Psicobiologia 1, Apuntes de Psicobiología. Universitat de Vic (UVIC)
biel_olle
biel_olle

Psicobiologia 1, Apuntes de Psicobiología. Universitat de Vic (UVIC)

69 páginas
5Número de visitas
Descripción
Asignatura: Fonaments de psicobiologia, Profesor: Agustí Comella, Carrera: Psicologia, Universidad: UVic
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 69
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 69 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 69 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 69 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 69 páginas totales
Descarga el documento

Psicobiologia

1

PSICOBIOLOGIA

Psicobiologia

2

BLOC 0. EL COS HUMÀ

ORGANITZACIÓ DEL COS HUMÀ:

L’organització del cos humà esta estructurada en 6 nivells:

- Àtoms - Molècules - Cèl·lules - Teixits - Òrgans - Sistemes

1. NIVELL QUÍMIC

1.1. ATOMS

Unitats de matèria més petites que participen en reaccions químiques. Indispensables

per a la vida:

- Carboni. - Calci - Hidrogen. - Oxigen. - Nitrogen.

Psicobiologia

3

Nucli del àtom

- El centre de l’àtom - Conté dos tipus de partícules:

* Protons, tenen càrrega positiva * Neutrons, no tenen càrrega

- La massa d’un protó és igual a la de un neutró. - La suma de protons i neutrons és el número de massa de l’àtom. * Fora del nucli hi ha partícules subatòmiques amb càrrega negativa, els electrons. * El número de electrons en un àtom es igual al número de protons. Per tant els àtoms tenen càrrega neta zero.

Psicobiologia

4

* Fora del nucli hi ha partícules subatòmiques amb càrrega negativa, els electrons. * El número de electrons en un àtom es igual al número de protons. Per tant els àtoms tenen càrrega neta zero.

1.2. IÓ

Quan un àtom guanya o perd electrons es converteix en un ió.

És un àtom amb càrrega positiva o negativa degut a que difereixen el seu nombre de

protons i electrons.

CATIÓ

Ió de càrrega positiva format per un àtom o un grup d’àtoms que ha perdut electrons.

ANIÓ

Ió de càrrega negativa format per un àtom amb un o més electrons en excés.

2. MOL·LÈCULES

Les molècules es formen mitjançant la interacció dels electrons entre dos o més àtoms.

Psicobiologia

5

Les molècules corporals:

- DNA, àcid desoxiribonucleic, que constitueix el material genètic que passa de

generació a generació.

- Hemoglobina, proteïna transportadora d’oxigen a traves de la sang.

- Glucosa, coneguda com el sucre de la sang.

3. NIVELL CÈL·LULAR

• Les molècules es combinen per a formar el següent nivell d’organització, el cel·lular.

• Les cèl·lules son la unitat funcional i estructural de tots els éssers vius.

• És la unitat bàsica funcional i estructural mes petita dels organismes vius.

• Té la capacitat d’efectuar individualment totes les funcions essencials de la vida.

Les cèl·lules poden ser classificades com:

- Procariotes.- Eucariotes.

3.1. PROCARIOTES

• Bactèries.

Posseeixen un grau mínim d’organització interna i sense orgànuls intracel·lulars

limitats per membranes.

Psicobiologia

6

3.2. EUCARIOTES

• Nucli: El material genètic de la cèl·lula.

• Citoplasma: Orgànuls, estructures subcel·lulars, altament especialitzades:

- Mitocòndries, la producció d’ATP per fosforilació oxidativa.

- Ribosomes .Síntesi de proteïnes (adherits a la superfície externa del reticle

endoplàsmic rugós o lliures que contenen les transcripcions de (ARN) de l’ADN

(àcid desoxiribonucleic).

- RE llis s’encarrega fonamentalment de la síntesi de lípids.

- L’aparell de Golgi esta relacionat amb els processos de secreció.

- Lisosomes Enzims digestius.

• Cada tipus de cèl·lula està especialment adaptada per desenvolupar una o poques

funcions en particular.

• Existeixen 75 bilions de cèl·lules diferents.

• Encara que les nombroses cèl·lules del cos siguin diferents les unes de les altres,

totes elles tenen característiques bàsiques molt semblants.

Psicobiologia

7

TEÒRIA CEL·LULAR

1. Tots els organismes vius estan constituïts per Cèl·lules i els productes elaborats per

elles.

2. Totes les cèl·lules són essencialment similars en la seva composició (aigua, minerals,

proteïnes, Carbohidrats, lípids i àcids nucleics).

3. Es formen noves cèl·lules a partir de cèl·lules preexistents, per divisió cel·lular.

4. L’activitat d’un organisme viu ve donat per la suma de les activitats i interaccions de

les seves cèl·lules constituents.

DIVISIÓ CEL·LULAR

- Les cèl·lules somàtiques d’un organisme individual es multipliquen per mitosi són

diploides (2n = 46 cromosomes).

- Els gamets es divideixen per meiosi, són les úniques cèl·lules haploides (n,23

cromosomes).

Psicobiologia

8

ESTRUCTURA

• Membrana plasmàtica. • Citoplasma. • Nucli.

• Membrana plasmàtica: Conforma la superfície externa de la cèl·lula, que separa el seu interior, on es troba el citoplasma cel·lular de l’exterior. La membrana plasmàtica constitueix una barrera flexible i forta que envolta i conté el citoplasma o matriu de la cèl·lula. Barrera selectiva que organitza el flux de materials que entren i surten de la cèl·lula.

Psicobiologia

9

Funció de la membrana plasmàtica:

1. Establir i mantenir un ambient adequat per a les activitats que realitza.

2. També desenvolupa una funció clau en la comunicació entre les diferents cèl·lules,

així com entre aquestes i el seu ambient extern.

COMPOSICIÓ DE LA MEMBRANA PLASMÀTICA

• Lípids. • Proteïna.

Psicobiologia

10

La disposició molecular de la membrana és similar a un mar de lípids en moviment

constant, que conté diferents proteïnes, les quals poden:

- Flotar lliurament com un iceberg. - Estar ancorades en ubicacions específiques. - Moure’s a través del mar de lípids.- La proporció de proteïnes i lípids son iguals.- Però hi ha aproximadament 50 molècules de lípids per cada molècula de

proteïna (són més voluminoses i grans). Membrana plasmàtica. Bicapa de lípids Dues capes confrontades constituïdes per tres tipus de molècules de lípids: 1. Fosfolípids, contenen grups o radicals fosfat, integren el 75% de la membrana. 2. Colesterol, esteroide al que està unit un radical –OH. 3. Glicolípids, lípids enllacats a grups d’hidrats de carboni.

• La bicapa es manté perquè els lípids son molècules amfipàtiques. • Tenen parts de caràcter polar i apolar (tenen la capacitat d’interactuar per una part amb substàncies polars o hidrofilica i per l’altra apolars o hidrofòbiques). •La part polar correspon al fosfat, que és hidrofilic; les parts apolars són les cadenes hidròfobes d’hidrocarbur. Proteïnes Les proteïnes de membrana en gran mesura reflecteixen les funcions que pot realitzar la cèl·lula. FUNCIONS DE LES PROTEINES DE MEMBRANA

1. Canal. 6. Proteïnes d’enllaç. 2. Transportadores. 3. Receptors. 4. Enzims. 5. Marcadors d’identitat cel·lular.

Psicobiologia

11

PROCESSOS DE TRANSPORT A TRAVÉS DE LA MEMBRANA PLASMÀTICA L’interior de la cèl·lula es troba protegit del LEC ( líquid extracel·lular), de composició molt diferent a la del líquid intracel·lular, per la membrana cel·lular lipòfila. El transport de materials a través de la membrana plasmàtica resulta essencial per a la vida de la cèl·lula. Les substàncies que creuen les membranes cel·lulars pel procés de transportació es classifiquen conforme a dos criteris:

- El moviment és mitjançant o no proteïnes transportadores. - Transport actiu o passiu.

Un altre procés de transport a traves de la membrana son la formació de vesícules que permeten l’entrada de partícules grans com una bactèria, eritròcits i les macromolècules (polisacàrids, proteïnes, hormones,...). Aquests son els processos de citosi, requereixen energia i aquesta l’aporta l’ATP. CITOSI Endocitosi, es desprenen petites vesícules de la membrana per a introduir materials a la cèl·lula.

Psicobiologia

12

Exocitosi, les vesícules es fusionen amb la membrana plasmàtica per alliberar els materials de la cèl·lula.

• Transport passiu.

• Transport actiu. TRANSPORT PASSIU - Forca impulsora del procés per a vèncer la barrera d’energia que imposa la bicapa lipídica a les molècules, s’obté de la formació d’un gradient electroquímic. - Elèctric, pel gradient de molècules que presenten carrega elèctrica neta. - Químic, pel gradient de concentració de les molècules. - El gradient afavoreix la dissipació de la seva energia emmagatzemada en la direcció i sentit que va de major a menor concentració molecular i de carrega elèctrica de les molècules. - Es un procés que energèticament no representa cap despesa per l’economia cel·lular.

Psicobiologia

13

TRANSPORT PASSIU: DIFUSSIÓ SIMPLE Forma mes senzilla de transport passiu.

- La substancia es troba en una concentració mes elevada en el punt de partida que en el punt de destí, es a dir existeix una diferencia de concentració.

- - Una altra característica important es la liposolubilitat, quan major sigui, mes

augmentarà la velocitat de difusió. TRANSPORT PASSIU: DIFUSSIÓ FACILITADA

- Transport passiu a través d’una membrana que te lloc amb l’ajuda d’una molècula transportadora.

- Les proteïnes de membrana poden transferir substancies d’un costat a l’altra

de la membrana plasmàtica.

- En el cas de la glucosa, el Na+ i altres substancies, es realitza el transport per medi de la seva unió a proteïnes transportadores de la pròpia membrana, de les que es dissocien a l’altra costat de la membrana.

- A favor d’un gradient electroquímic.

TRANSPORT ACTIU

- En molts llocs de l’organisme, les substancies han de ser transportades en contra d’un gradient electroquímic.

- Això, no es pot realitzar per medi de transport passiu, sinó que requereix la participació de mecanismes de transport actiu.

- Requereixen energia en forma d’ATP. - Bombes:

 Na-K-ATPasa en tot l’organisme.  Ca-ATPasa sarcoplàsmica.

Psicobiologia

14

OSMOSI Flux d’aigua a través d’una membrana semipermeable cap a una altre fase aquosa que conté el solut en una concentració mes elevada.

Es el pas d’un solvent a traves d’una membrana amb permeabilitat selectiva. Moviment de les molècules d’aigua a traves d’una membrana permeable selectiva des d’una àrea on la concentració d’aigua es major a una zona on es menor.

PRESSIÓ HIDROSTÀTICA Quan mes alta sigui la columna de líquid, major pressió exercirà sobre la cara corresponent de la membrana, Pressió hidrostàtica. Forca a les molècules d’aigua a moure’s cap a l’altre costat de la membrana.

Psicobiologia

15

PRESSIÓ OSMOTICA - Es la pressió originada pel flux osmòtic d’aigua a traves d’una membrana cap a una fase aquosa que conte un solut i que la seva concentració es mes elevada. - Una solució de partícules dissoltes que no poden creuar la membrana exerceix una forca, π. - Es proporcional a la concentració de partícules dissoltes que no poden travessar la membrana. - L’equilibri s’assoleix quan la quantitat de molècules d’aigua que es mouen cap un costat degut a la pressió hidrostàtica, es igual a la impulsada en sentit oposat per la osmosi.

• Citoplasma

Compren tot el contingut cel·lular entre la membrana plasmàtica i el nucli. Aquest compartiment es pot dividir en dos components:

- Citosol.- Orgànuls.

Psicobiologia

16

CITOSOL

- Porció líquida del citoplasma. - Formada principalment per aigua amb partícules dissoltes i en suspensió.

ORGÀNULS Son estructures cel·lulars altament organitzades. Cada una de les quals te forma funcions especifiques.

- Citoesquelet.- Enzims digestius en els lisosomes.- Mitocondris per la producció d’ATP per mitja de la fosforilació oxidativa.- Síntesi de proteïnes en els ribosomes (adherits a la superfície externa del reticle

endoplàsmic rugós o lliures que contenen les transcripcions (ARN) de l’ADN (àcid desoxiribonucleic).

- RE llis s’encarrega fonamentalment de la síntesi de lípids.- L’aparell de Golgi esta relacionat amb els processos de secreció.

• Nucli

- Des del punt de vista tècnic es una organela.

- S’estudia apart en virtut de les nombroses i diverses funcions.

- En el seu interior s’hi troben els gens, que controlen l’estructura de la cèl·lula i la majoria de les activitats que realitza.

4. NIVELL TISSULAR O HISTIC

Els teixits són grups de cèl·lules i altres materials que les envolten, les quals actuen

juntes per a desenvolupar la mateixa activitat.

Psicobiologia

17

TEIXITS BÀSICS

- Teixit connectiu o conjuntiu.- Teixit epitelial.- Teixit muscular.- Teixit nerviós.

TEIXIT CONNECTIU O CONJUNTIU

Dona suport metabòlic, estructural i protecció a altres teixits i òrgans del cos humà

(vasos sanguinis, cartílag ,os, dipòsit de grassa).

TEIXIT EPITELIAL Recobreix interna i externament l’organisme.

Psicobiologia

18

TEIXIT MUSCULAR Permet el moviment.

- Músculs esquelètics: s’utilitzen per la locomoció i el manteniment de la postura.

- Múscul cardíac: s’utilitza per bombejar la sang. Estriat involuntari. - Múscul visceral: forma la paret dels òrgans interns (vísceres) i dels vasos.

TEIXIT NERVIOS Genera i condueix els impulsos nerviosos. 5. NIVELL ORGÀNIC

- Quan diferents teixits es conjunten s’originen els òrgans.- Els òrgans son estructures composades per dos o més tipus de teixits, que

treballen en intima associació per a realitzar funcions especifiques en l’organisme i tenen formes reconeixibles, com el cor, l’estomac, fetge.

6. NIVELL SISTÈMIC

- Un sistema consta de grups d’òrgans que treballen junts per a realitzar una funció comuna.

Sistemes:

- Sistema digestiu. - Sistema esquelètic. - Sistema cardiovascular. - Sistema nerviós. - Sistema endocrí. - Sistema renal. - Sistema immunitari. - Sistema tegumentari, pell, pel i ungles. - Sistema osteoarticular. - Sistema limfàtic.

6.1. Sistema digestiu Òrgans (boca, faringe, glàndules salivals, estomac, fetge, budells).

- Funció comuna: digestió i absorció dels aliments.

Psicobiologia

19

Sistema genitourinari

Aparell: Es un grup de sistemes que exerceixen una funció comuna i mes amplia.

• Aparell locomotor, integrat pels sistemes muscular, ossi, articular i nerviós. • Aparell digestiu: processament del menjar, boca, esòfag, estomac, intestins i glàndules, annexes. • Aparell excretor: eliminació de residus del cos mitjançant l’orina. • Aparell reproductor: els òrgans sexuals. (Masculins i femenins) • Aparell respiratori: els òrgans emprats per a la respiració son els pulmons. Dins dels quals podem trobar la Tràquea, Bronquis ,bronquíols, cilis etc. • Aparell circulatori: conjunt dels sistemes cardiovascular i limfàtic. Nivell de l’organisme:

- S’anomena organisme a qualsevol individu vivent.- El cos humà esta integrat per tots els sistemes corporals.

Psicobiologia

20

BLOC 1. PRINCIPALS GLÀNDULES ENDOCRINES

Hipotàlem: Encèfal. Hipòfisi: Cavitat cranial. Epífisi: Encèfal. Tiroide: Coll. Paratiroide: Coll. Glàndulessuprarenals: Cavitat abdominal. Illotspancreàtics: Pàncrees. Cavitat abdominal. Testicles: Escrot. Ovaris: Cavitat abdominal. Placenta: Úter gràvid. Timo: Mediastí.

HIPOTALEM

Es el principal centre de integració del sistema nerviós i endocrí. Els impulsos procedents dels centres cerebrals superiors es transmeten a través de les corresponents connexions sinàptiques a l’hipotàlem. Les experiències doloroses, estressants i emocionals produeixen canvis en la activitat hipotalàmica. A la vegada, l’hipotàlem controla el SNV i regula la temperatura corporal, set, gana, comportament sexual i reacciona defensives, com la por i la ira. Funcions del hipotàlem:

- Funció neuroendocrina. - Regulació del SNV. - Regulació de la conducta. - Control de ritmes biològics.

La secreció de les hormones de l'adenohipòfisi és controlada per l'hipotàlem: - Hormona alliberadora de l'hormona del creixement (GRH). - Hormona inhibidora de l'hormona de creixement (somatostatina). - Hormona alliberadora de corticotropina (CRH). - Hormona alliberadora de tirotropina (TRH). - Hormona alliberadora de gonadotropines (GnRH). - Hormona alliberadora de prolactina (PRH). - Hormona inhibidora de prolactina (PIH).

Psicobiologia

21

HIPÒSIFI

La hipòfisi o glàndula pituïtària és una estructura petita (1.5 cm / 0.5 g). No obstant això les funcions del seu lòbul anterior són tan importants que s'ha anomenat glàndula mestra. Es situa a la cara ventral de l'hipotàlem, a la fossa hipofisiària coberta per una porció de duramàter. Està connectada a l'hipotàlem per mitjà del infundíbul. S'hi distingeixen dos parts:

- Adenohipòfisi - Neurohipòfisi

Control del hipotalem sobre l’hipofisi

Directament, alliberant hormones sintetitzades a la circulació general des de la neurohipòfisi. Indirectament, sintetitzant factors d’alliberament que son segregats en el sistema portal HT-HF fins assolir la hipòfisi anterior on estimulen o inhibeixen l’activitat secretora de les cèl·lules de la adenohipòfisi. Adenohipòfisi Les cèl·lules de la adenohipòfisi s'han classificat en funció de la seva secreció:

- Somatotropines: Segreguen hormona del creixement (GH). - Corticotropines: Segreguen hormona adrenocorticotròpica (ACTH) i hormona estimulant de melanòcits (MSH). - Tirotropines: Segreguen hormona estimulant de tiroide (TSH). - Lactotropas. Segreguen prolactina (PRL). - Gonadotropines: Segreguen hormona luteïnitzant (LH) i hormona estimulant de fol·licles (FSH).

Hormona del creixement (GH) Afecta el metabolisme en els següents nivells: 1. Afavoreix el anabolisme proteic (creixement i reparació tissular). 2. Afavoreix la mobilització i catabolisme de lípids. 3. Inhibeix indirectament el metabolisme de la glucosa. 4. Augmenta indirectament els nivells de glucèmia. Mitjançant les somatomedines.

Psicobiologia

22

Somatomedines Agrupa a un conjunt de factors de creixement de estructura anàloga a la insulina, que tenen efectes promotors del creixement tissular. Inicialment es van classificar en somatomedina A,B i C. La C es correspons amb al IGF-I ( factor de creixement insulinic 1) es la que fisiològicament, posseeix major Importància. El IGF-I es principalment secretat pel fetge com a resultat de la estimulació de l’hormona del creixement ( GH). Efectes:

- Actuen com factor neurotrofic, induint la supervivència de les neurones. - Causa hipertrofia del múscul, bloquejant la atrofia muscular. - Protegeix el cartílag i esta associat a l’activació dels osteòcits ( Factor anabòlic

per els ossos). GH (hormona del creixement) Els nivells plasmàtics son dependents de la edat. La GH sintetitzada i secretada per l'Adenohipòfisi de manera pulsativa i durant tot el dia, amb onades de secreció passant a intervals de 3 a 5 hores. El pic mes alt després de una hora de inici del son. El 50% durant la tercera i quarta etapa REM del son. L’escassetat de GH produeix nanisme i l’excés gegantisme o acromegàlia. Efectes:

- Anabolitzant - Augmenta la alçada dels nens - Incrementa la retenció de calci en els ossos - Incrementa la massa muscular - Promou la lipòlisi - Incrementa la biosíntesi proteica - Estimula el creixement de tots els òrgans - Redueix el consum de glucosa - Promou la gluconeogènesi - Estimula el sistema immune

Psicobiologia

23

Somatostatina (HT) És la hormona inhibidora de la GH. Diferents senyals extra hipotalàmiques regulen la producció de somatostatina. Senyals condicionades per: - Estrès - Nutrició - Exercici - Ritme son/vigília Prolactina (PRL) També es denomina hormona lactògena. És l'encarregada d'iniciar la secreció de llet. La hipersecreció pot ocasionar lactació en dones no lactants, pertorbar el cicle menstrual i produir impotència i disminució de la libido en l'home. La hiposecreció, generalment no té importància excepte en les dones que volen dur a terme la lactància ja que aquesta no espot iniciar ni mantenir sense PRL. El SNC es el que regula la secreció mitjançant un mecanisme de inhibició ( Prolactina inhibidor factor PIF HT). La Dopamina te control inhibitori sobre la PRL. Hormones tròpiques Tenen un efecte estimulant sobre altres glàndules endocrines. - Hormona estimulant de tiroide (TSH) o tirotropina - Hormona adrenocorticotròpica (ACTH): Manté el creixement i el desenvolupament normal de l'escorça de les glàndules suprarenals i la secreció de les hormones suprarenals SR. - Hormona fol·liculostimulant (FSH): També estimula la producció d'estrògens. En l'home, manté la espermatogènesi. - Hormona luteïnitzant (LH): segrega progesterona i estrògens quan és estimulat per la LH. La FSH i la LH es denominen gonadotropines perquè estimulen el creixement i maduració de les gònades.

Psicobiologia

24

Neurohipòfisi

- Hormona antidiürètica (ADH). - Oxitocina (OT).

Estimulació de les contraccions uterines, ejecció de la llet. Durant la lactància, l'estimulació mecànica i psicològica de la succió del nen provoca l'alliberament de més oxitocina. La acció central del la oxitocina produeix: - Excitació sexual, augment de la libido en homes i dones. - Creen lligams monogamics en les femelles i l’ADH en els mascles. Epífisis o glàndula pineal Està localitzada a la cara dorsal de la regió diencefálica. Produeix petites quantitats de nombroses hormones però la principal és la melatonina, la concentració varia segons un cicle relacionat amb els canvis de llum solar durant el dia, de manera que la seva concentració augmenta quan falta llum solar i això ocasiona somnolència. Per tant, la melatonina i l'epífisi són una part important del rellotge biològic del cos. Aquesta hormona també afecta l'estat d'ànim de la persona, sobretot en depressions estacionals, ( La llum com a eina terapèutica).

Sistema Endocrí: TIROIDE

Està situat al coll sobre les cares anteriors i laterals de la tràquea, sota de la faringe. Secreten : Hormona tiroïdal (TH). La substància a la qual normalment es denomina hormona tiroïdal és en realitat una barreja de dues hormones diferents. La hormona més abundant és la tetraiodotironina (T4) o tiroxina. L'altra és la triiodotironina (T3). Una molècula de T4 conté quatre àtoms de iode i una molècula de T3 conté tres. La glàndula tiroide emmagatzema una gran quantitat de les seves hormones unides a molècules de globulina, formant complexos tiroglobulina. Quan van a alliberar-se, T3 i T4 es desprenen de la globulina i entren a la sang on de nou tornen a unir-se a globulines plasmàtiques. Encara s'allibera major quantitat de T4 que de T3, aquesta última es considera la principal hormona tiroïdal ja que s'allibera més ràpidament de les globulines plasmàtiques i es fixa més

eficaçment als receptors nuclears de les cèl·lules diana.

Psicobiologia

25

L'hormona tiroïdal contribueix a regular el ritme metabòlic de totes les cèl·lules i els processos de creixement cel·lular i de diferenciació tissular. La hipersecreció d'hormona tiroïdal provoca la malaltia de Graves en la qual es produeix pèrdua de pes, nerviosisme, increment de la freqüència cardíaca i exoftàlmia. Pel contrari, la hiposecreció durant el creixement dóna lloc a cretinisme (disminució del metabolisme basal, retard del creixement i del desenvolupament sexual i probablement retard mental). Durant períodes posteriors de la vida, la hiposecreció produeix un descens del metabolisme basal, pèrdua del vigor mental i físic, increment de pes, pèrdua de cabell i pell de color groguenc, bradicàrdia, depressió. Calcitonina La glàndula tiroide també produeix calcitonina. Aquesta hormona intervé en la homeòstasi del calci en les cèl·lules òssies i controla el contingut càlcic de la sang i fomenta la conservació de la matriu òssia dura. Glàndula paratiroide Hi 4 o 5 glàndules paratiroides incloses a la cara posterior dels lòbuls laterals de la tiroide. Són els encarregats de segregar hormona paratiroïdal o parathormona (PTH). Parathormona [PTH] Aquesta hormona actua com antagonista de la calcitonina i ajuda a mantenir l'homeòstasi càlcica. Actua sobre l'os i el ronyó, incrementant la seva aportació de calci des d'aquestes localitzacions a la sang. El manteniment de l'homeòstasi càlcica s'aconsegueix mitjançant la interacció entre l'hormona paratiroidea i la calcitonina i és molt important perquè es dugui a terme d'una forma correcta l'excitabilitat neuromuscular, la coagulació de la sang, la permeabilitat cel·lular i el funcionament d'alguns enzims.

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 69 páginas totales
Descarga el documento