Práctica de Desarrollo humano - Economía Política - Ciencias Políticas y de la Administración, Apuntes de Economía Política. Universidad de Sevilla
pato92
pato9218 de septiembre de 2012

Práctica de Desarrollo humano - Economía Política - Ciencias Políticas y de la Administración, Apuntes de Economía Política. Universidad de Sevilla

PDF (27 KB)
6 pages
1000+Número de visitas
Descripción
Apuntes del curso universitario de Economía Política sobre la Práctica del Desarrollo Humano - Ciencias Políticas y de la Administración
20Puntos
Puntos download necesarios para descargar
este documento
descarga el documento
Pre-visualización3 pages / 6
Esta solo es una pre-visualización
3 shown on 6 pages
descarga el documento
Esta solo es una pre-visualización
3 shown on 6 pages
descarga el documento
Esta solo es una pre-visualización
3 shown on 6 pages
descarga el documento
Esta solo es una pre-visualización
3 shown on 6 pages
descarga el documento

docsity.com

1. Argumenteu si les següents afirmacions són certes o falses:

a) La teoria de les etapes suposa que qualsevol país subdesenvolupat per arribar al desenvolupament ha de passar per cinc etapes

Segons aquesta teoria, formulada per primer cop per Rostow, és cert que per assolir el desenvolupament cal seguir cinc etapes lineals. Tanmateix, pot ser que alguns països estiguin més avançats que altres, i encara que tots els països s'hagin de situar al mateix camí de desenvolupament, és possible que alguns ja hagin assolit etapes inicials i per tant hauran de continuar linealment assolint la resta d'etapes. Així, abans de les precondicions de l'arrencada, cal superar l'etapa de la societat tradicional. La tercera seria cap al creixement sostingut, després el camí de la maduresa i finalment arribar a l'etapa d'alt consum. Per tant, crec que l'afirmació es pot considerar CERTA amb els matisos exposats.

b) L'enfocament dualista confia en l'acció directa de les forces del mercat per aconseguir el desenvolupament

L'afirmació en aquest cas és FALSA, ja que l'enfocament dualista considera que les societats del Tercer Món coexisteixen en dos sectors d'organització de l'economia i la societat, el sector modern i el de subsistència i que per aconseguir posar en funcionament els processos de desenvolupament, plantegen la conveniència d'impulsar l'estalvi intern, però sobretot el fet de prestar una important ajuda internacional. Per tant, més que confiar en l'acció directa de les forces de mercat, creu que és amb l'ajuda internacional que s'aconseguirà el desenvolupament.

c) La teoria del desenvolupament va sorgir en el moment de la independència de nombrosos països i planteja la dicotomia entre països rics i pobres

CERT. Fou amb l'accés de nombrosos països a la independència i la constatació de les abismals diferències econòmiques entre els països imperialistes (els quals creixien tant en producció i productivitat com en consum i benestar), i les colònies què s'havien independitzat, (on hi predominava la pobresa, l'escassetat i la falta de recursos humans qualificats i de capital) quan va sorgir la teoria del desenvolupament. Davant tot això es va anar establint una dicotomia entre països rics i països pobres que segons alguns autors calia superar amb l'ús de l'ajuda econòmica internacional.

d) L'escola de desenvolupament desigual sosté l'existència d'una unitat en el sistema capitalista mundial. Es dóna un procés d'acumulació a escala mundial que genera un desenvolupament desigual i la polarització en el centre i la perifèria

CERT. Ja que segons Amin, aquest intercanvi desigual provoca que les relacions

comercials que s'estableixen entre un país del centre i un de la perifèria impliquin una transferència neta de valor de la perifèria al centre, ocasionada bàsicament per l'enorme diferència de nivells de salaris entre tots dos països. D'aquesta manera, pel simple fet de comerciar, els països perifèrics estarien transferint valor al centre.

2. Consulteu l'informe de desenvolupament humà 2004 elaborat pel PNUD (www.undp.org/spanish) i responeu a les següents qüestions:

a. Què és l'Índex de Desenvolupament Humà (IDH)?

L'IDH medeix l'assoliment mitjà d'un país en quan a tres dimensions bàsiques del desenvolupament humà:

1

docsity.com

* Gaudir d'una vida llarga i saludable, variable que es medeix amb l'esperança de vida al néixer.

* Els coneixements, què es medeixen a través de l'assoliment educacional, alfabetització d'adults i la taxa bruta de matriculació primària, secundària i terciària combinada.

*Un nivell digne de vida, el qual es medeix amb el PIB real per càpita (PPA en dòlars).

Abans de calcular l'IDH, és necessari crear un índex per cadascun d'aquests components (els índexs d'esperança de vida, educació i PIB), per la qual cosa, s'escullen valors mínims i màxims (valors de referència) per cadascun dels tres indicadors.

Quina ha sigut l'evolució de l'IDH per regions?

En tots els països s'observa una evolució positiva de l'IDH, tot i que molt lenta. En els països del centre del sistema, aquesta evolució veiem com s'ha incrementat poc en els darrers 27 anys. Així per exemple, a Noruega l'IDH l'any 1975 era un 0,86 i al 2002 era un 0,95. Dades semblants s'enregistren en la resta de països desenvolupats.

Els països que més creixen d'aquest grup són Mèxic (de 0,68 a 0,80) i els tres països asiàtics, República de Corea, Hong Kong i Singapur, què l'IDH en 27 anys ha incrementat de entre 0,70−0,75 fins a 0,88−0,90. L'únic país d'aquest grup que gairebé no ha evolucionat i que en alguna dècada la seva evolució inclús ha estat negativa és les Bahames.

En relació al grup de països de desenvolupament humà mitjà destacaré l'evolució d'Oman, què en 27 anys ha passat de 0,49 a 0,77, al mateix temps que Indonèsia i el Nepal els quals gairebé han duplicat la seva evolució de l'IDH.

Pel que fa als països menys desenvolupats, són els que en conjunt menys han evolucionat com Burundi i la República Centreafricana. Per contra, els que més han evolucionat són Pakistan, Togo, Mauritània i Gàmbia.

b. Quins indicadors s'utilitzen per estimar la distribució de la riquesa a l'interior de cada país?

S'utilitzen dos indicadors. Per una banda, l'índex de Gini, el qual compara els percentatges de la població del país amb la riquesa. Així, l'índex de Gini amb valor zero significa perfecta igualtat i amb valor cent perfecta desigualtat (100 és quan una persona o família s'apropia de tot l'ingrés o consum). Com es podrà comprovar la riquesa tendeix mundialment a concentrar−se cada vegada més. Per altra banda, el segon indicador és el llindar de la pobresa, què mesura el nivell mínim d'ingrés per sota el qual es considera que una persona és pobra i es calcula a partir de l'ingrés per càpita mesurat amb l'índex de paritat de poder adquisitiu.

Compareu aquesta distribució entre algun dels països del centre i de la perifèria que considereu rellevants.

Hi ha diferències notables entre els països del centre i de la perifèria. Així, pel Perú la xifra és bastant dramàtica ja que segons el Banc Mundial el 1994, l'índex de Gini era del 44,9% pel país, on el 20% més pobre s'emportava el 4,9% de l'ingrés i el 20% més ric el 50,4%, xifres que han anat empitjorant ja que al 2000 l'índex de Gini era del 49,8% on al 20% més pobre li corresponia un 2,9% dels ingressos i al 20% més ric un 53,2%. Si ho comparem amb un altres països de desenvolupament humà mitjà com el Brasil les xifres encara són més dràstiques ja que l'índex de Gini al 1998 era d'un 59,1%, on el 2% se l'emportava el 20% més pobre i el 20% més ric s'emportava el 64,4%.

Si comparem aquests resultats amb els països menys desenvolupats s'observa com les diferències encara són més evidents, ja que en la majoria d'ells l'índex de Gini està pels voltants del 50% i casos com en la República

2

docsity.com

Centreafricana o Sierra Leona que sobrepassa el 60%, i on el 20% més pobre s'emporta als voltants d'un 5%, en alguns casos com a Sierra Leona un 1,1% i el 20% més ric de la població s'emporta més del 50% i en alguns casos el 60% dels ingressos. Tanmateix hi ha alguna excepció com a Etiòpia i Mozambique on l'índex de Gini és entre un 30%−40% i la població més pobra és reparteix entre un 6,5−9,1% dels ingressos i el 20% més ric entre un 39,4%−46,5%.

Pel que fa als països del centre, les diferències també són grans. Els països nòrdics, la República Txeca i Eslovàquia és on hi ha l'índex de Gini més baix, als voltants d'un 25%, i on el 20% més pobre de la població s'emporta una mitjana d'un 9% dels ingressos i el 20% més ric s'emporta als voltants del 35% dels ingressos. També hi ha casos, com els Estats Units, on l'índex de Gini és bastant elevat, un 40,8%, on el 20% més pobre de la població s'emporta un 5,4% dels ingressos i el 20% més ric el 45,8%.

c. Què és l'IPH−1 i l'IPH−2? Consulteu l'apartat de definicions que hi ha al final de l'informe.

L'Índex de pobresa huma (IPH) medeix la privació en quan al desenvolupament humà. Mentre que l'IDH medeix el progrés general d'un país en quan a aconseguir el desenvolupament humà, l'IPH, reflexa la distribució del progrés i medeix l'endarreriment de privació que segueix existint.

L'IPH−1 per països en desenvolupament, medeix la privació en quan a les tres dimensions que formen l'índex de desenvolupament humà bàsic: una vida llarga i saludable, els coneixements i un nivell digne de vida.

L'IDH−2 per països industrialitzats es basa en la privació en les tres mateixes dimensions que l'IPH−1 (una vida llarga i saludable, els coneixements i un nivell digne de vida) i en una d'addicional, l'exclusió social.

Feu una breu anàlisi de la pobresa humana en els països de l'OCDE.

L'índex de pobresa humana pels països en desenvolupament (IPH−1) no utilitza les mateixes dimensions o variables que l'índex dels països de l'OCDE (IPH−2). En aquest sentit, en els països de l'OCDE, els resultats de l'IPH−2 són bastants diferents dels resultats de l'IDH. Com a conseqüència dels seus alts nivells de desenvolupament general, aquests països generalment tenen valors de l'IDH molt similars. No obstant, hi ha diferències considerables quan s'utilitzen variables i dimensions de les privacions adaptades específicament a la situació pròpia d'aquestes nacions i als diferents significats de la pobresa en aquests casos, com l'exclusió social.

Classificació segons IDH ÍNDEX DE POBRESA HUMANA (IPH−2)

Classificació Valor (%)

1 Noruega 2 7,1

2 Suècia 1 6,5

3 Austràlia 14 12,9

4 Canadà 12 12,2

5 Països Baixos 3 8,2

6 Bèlgica 13 12,4

8 Estats Units 17 15,8

9 Japó 10 11,1

10 Irlanda 16 15,3

12 Regne Unit 15 14,8

13 Finlàndia 4 8,4

15 Luxemburg 7 10,5

16 França 8 10,8

3

docsity.com

17 Dinamarca 5 9,1

19 Alemanya 6 10,3

20 Espanya 9 11

21 Itàlia 11 11,6

Així, segons els 17 països dels quals es tenen dades, la pobresa humana segons l'IPH−2 varia bastant segons el percentatge de l'IPH−2 de Suècia (6,5%) i el d'Irlanda i els Estats Units (15,3% i 15,8%, respectivament). També s'observen diferències segons el lloc que els països ocupen en l'IDH i l'IPH−2. Com a casos més extrems hi ha Austràlia que ocupa el tercer lloc segons l'IDH i el catorzè segons l'IPH−2 i per l'altre costat, Alemanya ocupa el dinovè lloc segons l'IDH i el sisè segons l'IPH−2, fet que demostra les diferències en relació a la distribució del desenvolupament humà general aconseguit per aquests països. També cal dir, que hi ha països com Noruega i Suècia que en els dos índexs ocupen les primeres posicions.

d. L'última columna de l'epígraf 1 de l'Informe (Indice de desarrollo humano) expressa la classificació dels països atenent a un indicador molt rellevant i curiós, es tracta de la classificació que ocupa el país segons el seu PIB per càpita menys la classificació segons l'IDH. Observeu i comenteu els casos dels països amb uns valors més extrems.

Uzbequistan té un PIB per càpita molt més baix que Namíbia i en canvi té un IDH més alt perquè ha dut a terme esforços per traduir aquests ingressos en desenvolupament humà.

El Congo és un dels països més pobres, on el seu IDH és semblant a països tres vegades més rics com Angola. Un cas semblant a aquest és el de Swazilàndia, país amb un PIB per càpita molt més elevat que Madagascar i la diferència amb l'IDH no és tan significativa. Per tant, la importància d'un disseny encertat de polítiques públiques en determinats països i una adequada prestació de serveis dels governs locals és el que propicia en molts casos el desenvolupament econòmic inclús sense disposar d'un alt nivell d'ingressos o creixement econòmic. Això però, no vol dir que el creixement econòmic no sigui important, ja que si s'estanca, hi ha dificultats perquè el país avanci.

Un dels contrastos més grans segons la classificació del PIB per càpita (PPA en USA) menys la classificació de l'IDH, el trobem a Guinea Equatorial, què té uns ingressos molt elevats i hi ha molta diferència amb el seu IDH, potser com a conseqüència de la poca esperança de vida que hi ha al néixer, la qual no arriba al 50%.

3. Respecte als processos d'integració econòmica:

a. Expliqueu en què consisteixen i les seves etapes

Els processos d'integració són un pas intermedi entre la pervivència dels estats nació i la globalització en el món actual. Aquesta dinàmica cap a la integració econòmica ja va començar als anys cinquanta, però actualment té més rellevància. En un primer moment les unificacions nacionals van permetre la creació de mercats interiors i ara es tracta d'integrar−los per formar−ne un de més gran. El problema més important al què s'enfronta el procés d'integració internacional és la cessió de sobirania, tant econòmica com política dels estats a una entitat supranacional.

En aquest sentit, la integració econòmica internacional s'entén com un procés d'eliminació de discriminacions econòmiques entre països. Hi ha cinc etapes de les relacions internacionals en el procés objectiu de la mundialització:

En primer lloc hi ha la zona de lliure comerç (ZLC), destinada a eliminar les restriccions de comerç entre els països que s'associen; després hi ha la unió duanera en la que primer cal crear una ZLC i establir un inici aranzel final enllaç a finestra nova a l'hiperrpertori extern comú (AEC) entre els països associats. L'AEC és el primer obstacle important al qual s'enfronten aquests països. La tercera etapa és el Mercat Comú (MC) què

4

docsity.com

és la integració en el mercat de capitals i la força de treball i que culmina amb la integració dels mercats. És una zona de lliure circulació tant de mercaderies, com de capitals i de treballadors. L'etapa següent és la Unió Econòmica, què parteix del MC i a partir d'aquest cal coordinar les polítiques econòmiques dels països fins aconseguir la unificació, on els estats associats perden la sobirania econòmica i la cedeixen a la unitat supranacional. La darrera etapa és la integració total (IT) que sorgeix de la unió econòmica i inclou aspectes no econòmics que donen entitat a un estat supranacional, en aquesta fase els estats nació perden pràcticament totes les funcions que van a parar a l'autoritat supranacional.

Per acabar només comentar que aquestes cinc etapes no són rígides i que sovint no és possible assumir−les sinó s'assumeix primer aspectes d'integració superiors.

b. Quines són les tasques de la CEPAL actualment? Podeu consultar la seva pàgina web

És als anys cinquanta quan la CEPAL (Comissió Econòmica Per l'Amèrica Llatina) planteja per primera vegada la necessitat de cooperació econòmica entre els països llatinoamericans per aprofundir la industrialització i aconseguir el desenvolupament dels països. En aquest sentit, la CEPAL es va fundar per ajudar al desenvolupament econòmic dels països de l'Amèrica Llatina, coordinar les accions encaminades a la seva promoció i reforçar les relacions econòmiques dels països entre ells i amb les altres nacions del món. Més endavant s'hi van adherir els països del Carib i també amb l'objectiu de promoure el desenvolupament social.

Un dels llegats de la Comissió és el desenvolupament d'una metodologia de treball que combina diferents elements, com buscar una visió de caràcter interdisciplinari del desenvolupament; un joc dialèctic entre idees i realitat, entre pensament i acció que impliqui una constant transformació de les primeres en funció als canvis en l'entorn, i una clara interacció amb els governs de la regió i finalment en buscar una identitat regional.

Pel que fa a les seves tasques principals, aquestes són tres. En primer lloc hi ha la inserció internacional de les seves economies, és a dir, la seva estructura d'especialització i la dependència de fluxos inestables de capital. També hi ha la transmissió del canvi tecnològic des dels països que generen coneixement cap als països de l'Amèrica Llatina i finalment, l'equitat i la seva relació amb el procés global de desenvolupament, ja que tant la forma com les estructures productives i de propietat condicionen la distribució dels fruits del desenvolupament i això afecta a l'estructura i la dinàmica econòmica.

Tanmateix, tant la metodologia com les tasques han donat lloc a l'anàlisi i recomanacions de política diferents al llarg del temps, al mateix temps que també s'han nodrit d'altres escoles de pensament econòmic, les quals han deixat empremta.

c. Descriviu les principals experiències d'integració a l'Amèrica Llatina (20 línies aproximadament)

El 1957 amb la Conferència Interamericana Econòmica a Buenos Aires es planteja la necessitat d'un mercat comú llatinoamericà. Els primers processos d'integració havien de ser només comercialistes, i es formen diferents institucions d'integració com la CEPAL, GATT1, OEA2, FMI3 i CE4, on les més influents eren la CEPAL i l'OEA (amb els USA). Al 1960 hi ha un tractat a Montevideo i es crea l'ALALC5 formada per la major part de països llatinoamericans tant per extensió, com per població i riquesa.

En els inicis d'estrena de les institucions hi ha un bon ritme de desarmament aranzelari, després hi ha un període de fre i finalment hi ha un deteriorament institucional causat per problemes de tipus polític, per la manca de poder decisori de les institucions, manca d'un projecte dinàmic, posició pertorbadora dels USA en les relacions intrallatinoamericanes, també els afecta l'impacte de la crisi econòmica mundial, les polítiques dels governs militars o simplement la mateixa orografia llatinoamericana. És per tots aquests motius que es planteja un canvi d'estratègia, que tanmateix no va significar un aprofundiment en els processos d'integració. Davant tot això hi ha una segona generació en les institucions d'integració econòmica que passen a ser, el

5

docsity.com

GATT, CEPAL i una proposada per USA i que vetllen per canviar els seus interessos inicials.

Pel que fa a les iniciatives que han aparegut en l'actualitat hi ha el G−36, el Tractat de Lliure comerç entre Mèxic i l'MCCA7. El tractat més important ha aparegut com a paradigma de l'ALADI8 i és el MERCOSUR9 que ha sorgit per l'agrupació de països riberencs i per l'agrupació de països amb necessitats de cooperació més directa que han portat a acords bilaterals entre Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai i finalment la Iniciativa per les Amèriques que només reconeix els esquemes amplis d'integració i no pas els bilaterals.

1GATT − Acord General de Tarifes i Comerç

2OEA − volien petits tractats de lliure comerç, perquè era inviable únic espai llatinoamericà

3FMI − oposició a qualsevol tipus d'integració

4CE − enfortiment proteccionisme sobretot de productes agrícoles

5ALALC − Associació Llatinoamericana de Lliure Comerç entre Argentina, Brasil, Xile, Mèxic, Paraguai, Perú, Uruguai i després Colòmbia, Equador, Veneçuela i Bolívia

6G−3 − creació d'una ZLC entre Mèxic, Veneçuela i Colòmbia

7MCCA − Mercat Comú Centramericà entre Costa Rica, el Salvador, Guatemala, Hondures i Nicaragua

8ALADI − Associació Llatinoamericana d'Integració

9MERCOSUR − tractat entre Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai

6

comentarios (0)
No hay comentarios
¡Escribe tu el primero!
Esta solo es una pre-visualización
3 shown on 6 pages
descarga el documento