power point tema 1, Ejercicios de Gestión Financiera. Universitat de Girona (UdG)
cifudg2017
cifudg2017

power point tema 1, Ejercicios de Gestión Financiera. Universitat de Girona (UdG)

32 páginas
4Número de visitas
Descripción
Asignatura: Economia espanyola i mundial, Profesor: Joan Pla Solé, Carrera: Comptabilitat i Finances, Universidad: UdG
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 32
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 32 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 32 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 32 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 32 páginas totales
Descarga el documento
T1_Introduccio_Economia_Mundial_Student_2017-2018

11/02/2018

1: INTRODUCCIÓ A L’ECONOMIA MUNDIAL

Joan Solé-Pla

Department of Economics, Universitat de Girona

Tel. ++34 972 419 883 (Faculty of Business and Economic Science)

E-mail: joan.sole@udg.edu

• Dels principals conceptes relacionats amb l’economia mundial, dels principals fets, actors i característiques

Objectius

• Conéixer i saber utilitzar els principals conceptes i indicadors de l’economia mundial

• Saber quines són les principals característiques generals de l’economia mundial

• Poder delimitar i contextualitzar el concepte de pobresa

• Coneixer les mesures de la desigualtats en la distribució de la renda i veure la relació d’ aquesta qüestió amb el subdesenvolupament econòmic

De què parlarem?

11/02/2018

Recursos del tema:

• Informe Banc Mundial

• Informe Desenvolupament Humà

•Textos diversos a determinar sobre economia mundial

•Transparències i material utilitzat a classe

11/02/2018 3

1. Intervenció de l’estat en l’economia: instruments de política econòmica

2. Intervenció de l’estat en l’economia: models de política econòmica

3. El model intervencionista-keynesià

4. El model neoliberal

Polítiques econòmiques. La fi del triomf del neoliberalisme?

11/02/2018

Política

monetària

Política fiscal

Política de

rendes

Política ec.

exterior

Clima

Nivell preus i

costos

Producció

potencial

K, L i

tecnologia

Producció

estrangera

Revolucions

guerres

Diner

Despesa i

impostos

Altres factors

Demanda

agregada

Oferta

agregada

Interacció

oferta i

demanda

agregades

Producció

(PIB real)

Ocupació

i atur

Preus i

inflació

Comerç

exterior Què fa la política econòmica?

11/02/2018 5

Macroeconomia

In te

rv en

ci ó

d e

l’e st

at e

n l’

ec o

n o

m ia

: in

st ru

m en

ts d

e p

o lít

ic a

ec o

n ò

m ic

a

Font: Elaboració Pròpia a Partir de SAMUELSON Economia. Mc Graw-Hill

Variables induïdes

Instruments de política

Variables Exògenes (algunes)

Política monetària

La política monetaria es el proceso por el cual el gobierno, el banco central o la autoridad monetaria de un país controla:

• La oferta monetaria.- Cantidad de dinero en circulación

• Los tipos de interés o coste de dinero.- Tipo de interés que fija el banco central o autoridad monetaria a muy corto plazo

11/02/2018 6

Font: Enciclopedia financiera http://www.enciclopediafinanciera.com/teoriaeconomica/macroeconomia/politicamonetaria.htm

11/02/2018

Política Fiscal

• Uso del gasto público y la recaudación de impuestos para influir en la economía.

11/02/2018 7

Política fiscal

Expansiva • ↓ Impostos • Possible ↑ Consum i

inversió • Possible ↑ Demanda

agregada • Restrictiva • ↑ Impostos • ↓ Consum i inversió • ↓ Demanda agregada

Expansiva • ↓ Tipus interès • Possible ↑ Consum i inversió • Possible ↑ Demanda

agregada • Restrictiva • ↑ Tipus interès • ↓ Consum i inversió • ↓ Demanda agregada

11/02/2018 8

Política monetària

11/02/2018

Intervenció de l’Estat en l’economia: models de política econòmica

11/02/2018 9

Definició política econòmica (Kirschen, 1974, extret de Cuadrado Roura,

1997): “ procés a través del qual el govern, tenint en compte uns objectius

polítics, decideix sobre la importància relativa d’aquests, i usa instruments per a

assolir-los”.

- mercat + mercat Sistema de

Planificació centralitzada Tercera via

(socialdemocràcia) Neoliberals

“Laissez-faire”

⇐⇐

- neoliberals (keynessians ?) + neoliberals

Pensament general

Els mercats poden no estar en equilibri o almenys en un equilibri no desitjable. Cal que l'estat intervingui per a assolir l'equilibri desitjat

Si el mercat no està en equilibri és perque l'estat obstrueix el seu funcionament. Si desregulem el mercat, assolirà el punt d'equilibri i per tant l'efciciència.

A l'hora de referir-se al dèficit públic

Els efectes redistributius de la despesa pública són desitjables, per tant un determinat nivell de dèficit públic pot ser admès.

Cal reduir la intervenció del sector públic en l'economia. La intervenció del Sector Públic provoca un efecte EXPULSIÓ.

A l'hora de referir-se a la lluita contra l'atur

Estimular la demanda agregada a través de "retocar" les variables fiscals

L'atur es deu bàsicament a la intervenció de l'estat en els mercats de treball. Els salaris creixen a un ritme més gran que la productivitat.

Qui prefereix fer què? Exemples:

11/02/2018

El pentàgon màgic de la política econòmica

11/02/2018 11

Pentàgon

“Màgic”

Plena

ocupació

Estabilitat

preus Sector

exterior

Evolució de l’economia mundial en la història recent

Etapes que es poden distingir:

• Etapa 1a: 1950 a 1973  “anys daurats” del capitalisme

• Etapa 2a: 1974 a 1985  crisis del petroli

• Etapa 3a: 1985 a 1990 recuperació del creixement. Aparició de nous problemes

• Etapa 4a: 1990-1993 Mini crisi: Irak envaeix Kuwait

• Etapa 5a: 1994-2007  Etapa expansió economia mundial: uns nous “anys daurats” del capitalisme?

• Etapa 6a: 2008- ...  Crisi “sistèmica”, cap on anem?

11/02/2018 12

11/02/2018

• Els acords de Bretton Woods (1944)  Regulació de les relacions financeres entre els estats)

• Creació del Fons Monetari Internacional (FMI)  tdc fixes, però ajustables) - (35$ per unça d’or)

• Creació del Banc Mundial (crèdits als PVD)

• Regulació de les transaccions comercials entre estats: El GATT

• NNUU i tots els organismes depenents

Etapa 1: 1950 a 1973 (i)

El nou ordre internacional sorgit després de la 2a Gerra Mundial

Estabilitat

Etapa 1: 1950 a 1973 (ii) Herència etapa i conseqüències del desenvolupament

EN POSITIU:

• ∆ de la producció i el comerç

• ∆ renda per càpita • Millora magnituds progrés

social: esperança vida, taxes escolarització, metges per càpita…

• Canvi en estructura sectorial i ocupacional de les economies

EN NEGATIU:

• Progressiu exhauriment recursos naturals

• Aparició de problemes mediambientals

• Aparició de nous problemes: estrés o què fer amb el temps lliure?

11/02/2018 14

11/02/2018

Factors del costat de l’oferta

• Crisi del model fordista de producció menors economies d’escala per saturació mercats de béns estandaritzats -- Majors exigències dels consumidors: qualitat i personalització del producte

• Major volatilitat de la demanda (tipus de canvi flotants)

Això comporta: • Descentralització de la producció (subcontractació)

• Flexibilització de les relacions laborals

Etapa 2: 1973 a 1985 (i)

1973 1979 1985

2a crisi petroli1a crisi petroli

Etapa 2: 1973 a 1985 (ii)

11/02/2018 16

• Dificultats en l’accés a les fonts d’energia i augment de preus (per exemple, petroli):

Petroli a 1-1-1973: 1,62 $ barril (159 litros barril Brent)

a 1-1-1974: 9,31 $

(En menys de 3 mesos, de 2,59 $/barril a 11,65 $/baarril)

• Aparició dels nous països industrials (NPI ó NIC): Xina, Indonèssia, Malaïsia, Tailàndia

Singapour, Corea del Sud, Taiwan, Hong Kong

Factors del costat de la demanda

• Augment de l’atur

• Moderació en els increments salarials

11/02/2018

Factors institucionals (interns)

Crisi de l’estat del benestar -- Per què?

• Inèrcia al creixement de la despesa pública

• Pèrdua de poder dels estats per la major interdependència de les economies i per tant de la política econòmica.

Etapa 2: 1973 a 1985 (iii)

Factors institucionals (externs)

• Fallida del sistema de Bretton-Woods: • Inestabilitat en els tipus de canvi (el $ comença a depreciar-se…)

• 15-08-1971: Nixon decreta no convertibilitat Patró $ - or (B-W)

• Inestabilitat financera: variacions tdi. Prové de: a) Liberalització operacions financeres (mercats K)

b) Desintermediació

c) Canvis en el comportament dels estalviadors

d) Endeutament del Sector Públic

• Pèrdua de poder i desprestigi del GATT: el neoproteccionisme

Etapa 2: 1973 a 1985 (iv)

11/02/2018

Etapa 2: 1973 a 1985 (v) Crisi de Bretton Woods

Altres factorsCrisi

alimentària

Crisi de Bretton Woods

Crisi de Matèries primeres

Crisi energia

NIC

Crisi econòmica 1973-1974

Resposta: polítiques d’ajustament keynesianes

Facilitats creditícies

Exporta- cions

Pressupost públic

Energètica

1ª. Crisi petroli (1973-1979):

Un resum

Font: Elaboració pròpia a partir de MARTINEZ, Aurelio (1986) Diez años de crisis económica mundial.

Instituto Estudios Económicos. Madrid

Etapa 2, 1973 a 1985: 1979, 2a. Crisi del petroli. Una crisi amb repercusions múltiplies

Revolució Iran i Guerra

Iran-Irak (1979)

↑ p petroli Provoca inflació mesures de política monetària restrictiva:

↑ tdi ↓ I, C

↑ endeutament PVD

↓ creixement PIB (PD)

↓ creixement PIB -- PVD

↓ M provinents

dels PD ↑ atur

PD

Noves polítiques econòmiques: neoliberalisme i lluita contra la inflació

11/02/2018

• Etapa 3a: 1986 a 1990 - recuperació del creixement i aparició de nous problemes – final d’una època? • Preus petroli estabilitzats a la baixa • Crisi financera en els mercats asiàtics (octubre 1987) • Caiguda del mur de Berlin (1989) i reunificació Alemanya: necessitats de finançament

de la reunificació↑ tdi

• Etapa 4a: 1990-1993 – “mini” crisi • Irak envaeix Kuwait • Desaparició de la URRS (1991) • Tractat Maastricht (T.U.E) i naixement UE

• Etapa 5a: 1994-2007 - Etapa expansió economia mundial

Abundància de liquiditat resultat del manteniment de polítiques monetàries molt expansives als EUA a resultes de:

• La crisi financera del sud-est asiàtic que afectà a Corea del Sud, Indonèsia, Malàisia i Tailàndia (1997)

• La crisi de les puntocom (2000)  inversió especulativa en empreses tecnològiques

11/02/2018 21

• Els atemptats a les torres bessones de Nova York (11-09-2001) -- ↓ tdi als EUA  expansió del crèdit sense precedents.

• Guerra Irak (2003) • El flux abundant d’estalvi de la Xina cap als EUA • Innovacions financeres i desregulació mercats financers • Desequilibris “externs” que s’accentuen durant la primera dècada

del S. XXI: entre països amb superàvit i països deficitaris: • Exportadors nets de K: Xina X massives de mercaderies (BC>0) per

modernitzar l’economia, que provoquen ↑ estalvi que és prestat als EUA que tenen dèficit BC mentre EUA fan inversions a Xina que necessita modernitzar-se i no té capacitat d’absorbir tot l’estalvi que genera per transformar-lo en inversió

• La mitjana de nivell de renda per càpita dels països M de K > que la mitjana de renda dels països X de K

• Tot plegat  sobreabundància global d’estalvis (global savings glut)  finançament abundant i a baixos tdi per a països deficitaris com EUA, Espanya incentius a fer inversions de baixa productivitat real i amb components especulatius  estímul a que distorsionaven l’aversió al risc

11/02/2018 22

11/02/2018

Etapa 6a: 2008- ... : Crisi “sistèmica” • 2007: primers símptomes de la crisi: als EUA, es produeix la fallida diversos bancs

inversión, el primer, l’American Home Mortgage per les hipoteques “subprime”: • Un crédit subprime (ó crédit near-prime, non-prime o second-chance) és una modalitat

creditícia dels EUA que tenia un nivel de risc d’impagament superior a la mitjana de la resta de crédits - El 2002 el volum de crédits subprime de les entidades financeras als EUA representava el 7% del mercat hipotecari; el 2007 era el 12,5%.

• És un tipus especial d’hipoteca, utilitzada preferentment per a l’adquisició de vivenda • Orientada a clilents de poca solvencia  nivel de risc d’impagament superior a la mitjana de

la resta de crèdits • Tdi > que tdi resta crèdits; tdi primers anys molt avantatjosos • Comissions més grans • Els bancs podíen vendre’s aquests deutes que tercers tenien amb ells

• 2007: l’evolució dels tdi per part de la Reserva Federal aixeca sospites de risc d’impagament entre els inversors; el seu ↑ ↑ morositat i risc d’impagament

• 2008: caiguda del banc dels EUA Lehman Brothers

• Les mateixes agències de qualificació mantenien el secret i feien veure que ignoraven el risc de la crisi hipotecària

11/02/2018 23

La gènesi de la crisi de 2008

11/02/2018 24

Bombolla tecnològica 2000-2001

Bombolla immobiliària

Política monetària expansiva per a ↑ C i I a crèdit

↓ tdi (2000-2004)

Augment de la inversió en el sector immobiliari

Inestabilitat Massiva desinversió en

empreses tecnològiques

Atemptats New York 11-09-2001

Pèrdua recursos invertits

Bancs estrangers també tenien paquets hipoteques

Problemes liquiditat banca EUA

↑ p vivenda +

↑ tdi

↑ tdi (2004-2007)

↑ execucions hipotecàries

2 0

0 0

a 2

0 0

4 2

0 0

4 a

2 0

0 7

11/02/2018

Respostes de política econòmica: el cas europeu • Ajustes a la política monetaria: ↓ tdi

• Estrategia de apoyo al crédito;

• Ajustes a la política fiscal: expansión presupuestaria, coordinadas de estímulo a la actividad económica a la UE (fins el 2010)

• Medidas de apoyo al sistema financiero: los gobiernos han facilitado un respaldo financiero sustancial mediante recapitalizaciones… para:

• Estabilizar el sector bancario y • Mitigar el riesgo de una severa contracción del crédito

• PROBLEMA: DÈFICITS y posterior saneamiento de las finanzas públicas  sostenibilidad

• Proposta video sobre l’orígen de la crisi financera: CNN LA HISTORIA DE LA FAMILIA PLATA

• PART 1 (www.youtube.com/watch?v=QvYMFIz31Xg&feature=related)

11/02/2018 25

El problema i la solució:

Globalitzaciómajor interrelació entre països del planeta i retall de les competències dels governs, tant estatals com regionals o locals

Possibles solucions davant la reducció de la capacitat de gestió estatal: • Que el paper de control del funcionament de l’economia mundial

l’assumeixi el propi mercat • Establiment-manteniment institucions econòmiques internacionals

encarregades de fer el que anteriorment feien els governs estatals- regionals-locals

El paper de les organitzacions econòmiques internacionals

11/02/2018

Principals organitzacions econòmiques internacionals vigents en l’actualitat, quatre grups: i. Institucions nascudes dins el sistema de Bretton Woods: Fons Monetari

Internacional (FMI) i Banc Mundial (BM)

ii. Organitzacions regionals, processos d'integració econòmica: UE, NAFTA o MERCOSUR

iii. Organitzacions internacionals, no nascudes en el si de Bretton Woods, com OCDE o OMC

iv. Aliances militars: OTAN

Programas y fondos Nacions Unides:

i. Oficina del Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Refugiados (ACNUR)

ii. Fondo de las Naciones Unidas para la Infancia (UNICEF)

iii. Conferencia de las Naciones Unidas sobre Comercio y Desarrollo (UNCTAD)

iv. Programa de las Naciones Unidas para el desarrollo (PNUD)

Organismos especializados, organizaciones relacionadas, fondos, y otros organismos de las Naciones Unidas - Organismos especializados

• Organización de las Naciones Unidas para la Alimentación y la Agricultura (FAO)

• Organización Internacional del Trabajo (OIT)

• Fondo Monetario Internacional (FMI)

• Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura (UNESCO)

• Grupo del Banco Mundial

• Banco Internacional de Reconstrucción y Fomento (BIRF)

• Organización Mundial de la Salud (OMS)

• Organización Mundial de la Propiedad Intelectual (OMPI)

• Organización Meteorológica Mundial (OMM)

• Organización Mundial del Turismo (OMT)

11/02/2018 28

11/02/2018

Evolució PIB mundial Region 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

2016 (est.)

World average

5.5 5.7 3.1 0 5.4 4.2 3.4 3.4 3.4 3.4 3.7

Advanced economies

3.1 2.8 0.2 -3.4 3.1 1.7 1.2 1.4 1.8 2.3 2.4

Eurozone 3.2 3 0.5 -4.5 2 1.6 -1 0 0.9 1.4 1.6

Developing countries

8.2 8.7 5.8 3.1 7.4 6.2 5.2 5 4.6 4.2 4.7

International Monetary Fund http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2015/01/weodata/weorept.aspx?pr.x=21&pr.y=15&sy=2006&ey=2016&ssd=1&sort=country&ds =.&br=1&c=001%2C110%2C163%2C200&s=NGDP_RPCH&grp=1&a=1#download

Recent data: https://data.worldbank.org/indicator/NY.GDP.MKTP.KD.ZG

Els canvis que venen...

• 1973: Xina, 4,6% del PIB mundial; India 3,1%, pese al seu pes demogràfic.

• 2001: Xina 12,3% i India 5.4% respectivament

• 2015: FMI: Xina, 16,9 i Índia 6,5%.

• Una aparent espectacular “emergència” que caldrà “acomodar” des de les potèncias avançades.

Pero SEGONS MADISON (2010):

• Cap el 1700 Xina era el 22,3% del PIB mundial

• 2030: Madison diu que la Xina serà el 22% del PIB mundial  lideratge mundial en front el 17,3% dels EUA o el 13% d’Europa occidental.

11/02/2018 30

11/02/2018

1. Conceptes demogràfics Població d’un pais: s’expressa en milions d’habitants i es

refereix al nombre de persones que resideixen en ell a mitjans d’un any determinat

Densitat demogràfica: nombre d’habitants per km quadrat. Població/superfície (en km quadrats)

Temes de l’economia mundial: conceptes i indicadors

The World Bank: http://data.worldbank.org/indicator

• Taxa de mortalitat (TM): nombre de defuncions per cada 1000 habitants en un any

• Taxa de natalitat (TN): nombre de naixements per cada 1000 habitants en un any

• Taxa de creixement vegetatiu o natural de la población TCV=TN-TM

• Taxa de mortalitat infantil: nombre de nadons morts abans de complir un any respecte del nombre total de nascuts vius durant l'any indicat

11/02/2018

• Taxa de fecunditat: nombre mitjà de fills per dona en edat de procrear

• Taxa total de fecunditat: número estimat mig de fills de una dona durant la seva vida, suposant que es mantinguen les taxes de fecunditat observades durant el període en qüestió.

• Esperança de vida al neixer (EVN): mitjana d'anys que una persona pot esperar viure si es mantenen les taxes prevalents de mortalitat per edats

• Relació de dependència: població 0-15 i 65+, entre població 16-64

Evolució històrica

de la població humana

Déu va beneir Noè i els seus fills. Els

digué:

“Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i

ompliu la terra” Gènesi, 9, 1

http://www.worldometers.info/world-population/

11/02/2018

http://www.indexmundi.com/world/population_growth_rate.html

Table 1. World population

milestones.

Source: United Nations

Secretariat,

Department of

Economic and

Social Affairs, The

World At Six Billion

(1999), p. 8.

World population reached: Year Time to add 1 billion

125,000 -1,000,000

5,000,000 -10,000

150,000,000 -50 to 50

500,000,000 1492

1 billion 1804

2 billion 1927 123 years

3 billion 1960 33 years

4 billion 1974 14 years

5 billion 1987 13 years

6 billion 1999 12 years

6.916.183.482 2010 11 years

7.162.119.000 2013

7.500.000.000 2017

h tt

p s:

// w

w w

.m in

n p

o st

.c o

m /m

ac ro

-m ic

ro -m

in n

es o

ta /2

01 4/

1 1/

st ag

n at

io n

-o r-

ex p

o n

en ti

al -

gr o

w th

-c o

n si

d er

in g-

tw o

-e co

n o

m ic

-f u

tu re

s

11/02/2018 36

A le

xa n

d re

M ag

n e

G u

er re

s P

ú n

iq u

es

Im p

er i

R o

m à

11/02/2018

• World Population Prospects: http://www.un.org/esa/population/unpop.htm

Altres fonts:

• International Census Bureau – International Data Base: http://www.census.gov/ipc/www/idb/

• Resum per zones població mundial i usuaris internet: http://www.exitoexportador.com/stats.htm

• CIA World Factbook - Unless otherwise noted, information in this page is accurate as of June 30, 2015

• http://www.indexmundi.com/g/g.aspx?v=21&c=xx&l=en

Department of Economic and Social Affairs -- Population Division

• Creixement del PIB real i creixement de la població

• Subdesenvolupament i creixement de la població  ús de tècniques antigues en un context d’explosió demogràfica esgotament del medi mala alimentació (Malthus)

• Atur “encobert”: sector agrícola no pot absorbir tota l’ocupació

• Migracions cap a les “megaciutats” manca infrastructures i males condicions de vida (vs. morirse de fam)

• Migracions PVD a PD

Explosió demogràfica

11/02/2018

• Relació negativa entre edat i productivitat de les persones  ∇ capacitat aprenentatge, adaptabilitat

• ∇ mobilitat laboral • ∇ taxa global estalvi • ∇ de la inversió i de l’activitat econòmica en

general

• ∇ incentius per al treball i el sacrifici i esperit superació situacions

• ∆ despesa social en sectors edat avançada: Quins són els fruits d’aquesta inversió?  no millora del capital humà  no impuls a l'economia

Implosió demogràfica

• Molt Important: el PIB o el PNB totals no són bones mesures del benestar. Tampóc el PIB o PNB per capita o per persona.

• El PIB (o el PNB) NO és un indicador “perfecte” del grau de benestar i del desenvolupament:

• Oci. Si la gent començara a treballar en vacances, es produiria més i el PIB per capita augmentaria. Però la reducció en temps d'oci afectaria negativament el nivell de benestar

• Béns i serveis produïts i consumits en la llar • La qualitat del medi ambient. Si el govern eliminés totes les regulacions sobre el respecte

al medi ambient, potser es produiria més o a menor cost. Però augmentaria la contaminació i això reduiria el benestar

• La distribució de la renda • Salut • Nivell educatiu

2. El PIB (o el PNB) per capita com a indicador de benestar; el IDH, un intent

11/02/2018

• Llavors, per què el PIB per capita s'usa tan sovint? • Perquè el PIB per capita no mesura nostra salut ni el nostre

nivell educatiu, però els països amb major PIB per capita poden permetre's millors sistemes sanitaris i educatius

• En resum, el PIB per capita no mesura totes aquelles coses que són importants per al benestar directament … però sí que mesura la nostra habilitat o capacitat per a obtenir els inputs que donen lloc al benestar

Índex de Desenvolupament Humà (IDH), creat pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) com a alternativa al PIB per capita (o PNB per capita) per a mesurar el desenvolupament i el benestar. IDH: combina els següents indicadors de desenvolupament social: • De salut:

• EVN (esperança vida al néixer) • Subministrament diari de calories per capita • Taxa mortalitat infantil (TMI) • Nombre de metges per cada 1000 habitants • Nombre d'habitants per infermer • Nombre de llits d'hospital per cada 1000 habitants • Percentatge dels productes de peix en l'aport diari de proteïnes

• D'educació: • Anys promig d‘instrucció (persones 25+) • Anys d'escolarització previstos (per un estudiant de 5 anys) • Taxa d'analfabetisme d'adults (total o de les dones) • Taxa de matriculació en ensenyament primari, secundari i terciari…

• De renda: PIB per capita

11/02/2018

• http://www.undp.org/content/ undp/es/home/librarypage/hdr .html

• Informe (estadístiques): http://hdr.undp.org/es/

• Gràfics interactius: • http://hdr.undp.org/es/estadisticas/

• El IDH-D ajusta per la desigualtat en la distribució de salut, educació i ingressos.

INCONVENIENTS:

• No té en compte: • Qualitat del medi ambient • Grau de respecte dels drets

humans… • És inútil per a les comparacions

inter-temporals http://findouteulalia.blogspot.com.es/2014/04/what-if-countries-competed-with-each.html http://www.youtube.com/watch?v=UsQkAjR4P_0&feature=player_embedded

The social progress index

http://hdr.undp.org/en/2016-report

• Canvi estructural: modificació significativa i duradora dels trets bàsics de l'economia

• Alguns indicadors de canvi estructural són les variacions en:

• Composició per sectors del PIB

• Estructura per productes de les X • Distribució sectorial de la producció industrial

Coeficient d'exportació n=X/PIB

Grau d‘obertura; GO=(X+M)/PIB

Indicadors de canvi estructural

11/02/2018

La qüestió de la pobresa al món: Característiques dels països pobres Exercici: veure els videos:

• Què és el creixement econòmic? Video, “CRECIMIENTO Y DESARROLLO ECONOMICO”

https://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=ELSLi-sC-7U

• Diferència entre país desenvolupat i PVD: Video, “CRECIMIENTO Y DESARROLLO ECONOMICO Parte 2

https://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=15I4TnMqlS4

• Màns Unides: http://mansunides.org/es/observatorio/pobreza-en-mundo?gclid=CLGckraR9dECFasp0wod7qoBLQ

11/02/2018 45

• Nivell renda per càpita baix o molt baix

• En general, desigual distribució de la renda

• Àmplies capes de població viuen sota nivells de pobresa:

a) Indigència: incapacitat d'alimentar-se correctament: efectes de la sub- alimentació sobre el creixement dels infants…

b) Pobresa: Incapacitat satisfer necessitats bàsiques: alimentació vivenda, vestit, sanitat. Esperança de vida baixa

Característiques països pobres (i):

El Roto

11/02/2018

• Taxa d'alfabetització i accés a la cultura limitats

• Consum d'energia baix

• Indicadors de despesa en salut per càpita

• Elevades taxes de creixement demogràfic (taxes de natalitat i mortalitat)

• Estructura productiva: especialització • Dependència de l'agricultura

• Pes important en les exportacions de productes primaris

Característiques països pobres (ii):

Vulnerabilitat financera i dependència: • Comercial: Manca de diversificació territorial i de contingut

de les exportacions i/o control estranger dels canals de comercialització

• Industrial: presència d'Empreses Transnacionals (ETN) a las activitats més dinàmiques, productives, exportadores,...

• Tecnològica: la innovació tecnològica la realitzen principalment les ETN dels PD.

Hiperespecialització  conseqüències:

11/02/2018

Font: elaboració pròpia a partir de Stiglitz, J. E. (2002). El malestar en la globalización. Taurus, p114 i ss.

Cercle viciós de la

pobresa

Pobres: treballen

molt i mengen poc

Violència, inestabilitat política, no serveis públics, la seguretat la

dona la família

Falta alimentació

Malaltia

No controlar la pròpia vida

Poresa que es reprodueix a la següent generació

Poca escolarització

Pocs ingressos

Camperols no poden pagar fertilitzants ni llavors de

rendiment elevat

Només poden usar combustibles de l’entorn

Erosió del sòl i degradació medi ambient

Limita capacitat generar

ingressos

Perspectiva demanda

Productivitat

baixa

Renda

baixa

Estalvi

baix

Inversió

baixa

Productivitat

baixa

Reduït

poder

compra

Poc

estímul

inversió

Escassedat

capital

Perspectiva oferta

Cercle viciós de la pobresa

Font:Alonso, J.A.”Crecimiento y desarrollo, bases de la dinámica económica”

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 32 páginas totales
Descarga el documento