PAC1 Pedagogia Social, Ejercicios de Psicología Social. Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
fonshu23
fonshu23

PAC1 Pedagogia Social, Ejercicios de Psicología Social. Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

5 páginas
5Número de visitas
Descripción
Asignatura: psicologia social, Profesor: mm mm, Carrera: Psicopedagogia, Universidad: UOC
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 5
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento

1. Inicialment, l’Educació Social, no era una professió reconeguda, es tractava de

simples treballadors per l’educació que no havien rebut cap tipus de formació

específica. Podem dir que el precedent de l’Educació Social, va iniciar-se a França al

juliol de 1947 on es va fundar l’Associació Nacional d’Educadors de Joves Inadaptats

(ANEJI) i que no va ser fins a l’any 1951 que es va crear a Espanya la Associació

Internacional d’Educadors de Joves Inadaptats (AIEJI). Uns anys més tard, es va

cohesionar amb el Moviment d’Acció Educativa Especialitzada (MAES), on van

començar un procés de formació experimental d’educadors especialitzats en prevenció

i interacció amb joves inadaptats, marginats, discapacitats psíquics, etc. Aconseguint

així que la professió “Educació Especialitzada” fos un èxit.

A més a més, cal destacar que entre els anys 60 i 70 a Espanya es vivia un panorama

devastador degut al èxode rural i la migració al estranger. La societat vivia en continua

conflictivitat social i política, amb molts sectors marginals, inadaptació social, alta taxa

d’analfabetisme, delinqüència juvenil, etc.

A finals dels anys 70, un col·lectiu es dedicava a una activitat educativa sòlida fora de

l’escola i prenia consciència que aquesta acció educativa podia crear una identitat

pròpia de coneixement que complementava, i que a vegades, podia substituir alguns

agents educatius. Això va implicar una clara diferenciació entre educació i escolarització, la qual cosa va comportar l’aparició d’un discurs sistematitzat sobre els

agents no escolars, que va fer parlar de l’educació no formal.

Per tant, l’educació especialitzada com s’entenia en aquesta nova etapa, incorporava les

pràctiques més progressistes de les pedagogies actives, i establia així una connexió

directa entre l’educació social i els moviments de renovació pedagògica en general i

l’escola nova en particular (Coquoz, 1998). Així doncs, en aquesta etapa, va destacar el

moment d’introspecció, de definició i de presa de consciència dels elements que

constituïen una identitat professional, que aglutinava les seves necessitats i

reivindicacions. Aquest va ser el punt de partida des del qual s’arribarà més endavant a

ser una professió.

Durant aquests anys, la societat espanyola es trobava sota l’anomenat “estat del

benestar” on apareixien també moltes mobilitzacions socials i polítiques, que

ALFONS SERRANO RIERA PAC 1

influenciaven en l’aparició i configuració de la figura de l’Educació Social, tot adaptant

directrius del Centre de Formació d’Educadors Especialitzats (C.F.E.E.B), per lluitar

per una major equitat, un millor procés de socialització i transmissió de normes o per

lluitar per aconseguir una major integració socials dels més vulnerables.

És en aquest moment on s’aconsegueix que s’incorpori de manera oficial la titulació

d’Educador Social a Espanya després de l’aprovació del Real Decreto 1420/1991 de 30

d’agost, pel qual s’estableix el títol universitari oficial de Diplomat en Educació Social,

proporcionant d’aquesta manera la formació professional bàsica als futurs professionals.

L’educació social constitueix un pilar fonamental per cobrir la formació en valors

socials i d’educació en general, que permet socialitzar al subjecte i evitar així la seva

inadaptació i marginació.

Gràcies a la institució universitària, la professionalització dels educadors socials, permet aconseguir un estatus entre les professions socials. Per tant, l’adquisició d’eines

com el coneixement, actituds i destresa són necessaris per a la prevenció, intervenció i

mediació en tots els àmbits d’actuació del Educador Social.

Amb la presa de consciència dels elements que constitueixen la identitat professional de

l’educador social, apareixen els col·legis professionals, concretament, el col·legi

professional de Catalunya, que va ser el pioner a Espanya. Aquests, inicien una fase

d’obertura al exterior, en la que es treballa per donar a conèixer la seva identitat a les

administracions i a la societat en general, i on apareixeran els primers titulats en

Educació Social cosa que augmenta la presència pública d’aquests professionals.

Tanmateix, els col·legis professionals hauran de mantenir una forta relació amb les

universitats, ja que la formació, l’experiència i la praxis dels professional van lligades

amb els estudis.

El curs d’anivellació, que es pot fer gràcies a l’aprovació del Reial Decret 168/2004 de

30 de gener, es tracta d’un fet simbòlic i que tanca el cercle que van iniciar les persones

que van lluitar per a què l’educació social passés d’un simple treball a una professió, ja

que convalida el títol universitari a aquelles persones que han treballat com educadors

durant molts anys però, que no tenien cap tipus de formació universitària.

ALFONS SERRANO RIERA PAC 1

Una altra de les característiques d’aquesta etapa és l’ordenació dels estudis universitaris

que es desprèn de la declaració de Bolonya, L’Educació Social passa de diplomatura a

grau, cosa que ha fer que es defineixen les capacitats, les habilitats i les competències

dels professionals que s’adquireixen amb aquesta titulació.

Per tant, passem d’una etapa, on fins ara l’objectiu era definir-se i fer-se un lloc en el

món professional i acadèmic, i s’entra en una nova etapa, on s’ha d’intentar consolidar

la professió a traves de tres eixos importants: El reforç de processos d’identitat,

l’aprofundiment en el posicionament ètic de la professió i la millora del rigor en

l’exercici professional, tot sistematitzant els processos de planificació i dissenyant les

accions socioeducatives.

2. Els documents professionalitzadors són els tres documents bàsics que s’estableixen

com a base per articular la cultura i la identitat de la figura de l’educadora i l’educador social amb l’objectiu de mantenir un cert nivell de coherència interna i seguir propiciant

el desenvolupament de la professió des de la via pràctica, ja que han d’anar adaptant-se

i revisant-se a les noves exigències i a les aportacions professionals que en un futur,

derivades del seu estudi, reflexió i ús, puguin anar sorgint. Aquests documents, van ser

elaborats en un procés participatiu per l’Associació Estatal d’Entitats d’Educació Social

(ASEDES) l’any 2007. Aquests documents són: la Definició d’Educació Social, el

Catàleg de Funcions i Competències professionals i el Codi deontològic de

l’educadora i l’educador social.

El primer d’aquests documents que trobem dins dels Documents Professionalitzadors,

és la Definició d’Educació Social, aquesta definició dona una visió global sobre la

professió, que s’entén com un dret de la ciutadania que es concreta en el reconeixement

d’una professió de caràcter pedagògic, generadora de contexts educatius i accions

mediadores i formatives, que són àmbit de competència professional de l’educador o

educadora social, fet que possibilita la incorporació del subjecte de l’educació a la

diversitat de les xarxes socials i a la promoció cultural i social adquirint béns culturals,

que amplien les perspectives educatives, laborals, d’oci i participació social.

Un altre dels documents, es el Codi Deontològic de l’educador i l’educadora social, que l’entenem com un conjunt de principis i normes que orienten l’acció i la conducta

ALFONS SERRANO RIERA PAC 1

professional, que ajuden l’educador i l’educadora social en l’exercici de la seva

professió i milloren la qualitat del treball que s’ofereix als ciutadans.

Podem dir que aquest Codi Deontològic va ser creat per la necessitat de reflexió ètica de

la professió, s´havia de regular d’alguna manera i va néixer el compromís de crear

aquest Codi durant el III Congres Estatal del Educador Social celebrat a Barcelona al

2001 on es fixen les bases per establir el compromís d’elaborar aquest codi i es crea la

“comisión del código deontológico” on amb la participació oberta dins del col·lectiu

professional i grups d’experts, acaben presentant aquest codi a finals del 2003.

L’últim dels documents que apareixen és el Catàleg de Funcions i Competències

Professionals dels educadors i educadores socials, que es crea per a que servís de carta

de presentació i legitimació davant les diferents administracions i organismes

relacionats amb la professió del educador, així com davant de la ciutadania en general,

la seva praxis, tot en consonància amb els dos documents anteriors dels Documents Professionalitzadors.

En aquest document, permet comprendre l’educador o educadora social com un

professional que rep unes funcions socials i educatives particulars, es vol mostrar les

competències que han d’adquirir, com transmetre els coneixements adquirits a la

pràctica, etc. Tot sota una forta influència provinent de la Universitat i de la Pedagogia

Social.

Es defineixen els conceptes clau com establir una definició prèvia dels conceptes funció

i competència, les funcions serien tasques de caràcter excessivament particular, relatives

al desenvolupament de la pràctica diària, clarament identificable pels professionals i

que assenyalen el més important de l’acció socioeducativa. Les competències

professionals indiquen els sabers i les actituds que permeten desenvolupar les tasques

corresponents a les funcions professionals que s’hi descriuen.

Els Documents Professionalitzadors han format el cos teòric, la cultura i la identitat

professional dels educadors i educadores. Aquests elements constitueixen un eix

important i necessari que permet mantenir un cert nivell de coherència interna i ajuda a

seguir propiciant el desenvolupament de la professió. Així doncs, han estat molt útils

per a la professió d’educador, ja que han proporcionat una visió global de la professió

que ajuda a comprendre les tasques que realitzen els educadors. Se’ls ha dotat d’un

codi deontològic per regular d’alguna manera els principis i normes que han de seguir com a treballadors, sempre obert a futures modificacions revisables, tot aconseguint una

ALFONS SERRANO RIERA PAC 1

imatge pública i social solida de la professió. També, se’ls ha dotat d’un catàleg de

funcions i competències professionals, és a dir, la seva praxis, com actuar en diverses

situacions, etc. Per tant, podem dir que la funció dels documents és la de formar a un

educador o educadora plenament, donant-los eines i formació qualificada, participant en

col·legis professionals on vetllen perquè l’actuació dels seus col·legiats responguin els

interessos i necessitats de la societat.

BIBLIOGRAFIA:

- ASEDES (2007). Documents Professionalitzadors.

- Habbib, M. (2013). “Aproximación histórica a una de las profesiones sociales: la

Educación Social”. Revista Educación Social (RES) http://eduso.net/res/pdf/17/

aprox_res%2017.pdf

- Material Docent de la UOC. Mòdul 1 i 2 de Pedagogia Social.

- Ortega, J; Caride, J.A; Úcar, X. (2013). “La pedagogía Social en la formación – profesionalización de los educadores y educadores sociales, o de cuando el pasado

construye futuros”. Revista Educación Social (RES) http://www.eduso.net/res/pdf/17/

ps_res_17

ALFONS SERRANO RIERA PAC 1

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento