Psicobiologia 2, Apuntes de Psicobiología. Universitat de Vic (UVIC)
biel_olle
biel_olle

Psicobiologia 2, Apuntes de Psicobiología. Universitat de Vic (UVIC)

4 páginas
1Número de descargas
6Número de visitas
Descripción
Asignatura: Fonaments de psicobiologia, Profesor: Agustí Comella, Carrera: Psicologia, Universidad: UVic
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 4
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 4 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 4 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 4 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 4 páginas totales
Descarga el documento

1. Diencèfal El diencèfal es divideix en quatre

zones ben definides:

o Tàlem.

o Subtàlem.

o Hipotàlem.

o Epitàlem.

Tàlem

Regió més gran del diencèfal. És la part superior del diencèfal. Estació de relleu principal d'impulsos

sensorials que arriben a l'escorça cerebral. També és un centre d'interpretació de consciència

reconeixement de dolor, temperatura i tacte protopàtic.

Té moltes connexions bidireccionals amb totes les parts de l'escorça cerebral. El trànsit principal és des

de l’escorça al tàlem i viceversa.

És un nucli essencialment sensitiu. En ella s’hi executen sensacions discriminatives (tacte, oïda) i

afectives (emocions, subjectives).

Nucli subtalàmic

Petit nucli que es troba per sota el tàlem. Forma part del sistema dels nuclis de la base. Funcions

relacionades amb el manteniment motor. Té connexions amb l’escorça cerebral motora primària. La

lesió d’aquesta zona del cervell comporta moviments espontanis agressius.

Hipotàlem

Format per més de 90 nuclis. Important pel control de les funcions corporals internes. Control de les

nostres activitats emocionals i conductuals. Organitza conductes relacionades amb la supervivència de les especies (lluita, alimentació, fugida, follar). També controla les funcions autonòmiques. Lesió

hipotàlem = anormalitat en la conducta (alimentació etc.), alteració temperatura, lluita, cond. Sexual..

Centre d’integració

Funcions autonòmiques, a través dels centres simpàtics i parasimpàtics del tronc encefàlic i la medul·la

espinal.

Centre d’integració: conductual

Conducta. Comprenen reflexes complexes, amb control excitador i inhibidor de molts estímuls, tant

interns com externs. Combinen mecanismes homeostàtics i anticipatoris de tipus excitatori i inhibitori, i

aspectes hedònics, com la sacietat o el plaer. Hedonisme, búsqueda del plaer i la supresión del dolor.

Centre d’integració: neuroendocrines

Transforma les emocions en reaccions. L'amígdala és la que està més relacionada amb les emocions.

L'estructura implicada en l’inici de la resposta de defensa és l'amígdala i no l'hipotàlem.

Epitàlem

Zona que pertany al sistema límbic, és a dir, té a veure amb la vida instintiva afectiva de l'individu.

Glàndula pineal

Envoltada per piamàter. Amb els anys s'ossifica, podent distingir clarament en una radiografia.

En els mamífers té exclusivament

funcions secretores. En els vertebrats

inferiors actua fonamentalment com

un òrgan fotoreceptor al que sovint

s'ha anomenat "tercer ull".

Aquesta allibera melatonina (secreció

que es produeix més durant la nit).

També ajuda a restaurar el cos en els

sons profunds. La serotonina és

l’encarregada de regular la son.

Aquestes últimes hormones poden ser

responsables de casos de depressió.

2. Nuclis o ganglis de la base Nuclis encefàlics

En les profunditats de la substància blanca, hi ha una substància grisa, els nuclis o ganglis basals. Aquests

nuclis son conjunts de cossos de neurones situats en una àrea determinada.

Quan es destrueixen aquestes neurones es produeix el Parkinson, espasmes musculars continus i

tremolor que agita part o tot el cos.

Subtàlem

Control de l’activitat muscular subconscient.

Substància negra

Amígdala

Es l’estructura implicada en l’inici de la

resposta de defensa i les emocions i no

l'hipotàlem. L'hipotàlem constitueix

l'estructura responsable dels canvis

vegetatius que acompanyen a l'emoció, però

no del seu inici.

Ganglis basals: interconnexions

Són estacions de pas de les diferents vies motores del sistema nerviós central. Reben quasi totes les

senyals d’entrada provinents de l’escorça i quasi totes les seves senyals de sortida retornen novament cap

a l’escorça. Aquests nuclis, juntament amb el cerebel, reben informació des de l‘EC.

Funcions dels ganglis basals

Controlar els moviments bàsics grollers del cos, que no estan controlats per l’EC.

Mentre que l’escorça cerebral és necessària pels moviments més precisos dels braços, mans, dits i peus.

Una pèrdua de l’EC però amb els ganglis basals intactes sols deixa a la persona amb activitats motores

grolleres:

• Moviments del tronc i de les extremitats amb una marxa no controlada i les cames rígides.

Constitueixen un sistema motor accessori, escriure, tallar un paper amb tisores.

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 4 páginas totales
Descarga el documento