Ressenya del Llibre Bramante (X.Company), Monografías de Historia del Arte. Universitat de Lleida (UdL)
maryam95-1
maryam95-1

Ressenya del Llibre Bramante (X.Company), Monografías de Historia del Arte. Universitat de Lleida (UdL)

PDF (392 KB)
12 páginas
19Número de descargas
16Número de visitas
85%de 6 votosNúmero de votos
Descripción
Asignatura: Art del Renaixement, Profesor: XIMO COMPANY, Carrera: Història de l'Art, Universidad: UdL
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 12
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 12 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 12 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 12 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 12 páginas totales
Descarga el documento

0

Índex

1. Fitxa bibliogràfica ........................................................................................................... 1

2. Biografia de l’autor/a del llibre ........................................................................................ 1

3. Resum del llibre ............................................................... .............................................. 3

4. Crítica o valoració final ................................................................................................... 9

5. Bibliografia .................................................................................................................... 11

1

1. Fitxa bibliogràfica

COMPANY, Ximo. Bramante: Mito y Realidad. Lleida, Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM)

de la Universitat de Lleida. 2012. 145 pàgines dividides en 14 capítols amb un total de 109

il·lustracions.

2. Bibliografia de l’autor/a del llibre1

Joaquim Company Climent nascut a Potries el 1953, és catedràtic

d'Història de l'Art. Actualment és professor d'Història de l'Art d'Època

Moderna a la Universitat de Lleida des de l’octubre de 1983, sobre el

que té diverses publicacions.

És especialista en Art del Renaixement i especialment en la pintura

dels segles XV i XVI. També, és el director del Centre d'Art d'Època

Moderna (CAEM) de la Universitat de Lleida i codirector del Centre de Recerca Medieval i

Moderna (CIMM) de la Universitat Politècnica de València.

Dirigeix i és l'investigador principal del Grup de Recerca Consolidat de la Generalitat de

Catalunya "Art i Cultura d'Època Moderna".

És llicenciat amb Grau i en Geografia i Història a la Universitat de Barcelona, i graduat en

Arts Aplicades a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona.

La seva obra literària més recent és Bramante: mito y realidad (2012). Però també, ha escrit

altres llibres majoritàriament d’art i art renaixentista com:

Pintura del Renaixement al ducat de Gandia: Imatges d’un temps i d’un país (1985).

Alexandre VI i Roma. Les empreses artístiques de Roderic de Borja a Itàlia (2002).

1 1 Currículum Vitae de Ximo Company: http://www.hahs.udl.es/ha/docentes_ha/xcompany/Curriculum%20Ximo.pdf [Última consulta: 19/04/2014]

2

Arrels Cristianes: Presència i Significació del Cristianisme en la Història i la Societat de Lleida

(2007) En la que ha col·laborat com a Director juntament amb Carme Torres Graell i Isidre Puig.

Romà Sol Clot és l’autor i en l’àmbit de redacció ha cooperat el Bisbat de Lleida.

Finalment, Francisco de Borja: Santo y duque de Gandia (2009) juntament amb Josep Piera

Rubio i Santiago La Parra López.

3

3. Resum del llibre

El present llibre de Bramante es caracteritza per mostrar la figura de l’artista Donato

Bramante (nascut al Monte Asdruvaldo l’any 1444 – Roma 1514) des d’una visió crítica, mostrant

en tot moment tots els seus èxits i errors arquitectònics durant la seva etapa del Renaixement.

L’artista urbinés es pot considerar una persona atrevida i avançada per aquells temps, ja que

convertia l’antic amb modern. Volia demostrar que tots els valors de l’arquitectura es reduïen a

la invenció de la idea absoluta. Això, i sumant-hi els seus errors arquitectònics el van conduir a

ser considerat un dels pitjors arquitectes dins la història de l’art en general, rebent crítiques de

persones de gran estatus social de l’època.

Per contra, també el va fer aconseguir un lloc de fama entre els diferents artistes d’aquell

temps i posteriors a ell, entre els quals s’hi troba Giorgio Vasari, que dedica un petit apartat a

Bramante en el seu llibre ‘Vite’ (1550) compost per diferents mites de la història de l’art universal.

Candivi i Serlio són altres dels artistes que van recolzar l’esperit i l’estil de Bramante.

Aquest fet, va anar canviant poc a poc quan va arribar a Roma l’any 1499. Durant el 1500 al

1503 tenir una forta relació i una gran influència del papa Alejandro VI i la resta de la colònia

espanyola de Roma. Gràcies a ells, Bramante potser no hagués guanyat el seu reconegut prestigi

i no s’hauria mostrat el seu perfil pictòric i arquitectònic.

Tot i així, ha aconseguit èxits molt reconeguts, com el treball que va realitzar en un primer

moment a la capçalera de Santa Maria presso San Sartiro de Milán (c.1483)2. Creà un

plantejament perspectiu de la planta i un efecte de profunditat il·lusòria que ens permet observar

l’assoliment entre l’arquitectura de caràcter real i alhora fingida formada pel seu domatge de la

pintura “prospettica”:

“Bramante creó en su interior un soberbio trampantojo visual que permitió enlazar la línea de

imposta de la arquitectura real del templo con la línea de imposta pictórica de un supuesto

presbiterio semicircular absolutamente fingido”.3

Aquest mateix efecte el va utilitzar per fer altres intervencions, com al Claustre de Santa Maria

della Pace, Roma, 1500.4 En el qual, Arnaldo Bruschi un dels seus seguidors, esmenta la distinció

2 COMPANY.X: Bramante: mito y realidad (2012), Lleida “Bramante, una percezione visiva dell’architettura”

Pàg. 16 – 17. Figs. 6-8-9.

3 COMPANY.X: Bramante: mito y realidad (2012), Lleida “Bramante, una percezione visiva dell’architettura”

Pàg. 16. Fig. 6.

4COMPANY.X: Bramante: mito y realidad (2012), Lleida “ Bramante, una percezione visiva dell’architettura”

Pàg. 18. Fig. 10.

4

que té Bramante sobre els altres artistes del Renaixement, mostrant una admiració per les seves

característiques visuals, plàstiques i pictòriques que compleix en les seves obres.

Giulio Carlo Argan, també fa una intervenció sobre l’estil bramantesc influït per Antonio da

Sangallo il Vecchio, ja que els dos s’acosten a una pràctica força semblant en l’àmbit d’establir

el ritme i la suavitat de les pilastres i moldures efectuades a la Fortezza de Civitavecchia (Roma,

1493 – 1510)5 per Sangallo il Vecchio, i els detalls la Cortile del Belverde (Vaticà, 1505)6 per

Bramante.

Altres peculiaritats de Bramante les trobem al capítol 3 ‘Complacencias de Bramante con el

espíritu constructivo medieval’7que ens mostra la intel·lectualitat de l’artista pel seu rebuig a

l’arquitectura gòtica com la de Filarete o la d’Alberti. Tot i que Bramante mostri un respecte cap

aquest estil tal com el va defensar Borsi:

“Non esiste all'epoca, una più lucida interpretazione del verticalisimo come qualità essenziale

del gotico”8.

Per ell l’arquitectura havia de ser completament forta però a la vegada lleugera i bella, tal

com la proposta que va fer sobre la planta quadrada de la Catedral de Milà9.

Considerat com agressor de la memòria històrica, Bramante i el seu orgull, són criticats pel

treball que amb els permisos del papa Julio II executa amb forma de demolicions a la basílica de

San Pedro10 (1503-1514) superposant la nova basílica bramantesca sobre l’antiga

constantiniana.11

L’arquitecte s’atreveix a reestructurar una planta a la qual quasi tota la societat de l’època

estava en contra del nou disseny. Això, ens fa veure que Bramante per una part no està lligat

5COMPANY.X: Bramante: mito y realidad (2012), Lleida “Bramante: Mito y realidad. “Bramante, una

percezione visiva dell’architettura” Pàg. 21. Figs. 14-15.

6COMPANY.X: Bramante: mito y realidad (2012), Lleida “Bramante, una percezione visiva dell’architettura”

Pàg. 23-24. Fig.18-19

7COMPANY.X: Bramante: mito y realidad (2012), Lleida “Compacencias de Bramante con el espíritu

constructivo medieval”. Pàg. 25.

8COMPANY.X: Bramante: mito y realidad (2012), Lleida “Compacencias de Bramante con el espíritu

constructivo medieval”. Pàg. 28. Fig. 34.

9COMPANY.X: Bramante: mito y realidad (2012), Lleida “Compacencias de Bramante con el espíritu

constructivo medieval”. Pàg. 29. Fig. 20.

10COMPANY.X: Bramante: mito y realidad (2012), Lleida “Bramante en el entorno espanyol de San Pedro:

La Logia de las Bendiciones, la Via Alexandrina y Castel Sant’Angelo”. Pàg.103 Fig. 87.

11COMPANY.X: Bramante: mito y realidad (2012), Lleida “Bramante como ‘agressore delle memorie

storiche’”. Pàg 34 i 36. Fig. 25 – 26.

5

amb les regles universals de l’arquitectura, demostrant així, un caràcter totalment arrogant i

egocèntric, tot i que Bruschi, un dels autors més fidels a Bramante, l’ha considerat sol i insegur,

amb una dualitat psicològica que canviaria cada estona, aplicant-ho a la vegada als seus

projectes artístics.

El treball a la basílica de San Pedro, juntament amb el seu entorn, és l’obra que ha portat més

problemes a l’artista. Vasari, un dels seus altres seguidors l’intenta justificar dient que ha comès

aquests errors per les presses que tenia Julio II per acabar el monument. Altres, com Condivi

afegeix que Bramante ha realitzat el seu treball:

“Facendo le muraglie di cattiva materia... poco ferme e sicure”.12

Serlio, un més dels partidaris de l’artista, no l’intenta defensar i reconeix els errors

arquitectònics de la basílica. És Antonio da Sangallo il Giovane qui va haver de realitzar de nou

els errors fets per Bramante.

Un altre dels errors més grans que va cometre va ser l’enfonsament del Cortile del Belverde13.

També, va rebre crítiques pels aspectes tècnics i funcionals del pont Castello Sforzesco a Milà14,

que va construir durant el període milanès quan al 1487, el Duc Ludovico el Moro va ordenar

reconstruir el pont i la fortificació de Crevola (Llombardia) ja que havien desaparegut

anteriorment.

Bramante va realitzar el pont del Castello Sforzesco amb un estil semblant al del Ponte

Sant’Angelo de Roma, dissenyat per Alberti.

Com bé hem comentat anteriorment, Bramante al 1499 arriba a Roma i és un any més tard

on entra en contacte amb les corts hispanes i el papa valencià Alejandro VI. Gràcies a ell i a la

seva forta influència, l’arquitecte passa de ser el primer “sottoarchitettore” al “primo architettore”.

Tema molt interessant esmentat al capítol 9: ‘Las primeras labores de Bramante en Roma como

“sottoarchitettore” y como “pittore”’.

12 COMPANY.X: Bramante: mito y realidad (2012), Lleida “El arquitecto de los errores constructivos”. Pàg.

42. Fig. 59.

13 COMPANY.X: Bramante: mito y realidad (2012), Lleida “El arquitecto de los errores constructivos”. Pàg.

44. Fig. 30.

14 COMPANY.X: Bramante: mito y realidad (2012), Lleida “El arquitecto de los errores constructivos”. Pàg.

40. Fig. 28 – 29.

6

No es sap ben bé l’ordre de les obres realitzades per l’artista a l’arribar a Roma. D’acord amb

Vasari, una de les fonts d’informació més fiables per saber de Bramante segons Bruschi. Però

podem dir que la Font de la PlaçaSanta Maria di Trastevere15 està feta per l’artista ja que gràcies

a una inscripció conservada actualment ens demostra que està feta durant l’etapa del mecenatge

espanyol de Joan Llopis i del papa Alejandro VI que aclareix el contacte que tenien amb

Bramante:

“FONTEM HVNC VETUSTAE NOBILEM ET DIRVTVM / ALEXANDER VI ET JOHANES

LOPES CARD. VALENTINVS / RESTITVERE”.16

L’afegeix també amb la construcció de la Font de la Plaça San Pedro17 de Roma, tot i que per

ara, la documentació existent no li assigna a Bramante.

Tal com hem esmentat, l’artista té un gran prestigi gràcies a les relacions de la colònia

espanyola de Roma, però també s’ha de reconèixer que va guanyar mèrit amb l’ajut del duc

Sforza. Un argument esmentat al capítol 10: ‘Ascenso y nuevo rol social de Bramante como

“architettore” de la colonia española en Roma’

Encara que les fonts informatives no atribueixen a Bramante a la Font de la Plaça San Pedro,

sí que el podem verificar en altres construccions de Roma relacionades amb els espanyols durant

el període del Cinquecento.

Com ara, la intervenció de l’ampliació del nucli urbà de la Piazza Navona y la Sapienza de

Roma18, que a partir d’aquí no només va ser considerat un bon arquitecte sinó també un bon

escenògraf. Va realitzar el claustre de l’església de Santa Maria della Pace19, en la que va fer-hi

diverses transformacions en relació a la planta aplicant-hi el seu estil hallenkirche, basat en una

planta quadrada composta per tres naus de la mateixa altura i cobertes amb voltes d’aresta

sostingudes per pilars i pilastres de marbre travertí.

15 COMPANY.X: Bramante: mito y realidad (2012), Lleida. “Las primeras labores de Bramante en Roma

como “sottoarchitettore” y como “pittore” (1499 – 1500)” Pàg. 60 – 61 Fig. 42-43-44-45.

16 COMPANY.X: Bramante: mito y realidad (2012), Lleida. “Las primeras labores de Bramante en Roma

como “sottoarchitettore” y como “pittore” (1499 – 1500)” Pàg. 59 Fig. 38.

17 COMPANY.X: Bramante: mito y realidad (2012), Lleida. “Las primeras labores de Bramante en Roma

como “sottoarchitettore” y como “pittore” (1499 – 1500)” Pàg. 64 Fig. 49 – 50.

18 COMPANY.X: Bramante: mito y realidad (2012), Lleida. “Ascenso y nuevo rol social de Bramante como

“architettore” de la colonia española en Roma”. Pàg. 71. Fig. 52.

19 COMPANY.X: Bramante: mito y realidad (2012), Lleida. “Ascenso y nuevo rol social de Bramante como

“architettore” de la colonia española en Roma”. Pàg. 74. Fig. 55.

7

Guanyà un fort reconeixement gràcies a l’edificació de l’església Santa Maria dell’Anima20, la

qual els alemanys enviaren peticions al papa espanyol per poder disposar a l’igual que ells, d’una

particular església nacional. Amb això demanen consell a Bramante per posar en moviment la

construcció de l’edifici que es farà en el seu característic esquema hallenkirche.

Realitza intervencions a la Basílica Santa Maria del Popolo21en la que va participar per

l’ampliació del seu cor i el seu altar major. Seguidament, al conjunt de San Pietro in Montorio en

el que construeix Tempietto de San Pietro22. I finalment, porta a cap unes pintures al fresc d’un

escut borgià d’Alejandro VI fetes al 1500 en motiu de l’Any Jubilar.23 Fet que fa veure el lligam

tan bondadós que tenia amb el papa Borja.

Aquest acte ens el trobem semblant amb la construcció de la Logia de las Benediciones24 de

l’antiga Basílica de Sant Pedro iniciada en temps de Pío II però acabada amb el finançament del

papa Alejandro VI fent els dos últims pisos seus i amb l’herència que va rebre Julio II amb la

missió de concloure la lògia vaticana amb Bramante, el qual està treballant al mateix temps pel

pontificat de Julio II.

Suposadament, Roberto Marta va fer la lògia arquitravada però anys anteriors, Mariano

Borgatti va atribuir a Bramante la mateixa lògia arquitravada afegint una nova dada d’una

inscripció que apareix al fris d’aquesta mateixa:

“JUL II. PONT. MAX. ANNO II”25

Com a bon escenògraf participa en la nova organització de la Via Alexandrina26 de Roma,

aplicant-hi la idea neoimperial del papa i iniciada al 1499 sota les ordres de Raffaele Riario que

20 COMPANY.X: Bramante: mito y realidad (2012), Lleida. “Ascenso y nuevo rol social de Bramante como

“architettore” de la colonia española en Roma”. Pàg. 82. Fig. 65 – 66.

21COMPANY.X: Bramante: mito y realidad (2012), Lleida. “La discutida y compleja cronologia del coro de

Santa Maria de Popolo”. Pàg. 155. Fig. 97. Pàg. 124. Fig. 108 – 109.

22COMPANY.X: Bramante: mito y realidad (2012), Lleida. “El tempietto de San Pietro in Montorio: un hito

clave, hispano, en la promoción romana de Bramante”. Pàg. 86. Fig.69 Pàg. 91. Fig. 74 – 75.

23COMPANY.X: Bramante: mito y realidad (2012), Lleida. “Las primeras labores de Bramante en Roma

como “sottoarchitettore” y como “pittore” (1499 – 1500)” Pàg. 66 Fig. 51.

24COMPANY.X: Bramante: mito y realidad (2012), Lleida. “Bramante en el entorno espanyol de San Pedro:

La Logia de las Bendiciones, la Via Alexandrina y Castel Sant’Angelo”. Pàg 95. Fig.80.

25COMPANY.X: Bramante: mito y realidad (2012), Lleida. “Bramante en el entorno espanyol de San Pedro:

La Logia de las Bendiciones, la Via Alexandrina y Castel Sant’Angelo”. Pàg 109. Fig.93.

26COMPANY.X: Bramante: mito y realidad (2012), Lleida. “Bramante en el entorno espanyol de San Pedro:

La Logia de las Bendiciones, la Via Alexandrina y Castel Sant’Angelo”. Pàg 102. Fig.86.

8

suposadament va contractar a Bramante per importants feines relacionades amb el seu Palazzo

della Cancelleria de Roma.

Més tard, al 1577 seria considerada la primera gran via del Renaixement que permetria el

passatge de peregrins per arribar a la nova Jerusalem del Vaticà:

“Bramante, Copérnico y Miguel Ángel, por ejemplo, estuvieron entre aquellos peregrinos que

buscaron en la Roma de 1500 éxito y promoción professional, además de alcanzar la

indulgencia, el perdón y la reconciliación que la Iglesia dispensó a manos llenas durante aquel

emblemàtico Año Jubilar... – la Via Alexandrina fue solemnemente inaugurada por el papa

Borja en la vigilia de Navidad de 1499”.27

També, va intervenir a Vigevano y Loreto, a la Via Giulia i a la Via della Lungara.

Ja per acabar, podem observar que Bramante arriba a Julio II per via del papa Borja i recolzat

per la resta de preferents de la colònia espanyola de la Roma del Renaixement. I com bé hem

anat esmentant al llarg de tot el resum i hem pogut percebre durant la lectura del llibre, podem

considerar com el paper de Bramante ha anat assolint de mica en mica un pas cap a la història

de l’art renaixentista, impulsat per grans figures importants de les corts i l’església.

27COMPANY.X: Bramante: mito y realidad (2012), Lleida. “Bramante en el entorno espanyol de San Pedro:

La Logia de las Bendiciones, la Via Alexandrina y Castel Sant’Angelo”. Pàg 101. Fig.85.

9

4. Crítica o valoració final

Començaré expressant que el fet de llegir un llibre basat en la biografia d’un exitós artista del

Renaixement com és Donato Bramante expressada i escrita des de un punt de vista

intencionadament crític i fonamentada per mites sorgits durant la història però entrellaçats amb

la realitat, m’ha semblat força interessant, ja que en pocs casos he pogut presenciar una lectura

basada en fets crítics, els quals no s’han mostrat amb aspectes que s’haurien de considerar pel

que fa a una valoració general.

Un cop llegit el llibre, he d’anunciar que en un principi l’estructura m’ha semblat una mica

travada, tot i que després d’una segona lectura i del precedent resum que he establert, m’ha

donat una nova visió sobre l’organització de la trama. Fixant-nos amb les cites nombrades –que

serveixen de gran ajut alhora de fer un lligam entre la biografia de l’artista- fan que la lectura sigui

més amena i entretinguda juntament amb les diferents opinions i comentaris que fan els

esmentats artistes o personatges de les diferents èpoques sobre Bramante i les imatges que

acompanyen al text per relacionar les seves obres.

Pel que fa al text i al vocabulari penso que està molt ben adaptat per ser una biografia tant

completa com la que és mostrada. Afegint també, que els comentaris citats en italià -tot i no

coneixent l’idioma- són força entenedors, excloent lògicament algunes paraules representatives

de la llengua italiana.

Trobo interessant, -tal com he esmentat anteriorment- les dites de diferents personatges, ja

que fan arribar al lector diferents perspectives de coneixement que tenien en l’època del

Renaixement, exactament entre els períodes del Quattrocento i Cinquenteto.

Ens fan reflexionar sobre el concepte ‘d’art’ partint de les diferents opinions i accions de les

persones d’aquella era que inconscientment anaven lligades amb l’activitat de Bramante i a les

seves obres artístiques, ja que anaven relacionades amb l’entorn de la societat.

Bramante pel que fa a l’esmentat llibre, posseïa un coneixement força avançat juntament amb

altres artistes com Vasari o Bruschi, però també, hem pogut apreciar com Bramante ha anat lligat

la majoria de la seva fase artística en un món relacionat amb les Corts i l’Església de la colònia

espanyola de 1500. A l’estar correlacionat amb una gran família com és la dels Borja amb un

gran nivell econòmic i social de l’època li ha fet guanyar i gaudir d’un prestigi social i artístic

purament alt i marcat dins la història de l’art. Però, capítols de la lectura basats en els seus errors

constructius o fragments que esmenten hipòtesis sobre la seva curta durada artística sinó hagués

sigut “elegit” pel seu partidari el papa Alejandro VI, personalment, em fa entrar dins d’un dubte.

Sabem que no totes de les seves obres s’han considerat “error” dins la història i que moltes

d’elles han sigut respectades i estimades per artistes posteriors a Bramante però tot i així sense

posar en dubte el coneixement del mestre de la Basílica de San Pedro ni el dels altres fidels

seguidors, em pregunto:

10

És Bramante considerat bon artista per les seves obres arquitectòniques, plàstiques i

urbanístiques o per la divulgació que va fer Alejandro VI sobre ell?

Penso, que és un dubte que el pot compartir diverses persones i que altres ens podran

respondre amb multitud de respostes, però tot i així sempre es quedaran en forma de paraules

crítiques tal com és la lectura en sí del llibre.

11

5. Bibliografia

- COMPANY, Ximo. Bramante: Mito y Realidad. Lleida, Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM)

de la Universitat de Lleida. 2012. 145 pàgines dividides en 14 capítols amb un total de 109

il·lustracions.

- Biografia del papa Alejandro VI: http://www.mgar.net/var/alejandro6.htm [Última consulta:

19/04/2014]

- Biografia de Giorgio Vasari: http://it.wikipedia.org/wiki/Giorgio_Vasari [Última consulta:

19/04/2014]

- Conferència Episcopal Espanyola: Llistat de Papes de la història (ordre cronològic):

http://www.conferenciaepiscopal.es/index.php/lista-papas.html [Última consulta: 19/04/2014]

- Currículum Vitae de Ximo Company: http://www.hahs.udl.es/ha/docentes_ha/xcompany/Curriculum%20Ximo.pdf [Última consulta: 19/04/2014]

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 12 páginas totales
Descarga el documento