renaixement leonardo i Miquel Angel, Ejercicios de Historia. Universitat Rovira i Virgili (URV)
masha92
masha92

renaixement leonardo i Miquel Angel, Ejercicios de Historia. Universitat Rovira i Virgili (URV)

7 páginas
5Número de visitas
Descripción
Asignatura: Art del Renaixement, Profesor: jorge angel carbonell pallarés, Carrera: Història de l'art, Universidad: URV
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 7
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 7 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 7 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 7 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 7 páginas totales
Descarga el documento

LEONARDO DA VINCI 1452-1519 • Experimentacio empírica ( a partir de la experimentacio) • Pensament platonic—l’artista no crea, el que crea es Deu • Sempre ens ha arribat la imatge d’ell com un sabi vell • Fill il·legitim d’un notari • Esta en Andrea del Verroquio i treballen al mateix taller • Marxa a frança quan els espanyols prenen Mila i allí fa l’estudi sobre l’embrió

“baptisme de Crist” 1472-76 • Després d’aquest cuadre Verrochio deixa els pincells perque diu que no pot superar a Leonardo • Concepte autoria diferent avui dia

• Mestre obra/taller: aseguraba als clients la calitat i dates • Com mes intervenia el mes, mes cost i mes valor • Lo normar es que l’obra fos col·lectiva ( tots els oficials participaven, cadascú en al seua especialitat) • Diem que es la 1a obra al oli de Leonardo ( 1a vegada registra la seva intervenció) • Leonardo va traçar el paisatge de fons, inconfundible i allunyat dels elements del paisatge de 1er

plano • El tors de Crist—destaca contra el modelat dur i petrolificat del pit de Bautista • Algun rinxol de l’altre angel • Retocar el rostre de crist • Alguns consideren que el moixo també el va fer ell

• Els angels van ser pintats per Leonardo (baix esquerra)i Boticelli ( un mira a l’altre en cara d’admiracio), el de Leonardo destaca per la seua delicadesa, el rostre de l’angel es molt madur, elegant, te llum que dona volumetria

• Mostra a Jesus sent batejat per Bautista—una mà s’esten al cel depositant una paloma • Aquí s’evidencia l’estil que caracteritza a Leonardo—la intensitat dels colors i el dinamisme que aconsegueix • Algunes parts s’aprecia l’us dels dits per extendre la pintura i aconseguir millor els matisos de la epidermis

“Anunciacio” 1475 • Figura de la dona suaument modelada—molt lineal • A diferencia de la iconografia clasica—obra desarrolla a l’exterior ( a un jardí tancat, típica villa florentina) • L’angel molt versemblant—les ales les treu de la naturalesa i no copia d’un altre cuadre ( no te ales de pavó

real(animal sagrat i de carn incorruptible) com normalment es representaven) • L’angel es clàssic ( iconogràficament, ales batent i sostenint un lliri blanc, símbol puresa) • Posteriorment es van allargar les ales del angel, ( no van compendre que l’angel aterrissava) i així es van

carregar el treball d’estudi anatòmic d’aus de Leonardo • Composició extranya—pesa molt el costat dret ( no te simetría) • Obra primerenca per aixo te algún defecte com massa horitzontalitat • Els drapejats amb plecs amplis—Vasari ( conta que Leonardo feia les figures amb fang i els vestia amb

mantells banyats amb guix així reproduïa cada plec totalment versemblant • La verge Maria a diferencia de lo que era habitual no adopta la postura sumisa—interrumpida en la seva

lectura posa un dit de la ma dreta sobre la bíblia per marcar el lloc • Acepta el paper de mare de Deu no amb Resignació sino amb confiança ( presenta la cara humanista de

Maria, dona que reconeix el paper de la humanitat en la encarnació de Deu) • Uitiliza perspectiva aerea ( pinta els detalls llunyants envolts per una broma ( sabia que entre l’ull i un objecte

a distancia s’interposaven capes de pols atmosfèric que fan els contorns menys nítids • Va ser el primer en preferir aquesta perspectiva a la geomètrica • Els xipresos estan dividits com columnes—així dividieix matematimament l’escena • Aquest paisatge simbolitza “ que el futur naixement no afectara sol la vida de la verge sino la del mon sencer

“adoració dels mags” 1481 • Encàrrec dels monjos del monasteri de Sant Donato en Scopeto –prop florència • Els monjos van pendre precaucions perquè Leonardo acabes l’obra ( començava a ser comú que abandones les

obres)—no va servir de res—incadabada ( va marxar a la cort de Milan, lluny florència) • Esboç monocromàtic ( esperant els colors) • Grans contrastes entre zones buides i negres • Composició molt complexa i inusual per al tema ( sol tractarse mes estaticament)

• Moltes figures (+50) amb una sacra converzacione pero sense acartonament • Totes les figures dins d’una piràmide • Grup protagonista , piràmide central, maria Jesus i els anciants que li donen regals al nen • Al costat d’aquestos la filosofia(com actitud complentativa) i l’accio • Seguit dels reis, angels, pastorets—emocionats per l’arribada del Mesies • Escenes de lluita al fons ( molt discutides) caiguda i descomposició civilització hebrea ( edifici ruïnes) • Escena multitudinària, agitada, violenta • Gran varietat en la gesticulacio modulant amb el clarobscur i les ruines del fons

“paisatge d’Arno” 1470-80 • Paisatge pintat del natural fet amb pluma i tinta • Nova manera de pintar el paisatge—tenint en conte per 1a vegada els efectes de l’atmosfera i la perspectia a la

llunyania—perspectiva aerea • Ho dibuixa tot • No te tanta idelitzacio de la realitat • S’inspira en les peculiaritats de l’art visual ( crea un art creible) • Aplica la perspectiva linial mes que la perspectiva aérea ( atmosfera que existeix entre els objectes)

“home segons vitrubi” 1480 • Dibuix al cuadern on representava la figura humana en 2 posicions sobreimpreses • Basat en les proporcions del cos humà citades per Vitrubi ( amb algunes desviacions) • Home inscrit en un cuadrat i un cercle—la figura perfecta de la proporcio humana • La posicio de braços i cames crea 16 posicions diferents • La posicio amb els braços amb creu i els peus junts es veu inscrita en el cuadrat sobreimpres • La posicio superior dels braços i les 2 cames es veu inscrita en el cercle sobreimpres

Aquestes posicions ilutren el principi de que en el cambi entre les 2 posicions, el centre aparante de la figura pareix moures, però en realitat el melic que es el centre de masses verdader permaneix inmovil

• Inscrit quadrat—diagonals es creuen als genitals • Incrit circumferència—centre melic • El cuadrat i la circumferència representa el home com a centre de tot

“la verge de les roques” 1483-86 • Es reb l’encarrec del tríptic però no agrada als que l’encarreguen i es fa una 2a versió • La versió 2a es menys claroscurista i potser es perquè treballa amb menys artistes ( el paisatge de Londres es

molt més elaborat • Molt conflictes i fa 2 versions una al National (2a) i l’altra al Louvre • Paisatge novedos—no es el paisatge toscà sino que es una muntanya rocosa molt gran ( teló)—Leonardo tenia

un concepte misteriós de la natura • Composicio piramidal: sant joan, Crist i Sant joan Baptista—el vèrtex es el cap de la Verge – composició molt

utilitzada per temes religiosos—perquè te la simbologia de la Santa Trinitat • Perspectiva aerea—hi ha profunditat de camp i perspectiva gracies al sfumato ( pareix que hi ha aire entre la

zona mes propera i la mes llunyana) • La verge es la protagonista—sentada al mig de la composició recollint a Baptista • Angel—arcangel Uriel—protegir als que estan passantho malament ( ajuda a Baptista orfe) • Jesús—mà alçada—actitut beneir Joan • 2 classes de llums: la natural ( entre les noques ) misteriosa ( de les figures) • Modelat suau de Leonardo amb l’ombra—no hi ha la ratlla del dibuix –tot queda dins d’un tot • Juga amb el clarobscur i la llum per incidir en els personatges i crear un halo de misteri • Constrasta l’us de colors càlids i freds que donen vitalitat als personatges i apropen els objectes • El sfumato aconsegueix crear una superfície suament aterciopelada que fundeix figura i paisatge sense

tansiciosn brusques de llum—les sombres es fonen gradualment i desapareixen els perfils • Estudi de la botánica i la geología—incropora a les pintures importancia dels paisatges

“Sant Sopar””noble ruina”(santa Maria de les gracies) 1494-1498 • Li dona fama per tota Italia • Poc a veure amb el quatrocento—representa temes de refectori amb naturalitat • Va aplicar de manera practica els principis de la nova pintura ( perspectiva, expresio sentiments a traves dels

gestos, moviment dramàtic, realisme)

• La pintura reflexa el moment de l’ultim sopar en el que Jesus anuncia que entre los discipuls hi ha un traïdor ( escena momento mes dramatic)

• Habitacio amplia Una mica trampantojo—prologacio del refetori sent la pared • Formen 4 grups de 3 personatges—cadascu una emoció ( etupor, ira, por---) Reaccio humana dels personatges

–(va utilitzar models reals • Es va retratar a si mateix—el 2n començant per la dreta • Colors vius al Tremp i colors florentins

“la Batalla de Aghiari” 1503-07 • Pintura al fresc • Violencia I desperacio de la batalla—aspecte mes cru d’una batalla • No es conserva—es coneix per referencies i copies (alguns creuen que subsisteix tapda en una paret del

Palazzo vecchino de Florencia • Una pintura de Rubens al Louvre es creu que es una copia (diferencies amb l’original)—pero va aconseguir

plasmar la fúria, les intenses emocions i el sentit de poder • Es coneixen varios dibuixos preparatoris • Caballers que ocupen el centre de la composició – part mes coneguda per les copies a paper

“la verge, el nen i santa ana, san joan baptista ” 1501 (IMP) • figures femenines, nens grasos amb modelat • Composicio piramidal • Conexio psicológica dels personatges ( mirades entre ells) • Presenta a Maria i anna ( mare de maria) amb aquesta a la falda inclinantse per agarrar al nen Jesus • Jesus juga de manera brusca amb un corder—simbol del seu sacrifici • Gest santa ana—dit apuntant cel—al·ludeix al destí de Crist • Els rostres son amorosos i dolços—aprenciantse paregut entre mare i filla • La escena passa a un paisatge atemporal rocós • Pincellades lleugeres tipiques del Sfumato de Da Vinci ( técnica de veladures succesives creen aquest efecte

evanescent) • Es una caricatura—un estudi preparatori de tamany complet per a una pintura (algunes parts es esboç • Mala conservacio ha aplanat el color i a fet desapareixer un pou del 1er plano ( allí estaven els peus de santa

anna) • Aquests rasgos serán adoptats per altres pintors venecias com Tiziano

“Joan Baptista” 1513-1516 • ( podría ser el seu ajudant-amant) –l’androginia com a síntesis de la perfecció humana ( plantemant davincia • Sembla ser que quan el va pintar ja sofria la paràlisis del braç dret ( rebaixar la seva habilitat) • Figura que surt de les tenebres—mes que caravagio i els tenebristes • Tracta el jove d’una manera molt interesant • Representa a Sant Joan Baptista a la solitud del desert • Enfoca la figura i res mes • La brutícia acumulada a la superficia ha accentuat l’efecte tenebrista • Representat de mig cos—variaco sobre el tema de la figura construida classica i de manera monumental • Vesteix pells—llargs cabells arrissats—sosté una creu de jonc a la ma Esquerra i la dreta senyala el cel • La creu i els cabells es van afegir mes endavant per un altre pintor • La figura esta embolta en una mórbida ombra • El tronc te una certa solidea i força • El rostre i l’expressió tenen una delicadeza i misteriosa suavitat que semblen contradir la personalitat de Joan

—intrasigent i absteim predicador ( com ho descriu la biblia) • Fons obscur substituirà als paisatges—figura aïllada pel foco de llum contra les sombres—imitaran al Barroc

caravaggio • Enigmàtic somriure del profeta apunta—igual que el seu dit—a la creu que sosté amunt

“la Gioconda” • Retrat de mig cos • Sobre un paisatge vaporos i poètic • Recolsat a una finestra • Es citen totes les característiques de la pintura davinciana

• Leonardo es el primer que te ausencia de linies, colors que es fonen, aplicant sfumato i les figures es fonen en l’atmosfera

• Te les mans inflades • Ambiguetat del rostre—mito de adroginia –inacabables teories filosòfiques i religioses • El paisatge de les velomites igual que els hombros – tenen desequilibri—aixo l’ajuda a donar vida i aquest

desequilibri tambe dona moviment • Cuadre molt mitificat, n’hi ha de molt millors • Naturalitat i expresio de la pintura están molt ben aconseguides • Coneguda com Lisa Geladini ( encarrec del seu home) • Perspectiva aérea ( la realitat en un conjunt) • Pintat sense formalismes ( pinta directament de la realitat no fa dibuixos abans)

• Colors calis t’apropen al espectador • Claorbscur marcat perque crea la aparença de volumetría • El dibuix es ben precis pero sense linies • En 2n terme, menys calid—les figures es desdibuixen i es fon amb el cel • Sfumato ( pinzelalda del limit es fon amb el fons i no hi ha cap linia

• El va tenir sempre amb ell fins a la seva mort—no el va entregar al client ( espos de Lisa Giocondo) sempre treballava en ell—va passar a la colecio real de França

MIQUEL ANGEL 1475-1564 • Arquitecte, escultor i pintor Italia renaixentista • Considerat 1 dels mes grans artites de la historia • Va treballar pels papes i pels Medici • Primer artista occidental del que es van publicar 2 biografies en vida , 1ª Vasari, 2ª Ascanio condivi ( deiseble

de Miquel angel) • Triomfar en totes les arts—caracteritzar pel seu perfeccionisme • Primer va ser esculturista i després “obligat” papa Julio II, pintura –ultims ants projectes arquitectonics

“Baco ” 1498 • Realitzada en el seu 1er viatge a Roma ( segur que es va sentir inspirat per l’observacio de les excavacios

romanes • Primera gran obra mestra de Miquel angel • Característica constatn de la sexualitat • Simbolitza l’esperit de l’hedonisme classic que savoranola i seguidors estaven disposats a suprimir • Encarrec del cardenal Riario rebutjada i comprada per un banquer Jacopo Galli

“Pietat” 1496 • Encargada per un cardenal francés • Única obra firmada per ell—la posen en dubte i no es creien que l’hagués fet ell • Li dona molta fama • Crea clarobscur molt interesants • La verge sembla una adolescent trista • La posicio dels cossos es el de la iconografía nordica—michelangelo asssimilia i “ manierisme” • Porta a l’extrem l’ideal ranixentista d’harmonia, bellesa i restriccio classica • Molt acabada en comparacaió altres obres de MIchelangelo • L’estructura es Piramidal—el vertex coincideix amb el cap de Maria – l’estatua s’eixampla progressivament

cap a baix fins la base • Les figures están bastant desproporcionades—es difícil mostrar un home ja crescut a la falda d’una dona ( si

Crist estigués a escala humana, la verge de peu faria 5 metres) • Sabem que abans estaba en una altra localitzacio fet que podría afectar al tamany figures ( per exemple a un

lloc alt—el deformament es expresament, compensa l’aberracio de la vista humana) • La grandaria de la verge esta amagada rere la roba—aspecto bastant natural • Marques de crucifixio etan limitades a marques de Claus petits i un indici de ferida al costat

“Madonna de Bruges” 1503 • Encarregada per mercaders flamencs ( els Mouscrom) • Te semblant moviment de les vestidures amb l’anterior Pietat ( la va fer just després) • Aquí adquereix una solemnitat plástica degut a la verticalitat ( semblant a una arquitectura)

• Rostre ovalat de bellesa classica enmarcat per les ondulacions de la mantilla • Es trova en un momento de pensament profund monstrant amb una gran serenitat • El nen dret, recolzat entre les cames i s’agafa a la seva ma—sensacio dinámica que es ell qui l’esta sostenint • A través d’una carta s’informa a Michelangelo el trasllat de l’obra a Bruges

“David” 1503 • Va aprofitar un bloc de marbre abandonat—massa estret i amb esquerdes—al costat de la catedral Florencia • Projecta una perspectiva i treballa la figura com si fos un relleu • Cos jove i tensió –preparat per llançar la pedra • Cos perfecte, musculat—la ma no—desproporcionada • Rostre evidencia aquesta tensió continguda ( ganyota d’odi i aletes nas obertes) • Moviment contingut—lines de força que tornen al bloc • Aquest David contrasta amb les representacios de Donatello i Verrochio—en la versio de Michellangelo

Goliat no apareix—(encara no ha estat vençut) • Simbol de la republica de Florencia davant dels enderrocats dirigent, els Medici i l’amenaça dels estats

Pontificis “Enterrament de Crist” 1500

• Jesucrist portat al sepulcre • Home amb barba darrera Josep D’Arimatea ( va donar la seva tomba per l’enterrament de Crist) • Esquerra—Sant Joan ( túnica llarga roja) –agenollada al seus peus Maria Magdalena • Crist i Joan son les figures que mostren força • La composicio es superba • No sabem del cert qui son les figures de la dreta ( falta verge i apareix potser Salome dreta) • Color arbitrari es centra en la lineal • Treballa molt els cossos—domini depurat de l’anatomia

“Sagrada Familia ”(tondo doni) 1504 • Va emprar 2 mitjans per aquesta obra:

• Oli : al aplicar en capes succesives—des del color mes intens fins el mes lleuger ( li van ensenyar a fer-ho aixi) va crear un efecte colorista diferent dels pintors de l’epoca

• Tremp • A 1er pla esta la Verge amb el Nen –darrera Sant Josep ( de grans proporcions i dinamicament articulat) • Maria i Josep presenten al Nen a L’espectador • Aquesta composicio podría estar referintse al nom del comitent de la peça—Doni—en Italia “REGALS”—

fomenta la tesi que fose ll qui el va encarregar • Darrera dels personatges es distingeix Sant Joan i un grup de ignudi (nus) – l’afegit crea debat ( no hi ha cap

relacio obvia ni precedents biblics que relacionin le escenes) • Malgrat—no es extrany l’afegit de ignudi a l’obra de Michelangelo ( podrien ser angels sense ales, com a la

capella sixtina) “Batalla de Cascina”

• Fresc dissenyat per al Palazzo Vecchio • Sol va fer el cartró ( destruit)—conegut a través d’una copia • 1362—guerra enfronta florentints i als pisans • Els soldats florentins per la calor es banyen al riu Arno i son sorpresos pels pisans • 1 florenti va aconseguir donar l’alarma • Els florentins reaccionen contraatacant i capturen molts pisans • Michelangelo va demostrar—domi del nu • Domini del moviment dinàmic • Gran varietat de tècniques, contornejades amb carbo, amb traços forts, esfumades o il·luminades amb guix • El tema del mural msotra la determinació del florentins per vèncer els pisans

“sostre Capella Sixtina” 1508 • Conciliació—classics i cristians • Figures molt ben dibuixades—posicions molt etranyes • El color es cenyeix al dibuix • Les formes son la substancia

• A michelangelo no li va agradar l’encarrec perquè creaia que el seu treball nomes era per satisfer la necessitat de grandesa del papa

• Els frescos de volta—especialment “Judici Final” ( sobre altar major)—considerats millors pintures MIquelangelo

• Al centre—9 escenes rectangulars sobre la creació i la caiguda de l’home • (escenes) flanquejades per profetes i sibil·les ( avantpassats de Jesus)

“Esclau Moribund ” 1513 • (després del sostre capella Sixtina) • Bellesa formal i espiritual • Clar contraposto • S’expressa en un abandonament—cansament total • Comparada amb figures hel·lèniques • Influencia del Laocoont • Vasari interpreta—les escultures dels esclaus com una iconografia de les províncies sotmeses per Juli II al

poder de l’esglesia • Ascanio Condivi: diu—al·legoria de la pintura per la mona que te als seus peus • Primer era per a la tomba de papa Juli II—regalar a Stozzi i la va portar a França així la va poder acabar

veient Bernini “esclau Rebel ” 1513

• 2 nois joves de grandària superior al naturalr ( 2,2m) • Ideats per ser col·locats on l’espectador haurai de imaginar que es lligaven els lligams que subjecten els

cossos ( un a cada costat) • A l’esclau rebel li cota l’esquerra ( si ho mirem de front) • Arc de 90 que formen els nostres passos quan girem al voltant del monument • Figura sembla estar sotmesa a una força que aconsegueix immobilitar—una especie de primsa invisible( mes

tard, reconeixem la forma original del bloc abans que es comences a esculpir • El que més atrau—visió literaturitzada d’entendre la seva existència a traves de la seva forma

“Moises” 1513 • Pertany al cinquecento • Es la figura central de la tomba del papa juli II, església de st Pere a Roma • Tema bíblic—representa el profeta Moises—en tornar dels seus viatges de recerca de “les taules de la llei”

per ensenyar-les als israelites, contempla horrotizat com aquests han abandonat el culte de Jehovà i estan adorant el Jonec d’or

• Material utilitzat: marbre—dona un naturalisme a l’obra increïble • Marbre blanc + llum + plecs roba—figura tingui volum i realisme • Destaca la perfecció de l’anatomia i l’expressio del rostre—els músculs en tensio ( sembla que s’aixecara ple

de fúria i rabia) • S’observen característiques de l’estil renaixentista:

• Naturaisme • Busqueda de bellesa • Interès de l’esser humà i la seva anatomia • Cultura antropocèntrica del període humanista

• Utilitza la grandiositat formal i la força expressiva, la tensio i l’expressio dramàtica • Volia que Moises mostres la seva reacció furiosa i colèrica quan descobreix que adoren vedell d’or • Aquesta tècnica observem:

• en la cara colèrica, • la mirada fulminant, • el cos titànic i robust, • la força muscular • el dinamisme de les dues cames en posició d’aixecar-se, • el gest del braç equerre agafant amb els dits crispats la barba

• el patriarca apareix pletòric d’una força i una colera que emanen del seu interior • l’obra es va acabar mes tard del que s’estimava i de manera molt diferent de com l’havia projectat

• projecte original: consistita toma colossal amb mes de 40 estatues al voltant de la cupula de sant pere del vaticà

• es mort el papa, problemes econòmics—projecte reduir 1/3 menys de les figures “Crist de Minerva ” 1514

• o crist redemptor • a l’esglesia de Santa maria sopra Minerva a Roma—col·locada al costat equerre de l’altar major • de marbre , de mida natural, nua, dreta • amb una creu entre els braços i símbols de la passio • ja molt avançada la obra—interrompre—gran vena del marbre al rostre • proposar una nova execució de l’obra—no li concedeixen i com a compensació la posen al jardí comitent • l’espiral es la figura predominant a la composició • contraposto clàssic • crist abraçant la creu , a la ma símbols martiri—aconsegueix testimoni de la fe cristiana—allunya hel·lenisme

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 7 páginas totales
Descarga el documento