responsable, madura i amb molta sensibilitat. Ha estat bona estudiant encara que actualment dubta sovint de les seves capacitats.

• Condicions ambientals passades: Molt responsable, estudiosa, madura i això fa que quan ella tenia 12 anys en néixer els bessons, sent que la seva mare desapareix del tot, i comença a fer-ho tot sola, es sentia invisible per els seus pares. Condicions ambientals actuals:

• Els estudis que cursa actualment no estan obtenint uns bons resultats, a més està amoïnada perque ha de decidir quina carrera estudiar, i no sap com parlar del tema amb els seus pares.

Condicions biològiques: La Clàudia no sent que tingui recolzament per part dels seus pares, aquests com la consideren tan responsable, la deixen fer, i això origina que davant els estudis i les dificultats que està tenint, es sentí amoïnada i preocupada fins tenir la necessitat d'anar al psicòleg.

Al PAI trobarem valors elevats en el índex FAS referit a la percepció de manca de suport per part dels seus pares,

Per altra banda la subescala ANT-B, verificaria que la Clàudia tingui la necessitat de trobar els estudis que realment vol fer,

A l'EXPLORA observarem una orientació diferent a la dels estudis que ha escollit

10

Hipotesi de semblança

** Serien els mateixos que per a la hipòtesi d’associació predictiva que em esmentat a dalt**

** Serien els mateixos que per a la hipòtesi d’associació predictiva que em esmentat a dalt**

Fase 3: Contrastació WAIS-IV: (omplint taules de l’annex I) 3a)

En una mesura de referència la puntuació directa (PD) no pot ser interpretada directament i cal estandarditzar-la, que vol dir comparar-la amb el comportament de la població en cada franja d’edat. Escala Total= Suma de les puntuacions escalars del 10 tests.*La prova de figures incompletes no es deuria poder aplicar. Es substitueix per la puntuació de Cubos que forma part del mateix grup. 3b) Comenta els punts forts/dèbils respecte a la població, especificant les habilitats cognitives implicades.

Les puntuacions per sobre de 13 (de 14 a 19) es consideren estadísticament significatives i són puntuacions altes. Les habilitats cognitives implicades són un punt fort del subjecte en relació a la població de referència. Les puntuacions per sota de 7 (de 6 a 1) són estadísticament significatives i indiquen que les habilitats cognitives implicades en aquest subtest són un punt feble del subjecte en relació a la població de referència. En la Clàudia, s’observa clarament una situació una mica polaritzada en tant que d’una banda el 4 indicadors pertanyent a l’ICV estan molt alts en relació a la població de referència: dos tenen una puntuació de 14 i dos de 13 que també es destacable. D’altra banda, 7 indicadors son igual o inferiors a 7 que serien també destacables per la banda baixa respecte a la població de referència. Significaria les habilitats cognitives en distingir entre característiques essencials i secundàries i l'expressió verbal., ell

10

lèxic i la formació de conceptes verbals, aptitud en adquisició emmagatzematge i recuperació dels coneixements referits a fets generals i en raonament i conceptualització verbal, comprensió i expressió verbal, aptitud per a avaluar i utilitzar l'experiència, així com per a demostrar el coneixement i judici pràctic.

3c) Calcular i analitzar les puntuacions compostes, valorant el significat del QIT (CIT)

Les puntuacions escalars es converteixen en puntuacions compostes de mitjana 100 i desviació estàndard 15, per tal de que els quatre índex i el CIT puguin ser comparables. El CIT es la puntuació més general que proporciona la WAIS-IV; es un indicador global de la capacitat cognitiva. Correspondria a la suma dels les puntuacions escalars dels 10 tests principals. Es una puntuació de mitjana 100 amb una desviació estàndard de 15. Això voldria dir que de 85-115 es considera un QIT normal, de 70 a 85 normal-inferior, menys de 70 retard mental, de 115-130 alt i superior a 130, sobredotació. La ICG seria la capacitat general i seria la suma de els puntuacions escalars de la comprensió verbal i el raonament perceptiu. ICG= ICV + IRP. La Clàudia, amb un 94 se situaria en un QIT normal que es mou entre 85 i 115. Aquest estaria fortament condicionat per l’alta puntuació de IVP i sostingut per la capacitat normal en IRP, els dos índexs mes indicatius per mesurar la capacitat general.

3d) Comenta els punts forts/dèbils respecte de si mateix. Seguint les indicacions detallades en la plana 28 del mòdul 3 que diuen literalment “El quadre de punts forts i dèbils s'organitza en funció de la mitjana de les puntuacions escalars de tots els subtests. Calculem la diferència de cada subtest respecte a la mitjana aritmètica que ha obtingut el subjecte (diferència respecte a la mitjana). Si la diferència supera l'interval de confiança establert (valor crític) estem davant de punts forts o febles. El signe de la distància indica si és un punt feble o fort.” ,s’han fet els següents càlculs:

Observacions: La taxa base s’ha de calcular a partir de la mitjana de les 10 puntuacions principals. Seguint aquesta indicació, la suma de les puntuacions primàries es 92 i la mitjana (taxa base) seria 9,2. Aquesta anàlisi és intraindividual de les puntuacions per establir els punts forts i febles. Es comparen entre elles les puntuacions obtingudes per la Clàudia. És a dir, es realitza un estudi de les diferències intraindividuals, punts forts i febles del subjecte respecte de si mateix. Pel que fa a la comprensió verbal, ICV, ressalten com a forts els 3 subtests principals que el formen com son:

• Semblances Capacitat de distingir entre característiques essencials i secundàries i l'expressió verbal.

• Vocabulari Mesura del lèxic i la formació de conceptes verbals. • Informació Aptitud per a adquirir, emmagatzemar i recuperar els coneixements referits

a fets generals. Així mateix, en el subtest de la comprensió (subtest complementari) i que mesura globalment el raonament i la conceptualització verbal, comprensió i expressió verbal i aptitud per a avaluar i utilitzar l'experiència, així com per a demostrar el coneixement i judici pràctic del subjecte i també inclòs en el grup de l’ICV també obtenia molt bona puntuació. Pel que fa a al lIMT ressaltarien com a febles els 2 subtests principals que el formen com son:

• Dígits relacionat amb l'aprenentatge mecànic i la memòria, l'atenció, la codificació i el processament auditiu. Implica la memòria de treball, la transformació de la informació, la manipulació de les representacions mentals i la imaginació visuoespacial i m mesura de la memòria de treball i la manipulació de les representacions mentals.

• Aritmètica (Relacionat amb la manipulació de les representacions mentals, la concentració, l'atenció, la memòria a curt i llarg termini, la capacitat de raonament numèric i l'agilitat mental

• També figura com a punt feble la Claus de Nombres, pertanyent a l’IVP (velocitat de processament) que mesura la memòria visual a curt termini, la capacitat d'aprenentatge, la velocitat psicomotora, la percepció visual, la coordinació visuomotora, l'aptitud de selecció visual, la flexibilitat cognitiva, l'atenció, la concentració i la motivació.

• Finalment figura com a punt feble els Cups pertanyent al IRP ( raonament perceptiu) relacionat amb l’aptitud d'analitzar i sintetitzar estímuls visuals abstractes, l el raonament i formació de conceptes no verbals, la intel·ligència visuoespacial., l a percepció i organització visual, el processament simultani i coordinació visuomotora i l’aprenentatge i capacitat de distingir la figura i el fons en estímuls visuals.

10

3e) Realitzar l’anàlisi de puntuacions índex/proves.

La tassa base es el percentatge de la mostra d’estandardització de la WAIS que va obtenir mateixa o major diferencia entre índex. Aquesta anàlisis mesura l’homogeneïtat o heterogeneïtat entre les capacitats que son analitzades en els quatre índex. Respondria, per exemple a una pregunta com “ la Clàudia té més capacitat per raonar i operar mentalment amb informació verbal que per manipular informació visual i espacial? Recull les diferències en les puntuacions dels diferents índexs. Es considera que hi ha diferències significatives entre les puntuacions si les diferències entre els índex supera el valor crític. En aquest cas hi ha diferències significatives entre:

• ICV-IRP. La diferència =29 i supera el valor crític = 7,79 • ICV-IMT La diferència =44 i supera el valor crític= 8,08 • ICV-IVP La diferència = 37 i supera el valor crític = 9,42 • IRP-IMT La diferència =15 i supera el valor crític = 7,79 • CIT-ICG La diferencia = -13 i supera el valor crític= 3,24

No hi hauria diferencies significatives entre: • IRP-IVP La diferencia =8 i no supera el valor crític =9,17 • IMT-IVP la diferència = 7 i no supera el valor crític =9,42

La presència de diferències significatives entre els diferents índexs porta a que el QIT o CIT no es pugui interpretar. En aquests casos,i en el de la Clàudia en concret, es tindria en compte l'índex de capacitat general (ICG), format per l'ICV i l'IRP ja que es menys sensible que el CIT a la influència de MT i VP.

5) EXPLORA.

Els resultats ens indiquen els dos camps professionals que més s'ajusten als interessos, les habilitats i les característiques personals de la Clàudia. En aquest cas, ens assenyala un nivell de preferència i ajust elevat cap al camp Social - Assistencial i el Artístic – creatiu. Per tant, manifesta interès per aquells treballs que normalment demanen relacions interpersonals, que exigeixen capacitat per interpretar la conducta humana i atendre i ajudar altres persones i en els quals es requereix interpretar o crear formes artístiques tenint en compte l'estètica, la imaginació i les sensacions o sentiments. Aquest perfil d'interessos fa aconsellable que la Clàudia es dirigeixi a explorar en àmbits educatius relacionats amb els serveis socials, l'educació, la cultura, l'art, les humanitats i les ciències socials. En els resultats del perfil professional específic de la Clàudia, podem observar que en el camp Social-Assistencial mostra puntuacions altes en interès per activitats, habilitats i destreses i personals. En síntesi, mostra interès per desenvolupar estudis del camp Social-Assistencial. Alhora d'analitzar el seu perfil específic en el camp Artístic-Creatiu també s'observa que mostra puntuacions molt altes en interès per activitats, per professions i habilitats i destreses i personals. En síntesi, mostra molt interès per desenvolupar ocupacions i estudis del camp Artístic-Creatiu. 6) Partint de que tenim bastant informació, per una banda se li ha mesurat les seva capacitat global i també les àrees (IPV) on ella té mes capacitats especifiques. I els resultats l’orienten cap a uns estudis de lletres que son els que la seva família menys té. D’altra banda se li ha fet una exploració de la seva personalitat que mostra una noia sense cap tret alterat en excés encara que una mica introvertida però amb molt autocontrol el qual li permetrà, un cop reconegui i afronti davant els seus pares que vol cursar estudis de lletres, recuperar la tranquil·litat, encara que no alegria, que la caracteritza tal i com indica el 16PF- APQ. També se li ha fet un test sobre la seva orientació professional. Per tant, tenim molta informació sobre la Clàudia per iniciar el tractament al seu problema, encara que per ampliar mes aquesta informació podríem realitzar el TAMADUL; Tal com observem a la web de TEA (http:// web.teaediciones.com/TAMADUL-Cuestionario-Clinico-de-Personalidad-para Adolescentes-y- Adultos.aspx ) ens permetria valorar i completar la informació de la que disposem. El test ens permet conèixer com s'adapta la Clàudia en els diferents entorns socials, partint de com es ella mateixa,com es amb els altres, amb els seus pares, etc) i el nivell de benestar que es capaç d'experimentar. A l'hora permet fer una valoració a nivell educatiu i familiar, que pot orientar-nos els grau d’importància que genera la relació amb els seus pares, per conèixer de manera més amplia la personalitat de la Clàudia. Fase 4: Comunicació de resultats 7) Informe psicològic Realitzat per: Alba Tomas (numero col·legiat................) Nom: Clàudia A petició pròpia. Sessions: data:.................................. Entrega d’informe: 16.05.2018

Referència, demanda i objectius de l’avaluació. La Clàudia acudeix a consulta per voluntat pròpia. Sempre havia estat bona estudiant, però aquest any les qualificacions han estat molt baixes. Fa referència a un estat d’ànim trist i a la presència de múltiples preocupacions relacionades amb els estudis presents i futurs. D diu que se sent perduda i a que es troba “en un pou” i no sap “com sortir-se’n” i demana ajuda en la decisió del què ha d’estudiar. Creu que així li desapareixerà el malestar. Per tant l'especialista a de dur a terme un diagnòstic per trobar l'origen del problema i intervenir per crear un tractament o orientació per eliminar el problema. L' objectiu del psicòleg, serà trobar l'origen del malestar, el descens del rendiment acadèmic, i el canvi anímic i conductual que té actualment la Clàudia; es valoraran les diverses característiques del seu caràcter i temperament així com altres variables com serà el seu entorn social (pares,amics) ja que poden tenir relació amb el seu malestar i la simptomatologia.

Dades biogràfiques rellevants. La Clàudia és la gran de 3 germans, quan ella tenia 12 anys van néixer els bessons. Refereix que quan van néixer, la seva mare va desaparèixer del tot. En la seva infància i adolescència no troba cap element important que pugui estar relacionat amb la seva situació actual. Va

10

realitzar la primària a una escola privada, i la secundària a un centre concertat. El canvi de centre el va viure com quelcom positiu. Recorda que aquell mateix any van néixer els seus germans i per a ella “es va acabar la infantesa”.

Conducta durant l’exploració. Durant el procés d’avaluació es mostra col·laboradora. Comenta haver contestat els diferents qüestionaris de manera sincera, però que al 16PF-APQ ha tingut dificultats perquè contestava en alguns ítems pensant en el seu comportament habitual i en altres en la seva conducta de les últimes setmanes. En l’aplicació del WAIS-IV se l’observa tensa, especialment en les proves cronometrades..

Tècniques utilitzades i procediment seguit. • L’escala d’Intel·ligència Wechsler per a adults -WAIS-IV, • Qüestionari de Personalitat para Adolescents 16PF-APQ • Qüestionari para l’Orientació vocacional i professional EXPLORA • Entrevista a la mare de la Claudia

Resultats quantitatius de cada test o tècnica administrada.

Comportaments objecte d’estudi Fa referència a un estat d’ànim trist i a la presència de múltiples preocupacions relacionades amb els estudis presents i futurs. Se sent molt perduda i no sap com sortir-se’n. Dubta de la seva capacitat per a poder superar el batxillerat i continuar a la universitat. Tampoc no sap què estudiar, perquè que a la seva família es valoren les carreres de ciències i es menyspreen les de lletres. A més a més , no li ve de gust parlar amb la seva mare i la rebutja

Condicions de la persona: Intel·ligència normal amb una clara diferència entre l’àrea de comprensió verbal, alta (amb una puntuació de 120) i les àrees de Memòria de Treball i Velocitat de Processament situades a un nivell normal-inferior ( amb puntuacions de 76 i 83 respectivament) Es amable i lleugerament introvertida: No es massa dura però si rígida amb les normes i complidora amb sentit del deure: NO es massa independent, ni dominant. Encara que no arriba

10

a ser ansiosa, si esta constant tensió i vigilància. Presenta una estabilitat emocional correcte però amb possibilitat de fluctuacions i canvis d’estat d’ànim funció de l’entorn: NO es massa animada i és més afi a tasques i activitats de reflexió que no pas de diversió. Manifesta una certa por als canvis que li generen tensió també pel seu perfeccionisme tan acusat i la seva manca d’atreviment. Sobre cent: extraversió (25), Ansietat (27), Duresa (3), Independència (16) i Autocontrol (63)

Conclusions: La Clàudia presenta un trastorn depressiu i distímia que podem confirmar si consultem el DSM-5. el punt on es troba de decisió del seu futur acadèmic ha actuat com un factor desencadenant que origina el seu estat. Les diverses conductes dels seus pares i familiars, són reforçadors del seu malestar i de la seva simptomatologia. Seria recomanable que segueixi un tractament per la depressió/Distímia així com realitzar un treball a nivell familiar, oferint diverses pautes i recursos educatius.

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 11 páginas totales
Descarga el documento