Psicologia del desenvolupament (ADP), Ejercicios de Ciencias de la Educación. Universitat de Girona (UdG)
patri_rdgz
patri_rdgz

Psicologia del desenvolupament (ADP), Ejercicios de Ciencias de la Educación. Universitat de Girona (UdG)

20 páginas
1Número de descargas
7Número de visitas
Descripción
Asignatura: Aprenentatge i desenvolupament de la personalitat, Profesor: Francesc Sidera, Carrera: Mestre/a en Educació Infantil + Mestre/a en Educació Primària, Universidad: UdG
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 20
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 20 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 20 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 20 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 20 páginas totales
Descarga el documento

PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT 1R MEIP 2013-2014

1

1. INTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT

La psicologia del desenvolupament té com a principal objectiu descriure com succeeixen els

processos de canvi. Intenta veure com canvien les habilitats (de moviment, de cognició...). Per

què raonem abans d’adquirir l’habilitat de parlar...? Segurament no tots els processos de canvi

són iguals en tots els infants (uns caminen sense haver gatejat) i alguns processos psicològics

sovint són afectats per processos físics.

Hi ha dos tipus de canvis:

 filogenètics (propis de l’evolució de totes les espècies)

 ontogenètics (propis dels humans des del naixement fins la mort)

L’estudi d’aquests processos de canvi es realitza a través del mètode hipotètic deductiu.

El mètode hipotètic-deductiu

1. Formulació d’hipòtesis (la hipòtesi és el resultat d’una resposta a una pregunta formulada, la

nostra tasca és comprovar si la resposta que hi donem és certa o no)

2. Operacionalització de conceptes (definir les nostres variables, com les quantificarem,

qualitativament o quantitativament, preparar operacions per aplicar a la nostra hipòtesi)

3. Contrast d’hipòtesis (comparar resultats i arribar a una conclusió. Si la nostra hipotesi no ha

estat correcta potser hem de formular-ne una de nova)

Perspectives del desenvolupament al llarg de la nostra vida

 Psicodinàmic: El comportament durant les nostres vides és motivat per forces

inconscients.

 Del comportament: Regit pel conductisme. El desenvolupament vist des d’un

comportament observable i un ambient d’estímuls.

 Cognitiu: Com canvien els nostres processos de raonament, memòria, pensament...

 Humanístic: Com humans, com controlem els nostres processos del desenvolupament.

 Contextuals o socio-culturals: Com els estímuls socials i culturals influeixen en el

desenvolupament

 Evolutius: Intenta entendre el desenvolupament ontogenètic estudiants el

desenvolupament filogenètic.

PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT 1R MEIP 2013-2014

2

Factors que afecten el desenvolupament

Socials estatus socio-econòmic, tecnologia, família, amics, escola, polítiques, sanitat...

Culturals  religió,ideologia

Històrics  canvis que succeeixen

Biològics  gens: condicionen característiques físiques

calendari maduratiu: ens indica la maduració del nostre cervell,

quan entrem a l’adolescència…

Preparació biològica o del desenvolupament: quan el nostre

cervell adquireix la preparació que necessita

PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT 1R MEIP 2013-2014

3

Àrees del desenvolupament

Social (relació amb els pares), Emocional (emocions), Llenguatge, Cognitiva (procés de

raonament), Física (habilitats psicomotores)  Totes estan relacionades entres elles. Cada una

afecta a les altres. Els avenços en un domini del desenvolupament faciliten el

desenvolupament en altres dominis (en uns més que altres).

Preguntes principals de la psicologia del desenvolupament

GENÈTICA O AMBIENT?

ESTADIS O CONTINUÏTAT?

QUIN ÉS L’IMPACTE DE LES PRIMERES ETAPES?

QUIN ÉS L’IMPACTE DE LA CULTURA?

PERÍODES CRÍTICS O SENSIBLES?

Genètica o ambient (naturalesa o criança)

Innatistes creuen que els nostre desenvolupament ve definit pels nostres gens. Ambientalistes

creuen que el que defineix el nostre desenvolupament és l’ambient. Ambdues són importants

però com a mestres hem de considerar les diferències entre nens. Potser alguns necessitaran

més consideració en l’ambient i altres amb habilitats genètiques. No hi ha “mals gens”,

aquestes suposicions poden solucionar-se actuant a través de l’ambient.

Dir que una cosa “és genètica” és la manera fàcil per explicar els mals comportaments. És

perillós creure que un mal comportament és degut només a factors genètics perquè no s’actua

per canviar-ho.

Predeterminació: Una cosa que passarà segur

Predisposició: Tenir possibilitats de que una cosa es doni però no necessariament ha de passar.

Els gens predisposats han de desenvolupar-se en un ambient concret.

Efecte epigenètic: Un efecte que controla l’activació dels nostres gens (relacionat amb

predisposició)

Codi genètic obert: llenguatge, alcoholisme, relacions socials...

Codi genètic tancat: reflexes innats, plorar, moure’s...

PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT 1R MEIP 2013-2014

4

Calendari maduratiu: informacions genèticament establertes gràcies a les quals se sap que tots

els humans passen per una seqüència de desenvolupament que és sempre igual en tothom.

Aquesta seqüència determina quines coses són possibles en diferents moments (un nen a sis

mesos no caminarà encara que pugui aguantar-se dret perquè les seves facultats motores

encara no estan preparades)

Preparació biològica o desenvolupamental (aprestamiento):

Allò que necessites per poder saber fer quelcom. Fins als 6-7 anys els nens no són totalment

capaços d’escriure correctament. No hem d’ensenyar a escriure, hem d’estimular a que els

nens s’interessin amb les lletres, promoure els coneixements conceptuals (recte, dreta,

esquerra...)

Canvis qualitatius o quantitatius

QUANTITATIUS: quantitat de cabell, la força, l’alçada, el pes, el nombre de dents... NÚMERO

QUALITATIUS: llenguatge (complexitat d’estructures gramaticals), el raonament, la memòria, el

pas de gatejar a caminar... LA MANERA COM fem les coses

Etapes o continuïtat

Alguns autors, com Piaget, creuen que el desenvolupament no és continu, sinó dividit en

etapes universals qualitativament diferents. Una etapa és un període qualitativament diferent

d’un altre. Les ideologies estatistes són estrictes i universals. Creuen que hi ha canvis que

ocorren al mateix moment a tots els infants.

3 crítiques al desenvolupament per etapes

1. Un individu adquireix una habilitat d’una etapa però no d’altres habilitats d’aquesta.

2. L’ambient influencia el desenvolupament

3. Moltes de les coses en les quals ens desenvolupem canvien de manera contínua

Impacte de les primeres etapes

Les nostres experiències són importants al llarg de tota la nostra vida, totes impacten en el

nostre desenvolupament.

PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT 1R MEIP 2013-2014

5

L’impacte de la cultura

La cultura pot ser definida com la suma de valors, pensaments, ideologies, la manera com som

educats que es troben al nostre voltant. La cultura influencia el nostre desenvolupament. Cada

cultura intentar adaptar un grup de persones a un ambient específic.

2. DESENVOLUPAMENT FÍSIC I PSICOMOTOR

Idees prèvies

1) És important que els infants gategin abans de caminar  si un infant no gateja abans de

caminar no comportarà conseqüències negatives en el seu desenvolupament motor.

2) La forma més efectiva de prevenir els trastorns de l’alimentació en els adolescents és donar-

los informació sobre el perill de determinats comportaments sobre el seu cos  S’ha

d’intentar mostrar que les icones de bellesa són irreals i que ells són bonics tal i com són.

3) Per què hi ha bessons que són iguals i d’altres que no  Els bessons de diferent bossa són

físicament diferents, és purament genètica.

4) Amb les tècniques actuals es pot escollir el sexe dels infants amb el 100% de fiabilitat 

Amb la ciència actual sí.

5) Fumar marihuana durant l’embaràs pot fer que l’infant sigui més susceptible a l'addicció de

la marihuana quan sigui un adult  El nen tindrà més predisposició a ser addicte perquè el seu

cervell i sistema nerviós haurà canviat.

6) Un infant prematur tindrà problemes desenvolupamentals i anirà endarrerit  Dependrà

dels mesos abans que hagi nascut. Si són molt prematurs, el 80% tindran més probabilitats de

tenir problemes en el desenvolupament.

El creixement físic i psicomotor és un procés:

· Altament organitzat

· Continu

· Preestablert genèticament

Factors que afecten al creixement físic i psicomotor:

Endògens

El calendari maduratiu

PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT 1R MEIP 2013-2014

6

Els processos de recuperació: si quan estàs a la panxa de la mare tens una malalta, quan la

superes augmentes el ritme de creixement fins arribar al nivell de creixement normal (procés

de recobrament).

Exògens

L’alimentació

Les condicions i hàbits de vida

Les malalties

Hi ha una RELACIÓ entre endògens i exògens: segons el sexe, l’edat, alçada, calendari

maduratiu, seràs diferent, la pubertat començarà abans o més tard.

Hi ha taules per mesurar el desenvolupament físic i psicomotor. El genotip depèn dels gens, el

fenotip depèn dels factors de l’ambient.

Estadis del desenvolupament prenatal

1. Germinal: des de la fertilització fins que el zigot arriba a l’úter (2 setmanes)

2. Embriònic: es creen els òrgans com el cor i les extremitats (2-8 setmanes)

3. Fetal: l’última etapa de fecundació (8 setmanes als 9 mesos)

Edat de viabilitat: És el temps que podria sobreviure el fetus amb o sense ajuda clínica. Són

unes 25 setmanes (5 mesos dins la panxa de la mare).

Avort natural: durant les 12-13 setmanes o abans es pot produir. A vegades la mare ni se’n

adona. Pot ser degut a diferents problemes del fetus.

Desenvolupament prenatal

Teratògens: problemes de l’ambient que poden afectar el desenvolupament prenatal. Poden

afectar el nadó durant tota la vida. Per exemple: prendre drogues, fumar, beure alcohol, no

dormir prou, prendre medicament, l’edat, el tipus sanguini, les condicions de salut de la mare,

malalties infeccioses...

Els efectes dels agents teratògens depenen de 3 factors:

PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT 1R MEIP 2013-2014

7

1. EL MOMENT EN QUÈ OCORREN (etapa de l’embaràs)

2. El GRAU i DURADA DE L’EXPOSICIÓ (quantitat i tipus de teratògens)

3. LA GENÈTICA

Hi ha certs períodes crítics en el desenvolupament prenatal que no poden veure’s afectats.

Davant de problemes en el desenvolupament embrionari o fetal, el pronòstic millora en funció

de:

1. Els valors físics del recent nascut

2. El moment d’inici dels processos de recuperació

3. El tractament precoç

El naixement i la primera infància

-Anòxia Neonatal: falta d’oxígen en el moment del naixement

-El test APGAR test mesura:

1. Activity level (muscle tone)

2. Pulse (heart rate)

3. Grimace (irritability reflex)

4. Appearance (skin color)

5. Respiration

-Reflexes innats: no poden entrenar-se

L’etapa preescolar i escolar

 Control d’esfínters  primer la caca (intestins) després el pipí (bufeta). Primer

començar de dia i després nit.

 Quan hem d’ensenyar a escriure?  Primer de tot hem de desenvolupar les bases de

l’escriptura. Conèixer les lletres, els conceptes de direcció, saber com agafar el llapis...

 La malnutrició afecta al desenvolupament  Afecta directament al cervell i

indirectament quan els nens tenen menys energia i poden explorar menys, per tant

reben menys estímuls.

Assoliment del control motor

· Independència psicomotriu: saber moure la part del cos que realment es desitja moure (no

fer sincinèsies).

· Control de la respiració i la tensió: controlar la tensió sabent controlar les emocions.

PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT 1R MEIP 2013-2014

8

· Estructuració de l’espai i del temps (5 anys): El so, el ritme

· Coordinació

Trastorns psicomotors

Apràxia: Desordre neurològic que afecta la capacitat de fer moviments que es volen fer de

forma voluntària. Hi ha una relació entre el que vols fer i el que realment fas. Tens el desig de

fer alguna cosa però quan vols fer-ho no pots. Es pot donar en persones que tenen Síndrome

de Down, una lesió cerebral o alzheimer.

L’apràxia verbal: Apràxia que afecta els moviments de la cara. Sovint es confon amb retard

mental però les persones que la pateixen no tenen cap problema per entendre el que la gent

els diu.

Tics: Moviments ràpids i repetitius involuntaris sense sentit. Pot veure’s afectat només un

múscul o tot un conjunt. Hi ha tics simples i tics complexos. Alguns d’ells tenen un origen

genètic (Gilles de la Tourette). Altres apareixen en moments de tensió i són causats per l’estrès

i els nervis. Quan dormim no fem tics. Hem d’intentar fer que la gent respecti els tics dels

altres.

Paràlisi cerebral: Malaltia per a tota la vida. Causada per un mal desenvolupament o per una

lesió a les parts del cervell que controlen les habilitats motores i la postura. La lesió pot

produir-se abans, durant o després del naixement. Les causes poden ser anoxia o el fet de ser

prematur. No és degenerativa.

T’impedeix controlar els moviments voluntaris. Hi ha diferents nivells de paràlisi cerebral. Els

símptomes són rigidesa, dificultats per agafar un objecta, problemes sensorials com sordesa,

problemes en la parla degut a problemes per controlar la respiració i els músculs de la cara i

llengua, sensibilitat al tacte... Poden tenir problemes d’aprenentatge, però no per sempre.

Poden patir atacs episodis d’epilèpsia.

3. DESENVOLUPAMENT SENSORIAL I PERCEPTIU

La percepció visual

Mesurar distàncies

Paral·latge binocular  Els nostres ulls registren dues imatges. Si la informació que reben els

dos ulls és similar l’objecte és lluny. Si la informació de cada ull és diferent els objectes es

troben a prop.

PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT 1R MEIP 2013-2014

9

Paral·latge de moviment  Les coses es mouen més ràpid quan són a prop. Les coses es

mouen més a poc a poc quan són lluny (percepció).

Com mesurem la mida i forma dels objectes

Constància de la mida  La mida dels objectes no canvia segons des d’on els mirem però

sabem que si una cosa és petita és més lluny que una altra que veiem més gran.

Constància de la forma  La forma dels objectes no canvia, canvia la perspectiva des d’on els

mirem.

És la percepció visual innata o apresa?

Percepció de la profunditat per davant i cap al terra

Percepció de les cares  capacitat d’imitar gestor facials

El coneixement afecta a la percepció  El nostre cervell ens enganya i ens mostra coses que

no són les que veiem realment. Ho canvia segons el nostre coneixement. Part de la nostra

percepció és innata, però altra és apresa.

Desenvolupament dels infants amb dèficit visual

La percepció visual afecta els conceptes que coneixem del món. Si no poden veure, els nens

tenen un desenvolupament motor més lent. Aquesta falta de visió pot ser deguda per

diferents causes: genètiques, de naixement, accidents, infeccions...

1) Retard en la conducta d’agafar objectes  No senten curiositat per explorar, tenen

dificultats en l’estimulació i temor per allò desconegut. Fins que no entenen la permanència de

l’objecte no senten la necessitat de buscar-los. (Comencen a agafar objectes als 8 mesos, els

nens sense dèficit ho fan als 4). El nostre coneixement va molt relacionat amb el moviment

durant els primers anys de vida.

2) Les estereotípies  Moviments repetitius degut a la falta d’estimulació (no són bons).

3) Dèficit en el moviment per si sols  Perquè no saben què hi ha al seu voltant i això els fa

sentir insegurs.

4) Retards motors i posturals  Podem ajudar-lo fent-lo sentir segur, explorant amb ell,

apropant-li les coses perquè les toqui, fer que aquests processos d’exploració siguin gaudits

pel nen, ensenyar quina funció tenen els objectes, què pot fer amb ells...

5) Comprendre els canvis corporals  Cal una bona educació sexual, entendre que hi ha coses

difícils de comprendre sense que les puguin veure.

PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT 1R MEIP 2013-2014

10

El desenvolupament SENSORIO-PERCEPTIU dels infants amb DV

Normalment, les persones cegues tenen més desenvolupats la resta dels sentits. Tenen més

PERCEPCIÓ, no sensació.

El tacte i l’oïda compensen la vista però tenen problemes per entendre els conceptes espacials:

davant, darrera, al costat de...

La informació sensorial provinent del tacte i l’oïda té alguns inconvenients (4): és transitòria

(no permanent), difícil de discriminar (veus), difícil d’integrar (entens part de la informació que

et dóna el tacte però no tota), difícil de representar

El desenvolupament LINGÜÍSTIC dels infants amb DV

-Ús de la repetició per adquirir el vocabulari (és un procés més llarg de l’habitual)

-Quan ensenyem paraules hauríem de relacionar-la amb una experiència perquè sinó aprenen

paraules sense cap significat.

Braille  Va ser creat amb fins militars per Louis Braille. Es va acabar el sistema el 1834 i va

començar a ser valorar 2 anys després de la mort del seu creador.

Dèficit visual: recomanacions per a l’escola

No tenir por a utilitzar termes com “veure o mirar”, tractar-los igual que als altres, deixar clar

qui parla, fer activitats que estimulin els altres sentits, buscar l’ajuda dels companys...

Les capacitats sensorials i perceptives (ACTIVITAT GM)

Què són les sensacions? La informació que els nostres sentits capten.

Què són les percepcions? La interpretació que el nostre cervell fa amb la informació que els

nostres sentits reben.

4.DESENVOLUPAMENT COGNITIU

1. La visió de Piaget del desenvolupament cognitiu

Piaget, autor epistemològic, va estudiar les habilitats de raonar dels nens. Com es crea

coneixement? Va crear una analogia entre la humanitats i els infants.

PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT 1R MEIP 2013-2014

11

ESTADIS DEL DESENVOLUPAMENT DE PIAGET

A cada etapa s’adquireix una nova manera de veure el món. Es critica que algunes habilitats, si

no són ensenyades, no es poden aprendre. La interpretació del món segons Piaget és a través

d’esquemes categoritzats.

Esquemes d’ACCIÓ: Els nens no poden pensar fins que no actuen amb el món.

Esquemes de REPRESENTACIÓ: Canvia l’habilitat de pensar lògicament sobre conceptes

concrets. No apareix fins la 2ª etapa fins la 4ª.

ETAPA SENSORIOMOTOR 0-2 anys

La intel·ligència està lligada a les accions i sensacions. Les fites evolutives cognitives en

aquesta etapa són:

 Comportament intencional (amb un objectiu concret) als 8 mesos

 Entendre el món físic (permanència de l’objecte)

 Pensament simbòlic

PERMANÈNCIA DE L’OBJECTE

4-8 mesos - No busquen objectes amagats

8-12 mesos - Els busquen però si són amagats a un segon lloc, el busquen al primer

12-18 mesos - No busquen els objectes si els amaguem quan no miren

18-24 mesos - Comprenen que els objectes no desapareixen. Busquen els objectes amb la

certesa que estan en algun lloc

CRÍTIQUES A LA PERMANÈNCIA DE L’OBJECTE

1.Els infants de cinc mesos poden buscar objectes a les fosques. Potser no busca exactament

l’objecte però pensa en ell.

2.Tenen expectatives sobre el món físic i els objectes. Saben que els objectes no desapareixen

del món.

Concepte: competència Vs execució  Piaget arribava a conclusions només avaluant el seu

context, no aplicava el seu estudi en altres ambients.

PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT 1R MEIP 2013-2014

12

PENSAMENT SIMBÒLIC O REPRESENTACIONAL

Habilitat de fer una cosa que en representa una altra, d’utilitzar símbols. Aproximadament

apareix als 2 anys. No han de llançar una cosa per saber que aquesta caurà. Quan comences a

pensar simbòlicament pots dibuixar, imaginar, jugar a ser, escriure... El pensament simbòlic

serveix per entendre que les altres persones pensen diferent a tu (jo veig un cavall on altres

veuen una cova).

ETAPA PREOPERACIONAL 3-6 anys

 Els nens desenvolupen el pensament simbòlic: signes i símbols

 Es mouen entre l’abans i el després, són conscients de la temporalitat

 Realisme: diferenciar la imaginació de la realitat, no confondre-la amb els somnis

 Animisme: atribució de característiques humanes a coses inanimades

 Raonament transductiu: raonament que estableix una relació causal entre dos

esdeveniments específics que no estan relacionats. Potser relacionen que una cosa

passa perquè ha passat una altra que realment no hi té relació. Això els passa quan els

falten explicacions del món. (Nen es porta malament – Mare es posa malalta)

 NO entenen la conservació: entendre que les característiques físiques dels objectes no

canvien malgrat els canvis o transformacions en la seva aparença. Confien en

l’aparença

Les diferents nocions de la conservació

Nombre: 5 a 7 anys Substància: 7-8 anys Longitud: 7-8 anys Pes: 9-10 anys Àrea: 9-10 anys Volum: 10-12 anys

El seu pensament és RÍGID i té aquestes 3 característiques:

 CENTRAT: en un sol aspecte de la realitat

 ESTATISME: es pensa en etapes, no creuen en la transformació

 IRREVERSIBLE: no creuen en els canvis

 EGOCENTRISME: no tenen capacitat per entendre que els altres poden pensar de

manera diferent a la seva

 PARLA EGOCÈNTRICA: monòleg col·lectiu: parlen del que a ELLS els interessa

Decalatge horitzontal: diferents aspectes d’un concepte

són entesos en la mateixa etapa però en diferents

moments

PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT 1R MEIP 2013-2014

13

Crítiques a la visió de Piaget dels infants de preescolar

-Competència Vs. Execució  Es treuen deduccions incorrectes que si s’utilizessin altres

tasques no es donarien.

-Distinció món físic i mental  Quan creen el seu propi joc simbòlic NO confonen realitat i

imaginació.

-Els nens poden aprendre a fer bé tasques Piagetianes  No són fiables si saben com fer-les

-Els infants no són tan egocèntrics com Piaget creia  sobretot en tasques espacials. (Nivell 1)

Als 3 anys ja saben que els altres veuen diferent que ells. (Nivell 2) El raonament millora quan

la tasca no implica rotació espacial i té un sentit.

ETAPA OPERACIONS CONCRETES 6-12 anys

El pensament esdevé MÉS LÒGIC, MENYS EGOCÈNTRIC, MÉS DESCENTRAT (es poden centrar

en més d’un aspecte de la realitat).

Les accions interioritzades s’integren en una estructura organitzada: l’operació (combinació

d’esquemes)

Algunes operacions són:

 La conservació.

 La classificació (lògica d’inclusió en una classe)

 La seriació (regla lògica de la transitivitat)

Dificultat per raonar en conceptes abstractes

S’adquireix la reversibilitat: poder tornar enrere en una tasca

Es supera l’estatisme: es té en compte la transformació, el moviment...

ETAPA OPERACIONS FORMALS +12 anys

 Canvi d’allò real a allò possible

RAONAMENT HIPOTÈTIC

 Capacitat de pensar en coses que mai han passat

 Capacitat per fer prediccions sobre el futur o esdeveniments hipotètics

RAONAMENT DEDUCTIU: És la capacitat d’analitzar la validesa intrínseca d’un argument

RAONAMENT INDUCTIU: És la capacitat d’arribar a una validesa a partir de molts arguments

Aportacions de Piaget a l’educació

-L’aprenentatge a través de l’acció: per descobriment, d’investigació, i d’orientació als

problemes

-La crítica que fa a la transmissió i memorització de la informació

PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT 1R MEIP 2013-2014

14

-Cal adaptar el contingut al nivell de pensament i els conceptes previs dels alumnes

-La meta de l’educació ha de ser aprendre a aprendre

-El conflicte cognitiu com a font de desenvolupament

-La utilització de contextos reals i concrets

2. El desenvolupament de la cognició social

Per entendre els sentiments/emocions/comportament de la gent del voltant cal un procés

molt gradual, un procés lent que té diferents fases. Algunes característiques en els infants del

desenvolupament cognitiu són:

1.Entendre intencions (0-1 any) 2. Expressar intencions (8-12 mesos) 3. Aprendre a prendre atenció conjunta 4. Entendre els desitjos 5. Entendre el coneixement 6. Entendre els falsos pensaments i la decepció 7. Entendre les pífies o posades de pota 8. Entendre les emocions

“Teories de la ment”: quan intentem comprendre les emocions de les persones fem teories per

explicar-ho. Exemple: Les emocions van lligades amb els desitjos. Però no podem arribar a

saber mai què pensa realment una persona, només podem fer interpretacions o teories.

1. Entendre intencions

A partir de 1 any ja s’entenen (no totes). Els nadons acostumen a imitar aquells

comportaments que són INTENCIONALS.

Exemple: Si la mare acostuma a tirar l’ampolla d’aigua al sofà quan arriba a casa, el nen farà el

mateix. En canvi, si la mare li cau l’ampolla pel carrer, el no ho repetirà. L’infant repetirà l’acció

sempre i quan hi hagi una “recompensa” després de l’acció intencionada.

A partir d’1 any i mig, si veuen una acció intencionada que acaba amb una no intencionada,

imitaran la primera. Exemple: si el pare té la intenció de posar l’ampolla sobre la taula però la

posa malament i li cau al terra, el nen imitarà l’acció de posar l’ampolla a la taula, no al terra.

Responsabilitats (al moment de jutjar un comportament)

 OBJECTIVA (0-7 anys) – NO consideren la intenció, creuen que està fet a propòsit. Ho

han fet i ja està: jutgen l’ACCIÓ.

PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT 1R MEIP 2013-2014

15

 SUBJECTIVA (+7 anys) – SÍ consideren la intenció. Saben quan no ho han fet a propòsit,

que és involuntari: jutgen la INTENCIÓ

Hi ha un coneixement implícit dins els infants: tenen idees concretes però no poden

“verbalitzar-les” ni explicar-ho a la resta. El que costa és adquirir la capacitat de “verbalitzar-

ho” a la resta.

2. Expressar les accions

Maneres d’expressar (proto vol dir que NO hi ha llenguatge durant els dos processos). Els

humans som els únics que fem servir accions protodeclaratives. Els altres animals tenen

accions protoimperatives, requereixen l’acció següent.

-Protoimperatius: una acció que fa el nadó per tal d’aconseguir que una altra persona

faci quelcom. Exemple: Senyala l’ampolla perquè vol aigua per beure// un nadó que

plora per aconseguir que el pare li doni menjar.

-Protodeclaratius: Exemple: Si el nen et porta un llibre, voldrà dir que vol compartir

una estona amb l’adult perquè li llegeixi un llibre.

3. Atenció conjunta

És necessària per fer protodeclaratius. L’habilitat de saber que es pot compartir l’atenció amb

una altra persona. Exemple: Si un infant vol que la mare li llegeixi un llibre, el nadó primer farà

veure que el llegeix i farà sons, llavors esperarà que la mare li faci cas i ho comprovarà amb la

mirada  TRIANGULACIÓ

És la capacitat bàsica per la COMUNICACIÓ: aprendrem vocabulari escoltant a les persones

com parles i com es refereixen a les coses. Ens referim a les coses amb la mirada. El nen haurà

de mirar al mateix objecte que miri la mare per saber a quin objecte es refereix quan diu

aquella paraula concreta.

També és necessari per entendre les EMOCIONS: quan estem enfadats mirem cap a la raó de

l’emprenyada (un got trencat), i el nadó ha de ser capaç de veure el que la persona enfadada

mira.

REFERÈNCIA SOCIAL: utilitzes l’atenció observant a una altra persona per tal d’obtenir

informació sobre un objecte. Exemple: Si la mare era allà amb una cara somrient, el nen

travessarà el lloc perillós, si la mare posa mala cara, el nen no ho farà.

PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT 1R MEIP 2013-2014

16

4. Entendre els desitjos

Exemple: bròquil i patates xip. Cap als 18 mesos comencen a entendre el desig de l’altre,

malgrat sigui incompatible amb el seu.

Desitjos incompatibles: 2 desitjos on només un pot ser complert. A l’edat de 3 anys poden

raonar sobre els desitjos dels altres, que les emocions van lligades als desitjos...

5. Entendre el coneixement

Als 3 anys els infants no comprenen una cosa que no puguin veure. Primer tenen un

coneixement IMPLÍCIT: saben però no poden raonar sobre ell. I després un coneixement

EXPLÍCIT: comprenen i saben com explicar-lo amb paraules (4 anys).

També tenen problemes per recordar COM han après una cosa, quina és la font del

coneixement.

6. Entendre les falses creences

Abans dels 4 anys no entenen que la gent creu en falses creences. És important entendre-les

per entendre perquè la gent pensa o actua diferent que un mateix. Hi ha dues tasques per

avaluar-ho: canvi de localització (canviar de lloc alguna cosa) i contingut inesperat (canviar el

contingut d’un recipient).

Quan s’adquireix la falsa creença sorgeix la intenció d’enganyar:

-De manera intencional (planejada)

-Per manipular desitjos

-Manipulació de comportament (no relacionat amb la creença)

SABOTATGE vs ENGANY – Si no entenen l’engany, els nens diuen la veritat. Utilitzen el

sabotatge per evitar que el “dolent” aconsegueixi un objectiu.

Falsa creença de segon ordre: falsa creença sobre allò que pensa una altra persona

7. Entendre les “posades de pota o faux-pas”

Saber que hi ha una cosa que algú no pot saber per l’impacte emocional que suposaria.

8. Entendre les emocions (activitat GM)

Pons, Harris & de Rosnay proposen que la comprensió emocional té 9 components:

1.Reconèixer les emocions.

2.Comprendre les causes de les emocions.

3.Comprendre la relació entre els desitjos i les emocions.

4.Comprendre la relació entre les creences i les emocions.

PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT 1R MEIP 2013-2014

17

5.Comprendre la relació entre la memòria i les emocions.

6.Comprendre les estratègies per a regular les emocions.

7.Comprendre que les emocions es poden amagar.

8.Comprendre les emocions ambivalents.

9.Comprendre la relació entre la moral i les emocions.

3. El desenvolupament de la memòria, l’atenció i les funcions executives

DESENVOLUPAMENT DE LA MEMÒRIA

Teories del processament de la informació: Software: com funciona el cervell, atenció,

memòria // Hardware: cervell, neurones...

3 processos de memòria

-Codificar (la informació en el cervell)

-Emmagatzemar (la informació de l’ambient)

-Recuperar (allò ja emmagatzemat)

Tipus de memòria (segons el model de magatzems de memòria)

1. MEMÒRIA SENSORIAL: tot el que rebem dels sentits. Només dura uns segons. Si no hi

donem importància ho oblidem completament. A allò que prestem atenció queda retingut un

moment (memòria curt termini). Si apliquem estratègies per recordar-ho ho tindrem en ment

més temps (memòria llarg termini).

PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT 1R MEIP 2013-2014

18

2. MEMÒRIA DE TREBALL: ser capaços de manipular la informació que hem rebut per

recordar-la millor.

3. MEMÒRIA CURT TERMINI: dura màx 1 minut. Si processem la informació es pot convertir

en memòria a ll/t.

4. MEMÒRIA LLARG TERMINI: Pot ser dividida en: DECLARATIVA (explícita, podem dir-la amb

paraules)

-Episòdica: relacionada amb experiències viscudes

-Semàntica: significat de paraules, conceptes...

PROCEDIMENTAL (implícita, no podem dir-la amb

paraules. Sovint connectada al moviment).

La memòria funcional i a curt termini augmenten durant la infància perquè els infants tenen

més facilitat per recordar aquests conceptes, sobretot si es troben en la llengua a la qual estan

acostumats. La de llarg termini disminueix quan som grans (60-70 anys).

Per recordar alguna cosa utilitzem memòria a curt termini a través de la repetició (reharsal) i la

velocitat de processament que és més ràpida en la infància.

La memòria a llarg termini comença amb els moviment (procedimental) i no millora ni

empitjora. La memòria declarativa millora en la infància, es manté en l’adultesa i disminueix en

la vellesa.

Desenvolupament d’estratègies de memòria

Quan són petits no són capaços d’utilitzar estratègies. Com a mestres hem de fomentar-les,

ensenyar-los com i quan les han d’utilitzar.

1.Repetició (superficial i fàcil)

-Simple (1, 1, 1, 1, 1...)

-Acumulativa (1, 1+1, 1+1+1, 1+1+1+1...)

3 etapes de repetició

-Menys de 5 anys no la poden utilitzar

-7 anys la poden utilitzar però no de manera espontània, només si els hi diuen

-Més de 7 anys la utilitzen de manera espontània

PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT 1R MEIP 2013-2014

19

2.Organització

Organitzar la informació en categories diferents. Segueix les mateixes etapes que la repetició

però apareix en una edat més tardana.

3.Elaboració (profunda i difícil)

Relacionar diferents idees. Sovint relacionar informació nova amb allò que ja s’ha adquirit.

METAMEMÒRIA: Part de la nostra metacognició. Saber com funciona la nostra memòria.

-de processos: saber COM recordem les coses

-de conceptes: saber QUÈ recordem

Els infants milloren la metamemòria dels 4 als 12 anys. És més fàcil recordar coses que fa poc

que han passat. Identificar és més fàcil que recordar. Creuen que poden recordar més del que

acaben recordant. La nostra metamemòria pot ajudar a millorar la nostra memòria. Si

treballem la metamemòria és més fàcil tenir més memòria.

Processos de recuperació

-Recordar de forma lliure

-Recordar amb ajudes o suports (preguntes específiques per als més petits)

Oblit

-Efecte de la manera com estem estudiant: Com estudiem, les estratègies que utilitzem...

-Interferències: l’aprenentatge d’una cosa condiciona l’aprenentatge d’una segona cosa. Pot

ser positiva o negativa. Reactiva: allò nou que estem aprenent afecta al que ja sabem.

Proactiva: allò que ja sabem afecta a allò que estem aprenent. Quanta més proximitat hi ha

entre dos conceptes més interferències pot haver-hi.

EL DESENVOLUPAMENT DE L’ATENCIÓ

Tipus d’atenció

1. Atenció selectiva: Es para atenció al que es vol, es focalitzar en un aspecte de la realitat

i s’ometen els altres.

2. Atenció dividida: Atents a diferents coses simultàniament (2 o més)

3. Atenció sostinguda: Es selecciona un aspecte i es para atenció un període llarg de

temps. Es necessita atenció selectiva per ignorar altres estímuls.

PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT 1R MEIP 2013-2014

20

Atenció dels infants

-Orientació/ Procés d’investigació  Saber on mirar i què mirar (cal una atenció sostinguda si

volen aprendre).

-Habituació/Deshabituació  Si s’acostumen a un estímul ja no li fan més cas. Quan els nens

no paren atenció potser cal que el mestre busqui nous estímuls.

L’atenció sostinguda millora amb els anys perquè han de parar atenció perquè alguna cosa

sortirà a l’examen. La capacitat d’aprenentatge i l’atenció sostinguda estan molt relacionades.

Aquestes milloren amb els temps. L’hem de fer motivadora, atractiva, tractar temes que els

interessin, fomentar la capacitat per inhibir distraccions... Tot i que també hi ha una part

maduracional. Les multitasques no són recomanades perquè no utilitzes les parts del cervell

que permeten un processament profund de la informació.

DESENVOLUPAMENT DE LES FUNCIONS EXECUTIVES (Activitat i textos GM)

5.DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE I LA COMUNICACIÓ

(Textos i activitat de GM)

Alteracions lingüístiques i comunicatives (Activitat GM)

Infants amb deficiència auditiva

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 20 páginas totales
Descarga el documento