quadres esquematitzats dels principals autors, Esquemas y mapas conceptuales de Psicología de la Personalidad
alba-pesquera-sole
alba-pesquera-sole

quadres esquematitzats dels principals autors, Esquemas y mapas conceptuales de Psicología de la Personalidad

DOC (87 KB)
10 páginas
50Número de descargas
48Número de visitas
100%de 9 votosNúmero de votos
Descripción
Asignatura: Psicologia de la Personalitat, Profesor: Sílvia Albiol, Carrera: Psicologia, Universidad: UAB
100 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 10
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 10 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 10 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 10 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 10 páginas totales
Descarga el documento

PERSPECTIVAPSICODINÀMICA- SIGMUND FREUD Estructura Motivació Desenvolupament La personalitat està conformada per tres estructures bàsiques: Allò: funciona a l’inconscient. Està present des del naixement. Fa referència als aspectes primitius, instintius i heretats de la personalitat. Són les necessitats instintives biològiques. Funció: reduir la tensió acumulada dels instints biològics. Es regeix pel principi de plaer: actua de forma impulsiva, irracional, sense pensar en les conseqüències. Mecanismes per reduir la tensió: accions reflexes i processos primaris. Jo: pren les decisions de com satisfer els desitjos de l’allò d’acord amb les normes. Funció: escollir les classes d’acció que satisfaran els impulos de l’allò preservant a l’individu de conseqüències indesitjables. Es regeix pel principi de realitat. Posposa la gratificació dels instints fins quan és apropiat. Superjo: sistema de valors i normes morals adquirit mitjançant el procés de socialització. Representa la internalització de les normes socials. Dos subsistemes: consciència (sancionadora) i jo ideal (si s’aconsegueix: orgull i Autoestima)

Tota activitat humana està generada pels instints i d’acord amb la llei de conservació de l’E.

Existeixen 2 grups bàsics d’instints:

Instints de vida (Eros): serveixen per mantenir els processos vitals i assegurar la propagació de l’espècie. Els instints sexuals eren els instints de vida més notables. L’energia que generen els instints de vida s’anomena Libido. L’instint sexual està associat amb les diferents zones endògenes que van canviant al llarg del desenvolupament. Són zones fonts potencials de tensió i manipular-les genera plaer: BOCA, ANUS, GENITALS.

Instints de mort(Thanatos): manifestacions de crueltat, agressió, suïcidi i assassinat

2 premisses: L’aprox. Genètica: les primeres experiències infantils tenen un paper clau en la formació de la personalitat adulta. Certa quantitat de libido, que està present des del naixement, progressa a través d’una sèrie d’estadis psicosexuals. Estadi oral: (0-18 mesos). Gratificació libinal BOCA i llavis. Fixació en aquesta etapa: PERSONALITAT ORAL-PASSIVA: alegre, optimista, confiat, positivitat, immaduresa, dependència. Estadi anal: (18mesos-3 anys). Zona erògena: ANUS. Plaer sexual Defecació. 2 estils instructius: Pares rígids i exigents- Estadi fàl·lic: (3-6 anys). Zona erògena: genitals. COMPLEX D’EDIP: (ansietat de castració) si està mal resolt F 0E 0 perso. Fàl·lica: tendència exagerada a la virilitat associada amb afany d’èxit i poder. Patologia associada: impotència. COMPLEX D’ELECTRA: (enveja de penis). Si està mal resolt F 0E 0 perso promiscua. Noia seductora i flirtejadora. Patologia associada: Frigidesa. Període de latència: (6-7 anys fins la pubertat). Sublimació de la líbido en activitats no sexuals (esport, amics, estudis). Apercepció del Jo i del Superjo. Estadi genital: (adolescència- mort). Els òrgans reproductius maduren i el sistema endocrí genera hormones. Zona erògena: genitals. La personalitat genital és el prototip de la personalitat: responsable, satisfacció a través de l’amor heterosexual. Aprendre a compartir, posposar gratificació...

Psicopatologia Benestar psicològic Intervenció

SICOLOGIA DE LA PERSONALITAT PROFESSOR: SÍLVIA ALBIOL CURS 2007-2008

ALBA PESQUERA

Ansietat: Funció del jo que permet reaccionar de forma adaptativa a les situacions d’amenaça. 3 tipus d’ansietat: A. REALISTA: Apareix davant de l’amenaça o perill real. Desapareix quan ho fa l’estímul amenaçador. Una manera d’afrontar-la és evitar o escapar de la situació que la provoca. A. NEURÒTICA: Resposta emocional resultant de la sensació que els impulsos de l’Allò sortiran de control. Sorgeix del propi subjecte. A.MORAL: el Jo és amenaçat amb càstig per part de SUPERJO. Por per haver violat els codis morals. Parteix del Superjò i la persona experimenta vergonya o culpabilitat.

El benestar ¥ correspon a l’estat de no- ansietat. Utilitzem els mecanismes de defensa per a suportar o controlar l’ansietat.

Repressió: evitar que els impulsos no desitjables passin a la consciència. Projecció: atribuir la culpa dels impulsos a altres. Desplaçament: desplaçar l’ impuls de la font original a una altra menys perillosa. Racionalització: trobar una explicació acceptable (incorrecta) per l’ impuls. Formació reactiva: reprimir un impuls i emfatitzar els impulsos contraris. Regressió: l’individu retrocedeix d’estadi fins a arribar a un inferior on es senti més segur. Sublimació: reconduir un impuls a una activitat socialment acceptada. Negació: protegeix la persona bloquejant i negant l’existència de les experiències amenaçadores.

Si el Jo funciona correctament la persona no sent ansietat i pot tractar o evitar amb efectivitat els perills de l’entorn. Els impulsos de l’allò poden ser alliberats en quantitats acceptables en el moment apropiat ¡, i la persona mai t¡farà res que e Superjò desaprovi.

TÈCNIQUES D’AVALUACIÓ

Tècniques projectives (instruments especialment sensibles per revelar aspectes inconscients). Característiques: - No estructurades: material no estandarditzat. - Emmascarades. -Estratègia de construcció teòrica. -Conducta exigida molt variable (verbal, gràfica...). - Quantificació dels resultats mínim. - Àmbit d’explicació F 0E 0 clínic Tipus: Estructurals, temàtiques, expressives (fer un dibuix), constructives i associatives.

Tècniques terapèutiques Associació lliure: una associació condueix a una altra de nivell més baix de la consciència. Interpretació de la resistència: en l’associació lliure, el pacient pot mostrar incapacitat o negativa a parlar de certs aspectes. Anàlisi de la transferència: El mecanisme de defensa desplaçament es dóna en el curs de la teràpia i el pacient desplaça els seus sentiments d’amor o odi cap al psicoterapeuta. Reeducació emocional: fer aprendre al pacient a conèixer-se a si mateix sense l’ajuda del terapeuta.

PERSPECTIVA FENOMENOLÒGICA: CARL ROGERS

SICOLOGIA DE LA PERSONALITAT PROFESSOR: SÍLVIA ALBIOL CURS 2007-2008

ALBA PESQUERA

Estructura Motivació Desenvolupament El self o L’ autoconcepte és un compost de percepcions i dels valors que hi assignem. Inclou les nostres percepcions sobre nosaltres mateixos, allò que creiem que hauríem de ser i el que ens agradaria ser (jo ideal) L’ autoconcepte és conscient i accessible a la consciència.

Tota conducta està guiada per la tendència a l’actualització. És una tendència inherent de l’organisme a desenvolupar totes les seves capacitats per tal de mantenir o millorar a la persona. Característiques : -és una tendència innata. - no només dirigida a reduir tensió sinó també a augmentar-la. Mitjançant el procés organísmic d’avaluació al subjecte avalua les experiències en funció de la utilitat a la tendència d’actualització. Valor + F 0E 0 tendències actualitzadores Valor - F 0E 0 tendències no actualitzadores.

Rogers analitza de quina manera les actualitzacions d’altres persones promouen el desenvolupament d’una autoimatge positiva o negativa. Al principi, l’Infant avalua cada nova experiència en funció de si facilita o dificulta la tendència a l’actualització (l’ autoconcepte només està generat pel procés organísmic d’avaluació). A mesura que va creixent, l’estructura de L’ autoconcepte es va conformant mitjançant la interacció amb l’ambient. L’ autoconcepte és el producte del procés de socialització. Té tres elements importants pel desenvolupament: Necessitat de reforç positiu F 0E 0 necessitat de les persones de ser estimades i acceptades per les persones socialment significatives. Aquesta és universal, persistent i recíproca. La conducta del nen està guiada per la probabilitat de rebre reforç positiu. L ’autoconsideració positiva és una necessitat apresa que dóna satisfacció per l’aparició de la pròpia conducta. Reforç positiu condicional F 0E 0 el nen rep l’afecte i acceptació per part dels pares de manera no contingent. Això vol dir que cal crear un ambient familiar on el nen sigui recompensat i valorat per l’ésser humà que és.

Psicopatologia Benestar psicològic Intervenció Quan les incongruències entre les La majoria de les conductes que una persona Avaluació de l’ autoconcepte:

SICOLOGIA DE LA PERSONALITAT PROFESSOR: SÍLVIA ALBIOL CURS 2007-2008

ALBA PESQUERA

experiències i L’ autoconcepte augmenten, l’ansietat també. Això pertorba la rutina diària i apareix la neurosi. Quan el grau d’incongruència entre el self i les experiències és molt gran es crea una situació d’indefensió, l’ autoconcepte es destrueix, la personalitat es desorganitza i apareix la psicopatologia: Psicosi: conductes estrangeres, tradicionals i rares o extravagants.

aprova són consistents amb l’estructura del seu autoconcepte. Busquem mantenir consistència entre percepcions pròpies i experiència. Quan una experiència es percebuda com incongruent o inconsistent amb l’ autoconcepte apareix l’amenaça i la resposta defensiva. El procés de defensa és la resposta conductual de l’organisme en front d’una amenaça amb la finalitat de mantenir la integritat de l’estructura.

Mecanismes de defensa: (protegir l’estructura actual del self i evitar la disminució de la autoestima). -Negació F 0E 0 s’utilitza quan la situació és incompatible amb la pròpia estructura. - Distorsió percentual F 0E 0Una experiència incongruent és acceptada per la consciència però només de manera que sigui consistent amb algun aspecte de la pròpia autoimatge (racionalització).

Tècnica de classificació- Q (Stephenson) Rogers utilitzava aquesta tècnica per a l’estudi dels canvis en la comprensió del self durant la psicoteràpia. És un mètode de definir de forma empírica la imatge d’un mateix. Consisteix en classificar unes targetes amb unes frases segons si descriuen o bé o no la personalitat d’un subjecte concret en funció d’una sèrie de categories que formen un continu. Generalment s’aplica dues vegades: per l’auto descripció i per l’auto descripció ideal. Tècniques terapèutiques Teràpia centrada en el client: pretenia ajudar a les persones a tornar-se a integrar i recuperar la congruència entre elles mateixes i la seva experiència. El client era el responsable de la seva millora. El terapeuta manifesta empatia i reforç positiu incondicional però no és directiu, ni avaluatiu. No expressa cap emoció i no dóna consells. El terapeuta ajuda a que el client reexamini el què diu des d’un punt de vista diferent: 1)CLARIFICACIÓ DELS SENTIMENTS: repeteix les expressions emocionals amb altres paraules. 2)REFLEXIÓ I NOU PLANTEJAMENT DELS CONTINGUTS: opera a nivell de idees contingudes del client. També va fer teràpies en grup (augmenten el sentiment d’integració)

PERSPECTIVA COGNITIVO-SOCIAL

Estructura Motivació Desenvolupament Pretén estudiar la interacció entre els esdeveniments interns i les forces ambientals.

Les característiques de personalitat s’obtenen seguint les lleis de l’aprenentatge.

SICOLOGIA DE LA PERSONALITAT PROFESSOR: SÍLVIA ALBIOL CURS 2007-2008

ALBA PESQUERA

Individu (cognició) Autocontrol observació

Conducta ambient (models)

Incentius i reforç (Bandura)

Expectativa de reforç (Rotter)

Psicopatologia Intervenció No autocontrol, conducta problema, no adaptativa (Bandura). Excessiu lloc de control extern (Rotter)

Avaluació Bandura F 0E 0 procés d’autocontrol

• Identificació de la conducta problema. • Establir línia base: freqüència de la conducta. • Dissenyar un programa d’autocontrol (d’ autoreforç, autocàstig o modificació de

l’ambient). • Executar i avaluar el programa. • Acabament (s’han completat els objectius).

Rotter F 0E 0escala de Rotter : 23 ítems + 6 de farciment. Cada ítem té 2 frases, una de control intern i l’altre de control extern. P= 0 F 0E 0 control intern / P=23 F 0E 0 control extern

Tècniques terapèutiques (Bandura) Modelatge F 0E 0utilitat per pal·liar dèficits en habilitat o per instaurar habilitats de copiying. Aturada de pensament F 0E 0 evitar pensaments automàtics negatius que provoquen ansietat: 1) instrucció contundent (PROU!!) 2) associació a un estímul aversiu (goma de pollastre) 3)d’instruccions, donar-se instruccions positives, en contra del discurs del pensament negatiu. 4)inoculació d’ estrés, ser capaç de generalitzar i utilitzar les tècniques en diferents situacions.

PERSPECTIVA DE L’APRENENTATGE

Estructura Motivació Desenvolupament ESTÍMUL (ambient) F 0E 0VARIABLE La conducta està generada per les contingències ambientals del

Tenint en compte que la personalitat és un conjunt de patrons de resposta apresos. Aquesta es va

SICOLOGIA DE LA PERSONALITAT PROFESSOR: SÍLVIA ALBIOL CURS 2007-2008

ALBA PESQUERA

S ORGÀNIQUES F 0E 0 RESPOSTA (conducta) F 0E 0 CONSEQÜÈNCIES (reforç o càstig)

reforç.

Conducta genera: -reforç F 0E 0 augmenta conducta -càstig F 0E 0 disminueix conducta

desenvolupant amb l’experiència. Aprenem diferents respostes a diferents estímuls.

Psicopatologia Intervenció Conductes desadaptatives (addiccions, fòbies...).

Benestar psicològic: conductes adaptatives

Tècniques d’ Avaluació Avaluació de la persona (conjunt de respostes emocionals condicionades.) Implicacions:

• Cal avaluar les manifestacions Conductuals i no les seves cognicions. Focalització de l’atenció en la conducta. • Analitza situacions específiques de cada subjecte i, per tant, no es podrà generalitzar. • Observació directe, sense interpretació.

Dos tipus de tècniques: 1.Avaluació de respostes psicofisiològiques: avaluació de les respostes fisiològiques a l’experimentar una emoció. 2. Avaluació conductual: avaluació d’emocions amb indicadors Conductuals (suor, tremolors, por...)que es mesuren per observació directe, però no sempre la mateixa emoció evoca la mateixa resposta. Tècniques terapèutiques (modificar conducta apresa) 1. CC. De respostes emocionals (fòbies): extinció, contracondicionament i dessensibilització sistemàtica. 2. CC. De l’aversió (addiccions): estímuls- associats a R.+. Per desfer aquesta relació F 0E 0 fàrmacs o xocs elèctrics. 3.CI. Del conflicte: hi ha una inconsistència en el reforç que no permet l’aprenentatge discriminatiu i crea conflicte. 4.CI. Del i economia de fitxes: es reforça la conducta bona amb fitxes que s’utilitzen com a reforçadors secundaris per l’augment de la conducta positiva. 5.CI. i biofeedback (retroalimentació): s’utilitza per modificar conductes internes. Requereix d’aparells de registre d’aquestes conductes. Al tenir informació, tens feedback i aquest en si mateix és reforçador. S’utilitza sobretot en dolor crònic.

PERSPECTIVA DISPOSICIONAL

Gordon ALLPORT Raymon CATELL (16PF) H.J.EYSENCK (EPQ) No hi ha dues persones igual (aproximació ideogràfica). Les diferències s’expliquen pels trets.Els tret és:

Objectiu de la teoria: -Buscar els trets bàsics per poder explicar la personalitat mitjançant un anàlisi factorial.

Diferències amb CATTELL: origen de la teoria de Cattell F 0E 0 exploració (teoria natural del llenguatge) Eysenck F 0E 0 origen en teories

SICOLOGIA DE LA PERSONALITAT PROFESSOR: SÍLVIA ALBIOL CURS 2007-2008

ALBA PESQUERA

- Predisposició a actuar d’una manera. - Unitat d’anàlisi, una manera d’analitzar el nostre entorn i explicar les diferències individuals. - Entitat psicològica que transforma diferents estímuls de resposta en equivalents: trobarem diferents estímuls que donaran la mateixa resposta i diferents respostes amb el mateix significa funcional. La personalitat NO CANVIA (és estable), el què canvia és la conducta depenent de l’ambient (context). Ex .metàfora de l’aigua. Diferències amb SKINNER F 0E 0 conducta determinada pels estímuls que presenta l’ambient. ALLPORT diu: no, la conducta està determinada per la interacció de trets i situacions ambientals. Nosaltres busquem les situacions ambientals en les que desenvolupem els nostres trets. 8 criteris bàsics per definir un tret: -Real: no només un constructe teòric -Diferent a un hàbit: és més generalitzable. -Dinàmic: no necessita estimulació. -Empíric:concepte estructural que existeix. -Independent: dels altres trets. -Diferent d’un judici de valor:no són bons o dolents per si mateixos. Això és cosa dels judicis de valor. -Únic i universal:únic F 0E 0diferències personals, universal F 0E 0 compartit per la població. -Existent: conductes inconsistents no demostren qe el tret no existeix.

Diferències amb els altres autors: Freud F 0E 0 metodologia no científica. Allport F 0E 0 trets tenen una base neural Similituds amb altres autors: Skinner F 0E 0 mètode científic. Allport F 0E 0 tret concepte estructural de la personalitat. Trets: definits per la interacció entre determinants genètic i ambientals. Personalitat: és allò que ens ajuda a predir com es comportarà una persona en una situació determinada. Per predir la conducta cal estudiar la funció que relaciona personalitat amb situació. Categories dels trets: -Superfície o base: segons l’origen pot ser constitucionals (genètic) o ambiental (apresos); segons l’expressió del tret poden ser aptitudinals (habilitats), temperamentals o dinàmics (motivació). -Comuns(el què s’estudia)/únics(el què ens interessa). Fonts de recollida de dades:Dades L(info sobre la vida quotidiana), Dades Q (Autoinformes) i Dades T (tests objectius). Derivació empírica dels tests: -Estratègia multivariant: esperar que es manifestin i enregistrar-ho. -Estratègia factorial:factor de primer i segon ordre.

establertes.

Pressupòsits de la teoria d’ Eysenck: • Dimensió: segueix un continu (dist.

normal) • Judici d’extrems: no hi ha extrem bo ni

dolent. La descripció implica judici. • Hi ha 3 dimensions: extraversió

(sociabilitat), neuroticisme (estabilitat emocional) i psicoticisme (duresa mental).

EXTRAVERSIÓ INTROVERSIÓ

Sociable, impulsiu, vital, assertiu, percaça de sensacions, dinàmic...

Tranquil, reservat, solitari, no impulsiu, ordenat, control d’emocions...

NEURÒTIC ESTABLE

Nerviós, ansiós, baixa autoestima, depressiu, irracional, làbil, tímid... Controlat, despreocupat, baixa ansietat, respostes emocionals febles...

PSICÒTIC CONTROL D’IMPULSOS

SICOLOGIA DE LA PERSONALITAT PROFESSOR: SÍLVIA ALBIOL CURS 2007-2008

ALBA PESQUERA

Agressiu, fred, egocèntric, antisocial, impersonal, creatiu, dur mental... Pacífic, empàtic, sensible...

SICOLOGIA DE LA PERSONALITAT PROFESSOR: SÍLVIA ALBIOL CURS 2007-2008

ALBA PESQUERA

PERSPECTIVA BIOLÒGICA

EYSENCK J.A. GRAY M. ZUCKERMAN BASES BIOLÒGIQUES EXTRAVERSIÓ: Diferències al SARA: activació còrtex, estats d’alerta i vigilància i regulació son i vigília. Introvertits: sara més activat, els hi cal menys estimulació per arribar al NOA.

BASES BIOLÒGIQUES NEUROTICISME: Diferències al cervell visceral (sistema límbic: hipocamp i amígdala) F 0E 0 reaccions fisiològiques emocionals, connectat al SARA, augment de neuroticisme F 0E 0augment d’activació, major sensibilitat als estímuls.

FENÒMENS DE LABORATORI PSICÒTICS: -disminució de vigilància i atenció. -augment variabilitat en el TR -anormalitat perceptiva. -Pensament màgic augmentat.

Hi ha dos sistemes cerebrals que regulen l’experiència i organitzen la conducta en situacions emocionals:

SAC (SISTEMA ACTIVADOR CONDUCTUAL): -conducta d’aproximació. -sensibilitat als senyals de reforç. -experimentació de les emocions positives. Localització F 0E 0 nuclis estriats: Accumbens (vies dopaminèrgiques). Relacionat amb el tret d’impulsivitat.

SIC (SISTEMA INHIBIDOR CONDUCTUAL): -conducta d’evitació. -sensibilitat a senyals de càstig. -detectar estímuls aversius. -localització F 0E 0 hipocamp (vies serotonèrgiques i de GABA). Augment d la serotonina -disminució ansietat- Relacionat amb el tret d’ansietat.

Sistema de lluita i de fugida: -conducta davant de càstig o dolor real: afrontar- s’hi i lluitar, evitar-ho o fugir. -és una reacció, no una predicció com el SAC o el SIC.

Tret de percaça de sensacions F 0E 0 avalua la búsqueda d’experiències noves, variades i excitants. Relacionat amb la dimensió d’Extraversió d’Eysenck i amb el SAC de Gray.

Evidències: -persones amb alta percaça de sensacions donen un a resposta d’orientació. - persones a,v baix percaça de sensacions donen una resposta defensiva.

Potencials evocats F 0E 0 alta percaça de sensacions, augmenten potencials (desinhibits, extravertits, impulsius)

SICOLOGIA DE LA PERSONALITAT PROFESSOR: SÍLVIA ALBIOL CURS 2007-2008

ALBA PESQUERA

SICOLOGIA DE LA PERSONALITAT PROFESSOR: SÍLVIA ALBIOL CURS 2007-2008

ALBA PESQUERA

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 10 páginas totales
Descarga el documento