Resum per estudiar PS, Ejercicios de Psicología Social. Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
cigonci
cigonci

Resum per estudiar PS, Ejercicios de Psicología Social. Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

11 páginas
5Número de visitas
Descripción
Asignatura: PS. SOCIAL, Profesor: no ho se, Carrera: Educació Social, Universidad: UOC
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 11
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 11 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 11 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 11 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 11 páginas totales
Descarga el documento

1- Des de la perspectiva de la Psicologia Social Psicològica es centra en les situacions innates de la conducta social. Per tant la bellesa la percebríem com a resultat de l’impacte dels estímuls socials que ens envolten i afecten. Tal com he fet a la introducció a dalt avui en dia amb la publicitat encara més rapit i més immediat, les modes poden variar els canons de bellesa d’una temporada a l’altra ja que arriben a la majoria de la societat al moment i tots volem, desitgem assemblar-nos a les models de cada temporada (roba, pentinats, manera de fer...)

Des de la perspectiva de la Psicologia Social Sociològica, veuria la bellesa com algo social, ens afectaria depenent dels estímuls socials que rebem, de com interpretem el món que ens envolta i de com interactuem i ens relacionem amb la resta, en aquest cas ens influencia el context social en el que vivim i les nostres vivències personals, la reacció dels altres ens afecten a l’instant. Ens veiem a nosaltres mateixos des de el punt de vista de l’altra persona.

I des de la perspectiva de la Psicologia Social Construccionista, ens diu que els individus conformen la societat i la societat al mateix temps a l’individu. Per tant estaríem dient que el concepte de bellesa s’aniria modificant en el transcurs dels esdeveniments socials, és una construcció social, es a dir que canviant els costums, tenim la possibilitat de canviar la societat i a nosaltres mateixos.

2- La teoria de la categorització social d’en Tajfel, ens diu què els tres processos; la comparació, la categorització social i la identificació, inclouen la manera en què entenem a les altres persones i a nosaltres mateixos, justificant-nos en la pertinença que tenim les persones als grups.

No procedim, ni ens relacionem amb la gent en funció del què són, sinó per com els representem o entenem. En aquesta idea que tenim de l’altre, hi ha implícita la comparació social que com a conclusió té la distinció de nosaltres mateixos i els ‘’nostres’’ amb la resta de grups socials.

En el procés d’identificació ens confrontem conscient o inconscientment de manera que resultem beneficiats i, ens compararem amb aquelles categories o grups que hi sortim afavorits. A això Tajfel l’hi va dir “distintivitat social positiva”. en aquesta polèmica al voltant del burkini podem trobar diferents categories contraposades: musulmans vs. Estat laic, musulmans vs. cristians, homes vs. dones, musulmans religiosos vs. musulmans laics, home vs. dona, francesos vs. els d’aquí, polítics vs. poble,

3- la identitat emergeixde la interacció, és situada (específica a aquesta interacció que es dóna en un context concret), La dona que es passeja per una platja occidental vestida amb aquesta peça de roba i depenent del context que es troba deixa a la vista que pertany i s’identifica amb aquesta religió, encara que hi ha moments que pateix per la reacció de la resta de banyistes. Adapta la seva identitat amb la situació que viu.

és recíproca (els altres ens retornen una imatge de nosaltres i nosaltres els fem el mateix), La noia a creat una identitat recíproca en conseqüència de les coses que l’hi ha pogut dir la resta de gent, com podrien ser les mirades còmplices o discriminatòries i de com ho a interpretat ella i com es defineix. és negociada (a partir del context i d'allò que els altres ens retornen de la nostra identitat, anem interpretant, canviant i acceptant o no certs sentits de la nostra identitat) La noia rep opinions sobre ella i les adapta per poder entendreu i d’aquesta manera justificar-se a ella mateix. i és múltiple (a cada nova interacció poden emergir identitats diverses) La dona usuaria del burkini, podria sentir-se atemorida i coaccionada, si la resta de banyistes la increpen o relaxada en el cas de que ningú s’hi fiques amb ella.

4-- Segons el concepte de gènere: La vestimenta: Normalment les religions tenen un efecte negatiu, amb els drets de les dones i el seu paper dintre la societat i la política. El desenvolupament d’una doctrina conservadora te repercussions negatives en les dones. Tant mateix no fa tants anys , aquí a Espanya les dones no podien anar soles pel carrer i havien unes normes amb la seva vestimenta i en la seva manera de fer, vivíem en una societat masclista feta es clar pels homes i acatada per les dones. -La prohibició: Partint del punt de vista de la discriminació sexual,la qual cosa està feta des del poder per mantenir una situació de dominació de la dona , nega l’autèntica autoritat i relega la seva aspiració de vida i creixement als interessos de l’home i el seu benestar. -Els cossos de les dones: Definida per un concepte de gènere excloent, és un “cos per a un altre”. Des d’aquest concepte es valora la funció reproductora, la maternitat es converteix en l’essència de la dona i, com a activitat i funció afegida, l’alimentació i l’atenció de la família. Per tant el desig de la dona desapareix, convertit en mandat biològic. Ser dona, es constitueix en referent únic que estandarditza el cos i les identitats.

Segons el concepte d’impressions:

-La vestimenta: La primera impressió que ens pot provocar una persona que no coneixem es sense dubte la seva vestimenta i el seu aspecte físic. El qual ens està donant moltes dades d’aquella persona, com per exemple; si pertany a una condició social o a un altre ( un estatus alt, porta roba cara/ de marca, tribu urbana, cap rapat, xandall, “progre”, porta barbeta, de quin país procedeix, baix nivell econòmic...) Per tant l’aparença com ja sabem es una construcció i no ens podem fiar d’ella però tanmateix continuem catalogant als demès pel seu aspecte exterior i per la seva vestimenta. -La prohibició: Tal com ens diu Mead, el mi crea la nostra herència social i cultural i està controlat pels altres. Això vol dir que si ens hem criat en un entorn on hi ha prohibicions de l’àmbit que sigui, nosaltres continuarem patint-les i reproduint-les ja que el jo fa referència a la consciència i al coneixement dels elements,a la voluntat d’incidir de qualsevol manera particular depenent de la situació. -Els cossos de les dones: Per la primera impressió que podem tenir al veure el cos d’una dona, ens pot dir d’alguna manera la seva manera de fer, de ser. Podem saber si es una dona que es cuida, està pendent de la seva imatge o si al contrari, no te cura del seu cos, per motius de despreocupació o per motius de cultura/religió. Segons l’atractiu físic: -La vestimenta: Feingold (1990) ens diu “allò bell és bo” Això vol dir que si la persona te un cànon de bellesa acceptable al moment que s’està vivint, té la garantia de que serà socialment acceptat i valorat, ja que es relaciona l’atractiu amb la intel·ligència, competència i bondat. Si a part de bell acompanya la vestimenta, ja es el marc perfecte per poder tenir èxit al menys d’entrada. -La prohibició: Depenent de si es més o menys atractiu físicament et pot condicionar en algunes circumstàncies de la vida diària. Com per exemple per accedir a un lloc de treball un dels factors que te rellevància seria l’atractiu físic de la persona seleccionada. -Els cossos de les dones: A les dones se les pressiona molt més que als homes a tenir un cos atractiu i cuidat. Estem acostumats a veure a homes amb unes enormes panxes, calbs i sense cuidar-se i ho trobem acceptable, a la inversa seria impensable.

5- les actituds tenen tres components. El component cognitiu (idees que formen l’actitud), el component avaluatiu (emocions positives o negatives respecte de l’objecte) i el component conductual (predisposició a actuar d’una determinada manera vers l’objecte).

cognitiu; està d’acord amb l’administració de les vacunes a tots els nadons

des del moment en que neixen i que ja entren dintre d’un calendari de

vacunacions. L’avaluatiu ; posicionar-se favorablement al calendari de vacunacions per a malalties que antigament han tingut un risc de mortalitat o

importants seqüeles i reduir malalties amb riscos importants com per tenir

suficients motius per evitar-les. El conductual ; està a favor de les vacunes i

així ho demostra, fent complir als nadons que van a la seva consulta de

pediatria, explicant els beneficis que tenen, començant per haver vacunat als

seus fills sense haver-hi dubtat en cap moment.

Les posicions contraries a les vacunacions tenen com a component cognitiu; no estan d’acord en les vacunacions per un motiu de la seva religió que no les

contempla. L’avaluatiu; les malalties son una voluntat de Deu i l’home no te d’interferir en els designes del creador. El conductual; No es vacunen baix cap concepte i per aquest motiu va tenint la seva comunitat religiosa, brots periòdics

de malalties que es podrien haver previngut amb les vacunes.

. La situació de dissonància cognitiva que he identificat es una mare que viu

al barri de la Floresta de Sant Cugat del Vallès, que ens diu que no te la

seguretat del tot per decidir el per què no vacunar als seus fills,encara que veu

les posicions favorables a no vacunar pels seus companys de barri que l’hi

diuen que no es pot introduir res de fora a un cos tant petit que s’està formant i

que es volen empoderar de la seva salut i pensen que la informació que els

arriba es bastant contradictòria com per no tenir clar que vulguin vacunar i

d’aquesta manera assumir els riscos personals. La mare es desmunta al pensar

que ella si que està vacunada i per tant més protegida que el seu fill davant

d’un brot d’una malaltia.

Dues maneres per poder resoldre aquesta dissonància cognitiva podrien ser:

- Ja que la dissonància cognitiva és la desharmonia i la tensió de dos idees

oposades que tenim que entren en conflicte. Aquesta mare tindria de

relacionar-se i parlar amb gent que pensi com ella per reforçar la seva opinió i

d’aquesta manera argumentar les seves idees al parlar amb un altra persona

per aconseguir que l’hi donen la raó i d’aquesta manera podria reforçar la seva

opinió que l’hi crea menys conflicte.

- I també tindria de valorar els punts a favor i els que estan en contra de les

vacunacions i restar-l’hi importància a l’opció que al final desestima.

D’aquesta manera aconseguiria trencar amb la tensió que l’hi provocaven

aquestes idees contraposades i que l’hi creaven un conflicte.

6-. PERSPECTIVA DISCURSIVA Els discursos que utilitzen els defensors de l’aplicació a les vacunes que podem

identificar i que podem trobar a partir dels materials proposats son:

-El discurs de la salut, per poder prevenir malalties que gràcies a les vacunes estan eradicades. “En líneas generales, lejos de estar contraindicadas, las vacunas son especialmente importantes en niños con enfermedades crónicas,”

-El discurs mèdic, on s’expliquen diversos arguments a favor de les vacunes. “La agrupación de vacunas no es demasiado para el sistema inmunológico. Nuestro sistema inmunológico tiene que vérselas cada día con muchos más antígenos de los que vienen en las vacunas.”

-El discurs de la informació, que tenim d’estar ben informats de tots els beneficis del calendari de vacunacions. “No está mal que los padres nos informemos al respecto, y no creamos a ciegas todo lo que nos proponen (en ningún ámbito), aunque tampoco deberíamos caer en ideas falsas que, como vemos, están bastante extendidas en una especie de "rumorología" sin fundamento real.

-El discurs dels drets, que tenim a rebre les vacunes, ja que les tenim dintre del calendari de vacunacions de manera subvencionada per la salut pública la majoria d’elles.Segons Boí Ruiz, aquest “és un conflicte de drets que cal resoldre”

-El discurs de la por, si no es vacunen als nens, estan exposats a patir malalties que si s’haguessin vacunat els protegirien i son un risc per la salut dels demés.“Si la sociedad deja de vacunar a sus niños, volveran enfermedades que ahora casi hemos olvidado.”

7- He pogut identificar aquestos discursos comuns que utilitzen els diferents grups enfrontats. Utilitzen aquestos discursos per poder defensar els seus

propis interessos i idees respecte a les vacunes. Els diferents tipus de discurs

es poden incorporar tant en una postura favorable respecte alguna qüestió,

com en una postura detractora respecte la mateixa qüestió. Així és com

funcionen els discursos.

-El discurs de la salut.

Els defensors l’utilitzen per poder incidir en la importància de vacunar a tots els

infants i a seguir el calendari de vacunacions al·legant que d’aquesta manera

es poden prevenir malalties, que gràcies a les vacunes han estat eradicades i

en cap moment estan contraindicades en situacions de nens que pateixen

malalties cròniques.

Aquest mateix discurs l’utilitzen els detractors per recordar-nos que les vacunes

poden atemptar contra la salut a l’inocular productes tòxics i perjudicials.

-El discurs mèdic.

Dintre dels diferents arguments que utilitzen en aquest discurs els defensors, ja

que asseguren que gràcies a la vacunació han disminuït moltes malalties, fins i

tot en la seva desaparició en alguns casos i tenim de seguir vacunant per poder

mantenir la seva desaparició de les malalties.

Els detractors ens diuen que alguns ingredients de les vacunes son prejudicials

i a part de tenir efectes secundaris lleus per l’aplicació de la vacuna poden

provocar efectes més greus.

-El discurs de la informació.

Els defensors l’utilitzen per dir que els pares tenen d’estar informats en tot

moment per saber els beneficis que tenen les vacunes si les subministrem als

infants i seguim el calendari de vacunacions.

Els detractors ens diuen també que les famílies tenen d’estar informades però

en aquest cas per a poder saber quina decisió prendre davant la situació de

tenir de vacunar a un fill o no.

-El discurs de la por.

Els que defensen les vacunes ens diuen que si no vacunem als nens, els estem

exposant a patir malalties que si s’haguessin vacunat els protegirien i son un

risc per la salut dels demés.

Els que estan en contra utilitzen la por per a recordar-nos que si vacunem als

nens, podem estar exposant-los a efectes secundaris irreversibles com podria

ser l’autisme, d’anys cerebrals...

-El discurs dels drets.

Els que estan a favor ens diuen els drets que tenim com a pares a vacunar als

nostres fills, ja que estan dintre del calendari de vacunacions subvencionades

per la salut pública.

I els que estan en contra parlen dels drets que tots tenim per poder elegir

lliurement si vacunem o no vacunem i no sentir-nos obligats a seguir unes

recomanacions del pediatre o del calendari de vacunacions en contra de la

nostra decisió.

8- Si pensem per exemple, en les normes socials que regulen el nostre comportament en benefici d’un estil de vida saludable, qüestions òbvies com ara la prohibició de no fumar en determinats ambients o la prescripció d'una dieta baixa en greixos prescrita pel nostre facultatiu de torn, serien exemples de normes explícites que ens acostarien a "wellness". Si seguim pensant en el nostre context quotidià (el nostre dia a dia), tornar a casa de la feina caminant amb la nostra companya de treball per caminar, o quedar per sopar amb amics que ja no beuen una gota d'alcohol, serien exemples de normes implícites que ens acostarien a un estil de vida saludable. -Norma social implícita que ens acosta al “wellness”: He triat com exemple representatiu, la higiene. Tots des de ben petits aprenem els hàbits de tenir una

higiene adequada, ens ensenyen a que ens tenim de rentar les mans abans de

cada àpat com les dents al acabar. Tal com anem creixent veiem que una

persona en una bona higiene i que fa bona olor és més acceptada socialment

que un altra que no té aquests hàbits dintre del seu estil de vida. Una persona

que té una mala higiene, pot tenir mala olor corporal, bucal...o anar vestit en

aspecte brut. El càstig el rep amb el rebuig dels que l’envolten; burla, ridícul,

aïllament,exclusió...i provocant al mateix temps estrès i culpa (sentir-se brut/

descuidat) al sentir que a sortit de la línea traçada.

I la norma social explícita. He triat com exemple la llei “antitabac” amb una

repercussió social al prohibir fumar a qualsevol lloc d’ús col·lectiu ja que

promou els ambients lliures de fum. Aquí hi ha una llei que ho empara, per tant

si algú se la salta es tindria que atendre a les conseqüències, com podria ser

una denuncia, sanció...a banda del desaprovament de la gent que l’envolti, que

efectivament serien els primers en desaprovar a la persona que esta infringint

la llei.

-Norma social implícita que ens dificulta adoptar un estil de vida saludable. He triat, per exemple, el no poder complir les hores recomanades i saludables de

descans (8hores), els horaris que tenim de complir diàriament per motiu de la

nostra feina i deures que tenim dintre de la nostra vida, com el matinar per

poder arribar a hora al lloc de treball i l’anar a dormir a hores intempestives per

motius de deures i feina que tenim de fer, per aquest motiu no es poden complir

les hores recomanades de descans la majoria de dies. Al dia següent a banda

del cansament es tenen remordiments per no poder acomplir mai el dormir les

8 hores seguides.

I la norma social explícita que ens dificulta adoptar un estil de vida saludable.

He triat que el nostre metge ens recomani per la nostra salut sortir a caminar

cada dia pel lloc on vivim (en aquest cas, a la ciutat) al haver la contaminació

ambiental a la majoria de ciutats pot resultar ser un seriós risc per a la salut, el

respirar aquest aire impur en un moment que els pulmons estan més oberts ja

que estem realitzant un esforç físic.

9- reflexionéssim sobre la possible ruptura d'alguna/es de les normes que hem identificat.

Si que hi ha diferencia, ja que si trenquem una norma a favor d’un estil de vida

saludable, si aquesta norma és implícita tindrem el rebuig dels que ens

envolten; burla, ridícul, aïllament,exclusió...i provocant-nos al mateix temps

estrès i culpa al sentir que hem sortit de la normativa establerta. Al trencar una

norma explícita el càstig és més gran ja que al estar avalada per una llei tindria

una denuncia, sanció...a banda també de sentir-nos penedits per haver trencat

aquella norma.

En canvi si trenquem una norma que està en contra d’un estil de vida

saludable, tant si és implícita o explícita, la sensació de que hem estat obrant

malament desapareix ja que tenim com a excusa que anava en contra de l’estil

saludable de vida que és el que volem aconseguir.

10- El “wellness” com a identitat social Si, si seguim la teoria de la categorització social de Tajfel podem destacar com

a categoria social a “la persona sana”.

Ara està de moda i ben vist el portar una vida saludable, és quasi com una

religió un “modus vivendi” que ens identifica com a persones millors i més

involucrades en tot el referent a la salut, tant física com mental. Per aquest

motiu tothom encara que no disposi de gaire temps en el seu dia a dia,

s’apunten a fer fitness, pàdel, a un gimnàs, o bé fan esport a l’aire lliure com fer

rutes en bici, running, trekking, al mateix temps que gaudeixen de la natura. Tot

això complimentat amb una bona dieta i sobretot que és noti que estem portant

una vida sana, tenint un bon aspecte físic i aparentant una eterna joventut. Tot

aquesta manera de procedir i de fer, és per tant una categoria social, ja que

dona a entendre un status dintre de la societat en que vivim.

Per aquest motiu de manera conscient o inconscient veiem que resultem

beneficiats i ens agrada comparar-nos per sortir-ne afavorits, ja que cada cop

s’està unint molta més gent i està més ben vist. A això Tajfel va anomenar

“distintivitat social positiva”

11- Benestar i influència social reflexionéssiu sobre si podem parlar del "cos normal" com un procés d'influència social. Més concretament, us demanàvem que consideréssiu aquesta qüestió des del punt de vista de la influència de la majoria. 1. Si tenim en compte que la influència social és la capacitat que té un subjecte per modificar el comportament d’altres sense obligar-lo, simplement

interactuant amb altres individus o amb grups, d’aquesta manera es pot influir

de forma directa i/o indirecta en els pensaments, sentiments i conductes dels

altres. I després d’haver analitzat el material suggerit podem dir; que el procés

més habitual de l’influencia dintre de les estratègies que utilitza la majoria és la

conformitat. Aquesta consisteix en un canvi d’opinió, conducta o actitud per la

pressió real o imaginaria d’un grup, és a dir que actuaríem d’una manera

diferent al estar en grup a quan estem sols. Segons Asch, acceptem i ens

adaptem a la norma o a l’opinió defensada per la majoria. En aquest cas

estaríem parlant que els “cossos normals” son la línea a seguir ja que segons

ens diuen als articles d’Internet que hem llegit:” la grossor es considera l'efecte

d'una psicologia feble, de costums desajustades, una cosa que culpa a qui la

pateix i que el consagra com un malalt moral”. Per tant la societat mateixa ens

està imposant la norma que estandarditza i controla els cossos i els desitjos

que defineix el que és bell i sa i la cultura popular i els mitjans de comunicació

de masses fomenten els prejudicis pel pes.

12- us demanàvem que reflexionéssiu sobre si podem considerar que els “cossos no-normals” es troben en minoria. Segons els estudis de Moscovici sobre l’influencia de les minories, ens diu que

l’influencia d’aquestes no es basa en la condició de la seva orientació, ni en la

capacitat de la pressió que exerceix sinó en l’estil de conducta (la consistència)

i un estil de negociació flexible sense renunciar a la consistència. Alguns factors

que ajuden a augmentar l’influencia de la minoria serien tenir un caràcter nòmic (apartant-se de les normes de la majoria i presentant alternatives per poder fer canvis socials). Les Heterodoxes cerquen un canvi en les relacions socials proposant nous valors i creences, com no tenen poder (normatiu i

informatiu) confien en la conversió, això vol dir, convèncer de les seves actituds als individus que constitueixen la societat. Per allò, les minories

elaboren arguments que pretenen ser atesos per la raó i, per tant, poden influir

en el pensament i, en conseqüència, un canvi d’actitud en les persones

(al·ludeixen als processos cognitius), per exemple tal com ens diuen en

l’entrevista extreta d’Internet; “Cal fer política d'això perquè el problema no és

que no hi capiguem o no ens adaptem a la norma estètica, el problema és la

norma estètica,quan diem política ens referim a la societat, a la seva

convivència, a la seva llibertat i benestar “

Per tant estaríem parlant d’una minoria nòmica heterodoxa ja que volen

canviar la situació i la visió del que és un cos sa des de la perspectiva política

de la majoria i prioritzar altres valors com la societat, la convivència, la llibertat i

el seu benestar.

13- Relacions de poder i estil de vida saludable Segons Foucault, existeixen dos formes d’entendre el poder: des d’una óptica clàssica, trobem el paradigma jurídic en que el poder és una acció que es dona des de dalt a baix: unes persones posseeixen el saber i, per tant, tenen el poder de permetre o prohibir als altres individus, dient-los que s’ha de fer i que no, amb potestat per reprimir, castigar i excloure a aquells que escapen de la norma o mostren actituds i comportaments contraris als desitjats. Des d’una

perspectiva més moderna, tenim el paradigma estratègic en el que el poder és una relació que s’exerceix i va en totes relacions: qui té el poder produeix el saber, diu com han de ser les coses, controla i regula, vigila i gestiona; en definitiva, estructura la realitat i la forma de pensar, ser i fer de les persones. A partir d’aquestes propostes de Focault podríem dir que segons el paradigma jurídic i si ens basem en la noticia de la decisió de no operar a fumadors ni a persones obeses, els britànics, en aquest cas es veuen obligats a dur una vida saludable per aquesta nova normativa de l’assistència sanitària del seu país, que els “obliga” a portar un estil de vida saludable, ja que si ho incompleixen perden els seus drets com a ciutadans sense tenir la cobertura Sanitaria necessària. Això seria en el cas que hem vist que succeeix a les illes Britàniques, però arreu i a conseqüència de la globalització, aquesta estigmatització és la mateixa societat que ens envolta qui la reprodueix i qui crea aquestos prejudicis i provoca discriminació. En canvi la idea que la societat té sobre un estil de vida saludable, els temes del físic de les persones i la forma en com els tracta conformarien el paradigma estratègic , el disciplinament de les persones, és a dir, la influència que aquesta exerceix en el gruix de la societat. Un dels plantejaments que ens fa reflexionar seria : ” Sota quins mecanismes es construeix el cos normal? Quanta disciplina de normalització han suportat i suporten els nostres cossos?

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 11 páginas totales
Descarga el documento