PAC2 Pedagogia Social, Ejercicios de Psicología Social. Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
fonshu23
fonshu23

PAC2 Pedagogia Social, Ejercicios de Psicología Social. Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

5 páginas
6Número de visitas
Descripción
Asignatura: psicologia social, Profesor: Jesus Vilar Martin, Carrera: Psicopedagogia, Universidad: UOC
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 5
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento

1. L’Educació Social s’ha definit de moltes maneres diferents al llarg dels anys, es

evident doncs que es tracta d’una definició molt complexa i que ha anat variant i

madurant durant els anys. Una de les definicions que més rellevància ha agafat en

l’actualitat és la que ha realitzat l’Associació Estatal d’Educadores i Educadors Socials

(ASEDES) l’any 2007 i que es basa en un doble eix. D’una banda, l’educació social

com a dret de la ciutadania i d’altra banda, com a professió de caràcter pedagògic. A

partir d’aquí, ASEDES defineix l’educació social com a:

“Dret de la ciutadania que es concreta en el reconeixement d’una professió de caràcter

pedagògic, generadora de contextos educatius i accions mediadores i formatives, que

són àmbit de competència professional de l’educador social i que possibilita, en primer

lloc, la incorporació del subjecte de l’educació a la diversitat de les xarxes socials,

entesa com el desenvolupament de la sociabilitat i la circulació social, i en segon lloc, la

promoció cultural i social que permet l’adquisició de béns culturals que ampliïn les expectatives educatives, laborals, d’oci i de participació social”.

Ara bé, uns quants anys enrere ja s’havia definit l’educació social de diferents maneres,

la primera a la que farem referència és a la del professor José María Quintana Cabanas

(any 1994), un dels pioners al territori espanyol en l’estudi de l’educació social i que la

definiria en dos sentits. El primer, més orientat a la intervenció educativa dels individus

fent un procés de socialització per a que s’adaptin a la vida social i les normes de

convivència, fins a arribar a una alta participació en la vida quotidiana. I l’altre, on

defineix l’educació social com una forma de treball social, cosa que actualment no es

considera així, ja que en les definicions actuals hi ha recorreguts i pràctiques ben

diferenciades entre educació social i treball social.

Una altra de les definicions, correspon al professor José Antonio Caride (any 1998), que

posa èmfasi en la finalitat de l’educació social com a pràctica educativa amb l’objectiu

de lluitar per la igualtat d’oportunitats. Segons Caride la pedagogia social orienta les

pràctiques d’educació social sense oblidar el compromís ètic de la disciplina amb la

societat en la qual s’implica. Per tant, en relació amb la definició de ASEDES, l’autor

també remarca la importància de l’educació i la formació.

En uns termes bastant semblants als de Caride, defineix la professora de Pedagogia

Social de la Universitat de Barcelona, Violeta Nuñez (any 1999), el terme educació social. Manifesta que l’educació social és un conjunt de pràctiques educacionals que es

ALFONS SERRANO RIERA PAC 2

poden realitzar en diferents institucions i que s’orienta cap a la promoció cultural dels

subjectes amb qui es treballa. Això possibilita la transmissió del patrimoni cultural

d’una generació a una altra contribuint així, a la creació de vincles socials y culturals

entre diversos grups, el que l’autora anomena l’aparició de la cohesió social. Aquesta

definició la podem relacionar amb la definició de ASEDES que parlen sobre la

promoció cultural i social que amplien les perspectives educatives, laborals i de

participació social.

El doctor José Ortega Esteban (any 1999) parla també amb uns termes molt semblants

als de Nuñez, ja que exposa que l’educació social en primera instància ha d’ajudar a

l’individu a ser i conviure amb els demes per poder viure junts com a comunitat. Busca

la socialització del individu, tal i com fa referència ASEDES (2007) en la seva definició

que parla sobre la incorporació del subjecte en el desenvolupament de la sociabilitat i

circulació social.

En canvi, el Doctor Antoni Petrus (1998) fa una definició més global d’educació social.

Es comença a parlar d’una acció professional qualificada, tal i com també es menciona

a la definició de ASEDES. Manifesta que l’educació social ha d’estar sempre en procés

de construcció, essent en última instància la que marqui la realitat social de l’època.

Pel que fa a la última definició, del doctor Juan Sáez (1997) posa de manifest que

l’educació social és una pràctica educativa que té l’objectiu de millorar la vida de

determinades persones o grups que viuen situacions de marginació i aconseguir així,

que es puguin reinserir a la societat o prevenir a que caiguin en aquestes situacions.

Així doncs, hi ha una estreta relació amb la definició de ASEDES, ja que remarca la

importància de millorar les expectatives socials i laborals de les persones que viuen en

risc d’exclusió social.

2.1 La funció educativa és un concepte clau per entendre l’educació social, en el

moment que educar a altres persones i educar-se a un mateix són part del mateix

projecte, totes les educacions són “socials”. Moltes d’aquestes funcions socials i

culturals es duen a terme a través de practiques educatives.

La funció educativa en educació social s’ha hagut de construir ja que no està

determinada. Si parlem d’educació social com una professió social i educativa, apareix

ALFONS SERRANO RIERA PAC 2

la figura de “l’educador”, qui és l’encarregat d’exercir la funció educativa i a qui li

recau la responsabilitat educativa.

L’educador necessita una preparació especial per a realitzar la seva professió, tant de

cultura general com de tècnica pedagògica, i al mateix temps, necessita mantenir una

constant renovació dels coneixements.

Dins de la funció educativa com a eix de treball, l’educador social té la responsabilitat,

davant l’exercici de la professió educativa, d’estar en un cert estat d’alerta permanent

respecte dels pressupòsits pedagògics que sostenen l’acció educativa, ja que tots els

actes tenen conseqüències i el professional (l’educador) és el responsable. Així mateix,

s’ha de dotar a l’educador de coneixements i sabers pedagògics i culturals, d’aquesta

manera l’educador disposarà d’arguments i autoritat davant el subjecte, del que

dependrà en gran mesura el seu interès per aprendre i per poder arribar al èxit.

Finalment, l’educador després de la responsabilitat i l’autoritat, ha de tenir caràcter

intencional, ha de tenir el desig d’educar. Per tant, la funció educativa es fonamenta en la responsabilitat, el saber pedagògic i cultural i, la intencionalitat de l’educador per

promoure efectes educatius en els subjectes. La posada en marxa de la funció educativa

és construeix en l’entorn següent:

Llegir les coordenades de l’encàrrec social, diferenciar i alhora articular cures i

educació. Habilitar les condicions necessàries per a donar lloc a l’emergència del

subjecte de l’educació. Organitzar i disposar els elements necessaris en les institucions

per a desplegar les accions educatives. Ensenyar, assumir la responsabilitat educativa,

entendre que aquell que aprèn necessita un altre que ensenyi. Apostar, prendre risc,

arriscar-se a educar i confiar que l’aposta s’enquadra en la promesa educativa.

Així doncs, en aquests elements es pot fonamentar el treball del educador oficial.

2.2 Primerament cal clarificar la relació entre pedagogia social i educació social, la

primera es una disciplina que estudia, analitza i proposa models d’educació social,

“teoria”. La segona, fa referència a un ampli ventall de pràctiques educatives que

segons la realitat social que visquem, intenten afrontar les necessitats i problemes que

sorgeixen de la vida quotidiana “pràctica”. Podem dir que l’educació social és en sí

l’acte d’educar, mentre que la pedagogia social fa referència a com induir, explicar o

interpretar aquestes realitats. Per tant, veiem que hi ha una relació ben estreta entre una

i l’altra.

La pedagogia social aporta tres eines a l’educació social, la científica, que fa referència

a posar uns fonaments epistemològics, teòrics i metodològics per crear un “estatut” de cientificitat en la pedagogia. La acadèmica, que veu la pedagogia social com una

ALFONS SERRANO RIERA PAC 2

disciplina acadèmica, amb plans d’estudis, amb una trajectòria intel·lectual i social

consolidada i amb continguts teòrics i pràctics que habiliten diferents itineraris

acadèmics. I per últim, la professional, que informa dels perfils professionals de la

pedagogia fent que s’habiliti una pràctica professional que capacita i acredita la

formació rebuda, amb els principis ètics i deontològics. També, dóna una visió

complexa sobre els problemes socioeducatius i les seves solucions.

2.3 Per anomenar el “fet educatiu”, l’acte d’educar, podem utilitzar tant la paraula acció

com intervenció, però la diferència entre aquests dos termes radica principalment en que

acció” fa una al·lusió més directa a l’exercici d’una activitat, al treball, a una tasca

concreta. No hi ha un pla previ, no s’ha d’arribar a cap lloc concret, sinó només allà on

vol arribar el subjecte. Per exemple, quan un subjecte decideix llegir un llibre, per

formar-se, ningú l’ha obligat, llegeix el llibre perquè vol, sense un pla previ. En canvi,

si parlem “d’intervenció” ens referim més a actes relacionats amb la intromissió, la inspecció o el control; la intervenció talla d’arrel el nexe entre pràctica i teoria. En el

camp social, sobretot en les funcions de treball social s’utilitza més la paraula

intervenció per a descriure les accions pròpies de la professió i en canvi, a la intenció

educativa, a la d’educar, es fa valer més l’expressió acció educativa. Per exemple quan

un subjecte es vol treure una carrera universitària, ja té un pla d’estudi predeterminat i

sap en tot moment quines assignatures farà cada any fins a finalitzar.

Pel que fa al context polític i social actual ens trobem que hi ha un canvi, es passa d’un

discurs neoliberal a un discurs més neohigienisme com a punta de llança. Es

desdibuixen les pràctiques educatives i es substitueixen per intervencions que regeixen

sobre els subjectes i que se’ls hi aplica un protocol prèviament elaborat però en el qual

el que l’aplica no ha ni participat.

BIBLIOGRAFIA:

- ASEDES (2007). Documents Professionalitzadors.

- Caride, José Antonio, Gradaílle, Rita, Caballo, María Belén. (2015). De la pedagogía

social como educación, a la educación social como Pedagogía. Perfiles educatives, 37

(148), 04-11.

http://scielo.org.mx

- Hernandez, G. (2011). “ Debates educativos desde la Pedagogía social. Entrevista a

Violeta Nuñez.” Perfiles Educativos, Vol. XXXIII, núm.134 https://Entrevista a Violeta Nuñez.

ALFONS SERRANO RIERA PAC 2

- Material Docent de la UOC. Mòdul 3 de Pedagogia Social.

ALFONS SERRANO RIERA PAC 2

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento