PAC2 planificacio i avaluacio educacio social, Apuntes de Pedagogía. Universitat de Barcelona (UB)
laiamartiferrer
laiamartiferrer

PAC2 planificacio i avaluacio educacio social, Apuntes de Pedagogía. Universitat de Barcelona (UB)

DOC (80 KB)
11 páginas
2Número de visitas
Descripción
Asignatura: Analisi de Xarxes Socials en l'ambit Educatiu, Profesor: mercedes ahumada, Carrera: Pedagogia, Universidad: UB
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 11
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 11 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 11 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 11 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 11 páginas totales
Descarga el documento

PLANIFICACIÓ I AVALUACIÓ EN EL CAMP DE L’EDUCACIÓ

SOCIAL

Laia Martí Ferrer

PAC 2. La planificació de la intervenció i la implementació del projecte

Data de lliurament de la PAC: 1/12/2017

1. Identifica i formula correctament quatre necessitats que es poden

derivar del cas exposat (1 punt). a) Situació d’irregularitat i il·legalitat en la que es troben alguns subgrups d’aquest col·lectiu (per la condició d’immigrants, així com situacions de tràfic de persones amb finalitats

d’explotació sexual) que dificulten l’accés als serveis públics (sanitat, educació, permís de

PAGE 11

residencia, etc.). Com bé apunten Orte i March (1998), és necessària la creació de recursos

específics per atendre la diversitat de necessitats que presenta aquest col·lectiu (atenent a totes

es seves característiques individuals), però alhora és necessari que aquests recursos es combinin

amb “la utilització dels recursos socials, sanitaris, educatius, i culturals que existeixen dins de la

comunitat on es pretén intervenir i actuar a fi de possibilitar la normalització des les

persones” (1998:100), i la integració d’aquestes en el si de la societat.

b) Manca d’informació sobre els recursos que tenen a la seva disposició, tant per sortir del món de la prostitució (habitatge, ajudes econòmiques, etc.), com per seguir exercint el seu

treball (“buit legal” al que s’enfronten, assessorament jurídic, educació sexual, etc.)

c) Baix nivell formatiu que contribueix a la manca d’alternatives laborals efectives. La forta exclusió que el col·lectiu que exerceix la prostitució rep per part de la societat, contribueix

al creixement de la pobresa, la desigualtat social, així com a la resignació a continuar amb el seu

exercici degut a la manca d’oportunitats laborals. Estem davant de persones amb un nivell

formatiu molt baix i que a més a més, moltes d’aquestes desconeixen el idioma del país en el

que es troben i això fa que, sumat a la seva situació d’irregularitat administrativa, la dificultat

d’accedir a recursos formatius sigui més gran. Segons Juliano (2006), aquest col·lectiu es privat

de tots aquells drets socials i laborals ja sigui per la seva condició d’immigrants en situació

d’irregularitat, o per l’exercici de la prostitució que es considerada com activitat laboral

“alegal”. En definitiva, “conflueixen dues àrees d’estigmatització, la que es refereix al treball

sexual com a tal, i la que es refereix a la migració del Tercer Món”(2006:56)

d) Xarxes de suport social febles degut a la poca promoció de l’associacionisme de les

treballadores per a defensar els seus drets com a persones i treballadores, així com per

l’estigmatització i la discriminació d’aquest col·lectiu per part de la societat. Tal i com ens

diuen Bretones, Vila, Castillo i Villarejo (2017) en el diagnòstic exposat sobre les treballadores

sexuals a Barcelona, les xarxes de suport veïnal cap aquest col·lectiu son molt febles, de manera

que majoria de les treballadores sexuals, a part de tenir poques interaccions amb els serveis

públics, no se’ls coneix més relacions socials que “amb la pròpia xarxa de proximitat d’origen i

vinculada a la prostitució”(p.3). Existeix un clar buit legislatiu entorn al treball sexual que

vulnera els drets fonamentals d’aquets col·lectiu i el situa en una situació clara de desigualtat i

desprotecció, que com apunta Juliano (2006), aquests fets accentuen les dificultats que tenen les

treballadores sexuals per organitzar-se i participar en la societat de la mateixa manera que la

resta de ciutadans

2. Formula el problema social que es pot extrapolar de les necessitats

identificades. La problemàtica social que s’extrapola de les necessitats identificades ve determinada per la

gran presencia d’oferiments de treballs sexuals en la via pública, els quals són exercits

PAGE 11

majoritàriament per col·lectius marginals de dones que es veuen obligades a exercir la

prostitució (per diferents motius) i que com a conseqüència pateixen aïllament, discriminació i

exclusió social, doncs sumat a la situació d’irregularitat en la que es troben moltes d’elles (per la

seva condició d’emigrant), als pocs recursos econòmics, i al difícil accés als serveis públics, les

xarxes de relacions socials d’aquest col·lectiu són molt febles. D’altra banda, el buit legislatiu

que s’observa en l’ordenança pública entorn al treball sexual, provoca que els drets fonamentals

de les persones que exerceixen aquests treballs siguin vulnerats. Així doncs, és evident que el

problema social en qüestió es veu agreujat per l’estigmatització i la discriminació cap a aquest

col·lectiu que perpetua l’exercici de la prostitució per part de persones que no obtenen altres

recursos eficaços per fer front a la seva situació de pobresa i marginació.

3. Al final de la diagnosi se us ha proposat una organització que

assumeix la titularitat del projecte (i que es correspon amb el que

anomenem marc institucional). Tenint en compte aquesta proposta

d’organització (que pot assumir diverses titularitats i dependre tant de

l’administració local, de l’autonòmica, d’una entitat sense afany de

lucre, d’una empresa de serveis, d’una associació, d’una fundació...):

a. En quins aspectes el tipus d’organització pot facilitar o pot limitar la

planificació del projecte, és a dir, quins podrien ser UN punt fort i UN

de feble del marc institucional (0’5 punts). La institució que assumeix el projecte és EICA (Espai d’Inclusió i Formació del Casc Antic),

una associació sense ànim de lucre situada al districte de Ciutat Vella de Barcelona. Aquesta

entitat doncs, intenta afavorir la inclusió sociolaboral tant de la població adulta com jove, tenint

com a elements claus l’acollida, la formació, el diàleg i la participació associativa i ciutadana,

sense fer cap tipus de discriminació en gènere, edat, origen o nivell econòmic. Un punt fort que

presenta la institució a l’hora d’entomar aquest projecte és la seva línea d’àmbits de treball,

doncs l’associació ja té dos projectes claus que ajudarien en la consolidació del nou programa:

ofereix un servei d’assessorament i orientació en tot tipus de tràmits per a les persones

immigrants, treballa per a oferir una formació (des del nivell més bàsic com el idioma, fins a

diferents cursos preparatius per accedir a formacions laborals en altres associacions més

concretes) com a estratègia de millora de qualitat de vida i d’oportunitats a tots els ciutadans i

ciutadanes. Per contra, com a punt feble envers al tipus de projecte que es vol engegar, es podria

destacar les dificultats que l’associació pot trobar a l’hora d’arribar directament a aquest

col·lectiu, doncs com s’apunta en el Pla Àbits (2006), l’estigmatització social que recau sobre

PAGE 11

elles i les diferents situacions en les que es troben, desemboquen en l’objectiu d’evitar qualsevol

tipus d’identificació amb la seva activitat per part la majoria de les dones.

b. Proposeu pel vostre cas/PROJECTE, un PLA de REFERÈNCIA (on

es pugui ubicar) així com UN programa pot penjar el projecte

(recordeu que aquests dos conceptes els trobareu a les planes 28 a la 31

del mòdul 1). És molt important tenir en compte la realitat actual del

territori o context on s’haurà d’implementar el projecte. Podeu mirar

a la web si ja disposa d’algun pla general d’actuació en l’àmbit del

diagnòstic amb els seus respectiu programes. (0’5 punts). En referència al projecte sobre el que estem tractant, aquest es situarà dins del marc del Pla per

a l’Abordatge Integral del Treball Sexual que vaser aprovat pel Plenari del Consell Municipal de

l’Ajuntament de Barcelona l’any 2006. A partir de l’aprovació d’aquest pla, es va crear

l’àgencia ÀBITS, impulsada per l’Ajuntament de Barcelona i per la Regidora de la Dona i

Igualtat d’oportunitats, amb l’encàrrec d’oferir diferents línees d’actuacions entorn al col·lectiu

de treballadores sexuals. Així doncs, aquest projecte es vincularà directament amb els

programes d’atenció a dones que exerceixen la prostitució al carrer, així com també a l’àmbit

d’actuació per la formació i inserció sociolaboral.

4. Descripció de les característiques dels potencials destinataris.

Enumereu algunes característiques definitòries dels destinataris del

projecte, indicant les necessitats amb que es corresponen. Cal

diferenciar el vostre destinatari diana de la resta de la població amb

qui no compteu intervenir (1 punt). Tal i com apunta Bretones et al. (2017) en el diagnòstic del punt de partida, en un estudi

realitzat per l’Agència ÀBITS, s’observen evidencies de les dificultats d’establir criteris

generals en quant al col·lectiu que exerceix la prostitució, doncs existeix una gran diversitat en

els perfils (tenint en compte aspectes personals, socials, de procedència), així com en les seves

necessitats. Tenint en compte aquest estudi, el nostre destinatari diana seran totes aquelles dones

que exerceixen la prostitució a la via pública del barri del Raval (i voltants), atenent a subgrups

diferents:

Dones que són víctimes de situacions d’explotació sexual. Aquestes dones estan sota el control i les amenaces de màfies que es dediquen al tràfic de

PAGE 11

persones, fet que els dificulta encara més obtenir informació sobre com fer

front a la situació que estan vivint, a la possibilitat de regularitzar la seva

situació i a l’accés a recursos públics per poder acabar amb el seu malson. En

aquest sentit podem vincular aquest subgrup del col·lectiu amb diferents

necessitats: Situació d’irregularitat i il·legalitat; Manca d’informació sobre els recursos que tenen a la seva disposició; Xarxes de suport social

febles com a conseqüència de tot el conjunt de factors descrits i per l’estigmatització i la discriminació que reben per ser immigrants i

treballadores sexuals.

Dones que exerceixen la prostitució per manca d’alternatives laborals per aconseguir ingressos econòmics i que tenen un baix nivell formatiu. En aquest sentit, és evident la necessitat d’oferir assessorament, orientació i

recolzament entorn a diferents àmbits (administratiu, personal, laboral, etc.),

per tal que aquestes dones puguin sortir del món de la prostitució i fugir de la

forta exclusió social que contribueix en el creixement de la pobresa i la

desigualtat social. Les necessitats que presenten aquest subgrup del col·lectiu

esdevenen: Manca d’informació sobre els recursos que tenen a la seva

disposició degut al seu afany d’ocultar la seva identitat per la forta

estigmatització que rep aquest col·lectiu; Baix nivell formatiu que contribueix a la manca d’alternatives laborals efectives i perpetua la

resignació a seguir amb l’exercici de la prostitució; i, tot i que amb menys

freqüència, és possible que també tendeixin a tenir una xarxa de suport

social febles.

Dones que volen seguir exercint la prostitució com a treball habitual. Tal i com apunta Bretones et al. (2017) en el diagnòstic que s’exposa del cas, cal

diferenciar entre la consideració del treball sexual i de les situacions de tràfic

de persones amb la finalitat d’explotació sexual, doncs cal tenir en compte el

“reconeixement del drets derivats del treball sexual i la necessitat de protegir-

ne els drets fonamentals de les persones que hi treballen”(p.6).

5. Definició d’una proposta d’objectius per satisfer algunes d’aquestes

necessitats des de la perspectiva de la institució des d’on

s’implementarà (planes 69 i següents del mòdul 1). És imprescindible que

aquests objectius estiguin vinculats en el diagnòstic realitzat anteriorment,

és a dir, que siguin adients amb les necessitats (1’5 punts). Objectiu General

PAGE 11

1. Garantir l’acompanyament, l’atenció especifica necessària i la promoció social de les treballadores sexuals que exerceixen la prostitució a la via pública.

Objectius específics

1.1 Incrementar la sortida de la prostitució d’aquelles dones que l’exerceixen per manca

d’alternatives efectives.

1.2 Crear un espai de relació i d’acompanyament, associacionisme i atenció integral a les

treballadores sexuals.

Objectius Operatius

1.1.1 Augmentar l’assistència de les treballadores sexuals a les activitats de l’associació

mitjançant sortides diàries als diferents carrers on s’hi situa el col·lectiu.

1.1.2. Realitzar xerrades informatives sobre qüestions sanitàries, jurídiques, psicosocials

i educatives.

1.2.1 Organitzar assemblees setmanals de treballadores sexuals per tractar temes que els

afecten directament.

1.2.2 Augmentar l’autoestima i l’empoderament de les treballadores sexuals que son

usuàries dels serveis de l’associació.

6. Defineix en poques paraules, la INTERVENCIÓ o la idea general de

treball que plantejarà el projecte que proposaries per satisfer aquestes

necessitats i respondre als objectius previstos. Es demana ser rigorosos amb

el llenguatge per a que sigui el més tècnic possible. També es demana

creativitat i idoneïtat amb les necessitats (1 punt). Tenint en compte que l’associació triada ja treballa des d’altres projectes algunes de les

necessitats detectades en el diagnòstic de caire més concret i individual per a cada persona

(ofereix assessorament i orientació en tot tipus de tràmits administratius per a les persones

immigrants, així com també compta amb un servei de formació inicial per a la futura inserció

sociolaboral), el nou projecte centrarà la seva actuació en una intervenció de caràcter més

comunitària (tot i que es seguiran tenint en compte la detecció de necessitats més concretes de

cada participant) apropant-se al lloc de treball d’aquest col·lectiu per informar sobre els

diferents recursos de l’associació als que poden per tal de poder regularitzar i millorar les seves

condicions de vida (tràmits d’immigració, ajuts econòmics, recursos d’habitatge, etc), així com

la creació d’un espai de relació on les protagonistes siguin les mateixes treballadores sexuals, i

PAGE 11

on es pugui oferir una atenció integral des dels diferents serveis bàsics de l’associació o

realitzant les derivacions pertinents a altres entitats o institucions.

7. Programes d’acció (PA): (planes 79 i ss del mòdul 1) Ara és el moment

de concretar molt més el projecte i ho fareu a partir de la definició de DOS

possibles programes d’acció que pot desenvolupar el projecte, és a dir, les

grans línies temàtiques o d’intervenció (poden ser també àmbits com la

família, el carrer, dependència, suport emocional, inserció laboral..) que

establireu en el projecte per poder donar resposta a les mancances

detectades.

a. Explicar la relació entre els dos PA (sentit i coherència) i la seva relació

amb l’objectiu general del projecte (0’5 punts). La relació entre els dos programes d’acció del projecte és totalment directa, ja que el PA “Al

carrer” s’encarrega dels primers contactes amb les persones del col·lectiu en els seus llocs de treball i d’oferir recursos i alternatives per facilitar la decisió de la sortida de la prostitució, per

després poder fer les derivacions pertinents a altres entitats o a altres programes de l’associació,

entre els que es troba l’altre PA “Tu ets nosaltres”, destinat a donar suport emocional i social amb la creació d’un espai de relació entre les persones d’aquest col·lectiu, on lluny del seu lloc

de treball poden expressar les preocupacions i tractar temes que els afecten en l’exercici de la

prostitució, així com gaudir de tota la informació necessària per a la defensa dels seus drets.

Així doncs, ambdós programes d’acció estan dirigits a la consecució de l’objectiu general del

projecte, doncs les accions que es realitzen des d’aquests treballen per a garantir el suport i

l’atenció especifica a les diferents necessitats d’aquest col·lectiu per tal d’aconseguir la seva

integració social i evitar així, la seva situació marginal i de vulnerabilitat.

b. Enumerar i explicar breument UNA POTENCIAL UNITAT DE

PROGRAMACIÓ que es pogués derivar de cadascun dels dos programes

d’acció. Hauria d’haver COHERÈNCIA amb el sentit de la intervenció

prevista per cada PA (0’5 punts). PA 1: Prevenció de conductes o situacions de risc en l’exercici de la prostitució.

Tal i com apunta Bretones et al. (2017) en el diagnòstic exposat, el disseny del projecte elaborat

cap aquest col·lectiu ha d’aconseguir reduir la presència pública de l’oferta de treballs sexuals,

doncs per tal que les persones que exerceixen aquesta activitat siguin conscients de la situació o

situacions en les que es poden trobar, han de ser informades dels punts d l’ordenança que els

PAGE 11

poden afectar. Així doncs, mitjançant sessions informatives sobre diferents àmbits (salut en

relacions sexuals, violència de gènere, justícia, etc.), les educadores del projecte han

d’intervenir per a prevenir o mediar en possibles conflictes que poden sorgir entre aquestes i el

seu entorn (com per exemple les relacions amb el veïnat).

PA 2: Autoestima i gestió de situacions de conflicte.

Segons un estudi sobre el tema, elaborat per el Institut Català de la Dona (2001), “la prostitució

al carrer és una activitat de gran estrès, i que genera una erosió de l’autoestima de la persona,

essent freqüents els casos de depressió crònica” (2001:5). Així doncs, sembla evident que per tal

de vetllar i garantir el benestar d’aquest col·lectiu, així com per facilitar l’elecció de nous

camins per sortir de l’exercici de la prostitució, és de vital importància treballar dimensions del

subjecte que afecten a l’autoestima d’aquest. En aquest sentit, és important oferir PA com la del

exemple, doncs hem de ser conscients de la necessitat de les treballadores sexuals de rebre

recolzament per part de professionals per superar problemàtiques psicosocials diverses “(...) que

faciliti i millori el desenvolupament personal i la inserció social del col·lectiu” (Institut Català

de la Dona, 2001: 44).

c. Definir, sense descriure, UNA activitat que es pogués derivar D’UNA

de les unitats de programació previstes per cada UP. Hauria d’haver

COHERÈNCIA amb el sentit de la intervenció de la UP escollida (0’5

punts). PA “Al Carrer” - Realització d’una xerrada informativa sobre els punts de l’ordenança pública que els poden

afectar com a conseqüència de l’exercici de la prostitució en la via pública.

PA “Tu ets nosaltres” - Realització d’un taller setmanal, per part d’una professional de l’àmbit, dirigit a millorar la

gestió de les emocions davant d’una situació de conflicte desencadenada per l’estigmatització

que rep aquest col·lectiu.

8. Metodologia (planes 78-79 del mòdul 1): Indiqueu la línia metodològica

general en que s’empararà el possible projecte, on expliqueu de manera

general com penseu desenvolupar la intervenció, les estratègies que

utilitzareu per fer-ho (cooperatives, participatives, assistencials,

directives...), i per què aquestes i no d’altres (1 punt).

PAGE 11

El projecte proposat presenta diferents línies metodològiques per dur a terme les intervencions

previstes amb el col·lectiu de treballadores sexuals. Primerament cal destacar el gran pes que té

en projectes com aquest el fet de treballar en xarxa i col·laboratiu amb les diverses entitats i

institucions que treballen per oferir serveis semblants al mateix col·lectiu en el marc del barri

del Raval i rodalies, tant a l’hora de fer intervencions, com deteccions i derivacions. D’altra

banda, i prenen com a referència les aportacions de Gómez (2010), en termes de treball general

amb aquest col·lectiu s’emprarà la relació d’ajuda com a metodologia d’intervenció, a partir de:

l’escolta activa, la creació d’un clima de respecte i confiança, l’empatia com a tret fonamental, i

la cerca del canvi a través de les pròpies motivacions. Així doncs s’orientarà l’acció mitjançant

la combinació de mètodes històrics-narratius i analítics, on les participants puguin expressar les

seves vivències i ser escoltades sense judicis morals, així com per poder arribar a entendre la

situació que estan vivint i els processos que han viscut. En aquest sentit, l’equip d’educador/es

del nou projecte entraran en contacte amb les treballadores socials a l’espai públic, amb la

finalitat d’apropar-les a la xarxa de serveis i entitats que tenen a la seva disposició en el territori

de proximitat. La intervenció es durà a terme a diferents nivells: individual, grupal i de

comunitat, considerant les necessitats especifiques dels diferents perfils que s’exposen al

diagnòstic i posant atenció a diferents àmbits: emocional, de salut, laboral i de relacions amb

l’entorn. Així doncs, en ambdós programes proposats, s’empraran tècniques participatives amb

perspectiva de drets i gènere, tècniques d’anàlisi de problemes i solucions (o coneixement o,

aprofundiment), així com altres tècniques per a la generació i constitució de xarxes socials. Per

últim, i en referència a la metodologia a tenir en compte en la intervenció amb la majoria

d’aquest col·lectiu, es posarà especial èmfasi en la flexibilitat dels horaris en la que es

realitzaran les diferents activitats, de manera que s’adeqüin a les necessitats de les

protagonistes, així com l’adaptació entorn al llenguatge, l’enfocament cultural, etc.

9. Variables (plana 36 i ss del mòdul 1): Definiu les variables (abast,

durada, formalitat...) que podria tenir en compte un possible projecte. Per

saber quines són mireu els apunts del mòdul corresponent. Justifiqueu

l’opció que feu per cadascuna d’elles (1 punt). El projecte és de magnitud municipal i d’un abast microsocial donat que atent a un col·lectiu de

dones amb característiques i necessitats concretes que giren al voltant del treball que

exerceixen. El projecte tindrà un caràcter global que actuarà sobretot dins l’àmbit de la relació

amb el medi, doncs les necessitats a les que tracta de donar resposta es veuen relaciones amb les

limitacions i barreres d’aquestes dones per accedir a altres oportunitats laborals que permetin

deixar l’exercici de la prostitució, així com problemes relacionats amb el benestar i la qualitat

de vida d’aquest grup de la societat. En quant a la variable de la durada, treballa a mitjà termini,

PAGE 11

doncs les intervencions socioeducatives que es duen a terme requereixen d’un temps mínim per

garantir els processos de formació, empoderament i creixement que necessiten les persones

d’aquest col·lectiu. És un projecte bastant viable políticament ja que la xarxa d’aliances i

suports dels actors socials és molt elevada i hi ha bastants recursos, plans, programes i

institucions que treballen en aquesta problemàtica. Pel que fa a la viabilitat tècnica es pot dir

que és elevada, doncs atén necessitats de primera instància que presenten les dones que

exerceixen la prostitució en la via pública, però per contra, la viabilitat financera podria ser

sostenible pel fet que l’associació té com a principal recurs humà un ampli ventall de voluntaris

(professionals de diferents àmbits, i no professionals) que ofereixen el seu treball en els

diferents projectes que l’associació presenta.

BIBLIOGRÀFIA

Bretones, E., Castillo, M., Vila, Ll., Villarejo, J. (2017). Punt de partida per al diagnòstic:

Treballadores sexuals Barcelona. UOC: Planificació i Avaluació en el Camp de l’Educació

Social.

Juliano, D. (2005). Les altres dones. La construcció de l’exclusió social. Els discursos que ens

unieixn i ens separen. Quadern de l’Institut/7. Barcelona: Institut Català de les Dones

March, M. Y Orte, C. (1998) Hacia un modelo de intervención socioeducativa sobre la

prostitución. Educación Social: Revista de Intervención socioeducativa, 9, 86-103. Barcelona,

Pere Tarrés.

Navarro, V. (2001). Anàlisi de la prostitució femenina a Catalunya: Propostes executives i

legislatives per a millorar una situació problemàtica. Barcelona: Institut Català de la Dona.

PAGE 11

PAGE 11

comentarios (0)
No hay comentarios
¡Escribe tú el primero!
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 11 páginas totales
Descarga el documento