Principis d'econmia Aplicada, Apuntes de Administración de Empresas. Universitat Rovira i Virgili (URV)
pauula210
pauula210

Principis d'econmia Aplicada, Apuntes de Administración de Empresas. Universitat Rovira i Virgili (URV)

37 páginas
5Número de descargas
11Número de visitas
100%de 3 votosNúmero de votos
Descripción
Asignatura: principis d'economia aplicada, Profesor: monica monica, Carrera: Administració i Direcció d'Empreses, Universidad: URV
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 37
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 37 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 37 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 37 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 37 páginas totales
Descarga el documento

TEMA 1

LA COMPTABILITAT NACIONAL I L'ANÀLISI SECTORIAL D'UNA ECONOMIA

1 La comptabilitat nacional

La Comptabilitat nacional ofereix una representació quantificada de la realitat econòmica, referida a àmbits espacials i temporals determinats. És pública i d'actualització constant. La comptabilitat està formada per:

1 Activitat econòmica: és aquell procés mitjançant el qual els agents econòmics generen béns i serveis a través de la utilització de factors productius i de béns i serveis intermediaris.

2 El valor afegit: és el valor generat per tota unitat dedicada a l'activitat productiva.

3 Els impostos i subvencions: necesaris per a calcular l'activitat econòmica a preus de mercat

4 El Producte Interior Brut és l'indicador que s'utilitza per a mesurar l'activitat econòmica a preus de mercat(pib a preus de mercat). Aquest indicador és una extensió del valor afegit. Proporciona una descripció quantitativa coherent del conjunt de l'activitat econòmica, des de l'òptica de l'oferta, la demanda i les rendes.

Per a què s'utilitzen les dades de la Comptabilitat Nacional?

- Analitzar: l'estructura d'una economia en el seu conjunt o parts, evolució temporal d'una economia

- Realitzar comparacions internacionals i interregionals - L'anàlisi i la previsió macroeconòmica - Política econòmica. Utilització per a pròpistis administratius

1 1. 1 Principis generals del sistema de comptes

1 Unitats estadístiques

Agents o unitats institucionals que s'agrupen en sectors institucionals. Unitats d'activitat econòmica local que s'agrupen en branques d'activitat.

- Anàlisi institucional> total economia

• Societats no financeres • Institucions financeres

Pea

1 Fluxos: operacions de béns i serveis, operacions de distribució i operacions financeres

- Béns i serveis • Producció de béns i serveis • Importació de béns i serveis • Consum de intermediaris • Consum final • FBC i exportació de béns i serveis -

Pea

Distribució

• Impostos i subvencions a la producció i a la importació • Excedent brut d'explotació/Rendes mixtes brutes • Remuneració d'assalariats • Transferències corrents o de capital

1 Sistema de comptes i activitat econòmica

Esquema bàsic de l'activitat productiva:

1 Unitats Estadística productiva, procés productiu, béns i serveis

PF i PJ, aporten els factors primaris (treball i capital) i es remuneren(salari i benefici).

El Valor Afegit Brut(VAB) és el valor generat durant un procés productiu: valor de producció – consums intermedis = VAB. El VAB mesura del resultat de l'activitat econòmica(métode de oferta(producció), mètode de demanda (despesa) i mètode de renda).

CONSUMS INTERMEDIS (CI) + VAB = Valor de la producció (VP)

Pea

1

Pea

1. 2 Les tres víes de càlcul del PIB

- Producció

• V. Producció pb – Consums intermedis pa // +Impostos sobre els productes – subvencions

- Renda

• +Remuneració d'assalariats interior + EBE/Rendes Mixtes Brutes /+Altres impostos sobre la producció -Altres subvencions a la producció // + Impostos sobre els productes – subvencions

- Despesa

• +Consum final individual +Consum final col.lectiu +FBC + Exportacions – Importacions

És el valor a preus de mercat dels béns i serveis finals produïts en un període de temps determinat per factors de producció localitzats en un territori econòmic. Per tant, es una mesura de l'activitat econòmica d'un territori.

1 1. 3 Producte Interior Brut

Brut/Net: Concepte relacionat amb el PIB i amb altres macromagnituds valorades en termes bruts.

- Consum de capital fix

El deteriorament o depreciació dels béns d'equip pel seu ús intensiu en el procés productiu.

- Relació entre el terme brut i net

Terme brut – Consum de capital fix= Terme net

Glosari:Administracions Públiques: Productors no de mercat que la seva

producció es destina al consum individual o col·lectiu, que es finança principalment per pagaments obligatoris (impostos) i que efectuen operacions de distribució de la renta i la riquesa. Estan integrades per l’Estat i els organismes autònoms administratius de la Administració Central, la Seguretat Social i les diferents entitats territorials.

Llars: sector institucional que inclou els individus o grup d’individus (que comparteixen un allotjament i rendes) i que actuen principalment com a consumidors. S’inclouen també les empreses individuals o familiars sense personalitat jurídica. També es considera que les llars són

Pea

productors de per a ús final propi dels lloguers dels habitatges ocupades pels seus propietaris.

Institucions sense finalitat de lucre al servei de les llars: són institucions sense finalitat de lucre, amb personalitat jurídica i que produeixen béns i/o serveis no de mercat per a les llars. Producció de mercat: la producció que es produeix per a ser venuda en els mercats a preus econòmicament significatius.

Producció per a ús final propi: són béns i serveis que conserva la unitat productora per al seu consum o la formació de capital.

Producció no de mercat: és la producció subministrada de forma gratuïta o a preus econòmicament no significatius.

Pea

Consum final: despesa en béns i serveis per tal de satisfer directament les necessitats humanes individuals (consum individual) o col·lectives (consum col·lectiu). – Consum individual: Valor dels béns i serveis adquirits per les llars o bé transferits a les llars per les AAPP i les ISFLSLl per a la satisfacció immediata de les seves necessitats. – Consum col·lectiu: Valor dels serveis subministrats per les AAPP que tenen una demanda individualitzable.

1 2 Del PIB a la capacitat o necessitat de finançament

És el valor a preus de mercat dels béns i serveis finals produïts en un període de temps determinat pels factors de producció localitzats en un territori econòmic. S'associa el concepte de renda interior. A partir del PIBpm es pot deduir la necessitat o capacitat de finançament d'un país. La capacitat o necessitat de finançament són els recursos nets que un país posa a disposició de la resta del món, derivat de la diferència entre l'estalvi generat i les necessitats d'inversió.

1 Renda interior i renda nacional: la resta del món, tan residents com no residents

2 Renda Nacional Bruta Disponible: transferències corrents 3 Consum i estalvi: Distribució de la RNBD 4 Estalvi i inversió: capacitat o necessitat de finançament, transferències

de capital, FBC, adiquisisions menys cessions d'actius no financers produïts

1 2. 1 Del PIB a la capacitat o necessitat de finançament

Pea

Pea

El PIB és el valor a preus de mercat dels béns i serveis finals produïts en un període de temps

Pea

determinat pels factors de producció localitzats en un territori econòmic. S'associa amb el concepte de renda interior. El PNB és el valor a preus de mercat dels béns i serveis finals produïts en un període de temps determinat pels factors de productes residents. S'associa al concepte de renda nacional, per tant és la renda dels residents d'un páis derivada del treball i de la propietat. PNB= PIB -Rendes primàries pagades amb RM per residents a no residents + Rendes primàries pagades amb RM per no residents a residents.

1 2. 3 Glossari

- Transferències corrents:transaccions sense contrapartida entre residents i la resta del món que no són remuneració de factors però que afecten a la renda corrent.

- Transferències de capital: transaccions sense contrapartida entres residents i la resta del món que no modifiquen la renda nacional disponible neta( principalment, ajudes al finançament d'actius fixes9

- Formació Bruta de Capital: valors dels béns durables( i dels serveis incorporats per la seva instal.lació) adquirits per les unitats residents per a ser utilitzats en els processos productius durant un període superior a un any.

1 3 Estructura econòmica sectorial

En l'activitat econòmica participen diferents branques d'activitat (anàlisi funcional de l'economia). Aquestes branques d'activitat determinen l'estructura prodctiva del país. La taula Input-Output és la ampliació de la Comptabilitat nacional que posa l'èmfasi en les transaccions entres les diferents branques d'activitat en el procés productiu. S'utilitzen com a instrument comptable.

- Canvis en l'estructura econòmica sectorial: branques d'activitat

‡Anàlisi dels agregats de cada sector en l'activitat econòmica: VAB

• Creixement i participació de cada sector • Aportació del creixement de cada sector al conjunt de l'economia • Index d'especialització sectorial d'un territori

- TIO com a Instrument comptable: definició, estructura i continguts

‡Mètode sistemàtic de captació de dades estadístiques de l'economia desagregada en branques d'activitat

• Transaccions entre branques d'activitat • Inputs primaris • Demandes Finals

Pea

1

Pea

3. 1 Els canvis en l'estructura sectorial: el VAB per branques d'activitat

La classificació sectorial de l'activitat econòmica i les subvencions en branques d'activitats ha servit per a sistematitzar la informació econòmica dels països ( Compatbilitat Nacional: VAB, producció, etc..). actualment, però, aquest model de classificació sectorial s'esta reconsiderant. Aportació al creixement de cada sector al conjunt de l'economia,

• Taxa de variació anual del VAB cada sector% * Pes de cada sector sobre el VAB total %/100

• Index d'especialització sectorial d'un territori (A) respecte a un altre (B)

(VAB/∑VAB)a : participació del sector ''i'' en el total del VAB de la zona A

(VAB/∑VAB)b: participació del sector ''i'' en el total del VAB de la zona b

1 3. 2 La taula input-output

- Anàlisi input-output: estudia l'activitat econòmica des d'un enfocament funcional i des de l'òptica de sistema econòmic

- Enfocament funcional: es centra en l'estudi del procés de producció i en l'equilibri entre oferta(recursos) i demanda(usos) de productes

- Sistema econòmic: les branques de l'activitat que intervenen en el desenvolupament de l'activitat econòmica no ho fan de forma independent, sinó que es relacionen entre sí, relacions d'interdepèndencia.

• Taula input-output: és un instrument comptable que recull el procés producitiu de les branques d'activitat que formen part d'un sistema econòmic i per tant, mostra les relacions d'interdepèndencia que s'estableixen entre les branques

- Procés productiu: tot procés productiu a més de requerir capital i treball (inputs primaris), precisa d'una sèrie de consums intermedis procedents d'altres processos productius.

- Relacions d'interdepèndencia: la interdepència entre branques d'activitat implica que béns i serveis generats pel seu procés productiu siguin utilitzats, a més de com demanda final, com demandes intermèdies realitzades per altres branques.

L'equilibri general= Total Recursos= Total usos

Pea

1

Pea

4 Les relacions intersectorials

Ampliació de la Comptabilitat Nacional que posa l'èmfasi en les transaccions entres les diferents branques d'activitat en el procés productiu. S'utilitzen:

- com a instrument comptable i també com a model de projecció i simulació

1 Efectes d'arrosegament directes: coeficients tècnics 2 Model de simulació: model demanda 3 El multiplicador de la producció: efectes directes i indirectes

1 4. 1 Coeficients tècnics, El càlcul de la matriu de coeficients tècnis (A)

Necessitats de consums intermedis que té cada branca d'activitat per unitat de producció. Poden considerar-se com un reflex del nivell de tecnologia existent en el sistema econòmic. El càlcul de la matriu de coeficients tècnis(A): per cada sector(branca productiva), quocient entre cada element de la matriu de consums intermedis(x) i la seva producció efectiva(X). Per tant, per el seu càlcul seleccionem la columna de cada sector.

Aij= xij(matriu de consums intermedis)/Xj(Producció) → per a cada sector (columna) dividi, cadascun dels seus CI entre la seva producció .

1 4. 1. 2. Coeficients tècnis, efectes d'arrosegament

Interpretació dels efectes d'arrosegament (Hirschman) de les branques d'activitat: les relacions d'interdepèndencia (consums intermedis) fan que l'evolució d'una branca productiva afecti a la resta, és a dir, es produeixen uns efectes en cadena: incidència de cada branca d'activitat sobre l'evolució de les altres branques i sobre el conjunt de l'economia.

- Efectes d'arresogament directes i coeficients tècnics (Chenery i Watanable)

• Efectes d'arresogament cap enrere (Backward linkages): efectes de la branca d'activitat (sector) pel fet d'utilitzar inputs intermedis procedents d'altres branques, és a dir, per actuar com a demandant (columna coeficients tècnics).

∆activitat → ∆Ci (mirar coeficients tècnics per columna)

• Efectes d'arrosegament directes cap endevant(forward linkages): efectes de la branca d'activitat(sector) pel fet de vendre inputs intermedis destinats a altres branques, és a dir, per actuar com a oferent(fila coeficients tècnics)

Pea

∆activitat → ∆ DI (mirar coef. Tècnics per files)

1

Pea

4. 2 Instruments de simulació: el model de demanda

Instruments de simulació

El model de demanda és un instrument de simulació que permet deduir quina quantitat s'ha de produir en cadascun dels sectors per tal de satisfer un increment unitari de la demanda final ( ex. En un sector concret o en tots ells):

∆DF( en algun sector o en tots els sectors) → ∆Producció necessari?

Les relacions intersectorials existents en un sistema econòmic, tenen efectes sobre el conjunt de l'economia. De manera que, en una economia, quan la demanda final incrementa per l'augment d'una unitat de demanda en un sector concret , ens preguntem el següent:

- És necessari que la resta de sectors incrementin tambéla seva producció? Quant?

- És necessari un increment de producciód’aquest sector tambéen una unitat?

- En conjunt en l’economia és necessari un increment de la producciótotal en una unitat o en una altra quantitat? Quant?

La resposta està en la matriu de coeficients tècnis i els seus efectes multiplicadors( efectes cadena) que en un model de demanda queden reflectits en la matriu inversa de Leontief.

(I-A) -1*D= X

Model demanda: estableix la relació entre la demanda(D) i la producció(X). - en una economia, suposem un increment de la demanda a partir d'un

sector concret - Busquem quin seria l'efecte d'aquest increment de demanda sobre la

producció del sector i la resta de sectors.

• Partim d'una situació inicial, que ve donada per les relacions intersectorials de la TIO0 → Inversa de la matriu de Leontef (I-A)-1 = rij

• Simulem una nova demanda(simulada) (D+∆D=Ds) → Demanda simulada, Ds

• Busquem quina seria la producció (X+∆X=XE) que satisfaria la nova demanda → Producció estimada, Xe

La matriu inversa de Leontief inclou els coeficients tècnics i permet quantificar l'increment de la producció (efectes directes i indirectes) del sector ''i'' com a conseqüència d'un increment de la demanda del sector 'j'. Producció estimada, Xe → podem obtenir les produccions sectorials necessàries per assolir aquesta demanda final. Efectes en cadena: efecte multiplicador deriva de les relacions intersectorials. Per tant;

Pea

(I-A)-1*Ds=Xe → el resultat és el nivell de producció estimada diferent del nivell de demanda simulat → demanda nova(simulada) PIB via demanda simulat(DF-M)s → DF-M= Consum +FBC+Exp-M

Pea

Suposem que incrementa la demanda en la indústria(ex. Incrementa el consum final de béns

Pea

industrials) • Incrementi la producció d'aquesta branca per l'increment de la seva

pròpia demanda(haurà de produir més), però • També augmentaria la producció d'aquesta de les altres branques derivat

de:

- L'existència de relacions intersectorials, ja que la nova demanda de la indústria farà que demandi més consums intermedis que han de subministrar/produir la resta de sectors( aixì que es produeix un increment de la producció de la resta de sectors)

- Efectes en cadena que es van succeint en la resta del sistema econòmic per l'increment de demandes intermèdies de tots els sectors.

1 4. 3 El multiplicador de la producció

La inversa de la matriu de Leontief: (I-A)-1 Efectes d'arrosegament directes i indirectes(multiplicador de producció): coeficients de la matriu de Leontieff.

• Efectes d'arrosegament (directes i indirectes):

Multiplicador de la producció (MP). Es calcula sumant els elements de cada columna de la matriu inversa de Leontief. Ens indica l'augment de la producció en el conjunt de l'economia generat per un augment en la demanda del sector 'j'.

Pea

Pea

TEMA 2

CREIXEMENT ECONÒMIC, BENESTAR I DESIGUALTAT

1 1 Creixement econòmic

Increment continuat de les capacitats productives d'una economia, que li permet produir més quantitat de béns i serveis i satisfer més (i noves) necesitats humanes.

1 PIB a preus corrents(sèrie temporal): creixement nominal 2 Índex de volum(sèrie temporal): creixement real i cicle econòmic 3 Creixement dels preus dels béns i serveis PIB (sèrie temporal): diferència

entre creixement nominal i real 4 Indicadors del creixement dels preus i la seva utilitat(sèrie temporal): IPC,

IPCH; IPSEBENE, deflactar i actualitzar

1 1. 2 Índex de volum i creixement real

IVt = PIBen volum t/PIB10* 100

1 1. 3 el creixement real i el cicle econòmic

L'evolució de l'activitat econòmica , mesurada en el creixement real del PIB, segueix una trajectòria cíclica on es succeixen estapdes d'expansió i crisi, de durada i intensitat variable i de díficil predicció.

- Tendència: trajectòria de crixement del PIB a llarg termini - Cicle econòmic: fluctuacions del PIB a curt termini al voltant de la

tendència

Tot i que no hi ha un criteri definit ni absolut per a analitzar el cicle econòmic, es considera aquesta aproximació:

• Expansió/auge: tx de creixement (PIB real o IV) > 3% • Crisi: tx de creixement (PIB real o IV) : 0,2- • Recessió: tx de creixement (PIB real o IV) < 0% • Depressió: tx de creixement (PIB real o IV) molt baixes o negatives durant

un període llarg de temps

1 1. 4 Creixement dels preus dels béns i serveis que integren el PIB

• Variable relativa: TV14-15(%)= PIB15-PIB14/PIB15*100 (TV del PIB en preus corrents es pot deduir el creixement nomial)

Pea

• Variable relativa: TV15-15(%)= IV15-IV14/IV14*100(TV del Index de volum es pot deduir el creixement real)

1

Pea

1. 4. 1 Relació entre el PIB corrent i el PIB nominal: creixement dels preus(deflactor)

- Creixement nominal( número índex, taxes de creixement)

La sèrie temporal del PIB a preus corrents és el resultat de valorar les quantitats produïdes cada any a preus del any corrent.

PIB preus corrents: PIB02= ∑Q(quantitat de producció) i02*P(preus del 02)

- Creixement real (número índex, taxes de creixement)

La sèria temporal del PIB a preus constants és el resultat de valorar les quantitats produïdes cada any a preus d'un any base. Reflecteix el crixement de les quantitats. La sèrie temporal del Índex de volum reflecteix quin és el % de quantitat o volum del PIB d'un any concret respecte l'any base.

PIB a preus constants: PIB 02= ∑Q(quantitat de producció) i02 * P (preus del i10)

La sèrie temporal del Índex de volum reflecteix quin és el % de quantitat o volum del PIB d'un ay concret respecte de lany base.

Índex de volum: IVt = PIB en volum t(pib real)/PIB10*100

Per tant, la diferència entres les dues taxes de crixement de les dues sèries temporals ens estaria aproximant l'evolució dels preus dels béns i serveis que composen el PIB.

1 1. 5 Indicadors del creixement dels preus i la seva utilitat

1 1. 5. 1 La inflació és un procés continu i generalitzat de creixement del nivell de preus d'una economia

La inflació és un procés continu i generalitzat de creixement del nivell de preuns d'una economia. Els indicadors; índexs de preus són els següents:

- IPC i IPCH - IPSEBENE - IPC, IPCH i IPSEBENE: a impostos constants - Altres: deflactor del PIB; índexs de preus de producció industrial(IPRI),

índex de preus rebuts i pagats pels agricultors, índex de preus d'exportacions i importacions, IPCUM(unió monetària)/IPCUE(Unió Europea)

Instrument: deflacten variables nominals o actualitzen una renda:

Pea

• Deflactar: permeten deduir una variable en termen constants a partir de la seva nominal

• Actualitzar: Incorporar el creixement dels preus a una variable per mantenir la seva capacitat adquisitiva

Algunes referències: - Estabilitat de preus: taxa de creixement dels preus < al 2%(BCE) - Hiperinflaxió: taxa de creixement mensual de preus >50% - Deflació: taza de creixement dels preus <0%(generalitzat i continu) - Estanflació: estancament econòmic + inflació

Pea

Per què és 'dolenta' la inflació? - Deteriora el poder adquisitiu - Genera expectatives alcistes que contribueixen a alimentar el procés

inflacionista(ex. Espirals inflacionistes pres-salaris) - Afavoreix activitats especulatives - Pot generar increments en el tipus d'interés (especialement, en el cas

dels paísos de la zona euro),que poden tenir conseqüències negatives en el creixement econòmic

- Afecta negativament a la competivitat , preu exterior

És millor la deflació? Els consumidors endarerreixen les seves decisions de consum, les empreses tenen molts estocs per vendre i acaben tancant i acomiadant treballadors. Una economia pot col.lapsar-se en cas de què hi hagi una forta deflació.

1 1. 5. 2 IPC( ÍNDEX DE PREUS DE CONSUM) I INFLACIÓ

IPC: Mesura la variació mitjana de preus d'un conjunt de béns i serveis que compra el consumidor mig d'un país prenent com a referència un any base. General(tots els béns i serveis) i per cada categoria de béns i serveis.

- + Bon indicador de la pèrdua de poder adquisitiu (negociacions, salarials, pensions, etc) es calcula mensualment.

- - No inclou béns d'inversió, ni preus d'exportacions, etc( sí el deflactor del PIB)

IPCt= ∑wi*Pit/Pio

Wi → Ponderacions, enquesta continua de pressupostos familirs(INE)

Pit/Pio → Preus de cada bé o servei: informació de 220.000 preus mensuals de 489 articles venuts en 33.000 establiments de 177 municipis espanyols.

Inflació:la dada rellevant és la taxa de creixement del IPC per a poder mesurar la inflació

Inflació= IPCt-IPCt-1/IPCt-1*100

IPCH(Índex de Preus de Cosum Harmonitzats): comparacions entre països de la UE. És un indicador del creixement de preus al consum d'una cistella de béns comparable per a tots els països de la UE, doncs utilitza la mateixa metodologia de valoració. Problema en comparacions internacionals: les cistelles de consum i les metodologies de valoració poden ser diferents.

1 1. 5. 3 Indicadors: mesura inflació

IPSEBENE(Índex de preus de serveis i béns elaborats no enèrgetics) Mesura la inflació subjacent o tendencial d'una economia.

Pea

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 37 páginas totales
Descarga el documento