psicologia, Ejercicios de Arte. Universidad de Murcia (UM)
antogridi
antogridi

psicologia, Ejercicios de Arte. Universidad de Murcia (UM)

DOC (923 KB)
7 páginas
3Número de visitas
Descripción
Asignatura: Concepto, pensamiento y discursos del arte, Profesor: Carlos Espi, Carrera: Bellas Artes, Universidad: UMU
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 7
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 7 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 7 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 7 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 7 páginas totales
Descarga el documento

Per explicar a l’experiment presentat, els efectes que té sobre el rendiment la forma de presentació de la informació en la fase de codificació, el tipus de tasca de recuperació i el moment de la mateixa, en una prova de memòria verbal, comparem el resultat de les dues proves presentades desenvolupant els apartats Resultats i Discussió corresponents a un informe científic.

RESULTATS

Per a la realització de l’experiment es va seleccionar una mostra de 36 pacients amb dany cerebral adquirit, tots ells usuaris d’una unitat de neurorehabilitació en fase postaguda. Tots els pacients havien patit una lesió entre 12 i 24 mesos abans de l’experiment. D’aquests, in 55% mostraven lesions en regions frontals i un 45% lesions en regions temporals. Per altre banda, es van seleccionar 20 persones com a grup control (subjectes sans). A l’experiment es vol treballar l’afectació d’aquestes lesions en el record immediat, record diferit i en el reconeixement en els tres tipus de persones (amb lesions frontals, amb lesions temporals i als subjectes control o sans.

A l’hora d’explicar els resultats de l’experiment, observem les següents taules i gràfics:

RECORD IMMEDIAT

*taula / gràfic 1 PACIENTS AMB

LESIONS FRONTALS

PACIENTS AMB LESIONS

TEMPORALS

SUBJECTES CONTROL

GRUP A (sense

organitzar)

60% 73% 79%

GRUP B (organització

per categoria)

78% 80% 87%

*taula / gràfic 2

RECORD DIFERIT

*taula / gràfic 3 PACIENTS AMB

LESIONS FRONTALS

PACIENTS AMB LESIONS

TEMPORALS

SUBJECTES CONTROL

GRUP A (sense

organitzar)

49% 38% 68%

GRUP B (organització

per categoria)

68% 45% 80%

1

*taula / gràfic 4

RECONEIXEMENT

*taula / gràfic 5 PACIENTS AMB

LESIONS FRONTALS

PACIENTS AMB LESIONS

TEMPORALS

SUBJECTES CONTROL

GRUP A (sense

organitzar)

85% 68% 95%

GRUP B (organització

per categoria)

90% 73% 98%

*taula / gràfic 6

PRESENTACIÓ DE LA INFORMACIÓ

*taula / gràfic 7

*taula/ gràfic 8

*taula / gràfic 9

*taula / gràfic 10

Les conclusions més significatives d’aquest estudi/experiment són les següents:

Diferència entre tipus de lesió i forma de presentació de la informació

La forma en com es presenta la informació, afecta significativament depenent de la lesió, és a dir, depenent de si la informació es presentada com a Grup A (amb ordre aleatori amb anterioritat a la codificació) i Grup B (agrupat s per categories). En el cas que la informació és presentada sense organitzar (taula/gràfic 7), els pacients que pateixen una lesió frontal, obtenen els resultats més baixos en record immediat i diferit (60% i 49% respectivament), mentres que en el reconeixement les puntuacions són semblants a la del grup control (85% lesió frontal i 95% grup control). Els pacients amb lesió temporal mostren uns resultats inferiors en record diferit (38%) i en el reconeixement (68%) respecte al grup control (68% i 95% respectivament) mentres

2

que en el record immediat, mostren una puntuació semblant amb el grup control (73% vs 79%).

Quan la informació es presentada de manera organitzada per categories (Grup B) (taula/gràfic 8), ens trobem que els resultats segueixen la mateixa tendència. Les persones amb lesions frontal redueixen la seva puntuació quan el record és diferit (68%), mentres que en el record immediat i en el reconeixement no obtenen puntuacions inferiors a un 10% respecte al grup control (79% vs 87% i 90% vs 98%). Quan les lesions que es presenten son lesions temporals, existeix una diferencia significativa respecte al grup de control quan el record es diferit (45% vs 80%) i en el reconeixement (73% vs 97%), menstres que en el record immediat la diferència és mínima (80% vs 87%). Aquesta informació la trobem a les taules/gràfics 1,2,3,4,5 i 6.

Quan la lesió es frontal, observem que en el record immediat obté les puntuacions més baixes respecte als pacients amb lesió temporal i el grup de control (mirar gràfica 2)

En canvi quan el record és diferit, la lesió més perjudicada és la lesió temporal, tot i que els pacients amb lesió temporal continuen tenint uns resultats més baixo que el grup de control (mirar gràfica 4).

Quan parlem de reconeixement, tornen a ser més perjudicats els pacient que han patit una lesió frontal (mirar gràfic 6).

Diferència entre tasca de recuperació (record immediat i record diferit)

En l’experiment es duen a terme tres tasques de recuperació. La primera d’elles fa referència al record immediat (taula/gràfic 1,2 i 9) on els resultats mostren que quan la informació es presenta sense organitzar, els pacients amb lesió temporal i el grup control s’equiparen en puntuació (73% vs 79%), mentre que els pacients amb lesió frontal mostren una diferència superior i significativa respecte als altres dos grups (60% vs 73% i 79%). Tanmateix, si la informació és organitzada per categories, tots tres grups mostren unes puntuacions semblants (78%, 80% i 87%).

En quan a la tasca de record diferit (taula/gràfic 3, 4 i 10) on es demana la recuperació de la informació passats 30 minuts, trobem diferències significatives en tots tres grups sense diferències en quan a la manera que es presenta la informació. Cal destacar que els pacients amb lesions temporals són els que puntuen més baixos (45%), els amb lesió frontal es situarien enmig (68%) i el grup control es posiciona amb les puntuacions més altes amb una diferència significativa respecte els pacients amb lesions (80%).

Quan parlem de reconeixement (taula/gràfic 5 i 6) les diferències venen donades per tipus de pacient i no per la forma com es presenta la informació. De nou els pacients de amb una lesió temporal són els que es situen amb puntuacions més baixes (68% grup A i 73% grup B) i amb més diferència respecte al grup de pacients amb lesió frontal (85% grup A i 90% grup B) i grup control (95% grup A i 98% grup B).

Una altre diferència a tenir en compte és segons la lesió patida. Quan la lesió es

3

frontal, observem que en el record immediat obté les puntuacions més baixes respecte als pacients amb lesió temporal i el grup de control (mirar gràfica 2)

En canvi quan el record és diferit, la lesió més perjudicada és la lesió temporal, tot i que els pacients amb lesió temporal continuen tenint uns resultats més baixo que el grup de control (mirar gràfica 4).

Quan parlem de reconeixement, tornen a ser més perjudicats els pacient que han patit una lesió frontal (mirar gràfic 6).

DISCUSSIÓ

L’objectiu de l’experiment és demostrar sí el rendiment de la memòria verbal en la fase de codificació en pacients amb lesions frontals i temporals, i en pacients sans es veu alterat per la forma de presentació de la informació (sense organitzar 7 i organitzat per categories 8), així com el tipus de tasca de recuperació (record immediat 1 i 2, record diferit 3 i 4, i reconeixement 5 i 6) i, el moment en que es recupera (immediat o diferit 9-10).

La conducta mnemònica utilitzada per a recuperar la informació (tipus de recuperació que fem servir: record immediat, diferit o reconeixement) influeix significativament en aquesta (en com es recupera). Observem que els pacient que pateixen una lesió frontal i els subjectes control, recuperen més fàcilment amb el record immediat i el reconeixement en ambdós tipus de prova que amb el record diferit. Amb aquest record (diferit), tots els subjectes analitzats baixen en més de un 10% la seva puntuació, per la qual cosa podem deduir que les proves presentades són més adequades a realitzar- les tenint un tipus de record immediat o realitzant un reconeixement que no pas, realitzar-la de manera diferida o lliure passats 30 minuts. En aquest cas també podem aplicar com a variable que influeix en el record la longitud de la llista. En el primer assaig, la llista presentada conté 16 paraules i en el segon, la llista conté 48 paraules entre les quals han d’identificar les 16 de la primera prova. El fet que la segona prova contingui més paraules que la primera també influeix en els seus resultats. Com més quantitat d’informació s’ha de tenir en compte, més difícil serà obtenir un bon rendiment en la prova, tant si aquesta es de reconeixement com de record lliure (immediat o diferit). Una altre variable que influiria en el record i en els resultats de la prova seria si les persones a qui es fa la prova, fan servir més o menys sovint al seu vocabulari les paraules presentades. Es podria donar el cas que un pacient sigues mecànic, aleshores, aquesta persona recordaria amb més facilitat les paraules que fossin eines de la llista. Quan les paraules estan organitzades (manera de presentar la informació Grup B) el rendiment de la prova és millor que quan es presenten d’una manera desorganitzada. Això ho podem comprovar en les taules/gràfiques 1, 3 i 5, en les quals observem que es igual el tipus de lesió patida i la forma de recuperació de la informació, en tots els casos, els resultats obtinguts quan la informació es presenta de manera organitzada es sempre millor.

Una transferència apropiada del processament també és molt important a l’hora de recuperar correctament la informació. D’acord amb la hipòtesi de la transferència

4

apropiada del processament (Morris, Brandsford i Franks (1977)), segons el tipus de recuperació que fem servir (record o reconeixement) obtindrem resultats millors o pitjors en la prova i, per tant, no dependrà només del tipus de processament que es fa durant la codificació de la informació. En aquest cas, entrarien en joc el tipus de lesions patides pels pacients participants en les proves. Aquest tipus de lesions fan que les persones que les pateixen tinguin una pèrdua de capacitats en les funcions cognitives, motores i sensorials. Les persones que pateixen una lesió cerebral al lòbul temporal i en regiones diencefálicas, veuen afectada la seva memòria anterógrada, és a dir, la capacitat per adquirir nous coneixements i aprenentatges i retenir nova informació es veu afectada. Els pacients amb aquest tipus de lesió tenen incapacitat per a recordar informació i fets viscuts després de l’aparició de la lesió (amnèsia anterógrada). Aquest fet explicaria que els resultats obtinguts per pacients amb una lesió al lòbul temporal, obtinguin un percentatge inferior en tots els tipus de proves i amb tots els tipus de recuperació que una persona que no pateix cap mena de lesió. Les persones que pateixen una lesió cerebral al lòbul frontal, segons Janowsky (1989), no presenten dèficits significatius en l’adquisició de nous coneixements. Baddeley (1986), afirma que les persones amb aquest tipus de lesió, obtenen resultats més baixos en exercicis d’atenció i concentració veient afectada la memòria a curt termini i la memòria de treball, sense afectar la capacitat d’adquirir nous coneixements. Aquestes teories les veiem de nou reflectides a les taules 1, 3 i 5, en les quals els pacients amb una lesió frontal obtenen una puntuació més baixa que una persona sense cap mena de lesió, però a més aquests pacients augmenten la seva puntuació quan el tipus de prova és de record immediat i reconeixement, baixant la puntuació quan s’ha d’aplicar el record diferit, coincidint amb les teories de Janowsky (1989) i Baddeley (1986).

Per poder entendre l’oblit en la prova de record lliure i de reconeixement hem d’entendre que l’oblit és “una fallada en el procés general de la memòria [...] que es posa de manifest en el moment que hem de recuperar la informació”. La teoria que podia donar suport a l’estudi seria des duna perspectiva cognitiva ens planteja el paradigma de que tot i existir una interferència proactiva, la informació antiga segueix estant accessible. Per aquesta raó, el cognitivisme considerava l’oblit no com una pèrdua de la informació, sinó com una dificultat en l’accés a la informació, és a dir, podem disposar d’una informació concreta, però tenir dificultats per accedir-hi. La manera de millorar l’accessibilitat és a través de l’ús de claus de recuperació (com ja apuntava Tulving en la hipòtesi de l’especificitat de la codificació, però en el cas que ens acompanya tractem amb subjectes que pateixen una lesió cerebral, és a dir, que tenen una àrea del cervell que es troba afectada, en aquest cas, per un dany cerebral, i les estructures de dita àrea pateixen una alteració i repercuteixen en les diferents funcions ja siguin en l’àrea cognitiva, motora i/o sensorial. Per tant, en aquest cas no parlem d’oblit, sinó d’amnèsia: “la pèrdua de memòria no atribuïble a un procés normal d’oblit és anomenada de manera genèrica amnèsia”.

Segons Craik o Lockhart (1972) proposen que la memòria depèn de la profunditat en el qual es processada la informació durant la codificació. Aquesta hipòtesi dels nivells de processament “resumeix que els nivells més superficials codifiques les propietats físiques i sensorials de la informació i obtenen una persistència de la traça menys duradora mentre que els nivells més profunds de codificació basat en el significat de la informació, obtenen una traça més forta i duradora”, és a dir, a major profunditat de processament-condició semàntica més record a llarg termini i a menys profunditat menys record a llarg termini. En el cas de les persones amb aquest de lesions al lòbul temporal realitzarien un processament de Tipus I en el qual només paren atenció en el so de les paraules que es fan enumerant i les persones amb una lesió frontal podrien

5

arribar a realitzar un processament de Tipus II en el qual es repeteix la informació i mentres es repeteix aquesta es va realitzant un repàs de la informació de manera que accedeix a nivells més profunds per això en el record diferit i en el reconeixement obtenen millors puntuacions. Amb els resultats mostrats a les taules/gràfiques anteriors, podem dir que la relació que existeix amb la codificació i la recuperació de la informació i que fa que aquesta sigui més o menys eficaç, depèn del tipus de recuperació (immediata, diferida o reconeixement), tot i que també afecta el tipus de lesió que ha patit el pacient i com es presenta la informació.

En resum podríem dir que són moltes les variants que poden influenciar en els resultats de un experiment d’aquestes característiques, el que sí que està clar que les persones que han patit alguna mena de lesió frontal o temporals, veuen minvades dels seves capacitats a l’hora de recuperar informació, influint també la manera en com es presenta aquesta.

BIBLIOGRAFIA

• Baqués Cardona, Josep, (2008). Psicologia de l’atenció i la memòria. Processos de la memòria (1 ed.). Barcelona: FUOC

• Ruiz González, M.J., Muñoz Céspedes, J.M. i Tirapu-Ustárroz, J., (1999). Lobulos frontales y memoria. Comunicación en el Ist Internacinal Congress on Neureopsychology in Internet. http://www.uninet.edu/union99/congress/libs/bas/ b06.html

• Sáiz Roca, D. (Coord.), Sáiz Roca, D., Baqués Cardona J., de la Fuente, J., Pousada Fernández, M., Vera Ferrándiz, J.A. (2008). Psicologia de l’atenció i la memòria. Aplicacions de la psicologia moderna (1 ed.). Barcelona: FUOC

6

• Sáiz, D., Sáiz, M. I Baqués, J. (1996). Psicología de la memoria. Manual de Prácticas. Barcelona: Avesta (Capítol 1).

7

comentarios (0)
No hay comentarios
¡Escribe tú el primero!
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 7 páginas totales
Descarga el documento