Resum Farmacologia UOC 2017, Resúmenes de Farmacología. Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
mo07
mo07

Resum Farmacologia UOC 2017, Resúmenes de Farmacología. Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

8 páginas
12Número de descargas
8Número de visitas
50%de 2 votosNúmero de votos
Descripción
Asignatura: Farmacologia y endocrinologia del comportamiento, Profesor: Jordi Silvestre Soto, Carrera: Psicologia, Universidad: UOC
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 8
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 8 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 8 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 8 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 8 páginas totales
Descarga el documento

FARMACOLOGIA

ÍNDEX TERAPÈUTIC

Proporció entre la dosi màxima no tòxic i la dosi mínima efectiva (o proporció ente la dosi letal 50 DL50 i la dosi eficaç 50 ED50) Substància X presenta major diferència entre dosi mínima amb efecte terapèutic i dosi màxima sense efecte tòxic (cobra menys pronunciada, més amplia)

Substàncies X respecte a acció sobre altre substància

Quan A s’administra amb B i corba dosi resposta es desplaça a l’esquerra: menor dosi per mateix efecte: AGONISTA que potencia efecte fàrmac

Quan A s’administr amb C o D la corba dosi resposta es desplaça la dreta: major dosi del fàrmac A per assolir mateix efecte: ANTAGONISTA

No obstant amb l’administració de C aconseguim l’efecte màxim de A que aconseguíem amb l’administració sola de A (ANTAGONISTA COMPETITIU), per tant amb l’augment de A podem desplaçar l’antagonista en la totalitat.

Per contra amb l’administració de D l’efecte màxim assolit pel fàrmac A sol no s’aconseguexi, ja que D es un antagonista NO COMPETITIU i per molt que augmentem A no desplaçarem D

Tmax

Cmax

Vida mitjana (T1/2)

Tmax= temps que tarda a assolir concentració màxima

Cmax= concentració màxima

T1/2 = temps que necessita la concentració plasmàtica del fàrmac per disminuir a la meitat (temps necessari per disminuir a la meitat la Cmax) No es la diferència de hores si no el total

Proves per veure efectes

Per veure efectes, proves en el moment amb màxima concentració plasmàtica (Tmax)

Per segona dosi en moment T1/2 Eficàcia

Potència

Eficàcia = efecte màxim que assoleix un fàrmac

Potència = quantitat necessària d’un fàrmac per obtenir un determinat efecte. ED50. “A” més potent al tenir una ED50 menor Metabolisme primer pas

Metabolisme primer pas correspon a aquell metabolisme d’un fàrmac que es produeix al fetge després de la seva absorció intestinal i abans de realitzar el seu efecte. Si s’accelera, disminuirà la concentració plasmàtica del fàrmac i s’haurà d’augmentar la dosi per aconseguir els mateixos efectes.

I si s’elimina pel ronyó Insuficiència renal = menor eliminació del fàrmac i augment concentració plasmàtica. Disminuir dosi per mateixos efectes

Sensibilització Quan després de l’administració continuada d’un fàrmac observem que augmenten els seus efectes diem que s’ha produït una SENSIBILITZACIÓ. La representació de la corba dosi-resposta veurem que s’ha desplaçat a l’esquerra. La causa més freqüent d’aquesta sensibilització és de tipus farmacodinàmica. De vegades, també es pot produir sensibilització per administració d’un altre fàrmac que donarà lloc al que es coneix com a sensibilització creuada.

PERIODICITAT Per valorar la periodicitat en l’administració d’un fàrmac ens hem de fixar en el valor de la vida mitjana o t½. Podem definir la vida mitjana d’un fàrmac com el temps que necessita la concentració d’un fàrmac en reduir-se a la meitat. Per tant quan major sigui aquest temps menor serà la periodicitat d’administració. A la taula podem veure que els dos fàrmacs amb una major vida mitjana són el diazepam i el nordiazepam; mentre que els dos amb una menor vida mitjana seran el midazolam i el medazepam. Fixeu-vos que el medazepam és considera una benzodiazepina d’acció llarga, malgrat la seva petita vida mitjana. Això és degut a que els metabòlits d’aquesta substància tenen acció ansiolítica, i per tant, es manté aquesta acció encara que el medazepam s’hagi metabolitzat.

TEMPS ACCIÓ En aquest cas se’ns demana escollir una benzodiazepina que realitzi la seva acció en el menor temps possible. Per tant, ens interessarà seleccionar aquella benzodiazepina que tingui un Tmàx més petit. La Tmàx correspon al temps en què s’aconsegueix la concentració màxima del fàrmac en sang. La Tmàx menor correspon al midazolam.

El paràmetre de la taula més relacionat amb l’absorció d’un fàrmac és la T max, és a dir el temps que tardem en tenir la concentració màxima del fàrmac en plasma. En el cas de fàrmacs administrats per via oral, aquest paràmetre reflexa el temps que tarda el fàrmac per passar des del tub gastrointestinal a la circulació general, és a dir, el temps que tarda en absorbir‐se.

INTOXICACIÓ El temps de vida mitjana (T1/2) d’un fàrmac indica el temps que tarda a reduir-‐se a la meitat la concentració plasmàtica d’un fàrmac. Aquell fàrmac que tingui una T1/2 més alta, tardarà més en eliminar-‐se de l’organisme i per tant, la intoxicació produïda per la seva sobredosi durarà més. A més, cal tenir en compte que alguns d’aquests fàrmacs també tenen metabòlits actius i que per tant, també poden contribuir a la intoxicació. Segons la T1/2 del propi metabòlit, aquests metabòlits també es poden eliminar més ràpidament (T1/2 baixes) o més lentament (T1/2 elevades). Així doncs, tenint en compte la T1/2 del fàrmac, la presència de metabòlits actius i la T1/2 del metabòlit, podem dir que la intoxicació que durarà més serà la produïda per sobredosi de fluoxetina.

DOSI MAJOR. VOLUM DISTRIBUCIÓ

En aquest cas ens haurem de fixar en el paràmetre del volum de distribució. Aquells fàrmacs que presenten un elevat volum de distribució necessiten una major dosi per aconseguir un determinat efecte ja que es distribueixen per una àmplia zona del cos, i per tant n’arribarà una menor quantitat al teixit diana. Entre els fàrmacs que apareixen a la taula el que presenta un major volum de distribució és el midazolam.

EFICÀCIA/ POTÈNCIA

agafem les definicions que us apareixen als materials tindríem que l'eficàcia d'un fàrmac ens indica la capacitat d'aquest fàrmac de provocar una resposta funcional i es refereix a “l'efecte màxim que aquest fàrmac pot produir. Mentre que els agonistes totals tenen una eficàcia màxima, els antagonistes tenen una eficàcia zero”. Per altra banda, “la potència d'una droga o fàrmac fa referència a la quantitat de substància necessària per a produir un determinat efecte (conductual o fisiològic). Tenint en compte la definició de potència farmacològica, un fàrmac serà més potent com menys dosi sigui necessària per a assolir un efecte determinat”. Per tant, amb les dades que ens apareixen a la taula només podem parlar d’eficàcia i correspondrà a aquelles substàncies que apareixen en la categoria d’agonista fort, en concret el Ro190528

locus coeruleus i ansietat

L’exposició a estímuls que generen ansietat augmenta l'activitat central noradrenèrgica en diverses regions, entre elles el locus coeruleus (LC). De fet, la simptomatologia de diferents trastorns d’ansietat (atacs de pànic, insomni, activació crònica simpàtica, etc.) es considera que poden estar relacionats a una disfunció noradrenèrgica. A més, s’ha vist que determinats símptomes relacionats amb l’activació simpàtica poden ser disminuïts per substàncies que redueixen l’activitat de les neurones noradrenèrgiques del LC (alcohol o benzodiazepines) i augmentats per Substàncies com la cocaïna que incrementa la seva activitat.

D’altra banda, s’ha demostrat que l’exposició repetida a estressors pot provocar un fenomen de sensibilització conductual degut, en part, a una alteració de la sensibilitat dels receptors adrenèrgics α2 presinàptics del LC.

També existeixen interaccions entre l’eix HPA i el LC. Així, la secreció de CRF augmenta l’activitat neuronal en el LC, augmentant l’alliberament de NA en diverses regions corticals i subcorticals.

TOLERANCIA També en aquest cas podem recórrer a la definició que ens apareix en els materials. “La tolerància es refereix a la disminució dels efectes d'un fàrmac produïda pel seu consum crònic; és a dir, per a aconseguir el mateix efecte que el que es donava anteriorment s'ha d'augmentar la dosi.”

A l’article ens indiquen que les benzodiazepines presenten una tolerància creuada amb l’alcohol i altres sedants. En aquest cas la tolerància creuada es produeix una disminució de l’efectivitat d’un fàrmac que no s’ha consumit amb anterioritat com a conseqüència del consum d’altres fàrmacs o drogues.

FASES METABOLISME

en el metabolisme es parla de dues fases, la fase I que es correspon fonamentalment amb oxidacions i hidroxilacions, i la fase II que correspon als processos de conjugació. Els enzims del citocrom P450 fonamentalment intervenen en reaccions d’oxidació, i per tant formarien part de la fase I del metabolisme.

FISIOPATOLOGIA ESQUIZOFRENIA

Glutamat, acetilcolina, GABA i neuropèptids.

- GLUTAMAT (aminoàcids excitadors): L’esquizofrènia podria ser deguda a una disfunció en el sistema glutamatèrgic i en concret, s’han relacionat la hipofunció del receptor NMDA amb la patofisiologia de l’esquizofrènia.

EVIDÈNCIES:

- Els pacients esquizofrènics tenen concentracions més baixes de Glu a l’LCR i una menor expressió de receptors pel Glu en cervell.

- Antagonistes no competitius del receptor NMDA poden produir efectes similars als símptomes de l’esquizofrènia en subjectes sans i exacerbar la malaltia en pacients amb esquizofrènia.

- L’ús de potenciadors del receptor NMDA sembla tenir efectes beneficiosos en pacients esquizofrènics.

CONSEQÜÈNCIES:

- Un estat hipoglutamatèrgic podria portar a una hipofrontalitat dopaminèrgica.

- HIPOFUNCIÓ COLINÈRGICA:

EVIDÈNCIES:

- S’han detectat nivells més baixos d’enzims necessaris en la síntesi i degradació d’Ach a l’EPF de pacients Esquizofrènics.

- Tot i que els estudis no són concloents, s’han identificat algunes relacions entre el fet de fumar i l’esquizofrènia.

- El bloqueig dels receptors muscarínics (antipsicòtics atípics) sembla ser beneficiós per evitar els EPS i en el tractament de l’esquizofrènia.

CONSEQÜÈNCIES:

- La hipofunció colinèrgica podria provocar un excés d’activitat dopaminèrgica.

- HIPOFUNCIÓ GABAÈRGICA:

EVIDÈNCIES:

- Nivells alterats de GABA en LCR de pacients esquizofrènics.

- Les benzodiazepines potencien els efectes dels fàrmacs antipsicòtics.

- Alteracions en la densitat de receptors, transportadors i enzims implicants en el sistema GABAèrgic en pacients esquizofrènics.

- Disminució del nombre d’interneurones GABAèrgiques en les escorces frontals i prefrontals de pacients esquizofrènics.

CONSEQÜÈNCIES:

- Una hipofunció GABAèrgica resultaria en una augment d’activitat dopaminèrgica subcortical.

- NEUROPÈPTIDS:

EVIDÈNCIES:

- Els pacients tenen baixos nivells de neurotensina (NT), neuropèptid Y i somatostatina en LCR.

- Alteracions en la densitat de receptors per NT i colecistoquinina (CCK).

- L’administració de NT o CCK té efectes semblants als antipsicòtics.

- L’administració d’antipsicòtics produeix augments de concentració de NT i canvis en l’expressió dels seus receptors. Metabolisme Citocrom P450 constant de dissociació Kd

La Kd és la constant de dissociació d’un fàrmac amb el seu receptor. Com hem comentat al llarg del curs correspon a la concentració de fàrmac necessària per ocupar la meitat dels seus receptors. L’afinitat és la inversa de la Kd. Per tant, quanta menys concentració es necessita d’una substància per a unir-se a la meitat dels seus receptors, major serà l’afinitat pel seu receptor.

D’acord amb el que hem definit en el paràgraf anterior, les substàncies que presenten una Kd menor per unir-se al transportador de la serotonina (SERT) són: Paroxetina, Clorimipramina, Sertralina, Fluoxetina i Fluvoxamina. Tots ells amb valors inferiors a 1nM

Quantitat i dosi per determinar la quantitat de la dosi tindrà especial rellevància la biodisponibilitat que ens indicarà la quantitat de substància que arribarà a la seva destinació, així com el volum de distribució. En aquest cas, ens aporten una dada important com és el nivell terapèutic. Aquest valor és important donat que ens informa dels nivells que s’han d’assolir per obtenir l’efecte terapèutic. També ens caldria conèixer la Cmax per saber la concentració màxima que assoliria el fàrmac.

Per tant, donat que a la taula només ens apareix la biodisponibilitat i el nivell terapèutic, podem veure que les substàncies amb major biodisponibilitat són citalopram, portriptilina i doxepina. Pel que fa al nivell terapèutic, en el cas del citalopram no disposem d’aquesta dada, però en el cas de la portriptilina i la doxepina, podem veure que el nivell terapèutic és menor pel primer fàrmac (100-200) que pel segon (110-250). A més, la biodisponibilitat també és superior, per tant, la portriptilina es podrà subministrar amb dosis menors. Fixeu-vos, que alguna substància, com és el cas del bupropion, presenten nivells terapèutics molt baixos (10-50), però la seva biodisponibilitat també és molt baixa.

Efectes extrapiramidals

L’aparició d’efectes extrapiramidals està relacionat amb el bloqueig indiscriminat i generalitzat dels receptors D2. Així, podríem fer proves com les estereotípies induïdes per agonistes dopaminèrgics, la capacitat d’inducció de catalèpsia, la sensibilització dopaminèrgica induïda per neurolèptics, la capacitat d’incrementar els nivells de prolactina o la inhibició de conductes relacionades amb l’activació del receptor 5-HT2A. Per altra banda, si combinem aquestes proves amb proves amb major especificitat com l’activació locomotriu per agonistes dopaminèrgics administrats a dosis baixes, que es relaciona amb l’activitació dopaminèrgica en el sistema mesolímbic, podrem obtenir unes ràtios que ens informaran de l’activitat antipsicòtica del fàrmac en relació al risc de provocar EPS.

Respecte a quins fàrmacs dels que apareixen a la taula podrien provocar aquests efectes, hem de mirar aquells que presentin una major afinitat pel receptor D2, i posteriorment analitzar l’afinitat pel receptor 5-HT2A que modularia aquests efectes. Així a major afinitat pel receptor D2 i menor pel 5-HT2A, major risc d’EPS. El fàrmac que a la taula presenta una major afinitat pel receptor D2 és la imipramina, amb un valor de 620 nM. Per tant, podem dir que aquest seria el que més probablement podria causar els EPS, però el fet de presentar una afinitat tan baixa ens fa rebutjar aquesta possibilitat.

Eixos hormonals Eix hipotàlem-hipòfiso-tiroïdal: hormona estimulant del tiroides (TSH); tiroxina (T4); triiodotironina (T3) - Eix hipotàlem-hipòfiso-suprarenal: hormona adrenocorticotropa (ACTH), cortisol - Eix hipotàlem-hipòfiso-gonadal: hormona luteïnitzant (LH), hormona estimulant del fol·licle (FSH); estradiol; testosterona, prolactina - Eix hipotàlem-neurohipofisiari: hormona antidiürètica (ADH) - Hormones somatotròpiques: prolactina; hormona del creixement (GH); somatostatina

Cicle hormonal ovulatori

Observant els resultats i els valors de referència de les hormones luteïnitzant (LH), estimulant del fol·licle (FSH) i estradiol és possible afirmar que la fase del cicle en la que es troba és en l’ovulatòria.

Aquest procés és iniciat per l’hormona alliberadora de gonadotropina (GnRH) que fa que la hipòfisi alliberi hormona estimulant del fol·licle i luteïnitzant que actuen a les gònades, en aquest cas a l’ovari. L’hormona luteïnitzant provoca a l’ovari l’ovulació del fol·licle madur i promou la síntesi de precursors d’andrògens necessària per la producció d’estrògens. A més, l’hormona LH mitjançant l’estimulació de progesterona manté el fol·licle trencat per a que es transformi en el cos luti. En aquest eix es produeix un procés de retroalimentació regulador, en aquest sentit, els estrògens inhibeixen l’alliberació de GnRH i de LH, i l’hormona inhibina (secretada en els ovaris) inhibeix la secreció de FSH.

Alteració eixos hormonals

Existeix una alteració a l’eix hipotàlamic-hipòfiso-suprarenal, donat que els nivells d’ACTH i cortisol són més elevats que la forquilla dels valors de referència. Els nivells elevats d'ACTH suggereix la presència de malaltia de Cushing, és a dir, un tumor secretor de la hipòfisi. Altres situacions com un hipercortisolisme d'origen suprarenal o l'administració de glucocorticoides sintètics quedarien descartats, atès que trobaríem nivells d'ACTH baixos degut als mecanismes d'inhibició activats pels elevats nivells de glucocorticoides. També seria interessant tenir en compte l’estat anímic de la pacient ja que un augment de la secreció de CRF i dels nivells de glucocorticoides pot contribuir a presentar símptomes de depressió. Si també s’observessin alteracions en el nivell de vasopressina indicaria que probablement l’origen del problema és l’estrès, ja que els factors estressants estimulen també l'alliberament de vasopressina, així mateix, aquesta afavoreix l’alliberació d’ACTH

Leptina I POMC La leptina és un pèptid relacionat amb la ingesta, nivells elevats d’aquesta disminueixen la gana. Aquest pèptid és sintetitzat principalment pels adipòcits. L'activació dels receptors de leptina estimula els factors anorexígens (anti alimentació) i suprimeix els factors orexígens (pro alimentació). La leptina es considera el principal regulador a llarg termini de la conducta alimentària i del pes corporal. La POMC és un precursor de grans dimensions que és escindit per produir ACTH, α- β- i γ-MSH, i β- Endorfina. La α-MSH i β-MSH disminueixen l'alimentació i augmenten la despesa energètica actuant principalment sobre el receptor de la melanocortina 4 (MC4). El nucli arquejat de l’hipotàlem (relacionat amb l’equilibri energètic) conté dos grups de neurones gabaèrgiques amb efectes oposats en l’alimentació i l’equilibri energètic: un grup que expressa POMC és estimulat per la leptina, produint efectes anorexígens i augmentant el consum energètic, l’altre grup expressa neuropèptid Y (NPY) y proteïna agouti (AgRP) és inhibit per la leptina i estimulat per la grelina, presenta efectes orexígens i disminueix el consum energètic.

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 8 páginas totales
Descarga el documento