Resum Tema 1 i 2. Introducció al periodisme, ètica i moral i gèneres, Resúmenes de Periodismo. Universitat Politècnica de Catalunya. BarcelonaTech (UPC)
anagsimarro
anagsimarro

Resum Tema 1 i 2. Introducció al periodisme, ètica i moral i gèneres, Resúmenes de Periodismo. Universitat Politècnica de Catalunya. BarcelonaTech (UPC)

15 páginas
3Número de descargas
8Número de visitas
Descripción
Asignatura: Periodismo, Profesor: Antonio Jose Planells de la Maza, Carrera: Mitjans Audiovisuals, Universidad: UPC
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 15
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 15 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 15 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 15 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 15 páginas totales
Descarga el documento
PERIODISME DIGITAL

PERIODISME DIGITAL

1. INTRODUCCIO AL PERIODISME

Neix al s.XVII. El periodisme ciutadà està guanyant terreny ! noticies sense contrastar i espectacularització. Afirmacions sobre tancaments de diaris. “Newser”: read less, know more.

Entrem en matèria

Periodisme = informació i actualitat.

Canvis en la informació:

- Ha passat de ser un bé escàs i lent al contrari ! excés que dificulta saber quina és la bona. El periodista ha d’evitar ser tan instantani i contrastar la nformació.

- Ha passat de ser un bé comú a considerar-se una mercaderia que no importa la veracitat o l’ètica.

- Espectacular ! informar és fer assistir a un esdeveniment. Poc context, anàlisi o crítica. Segons Ramonet: el sistema actual condueix inevitablement a la irracionalitat.

Actualitat: Segons Llorenç Gomis, allò que canvia, allò nou ! matèria prima del periodisme. Es presenta de manera continua, per tant és feina del periodista identificar els elements i novetats que siguin noticiables. Informació + novetat. Abast limitat i variable. Depèn del bagatge de coneixement del receptor.

Concepte de simultaneïtat: ve donada per l’existència de l’actualitat! tots els mitjans publiquen simultàniament info sobre el mateix.

Esquema de actualitat ! noticia

Realitat social ! esdeveniments i fets ! actualitat ! informacions noves ! noticia

Funció del periodista:

- Selecció: decidir què es diu “gatekeeper”. Procés de descontextualització (pq els fets tenen causes en altres temps, situacions, etc.)

- Explicació: redacta el fet: recontextualitza (secció, noticies que l’envolten). Ha de ser comprensible... dades, cites de fonts,

1

il·lustracions. Important la comprensió prèvia del fet. Transformar el “contínuum” en unitats diferents i aïllades (Segons Malmberg).

o Pèrdua de la informació: Pot ser que hi hagi diferències entre el context del fet, el d’emissió i el de recepció; o que hi hagin diferents backgrounds entre l’emissor i el receptor. Això provoca una distància entre allò que volem dir i el que l’altre acaba entenent i retenint.

- Legitimació: gran influència sobre la societat. Responsabilitat. Segons Gomis, l’home necessita elements de referència per conèixer l’entorn. Exigències professionals: independència, imparcialitat, pluralisme i informació contrastada. La societat pressuposa la professionalitat dels periodistes.

Fluxos d’informació

Els mitjans depenen de les agències informatives. Retroalimentació dins un mateix mitjà ! noves versions de noticies o sorgiment de noves relacionades. Observació d’altres mitjans.

El periodista avui

El lector sempre ha pogut participar en la informació, ha canviat la velocitat i la facilitat per fer-ho. El savi ja no és qui sap molt, sinó qui sap on buscar i localitzar ràpidament la informació.

Manuel Castells parla sobre l’auto-comunicació de masses.

Problema: la desinformació

Caldria valorar si val la pena tanta immediatesa, si suposa una pèrdua de qualitat. Moment de crisi ! poca plantilla, poc sou. No s’acostuma a verificar la informació, s’acaba retocant els comunicats de les agències...

Periodista: segons Gomis, professional de la informació que treballa en els mitjans de comunicació (un independent acaba fent arribar el seu treball gràcies a la ràdio, etc... tot i que ara amb la web està canviant). Treball col·lectiu, modificat i millorat entre varis professionals.

Diferències entre el periodista i el ciutadà: el periodista té accés a moltes més fonts que el ciutadà ! agenda. També té més criteri professional respecte la noticiabilitat. Sap si allò és nou o no. El professional també domina un llenguatge per transmetre el missatge de manera eficaç. El pro no es pot permetre difondre informacions no verificades, perquè té conseqüències.

2

Segons Huertas Claveria, la professió periodística s’identifica amb idees prefixades, com que és un venedor d’una ideologia, un manipulador, etc.

El perfil de periodista ha canviat amb el temps. Testimoni d’Avel·lí Gener (36, treballava a dos diaris i també a un setmanari, caricatura...) S.XIX, primer periodisme vocacional, no podien viure-hi. Anys 30, premsa de masses, mitjans es professionalitzen. Nous càrrecs. Sensacionalisme i vessant comercial de la informació. Anys 80, especialització per gèneres, més sensacionalisme.

Avui en dia: més consciencia sobre el tipus de feina ! dependent (Huertas Claveria ! mitjans, no llibertat).

Situació: 27% premsa escrita, TV (1,8% privades, 2,2% locals i 9% pública). Predominen els gabinets de comunicació i l’ensenyament.

Grau d’insatisfacció alt? Professió individualista i competitiva, professió clarament vocacional. Massa contractes escombraries. Segons treball de Roberto Rodríguez, 51,5% dels periodistes han pensat en deixar la professió

Generació digital: els periodistes consideren que el mitjà més verídic és la ràdio, i els ciutadans consideren que és la tv. Molts periodistes afirmen abusar de notícies anònimes o sense contrastar totalment la informació.

S’acostuma a buscar abans una feina amb espectacle i ràpida que veraç. Domini d’internet en les formes de comunicació. Consciència sobre la veracitat dels mitjans enfront internet. Blocs utilitzats per motius professionals, xarxes socials per difondre una info.

Societat: veuen la professió com previsible, tafanera, venuda... Els periodistes han perdut prestigi social segons Fernando Gonzalez Urbaneja, president de l’Asociación de Prensa de Madrid.

Abans els periodistes eren els controladors del govern, buscadors de la veritat... Ara manipuladors, defensors d’interessos privats...

3

El periodisme desatén els sectors més desfavorits de la societat perquè no tenen temps d’investigar-los, mentre que tenen comunicats i informes... que afavoreixen les altes esferes.

Rol del periodista: representació de l’opinió, legitimació de l’ordre social, moralització i atorgament de notorietat. Periodista interpreta una realitat ! és receptor i font alhora. Context. Selecciona la notícia, no tots els fets, tria un espai i una jerarquia dins el conjunt global de les notícies del mitjà. Ha de buscar les tendències d’interès de la societat + la tria del mitjà. Ha de buscar que el fet narrat sigui el màxim fidel al ocorregut en la realitat. Explicació plural i imparcial. Autoexigir-se rigurositat.

Repercussió negativa en la qualitat de la informació a causa de la mercantilització. Es busca la publicitat al mitjà (finançament). Però va abandonant poc a poc els diaris.

Les noticies milloren la societat en quant a:

- El control de la cosa pública: més investigació, menys llibertat de la política

- Patrimoni comú en temes culturals i socials

- Socialització dels coneixements, tothom pot transmetre la info, enriquir a la comunitat.

Models informatius i sistemes de producció de la informació.

- Finançament públic: mitjançant impostos, sistemes de control de la ingerència política dels estats que ho finança.

- Sense ànim de lucre: producció informativa de qualitat.

- Cooperatives periodístiques: molts són periodistes acomiadats de diari

Segons Walter Lippmann, les noticies arriben a la redacció barrejades entre fets, propaganda, rumors, sospites... i cal ordenar-les i seleccionar-les

Es busquen maneres de reduir el soroll informatiu, les noticies banals... que fan que els lectors no vulguin passar de llegir simplement el titular. American Press ha ideat tres fases.

1. Breu informatiu immediat

2. Més informació verificada disponible, fa desaparèixer el titular

3. Substitueix la notícia quan la informació és suficient per elaborar un anàlisi en profunditat.

4

Més i més ràpid no és igual a millor. El periodisme digital ha d’evitar ser un magatzem de dades i versions no contrastades, ha de generar un discurs.

Ètica periodística:

Generalment manca. Ara se’n parla més que antigament. Consciència de necessitat. L’ètica en la comunicació té com a causa tota la societat (Lluís de Carreras). Tot i que, com diu Alsius, és difícil creure en aquesta demanda d’ètica quan veiem el creixement de les teleescombraries.

Quan es guarda en secret una font no és per protegir al periodista sinó la informació. El dret a la llibertat d’expressió és bàsic per a l’existència dels altres drets i la democràcia. Ètica periodística: bona informació ! qualitat.

L’ètica apareix sovint com a sinònim de moral: moral concerneix els costums, actes i pensaments respectes al que es bo o dolent. Principis genèrics. Per tant, l’ètica seria les actituds o normes més concretes per a cada situació, acció o reacció en particular. És com ha de ser l’actitud del subjecte implicat.

Text de De Carreras, on explica que la llibertat d’expressió i la llibertat d’informació estan vinculats a l’ètica periodística, i sense aquests drets bàsics no podria existir la democràcia:

“Sense llibertat d’expressió o sense llibertat d’informació no hi ha possibilitat que es puguin fer efectius els altres drets fonamentals: de res serveix el dret d’associació, de reunió, de manifestació, si hom no es pot expressar lliurement. De poc serveix la llibertat d’expressió si un dels seus elements essencials, la llibertat a rebre informació –que possibilita que el ciutadà es pugui formar la pròpia opinió -, no hi és present” 38.

Així, es pot formaar una opinió pública sana, amb criteris. Com diu Carreras acaba sent el comportament del periodista i del mitjà (a través de l’ètica), qui defensarà la mateixa societat democràtica.

Podríem plantejar el següent esquema:

Ètica periodística ! informació de qualitat ! opinió pública fonamentada ! societat democràtica

Estructura de la moralitat: (segons Victòria Camps)

- Insatisfacció amb el que hi ha, voler canviar-ho

- No s’hi val tot, valors més o menys importants

- Raonar les preferències d’un mateix d’acord amb uns criteris proporcionats pels “noms de l’ètica” ! els drets humans

Caracteristiques comunes de l’ètica actual: (segons Alsius)

5

- Eclectisme: permet tenir una visió oberta, agafant de cada època i escola el que li sigui útil per interpretar noves realitats.

- Dialeg interdisciplinar: apropament entre la filosofia i la ciència.

- Intersubjectivitat: l’ètica és entre subjectes.

- Pragmatisme: Amb la tecnologia s’acceleren les interaccions i cal donar resposta als problemes.

- Conflicte: materia moral de l’ètica

- Ètiques del contracte: entorn de l’home el fa moure’s amb finalitats egoistes ! regles de joc

Ètica periodística?

Situació: poca identificació amb el producte elaborat, dinàmiques de rol assalariat, i periodista gairebé anònim

Segons Alsius, interessa al propi professional per:

- Estatus professional: fa guanyar consideració i reconeixement social i professional

- Per raons comercials: el públic demana garanties d’un producte de qualitat, estàndards que coincideixen amb el codi deontològic

- Per corporativisme: com a defensa davant de regulacions no desitjades per part de la política.

- Per conscienciació: cadascun dels professionals es pot adequar als valors dels títols individuals.

- Per compromís social: si la informació és un bé públic, cal pensar en la projecció social de la tasca realitzada.

- Per patriotisme: compromís altruista pel país

Els periodistes tenen la seva pròpia ideologia, tot i treballar en un entorn d’alt compromís. En una redacció hi poden conviure una gran varietat d’ideologies. El periodista no pot ser amoral, ja que pren decisions rellevants per la societat.

Carlos Soria: la responsabilitat dels informadors està en la seva identificació amb els fins de la informació, en el seu sentit de la responsabilitat per a fer front a les conseqüències de la seva actuació.

6

Codi deontològic: (o normes d’autoregulació). Deontologia = allò que cal fer. Weltanschauung = visió del món

De Carreras: les normes deontològiques són les que permeten dir als periodistes si és una manera digna d’exercir la professió.

Resumint, deontologia = conjunt de normes sense rang jurídic, deures dels individus de determinats col·lectius o àmbits de la vida social. Normes que regeixen les conductes.

Luca Brajnovic: es troben codis deontològics en les activitats que poden influir físicament i espiritualment en la persona.

La llei sempre és lenta i deixa esquerdes, espais de demanda moral no coberts. Els codis deontològics són més flexibles. Sovint, la deontologia cobreix buits legals. A vegades, alguns dels principis que inicialment formen part d’un codi deontològic, amb el temps i el consens social, poden acabar formant part de la llei.

D’aquesta manera, la deontologia, entre mig de la moral i el Dret, és complementària i ocupa l’espai desregulat per les normes jurídiques amb les següents característiques i funcions: · Els col·lectius coneixen la realitat regulada de més a prop i amb més experiència (i per la seva especialització poden reconèixer, tipificar i formular l’existència de nous conflictes i/o noves perspectives). · Poden aplicar la llei legitimant-la moralment en la seva posada en pràctica. Aplicar una llei a través de les normes deontològiques, en contacte amb la realitat social, justifica la seva necessitat. · També pot ser un espai de crítica del sistema legal. Les normes deontològiques poden mostrar discrepància amb el sistema legal o apostar per uns valors que no recull l’ordenament jurídic. Precisament, quan hi ha consens i acceptació d’aquests codis deontològics, normalment aquestes discrepàncies s’incorporen al sistema legal. · Identifica tractaments o solucions més justos per al conjunt de la solució, degut a la proximitat amb els conflictes socials.

L’espai deontològic és on ubiquem les normes deontològiques, entre la moral i el dret positiu.

Codi deontològic i llei:

- Similitud amb la llei: formulació clara i específica, presentació en codis de forma articulada. Es defineix un actor (professional, empresa) i una matèria a complir (el secret professional...)

- Diferències: als codis no sempre apareix una autoritat sancionadora, mentre que a la llei sempre. Les normes deontològiques son

7

sancionables nomes pel col·lectiu, no fora. Aquestes normes no tenen equivalència de llei, ja que no són promulgades per cap poder civil.

Problemes d’aquests codis: si aquests codis han de proposar mesures, canvis, solucions a la societat... i els codis són decidits per una organització corporativa, poden estar buscant una resposta concreta de la societat a favor dels seus interessos (corporativisme). A causa d’això es deriva l’acusació de voler diferenciar uns ciutadans d’uns altres. També és criticat el fet que si aquests codis han d’influenciar una societat, que fos aquesta la que els dictés.

Quan la societat ja té molt clara una norma, aquesta passa a ser llei. SOLUCIÓ a aquestes crítiques: els col·lectius tenen permès fer les normes però hi ha organismes de seguiment i control, com el CAC (consell de l’audiovisual de catalunya)

Bases i principis dels codis deontològics

Apareix amb la televisió privada i els programes escombraria. CPC (Colegi de Periodistes de Catalunya) té dos codis: la llibertat d’expressió i dret a la informació (a rebre-la), aquest últim una mica ambigu ja que és opinable el grau i la forma de gaudiment.

Els principals problemes són la manipulació i la desinformació.

Els codis recullen:

- Dret a l’honor

- Presumpció d’inocència

- Dret a l’intimitat

- Salvaguarda de la pròpia imatge de les persones

- No intromissió en situacions de dolor

- Llibertat de consciència del periodista

- Secret sobre les fonts

Hi poden haver friccions per exemple amb el dret a la intimitat i la llibertat d’expressió.

Institucions: regulen, tracten i influeixen en la tasca periodística i les seves produccions, la informació.

8

- CPC (Col·legi Periodistes Catalunya). 1985. Professionals de la info. Cal acreditar experiència professional o titulació en el cap de les Ciències de la Informació. Suport a la professió mitjançant estudis, formació, etc. Les seves declaracions són enteses com una expressió dels periodistes catalans. Comissions autònomes de treball segons els temes d’interès.

- CIC (Consell de la Informació de Catalunya). 1997. Fundació privada sense ànim de lucre. Òrgan d’arbitratge privat i independent. Supervisar i debatre conflictes que puguin sorgir entre els col·lectius de periodistes i la societat. Té personalitats no vinculades amb el periodisme, fet que ajuda a la renovació del codi deontològic. El CIC aprova resolucions alhora que qualsevol persona pot presentar-li una queixa.

- CAC (Consell de l’Audiovisual de Catalunya). Mira que totes les empreses de comunicació que actuen a Catalunya compleixin la normativa que les afecta. Defensa de la llibertat d’expressió i d’informació. També del pluralisme, la neutralitat i l’honestedat informatives, així com la de la lliure concurrència al sector.

Funcions:

o Atorgar llicències i supervisar el compliment de les seves condicions

o Vetllar pel compliment de la normativa

o Compliment del servei públic

o Informes sobre nous projectes i situacions

o Exercir de mediador

o Promoure mesures de regulació del sector

- SPC (Sindicat de Periodistes de Catalunya). 1993. Organització sindicat i professional, per tant es dedica a la protecció laboral d’un sector professional concret, els periodistes.

Aspectes legals:

Tractats com la Declaració Universal dels Drets Humans o el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i Llibertats Fonamentals protegeixen la llibertat d’expressió i el dret a la informació. Els Estats poden limitar aquests drets, però: (segons el Tribunal d’Estrasburg)

9

- La limitació ha d’estar prevista per la llei

- Que sigui necessària per assolir una finalitat legítima

- Que sigui proporcional al dret que es limita.

Límits per ordre públic i defensa nacional: Llei de Premsa i Impremta del 1966 ! la Constitució preveu tres estats que legitimen la limitació del dret a la informació: l’estat d’alarma, l’estat d’excepció i l’estat de setge.

Límits per la protecció de tercers: Protecció Civil del Dret a l’Honor, a la Intimitat Personal i Familiar i a la Pròpia Imatge. El delicte contra l’honor poden ser calúmnies o injúries.

Les calumnies són declaracions que atribueixen algun fet delictiu sabent que és fals. Les injuries es refereixen a qualsevol declaració o acció que pugui perjudicar o fer malbé la imatge pública d’algú. El dret a la intimitat manté que la info no ha d’interferir en allò de la vida privada. El dret a la pròpia imatge diu que no es pot emprar la imatge gràfica de les persones sense el consentiment de la mateixa. Dret de Rectificació: tota persona té dret a rectificar la informació difosa inexacta, sempre que li causi algun mal.

Límits per la protecció de la informació:

Els professionals han de tenir relacions amb tercers, aquest dret preveu q no s’hagin de revelar detalls de les fonts. També diu que la informació no pot passar per una censura prèvia (intervenció de poders públics o aliens a l’empresa)

Clàusula de consciència: el periodista pot renunciar a la seva tasca si la línia del mitjà suposa un atac als principis ideològics i morals del professional.

Societat de la informació i periodisme

Les TIC han facilitat canvis socials importants (xarxes com Twitter, Fb en la revolució egípcia). Societat de la informació ! definit per Manuel Castells. Societat en xarxa, ús intensiu d’internet. Procés de digitalització. Confluència de continguts (escriptura, imatge, vídeo, àudio... passa a compartir el mateix codi i es combinen). Els nous mitjans reprodueixen el funcionament i el llenguatge dels anteriors, fins que han anat trobant la seva funció.

Situació de desconfiança pels grans grups editorials

Els mitjans digitals:

10

No és una confluència de continguts multimèdia, sinó que tenen un nou llenguatge que fa que el periodisme emprat en altres mitjans no sigui directament exportable. Aquest periodisme ha de ser:

- Concís, breu, directe

- Enllaçat a altres fonts d’informació

- Atractiu, fresc, emotiu

- Dinàmic, que vagi canviant, instantani

- Participatiu, interactiu

- Accessible des de tot arreu, sempre

- Multimèdia, multi-format

- Personalitzable

Són:

- Asíncrons: comunicació emissor – receptor en qualsevol moment

- Instantanis: emeten contínuament, redaccions han d’adaptar-se amb equips per torns

- Enciclopèdics: sempre es poden complementar amb nova informació

- Ubics: poden ser accedits des de qualsevol lloc amb la WWW.

- Universals: el mateix.

11

GÈNERES PERIODISTICS

Llenguatge periodístic i els seus gèneres

Té una sèrie de normes concretes. Fernando Sabés i José Juan Verón proposen dotze característiques:

- Llenguatge veraç i objectiu

- Text original

- Redacció feta en un període curt de temps, per no perdre l’actualitat

- Contingut dirigit a un públic ampli, que s’ha de conèixer

- Llenguatge comprensible per a la majoria de l’audiència, ni gaire culte ni gaire elitista

- Concís i clar

- Correcte ortogràfica, sintàctica i semànticament

- Esdeveniments redactats en tercera persona del singular, de manera objectiva i sense valoracions del periodista

- Sintaxi senzilla, frases en estil directe: S + V + P

- Exactitud en les dades

- Text llegible, amb normes d’estil (guia d’estil del mitjà)

- Estructures estrictes, adaptar-se a les limitacions d’espai o temps.

Gèneres periodistics: segons Gomis, un gènere representa una suma de conviccions i artificis estètics a disposició de l’escriptor i intel·ligible per al lector. Serveixen per relacionar el contingut amb la forma.

- Clàssics:

o Informació: notícia o entrevista informativa. Aporten dades d’actualitat, sense opinions ni subjectivitat

o Interpretació: reportatge, crònica i entrevista personal. Amb diferents versions es pot tenir una pròpia interpretació

o Opinió: allò que es pensa. Bitllet, editorial, article de fons, columna)

Classificació d’Héctor Borrat: narratius, descriptius i argumentatius

12

Notícia: És allò més recent, novetat, veritable, que circula (es dóna a conèixer). Informa amb eficàcia de temps. Necessita ser verificada amb més d’una font i ser descontextualitzada, per saber el pq. Interessa al lector ! propera, personatges públics, política, personatges anònims que fan coses fora del normal, temes de qualitat de vida o mort, oci, espectacles...

Segons Martinez Albertos, la informació és la notícia d’un fet amb l’explicació del seu context i detalls, exposats en forma de piràmide invertida (de més a menys important). Un fet es converteix en notícia quan té alguna característica que el fa diferent.

Tipus de notícies (segons Paul V Sheeran):

- De sumari

- Complementàries

- De “colorido”

- D’interès humà i especials

Tipus de notícies (segons Mar de Fontcuberta)

- Simples (idea bàsida continguda al lead)

- Múltiple (diversos elements)

Tipus de notícies (segons Josep Maria Casasús)

- Segons la naturalesa del succés (fortuïtes, previsibles, programades ! excepcionals i periòdiques)

- Segons el contingut (d’interès humà o temàtic)

- Segons la font (oficials, oficioses o extraoficials)

- Segons la proximitat (primera, segona o tercera mà)

- Segons la complexitat de l’estructura: simples i compostes

- Segons la funció informativa: directes i de creació (situació, complement, context)

- Segons l’esquema redaccional: sumari (font única), amb cites, espacials (mateix tema en diferents llocs) i de continuïtat.

Parts d’una noticia:

- El titular: és l’avanttítol (per sobre del títol a la pàgina), títol (conté la dada més important de la notícia), subtítol (en el cas de les notícies

13

múltiples s’utilitza per donar més importància a la segona), “cintillos” (avanttítols que abarquen diverses columnes) i titolets (situats al cos de la noticia i serveixen per separar idees o paràgrafs).

o El títol és una frase que conté la idea més important de la notícia. Resumeix allò més important. Poden ser expressius (no aporten informació, evoquen un fet), apel·latius (criden l’atenció), temàtics (enuncien informació sense identificar la noticia) i informatius (l’expliquen)

Consells de titulació: titulars concrets, respondre al lead de la notícia. Oracions simples. No ha de dir el que no es diu a la informació. Afirmatiu. No ha de portar punt i final. No utilitzar argot o paraules tècniques. Màxim d’informació amb el mínim de recursos lingüístics. Intel·ligibles per si mateixos sense esgotar el contingut de la noticia

Pel que fa als mitjans digitals, s’hi suma: curts, sense incloure cap metàfora. Paraules clau (noms propis, topònims)

- Lead: recull el més destacat d’una notícia en molt poques frases.

- Cos: tècnica de la piràmide invertida. Fets de major a menor importància.

Les 5 W + H: S’ha de respondre What, Who, When, Where, Who i How

Notícia en ràdio: entrada breu i senzilla, que contingui les dues dades més atractives o importants. Al final, conclusió que recordi el més important de la notícia com a punt final. Pot tenir una entrevista que desenvolupi la informació.

o Frases curtes, lineals.

o Verbs en present d’indicatiu i veu activa, vocabulari corrent

o Entrevistats tractats de vostè

o Si hi ha cita textual, s’ha d’advertir

o Referències temporals vàlides: avui, ahir o demà

Notícia en televisió: habitualment combina imatges editades en vídeo i el text enregistrat pel periodista. Amb declaracions intercalades i respectant el so ambient.

A vegades es reparteix la notícia en diferents peces. La notícia ha de donar respostes als titulars. Va acompanyada d’imatges, però la narració no pot donar detalls que no es vegin.

14

Tota notícia ha de tenir un principi (=lead), nus (=conseqüències dels fets) i el desenllaç

Notícia multimèdia: usuaris juguen un paper molt important. Adopta l’estructura clàssica però va acompanyada de vídeos, enllaços, infografies...

Mantenir actualitzats, en temps real, els fets més rellevants. Pensar en clau digital, peces complementàries que ajuden a donar una informació més complerta.

15

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 15 páginas totales
Descarga el documento